|
|
|
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
CiU i ERC, regionalistes i botiflers.
|
|
|
per DTC |
20 set 2003
|
|
SEGONS EL DICCIONARI DE L’IEC, CiU NO ÉS NACIONALISTA. |
Si agafem el “Diccionari Manual de la Llengua Catalana" de l’Institut d’Estudis Catalans (Barcelona, 2000), i observem el significat del terme “nacionalismeâ€? veurem que aquest no pot ser mai aplicat a la formació polÃtica de Convergència i Unió.
Mirem el significat d’aquest terme:
- “Nacionalisme: m. Ideologia i moviment polÃtic centrat en l’existència o la reivindicació de la pròpia nació, de la seva unitat i de la seva independència.â€?
AixÃ, el nacionalisme, doncs, es fonamenta en la reivindicació de la pròpia nació i la seva unitat (en el nostre cas de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, que configuren els Països Catalans, o sigui la nació catalana) i la seva independència. No pot estar escrit de manera més clara: “i de la seva independènciaâ€?.
És clar, doncs, que CiU durant tots aquests anys ha estat utilitzant i utilitza per autodefinir-se un terme que li és totalment estrany, ja que mai ha reivindicat la unitat de la nació catalana, perquè és una formació polÃtica que es cenyeix exclusivament al Principat de Catalunya, i tampoc mai ha reivindicat la independència de la nostra nació.
Si mirem un altre terme del diccionari trobarem segurament el concepte que millor s’escau a CiU.
- “Regionalisme: m. 1. Amor per les coses de la pròpia regió. 2. Doctrina polÃtica segons la qual cada regió d’un estat ha d’ésser administrada i governada de conformitat amb la seva manera especial d’ésser, les seves aspiracions, etc.â€?
Aquest sà que és un concepte que s’escau formidablement bé a CiU, que és el que sempre ha demanat aquest partit polÃtic a la resta de l’Estat espanyol, pactant amb les formacions polÃtiques espanyoles, suplicant sempre més “autogovernâ€? i “autonomiaâ€?, com a bons regionalistes.
Val a dir que també ERC camina força entre l’ambigüitat d’aquests dos termes. Si bé el seu discurs sembla acceptar la unitat de la nació (Països Catalans), el terme de la seva independència no acostuma a estar ben definit, jugant sempre amb una ambigüitat pròpia d’una formació regionalista també. Això és el que succeeix quan es demana des d’ERC en boca del propi Carod Rovira “una Catalunya més lliure� i “més sobirana�, que no és el mateix que dir “una Catalunya lliure� o una “Catalunya sobirana�. El “més�, hà bilment utilitzat per confondre, suggereix que ja s’és d’alguna manera “lliure�, l’únic que es vol “més� llibertat (un nou Estatut durant un quart de segle més? Un quart de segle més lligats a l'Estat espanyol?).
A jutjar per l’Estat espanyol, al que pertanyem per la força des de fa 300 anys, no sembla de cap manera que siguem una nació ja lliure sinó dominada, amb la grà cia de tenir concedida una lleugera autonomia; d’altra manera no hi hauria ningú que demanés la independència, com ho fan organitzacions extraparlamentà ries com Endavant, el PSAN, Maulets... que mai han tingut cap dubte sobre la unitat de la nació i la reivindicació de la independència. Clar, que aquestes organitzacions, que segons el diccionari, són les veritables “nacionalistes� prefereixen denominar-se independentistes, donada la prostitució que s’ha fet del terme per part de CiU (i el PP, el PSOE...) i també força d’ERC.
Si us plau, utilitzem els diccionaris de tant en tant, si més no abans de votar o plantejar-nos el nostre suport a partits i moviments polÃtics.
DionÃs TC
http://paisoscatalans.org/succedani |
