Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
CiU i ERC, regionalistes i botiflers.
20 set 2003
SEGONS EL DICCIONARI DE L’IEC, CiU NO ÉS NACIONALISTA.
Si agafem el âDiccionari Manual de la Llengua Catalana" de lâInstitut dâEstudis Catalans (Barcelona, 2000), i observem el significat del terme ânacionalismeâ? veurem que aquest no pot ser mai aplicat a la formació política de Convergència i Unió.

Mirem el significat dâaquest terme:

- âNacionalisme: m. Ideologia i moviment polític centrat en lâexistència o la reivindicació de la pròpia nació, de la seva unitat i de la seva independència.â?
Així, el nacionalisme, doncs, es fonamenta en la reivindicació de la pròpia nació i la seva unitat (en el nostre cas de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, que configuren els Països Catalans, o sigui la nació catalana) i la seva independència. No pot estar escrit de manera més clara: âi de la seva independènciaâ?.
Ãs clar, doncs, que CiU durant tots aquests anys ha estat utilitzant i utilitza per autodefinir-se un terme que li és totalment estrany, ja que mai ha reivindicat la unitat de la nació catalana, perquè és una formació política que es cenyeix exclusivament al Principat de Catalunya, i tampoc mai ha reivindicat la independència de la nostra nació.

Si mirem un altre terme del diccionari trobarem segurament el concepte que millor sâescau a CiU.

- âRegionalisme: m. 1. Amor per les coses de la pròpia regió. 2. Doctrina política segons la qual cada regió dâun estat ha dâésser administrada i governada de conformitat amb la seva manera especial dâésser, les seves aspiracions, etc.â?
Aquest sí que és un concepte que sâescau formidablement bé a CiU, que és el que sempre ha demanat aquest partit polític a la resta de lâEstat espanyol, pactant amb les formacions polítiques espanyoles, suplicant sempre més âautogovernâ? i âautonomiaâ?, com a bons regionalistes.
Val a dir que també ERC camina força entre lâambigüitat dâaquests dos termes. Si bé el seu discurs sembla acceptar la unitat de la nació (Països Catalans), el terme de la seva independència no acostuma a estar ben definit, jugant sempre amb una ambigüitat pròpia dâuna formació regionalista també. Això és el que succeeix quan es demana des dâERC en boca del propi Carod Rovira âuna Catalunya més lliureâ? i âmés sobiranaâ?, que no és el mateix que dir âuna Catalunya lliureâ? o una âCatalunya sobiranaâ?. El âmésâ?, hàbilment utilitzat per confondre, suggereix que ja sâés dâalguna manera âlliureâ?, lâúnic que es vol âmésâ? llibertat (un nou Estatut durant un quart de segle més? Un quart de segle més lligats a l'Estat espanyol?).

A jutjar per lâEstat espanyol, al que pertanyem per la força des de fa 300 anys, no sembla de cap manera que siguem una nació ja lliure sinó dominada, amb la gràcia de tenir concedida una lleugera autonomia; dâaltra manera no hi hauria ningú que demanés la independència, com ho fan organitzacions extraparlamentàries com Endavant, el PSAN, Maulets... que mai han tingut cap dubte sobre la unitat de la nació i la reivindicació de la independència. Clar, que aquestes organitzacions, que segons el diccionari, són les veritables ânacionalistesâ? prefereixen denominar-se independentistes, donada la prostitució que sâha fet del terme per part de CiU (i el PP, el PSOE...) i també força dâERC.

Si us plau, utilitzem els diccionaris de tant en tant, si més no abans de votar o plantejar-nos el nostre suport a partits i moviments polítics.

Dionís TC
http://paisoscatalans.org/succedani
Sindicat