Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: ecologia
El futur negre de la fusió nuclear.
19 set 2003
Ecologistes i científics alerten que el projecte de fusió nuclear ITER esdevindra un "forat negre" de temps i de diners.
Greenpeace -- Ecologistes en Acció -- Grup de Científics i Tècnics per un Futur No Nuclear (GCTFNN) --
World Information Service on Energy (WISE)

18 de setembre de 2003

APOSTAR PER LA FUSIÓ NUCLEAR ÉS FER-LO TAMBÉ PER L’AGREUJAMENT DEL PROBLEMA DEL CANVI CLIMÀTIC

La fusió nuclear seria bruta, perillosa, l’opció més cara i arribaria tard, deixant-nos indefensos davant un sistema climàtic sense control

Apostar per la fusió nuclear com a solució al problema del canvi climàtic és un error polític i tecnològic que provocarà precisament un agreujament d’aquest problema d’àmbit global. Científics i ecologistes critiquen que es recolzi una energia contaminant i perillosa com la fusió nuclear en detriment de les veritables soluciones netes al canvi climàtic, que són les energies renovables i les tecnologies d’estalvi i eficiència en l’ús de l’energia, les quals –per contra de la fusió nuclear-- han demostrat ja la seva viabilitat i disponibilitat.

La decisió política de donar prioritat econòmica a la fusió nuclear (com demostren els 13.000 milions d’euros que, com a mínim, s’invertiran en la construcció i desenvolupament del Reactor Experimental de Fusió Nuclear, ITER), suposarà indubtablement una frenada notable a les inversions en energies renovables i en tecnologies d’eficiència energètica, úniques alternatives energètiques netes i segures contra el canvi climàtic, tal i com a reconeix i es recull en el Protocol de Kioto.

"Davant el problema del canvi climàtic l’aposta política per la fusió nuclear és sense dubte un autèntic disbarat i una irresponsabilitat", va declarar Carlos Bravo, responsable d’energia de Greenpeace. "Si algun cop s’aconseguís demostrar la viabilitat comercial de la fusió nuclear, això seria ben endins del segle XXI, quan el sistema climàtic estigués ja completament fora de control", va afegir Bravo.

En efecte, cap al 2035, any en el que suposadament, segons els promotors de l’ITER, es podria haver aconseguit algun resultat d’aquest experiment, es preveu que la temperatura mitjana del planeta augmenti entre 0,4 a 1,5 ºC (depenent dels diferents models climàtics vigents). Per al 2060, data en que es finalitzaria la construcció del primer reactor prototip comercial (l’anomenat DEMO) l’increment estaria ja entre 0,8 i 3,2 ºC.

Anàlisi comparativa temporal de l’augment de temperatura amb els hipotètics avanços en fusió nuclear

2035
2045
2060
2100

Fases
Final del projecte ITER
Inicio de construcció del primer reactor comercial (DEMO)
Final del primer reactor comercial
Tecnologia disponible para uns pocs països

Augment de la temperatura mitjana del Planeta
0,4 - 1,5ºC
0,7 - 2,4ºC
0,8 - 3,2ºC
1,4 - 5,8ºC



A efectes comparatius, cal recordar que al llarg de tot el segle XX, i d’acord amb les dades de l’IPCC (Plafó Intergovernamental sobre Canvi Climàtic, de les Nacions Unides) la temperatura mitjana del planeta es va incrementar en 0,6 ºC. Aquest escalfament ha sigut suficient per començar a alterar el clima (només cal tenir present la recent onada de calor d’aquest estiu, o les greus inundacions que van assolar el Centre d’Europa el passat estiu), i tot això és tan sols un avanç d’impactes molt més greus que se han de produir si no es redueixen les emissions de CO2 dràsticament i amb urgència. El que la humanitat faci des d’avui i durant les primeres dècades d’aquest segle serà decisiu per determinar el clima que haurà de suportar el planeta durant els propers segles. "Seria suïcida mantenir la dependència dels combustibles fòssils fins una futura i hipotètica alternativa de fusió nuclear", va afegir Bravo.

D’altra banda, al contrari del que proclamen pels seus promotors, la fusió nuclear no és de cap manera neta ni segura, ni de baix cost econòmic, per contra produirà importants quantitats de residus radioactius i impactes al medi ambient i, de moment s’han invertit en ella grans quantitats de diners sense que hagi proporcionat cap rendibilitat.

"La fusió nuclear està tan lluny de ser una energia neta i segura com de ser una energia viable", van declarar Miguel Muñiz i Josep Puig, portaveus d’Ecologistes en Acció de Catalunya i del Grup de Científics i Tècnics per un Futur Sense Nuclears, respectivament.

Un hipotètic reactor de fusió nuclear que pogués operar de forma comercial produiria en torn a les 200 tones anuals de residus radioactius de baixa i mitjana activitat (que romandran radioactius de l’ordre d’entre centenars a uns quants milers d’anys), agreujant encara més els problemes de gestió dels residus generats actualment per les centrals nuclears de fissió. Els residus radioactius provindrien de l’activació dels materials del reactor al ser bombardejats pels neutrons i partícules alfa (nuclis d’heli) que es generen en les reaccions de fusió.

Al mateix temps es produirien importants quantitats de triti. Aquest element és un gas radioactiu, emissor altament actiu de partícules beta, amb efectes perniciosos per a la salut prou documentats. El triti pot també formar aigua tritiada, per suposat radioactiva, i donada la necessitat d’aigua per a tots els éssers vius, la contaminació de fonts d’aigua per triti tindria terribles conseqüències. Un programa comercial de fusió nuclear provocaria sens dubte un fort augment en la concentració de triti en el medi ambient.

La generació de triti procedent de la fusió nuclear comercial incrementaria també el risc d’una proliferació mundial d’armament nuclear donada la facilitat de desviar aquest material per a la producció de caps nuclears, de les que és un component bàsic.

Finalment, les associacions signants d’aquesta nota denuncien l’enorme malbaratament que suposaran els quasi 13.000 milions d’euros que s’invertiran en la construcció i desenvolupament de l’ITER. La manca de control sobre les inversions necessàries va quedar de manifest quan, en primer lloc es va anunciar una quantitat de 3.700 milions d’euros en deu anys i, posteriorment es va augmentar fins als 4.570 milions d’euros. A això cal afegir els costos d’operació i manteniment, avaluats en uns 265 milions d’euros anuals durant els 20 anys de vida útil previstos. Es preveu un període de cinc anys per al desmantellament de la instal·lació amb un cost d’entre 60 i 80 milions d’euros anuals, xifra aproximada que, previsiblement, serà major. A aquests costos cal afegir els més de 3.000 milions d’euros derivats d’inversions per a infrastructures (carreteres, serveis, tecnologia, etc.).

"Amb els limitats avanços de la fusió nuclear en els darrers 50 anys malgrat la gran quantitat de diners invertits en ella, ens temem molt que l’ ITER només serà abocar més diner públic al sac amb forat de l’energia nuclear", van afegir Josep Puig i Miguel Muñiz.

FI DEL COMUNICAT

L’informe "ITER: un agujero negro en la economía energética", està disponible a internet a les pàgines web de les entitats signatàries del comunicat (www.greenpeace.es , www.ecologistesenaccio.org , www.energiasostenible.org ).
Sindicat