|
Comenta l'article |
Envia per correu-e aquest* Article
|
|
Notícies :: ecologia |
|
La societat del risc, reflexions post-Dana sobre l’urbanisme, la inundabilitat i la societat tecnoindustrial. El cas de Mollet del Vallès.
|
|
per Terra i Llibertat
Correu-e: devastacio ARROBA riseup.net (no verificat!) |
22 nov 2024
|
Desprès de la massacre capitalista del 29/10/24 hi ha una necessitat de revisar moltes coses, si més no en com administrar (des de l’estat) els desastres.
Diem massacre capitalista perquè no ha estat sols el fenomen meteorològic. Les causes estan en la especulació urbanística que construeix on no es podria, en l’avarícia dels empresaris que envien als seus treballadors a sortir al carrer en moments de perill, en la desídia dels polítics (centrals, autonòmics i locals) que han cedit submisament als interessos del capital, en la cultura de l’automòbil que ha propiciat moltes de les morts i bona part dels danys econòmics... i finalment al capitalisme fòssil que fa que els fenòmens extrems siguin més freqüents mantenint i augmentant les emissions de CO2, el que per els valencians ha estat un desastre serà un gran negoci per les empreses capitalistes que s’estan disputant els contractes per les obres de reconstrucció, per les asseguradores, per els bancs que han de donar crèdits, per la industria automobilística (ens han imposat una societat on el vehicle és en molts cassos imprescindible), per els mateixos especuladors que van construir on no es podia... etc...
A partir d’aquí l’actitud de les Conselleries, del departaments, dels Serveis... de Protecció Civil ha canviat (al menys momentàniament) i així davant la segona Dana es van donar alarmes per donar i per vendre, es van tancar escoles i d’altres serveis i es van tallar carreteres... això durarà bastant, s’han “sensibilitzat”... i si hi han conseqüències judicials del desastre Valencià la “sensibilitat” durarà una mica més. |
|
Tot això ha generat un debat sobre les construccions en zona inundable, arribant a nivells ridículs, posant com amenaçades les escoles del Delta de l’Ebre (el Delta de l’Ebre és tot ell inundable)...
Baixant a nivell municipal (on es decideixen bona part de les operacions urbanístiques crítiques) ha generat alguns moviments locals, reforçant algunes plataformes “ciutadanes” per revisar els espais “construïbles” segons la inundabilitat.
EL CAS DE MOLLET, UN EXEMPLE.
Com exemple (n’hi ha molts més) volem mirar el municipi de Mollet del Vallès (hi ha d’altres, sobretot al litoral, igual de crítics o més crítics, l’Eixample del Prat, el Pla Ponent, el projecte de les Tres Xemeneies a St. Adrià...). A Mollet ja fa temps que hi ha una plataforma contra la urbanització d’una zona, del Calderí, que consta com inundable als mapes de Protecció Civil de Catalunya (https://pcivil.icgc.cat/pcivil/v2/index.html#41.52776,2.2128,9z ) com es pot veure al Mapa 1. La plataforma fa la feina d’aquest tipus d’organització (concentracions, peticions i potser recursos administratius...), i ara te arguments reforçats per oposar-se.
Els riscos lligats a les inundacions fluvials o per l’acció del mar (Tres Xemeneies, https://narcisprat50.blogspot.com/2024/11/ formacions deltaiques...), igual que el risc de nevada o d’esllavissades, d’incendis forestals... els podríem anomenar més o menys “naturals”, si no fos per la intervenció capitalista que els agreuja, especialment per l’especulació urbanística i la construcció d’infraestructures i habitatges que fraccionen els espais, destrueixen la natura i ens proporcionen una vida de merda, l’artificialització capitalista converteix els riscos naturals en riscos artificials.
La societat tecnoindustrial afegeix nous riscos: els riscos alimentaris (tant de manca d’aliments com d’excés i d’aliments nocius per si mateixos), riscos lligats a la mobilitat... però molt especialment els riscos químics, un dels riscos més “tecnoindustrials”. El risc químic està escampat de forma difusa per tota la superfície terrestre mitjançant molècules procedents del transit, l’activitat de les industries, la gestió dels residus...
Mollet és sols un exemple, al mapa de protecció civil en podem trobar molts més, és una eina molt útil. A Mollet hi han 4 empreses afectades per la directiva Seveso (https://eur-lex.europa.eu/ES/legal-content/summary/major-accidents-invol ) son ARKEMA QUÍMICA (al polígon de Can Magarola), MERCK SLU (Polígon Merck), KAO CORPORATION (al sud del Calderí) i INDUSTRIAS QUÍMICAS DEL VELLES (polígon de la Farinera, per la zona de Santa Rosa), als municipis adjacents (la contaminació no reconeix termes municipals) hi han 13 activitats Seveso, cal dir que moltes instal·lacions industrials no incloses a aquesta directiva poden ser puntualment més perilloses que les que estan incloses.
KAO CORPORATION és el focus més proper al Calderí (Mapa 2), aquest espai queda dins del límit de la seva zona d’alerta, aquest risc va lligat sobretot al sulfat de dimetil, que és un compost carcinogen i teratogen (https://nj.gov/health/eoh/rtkweb/documents/fs/0768sp.pdf ). La major part del terme de Mollet està dins de les zones d’alerta de empreses situades més al nord (a Montmeló, Parets…) https://interior.gencat.cat/es/arees_dactuacio/proteccio_civil/consells_ .
RESUMINT
La societat tecnoindustrial capitalista viu immersa en el risc, un risc esbiaixat per la classe (les classes altes tenen més recursos, viuen en llocs més segurs i es poden pagar protecció extra més enllà de l’escassa que proporciona l’estat).
La societat tecnoindustrial capitalista artificialitza els riscos naturals (aigua, neu, foc...) convertint-los en riscos “artificials”.
La societat tecnoindustrial capitalista ens fa viure immersos en la nocivitat química (contaminació de l’aire i l’aigua, adulteració dels aliments, riscos radiològics, contaminació acústica...).
Per sortir de tot això i viure nomes amb els riscos naturals cal abolir els estats, el capitalisme i la societat tecnoindustrial. |
Mira també:
https://t.me/Terraillibertat
|
This work is in the public domain |
La facilitat d'afegir comentaris als articles publicats té com a finalitat el permetre:
