Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: altres temes
L´anticapitalisme i els seus falsos amics...(I...)
18 set 2003
ENDAVANT:
NI ANTICAPITALISTA, NI REVOLUCIONARI, NI SOCIALISTA...
ESTALINISTA!
En la vida corrent, sol les persones molt ingènues se'n refien únicament, quan coneixen a algú, d'allò que és i diu de sí mateix. Ans al contrari, el sentit comú invita, per a evitar fatals enganys, a contrastar el que aquesta persona conta, i fins i tot pensa, sobre ella mateixa, con la realitat objectiva de les seves accions. Aquesta es finalment l'autèntica realitat d'una persona; no el que diu i pensa; ni de cap manera, el que desitja, sinó el que fa.
No s'estalviarien els explotats i oprimits un gran nombre dels fraus polítics del que son objecte si apliquessin aquest mateix sentit comú, sense el qual no es sobreviu en la vida real âjutjar a algú pel contingut dels seus actes i no per allò que diuâ, en el terreny de la política, no podrien discernir amb molta major claredat la realitat de tal o qual força política si la jutgessin per el contingut objectiu, en la lluita social entre la classe explotadora i l'explotada, que revesteixen els seus actes i no les etiquetes que empra?
Estem convençuts d'això, raó per la qual invitem, per la present, a tots els anticapitalistes a formar-se, per sí mateixos, i sobre la base exclusiva dels fets, un judici fonamentat, deixant apart el que hagin sentit, fins ara, d'uns i d'altres, al respecte, pel que fa de la realitat âanticapitalista o burgesa; revolucionària o reformistaâ d'una de les organitzacions que, com tothom sap, actua, sota mà, en els medis antisistema i que militants seus es presenten com âanticapitalistesâ?, fins a l'extrem d'haver pres la iniciativa en la campanya d'insults, calumnies, amenaces i repressió (expulsió burocràtica i violenta de les assemblees) amb la que se intenta, en va, fe callar la veu del MAR, de l'anticapitalisme revolucionari. Ens referim a âl'Organització Socialista dâAlliberament Nacionalâ? Endavant.
Però no jutgi l'autèntic anticapitalisme a Endavant per allò que pugui dir el MAR, sinó per allò que el mateix Endavant ha declarat, per aquesta ocasió, aquest passat i recent 11 de setembre, amb motiu de la celebració de la Diada Nacional de Catalunya.
En el seu comunicat «Tornen temps difícils, tornen temps de lluita» Endavant fa, en primer lloc, inequívoca declaració d'obediència als interessos de les «classes populars dels Països Catalans». Catalans o no, les «classes populars» no son d'altres que les classes del poble i aquest es troba constituït pel conjunt, per la totalitat, dels habitants d'una nació. Així doncs, les «classes populars» comprenen tres classes ben diferenciades. Començant per la part baixa de l'escala social, la classe explotada, el proletariat âés a dir, tots aquells que, per a sobreviure, depenen de trobar comprador a la seva força de treballâ. En la part absolutament oposada al proletariat, la burgesia, la classe capitalista, que la seva funció social consisteix precisament en tot el contrari a l'anterior, en l'extorn del plusvalor de la força de treball proletària i pel que fa als seus interessos històrics , en conseqüència, son irreconciliablement oposats als de la classe treballadora, als de la antiga classe obrera. I entre la classe explotada âdominant en la societat capitalista i que l'Estat esta al seu serveiâ, la burgesia, i la classe explotada âque els seus interessos solament poden ser defensats conseqüentment mitjançant la revolució comunistaâ, el proletariat, encara resta una tercera classe en la societat, que oscil·la entre les dues, en funció de la correlació de força existent, la petita burgesia, val a dir petit propietari, tant ne's rural com urbà, que, si bé es sent plomat pel gran capital, no per això es menys defensor de la propietat privada, en front a l'abolició d'aquesta a la que apunta la revolució proletària. Burgesia, petita burguesia i proletariat, tres classes, històricament antagòniques, que formen, no obstant, les tres, part del poble, que son, evidentment, les tres, «classes populars». De quina d'elles âcatalanes, lògicamentâ es reivindica Endavant? De les tres, ja que, en el seu comunicat, no es trobarà cap condemna d'aquestes, ni tan sols al gran capital català, i sí, pel contrari, la reivindicació explicita d'una «autèntica democràcia», basada en el «respecte dels drets humans», val a dir , dels drets de totes les persones, i, per tant, també âneguis, sinó es veritatâ dels drets de la classe capitalista i, com no, de la petita burgesia, inclòs si la situació porta a aquesta darrera a donar el seu recolzament a la classe explotadora.
El «Manifest de la Coordinadora de lâEsquerra Independentista. Onze de Setembre de 2003, les signatures van encapçalades per la Candidatura d' Unitat Popular (CUP), d'Endavant, i la pròpia organització Endavant, es encara, si val més...Quin es l'objectiu real de tota l'acció âpretesament anticapitalista, pretesament nacionalista revolucionària, pretesament socialistaâ d'Endavant? El manifest ho diu, i repeteix, amb tota claredat:

Els Països Catalans âasseguraâ necessitem democràcia, és a dir, un nou marc jurídic-polític que ens permeti fer front amb garanties els reptes que el món actual ens imposa.

Però una democràcia que sol suposa «un nou marc jurídic-polític»; una democràcia que no obeeix obertament a la lluita per a destruir el sistema social imperant âcal llegir, el capitalismeâ; una democràcia que, en lloc d'estar exclusivament al servei de la classe explotada, del proletariat, proclama, com fa la defensada per Endavant, la seva vocació de reunir «a la majoria del nostre poble», val a dir, a la majoria de les ja citades tres «classes populars», no farà una altra cosa que representar els interessos de la burgesia, no serà una altra cosa que una democràcia capitalista, no tindrà res a veure amb la democràcia proletària de la que deuran armar-se, demà, els òrgans de poder del conjunt de la classe explotada âels sovietsâ, per a destruir l'Estat burgès i i sobre la base de la victòria política i militar, a escala mundial, sobre el capitalisme, esclarir definitivament d'obstacles el camí que condueix a la nova societat sense explotació ni classes!
Quina democràcia convoca, doncs, a construir Endavant...? La democràcia burgesa âaquesta dictadura del capital en la que, cada cert nombre d'anys, se'ns permet als explotats votar quina de les fraccions dels explotadors les governaràâ o la democràcia proletària, revolucionària, la dictadura del proletariat, destinada a acabar amb totes les formes, sense excepció, del capitalisme i evidentment, amb aquest règim de la democràcia burgesa, que es el més adient, el preferit âl'historia i la realitat actual ho certifiquenâ, de les grans potències capitalistes...?
Els fets ho demostren, doncs, la política d'Endavant, de defensa dels interessos de les «classes populars» es una política de col·laboració de classes, enfrontada totalment amb la lluita de la classe explotada contra el capitalisme i, per tant, contra la classe explotadora, de la que es expressió l'anticapitalisme. La democràcia que crida a «construir» Endavant âsobre la base del «respecte als drets humans», d'aquests drets que han estat signats, sense cap mena de problema, per l'ONU i totes les grans potències capitalistes, ja que es basen en la consagració de la propietat privada burgesa sobre els medis de produccióâ no es ni pot ser altra que la democràcia capitalista; aquesta mateixa a la que ha cridat a destruir («El capitalisme no es reforma, es destrueix!»), amb tota la raó històrica per la seva banda, l'autèntic anticapitalisme.
Ara bé, una vegada que ha quedat en evidència que Endavant no és anticapitalista, sinó tot el contrari, serà, al menys, una organització nacionalista revolucionària, digna de recolzament de l'anticapitalisme, com ho son âamb independència de les seves reaccionàries ideologiesâ, al País Basc, el moviment expressat políticament per la proscrita Herri Batasuna, o, a escala internacional, el moviment responsable dels atemptats antiimperialistes revolucionaris de l'11 de setembre de 2001...? Aquesta es la realitat: més enllà de les estretes mires nacionalistes de l'actual Moviment de Alliberació Nacional Basc (MANB) i del mistificador islamisme de Bin Laden, les seves accions erosionen creixentment, en el pla objectiu dels fets, a l'Estat espanyol i, en general, a l'ordre imperialista mundial. Això es tan evident que es trasllueix en una inevitable simpatia, de fons, dels anticapitalistes per aquesta mena de moviments. Però pot dir-se el mateix d'Endavant; val a dir, encara que la seva lluita no sigui anticapitalista, ni, com veurem, tingui ni un pèl de âsocialistaâ?, al menys va en el sentit de impulsar l'enfrontament contra l'Estat espanyol, o bé, es tracta de tot el contrari, d'una acció política que, utilitzant la bandera de «l'independentisme», s'orienta, en realitat, a avortar tota possible lluita nacionalista catalana real que fiqui de veritat dificultats a l'Estat espanyol...?
Què diu al respecte, el comunicat, ja esmentat, d'Endavant, amb motiu d'aquest passat 11 de setembre...? Doncs esta bastant clar, la veritat. Assegura que el seu «projecte de sobirania» «no es un projecte de reforma», perquè «no té cabuda en l l'actual marc jurídic-polític»! cal fitxar-se amb quina disciplina, veritablement de partit, âleninistaâ?, Endavant utilitza la mateixa expressió â«marc jurídic-polític»â, tant pel que fa en el seu comunicat com en el manifest de la Coordinadora de l'Esquerra Independentista patrocinat per ell mateix, en lloc de «capitalisme», «societat burgesa», «règim burgès», o, ni tan sols «Estat espanyol», per a definir el seu enemic, per a senyalar el que vol canviar âcal llegir, el «marc jurídic-polític»â i, de pas implícitament, el que no vol canviar ni desafiar, a saber: el capitalisme, en el seu conjunt; la democràcia capitalista, en particular, i l'existència de l'Estat espanyol en tant que aquest. El missatge va expressament dirigit a la burgesia i a la petita burgesia catalana i ve a dir així: âno es preocupin, senyors, por les etiquetes radicals que exhibim, âd'independentismeâ?, de âsocialismeâ?, senzillament son útils per la nostra feina; Endavant no pretén llençar a baix el sistema capitalista, ni tan sols l'Estat espanyol, sinó únicament canviar el « marc jurídic-polític» actualâ?. Que aquest missatge està sent comprés pel seu destinatari, es prova fefaent el fet que el seu seguici d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) âpartit botifler de la petita burgesia catalana, que el seu nacionalisme d'opereta, conciliador amb l'Estat espanyol, dona més que prova la seva vigent aspiració a entrar en el pròxim Govern de la Generalitat, ja sia de la mà de la gran burgesia catalana de Convergència i Unió (CiU) o de la de la sucursal del espanyolista PSOE, el âPartit dels Socialistes de Catalunyaâ? (PSC)â va desfilar, aquest passat 11 de setembre, just darrera i sense cap problema, de la manifestació dirigida pels nostres defensors de les «classes populars», que no de la classe explotada, Endavant.
Però, per si el seu paper actiu de cavall de Troia del reformisme en les files anticapitalistes i de vehicle, al servei de la burgesia catalana i de la burgesia espanyola, de confusió, divisió i avortament, en el sí del nacionalisme català, de la maduració, en aquest, d'una força conseqüentment antiespanyola, no fora suficient per a donar prova de la seva veritable naturalesa reaccionària, aquí tenim, el comunicat d'Endavant, de la seva pròpia mà d'aquesta mateixa organització, la pròpia confessió del partit històric del que, en realitat, forma part: l'estalinisme. Aquesta identitat estalinista âsimbolitzada per les falç i els martells âleninistesâ?, que no comunistes, amb les que signa Endavantâ rellueix, en particular, en dos punts: la definició del seu projecte com«projecte de la Unitat Popular» i el sosteniment explícit aportat al règim castrista i altres nacionalismes burgesos reaccionaris l' única âvirtutâ? es estar en conflicte amb l'imperialisme d' EE UU.
En quant la política d'Unitat Popular, que Endavant va desenvolupar ja obertament, amb ocasió de les passades eleccions municipals mitjançant les seves Candidatures d'Unitat Popular (notis; candidatures no anticapitalistes, no revolucionàries, no socialistes, ni tan sols, independentistes, sinó «d'Unitat Popular»!), Què es, sinó més la vella política estalinista de Front Popular que, d'acord amb els interessos reaccionaris de coexistència pacífica amb la resta de l'imperialisme, de l'URSS de Stalin, i sota la bandera enganyosa de l'antifeixisme âdel que Endavant, ajudant-se de la pantomima de la seva acció directa, fa d'adalil en les files de l'anticapitalisme actualâ, va obrir camí, en els passats anys 30, portant al proletariat al camp del sosteniment a la democràcia capitalista, a la gran carnisseria de la classe explotada, en profit exclusiu del capitalisme, que va constituir la Segona Guerra Mundial...? Així, al 1936, els antecessors d'Endavant âel pseudonacionalisme català que, sota la direcció de Comorera i d'altres, es va integrar en l'estalinista âPartit Comunista d'Espanyaâ? de José Díaz, formant el âPartit Socialista Unificat de Catalunyaâ? (PSUC), que immediatament es va distingir pel seu caràcter de força de xoc de la repressió estalinista-republicana contra el proletariat, fins a l'extrem d'assaltar, al maig de 1937, a Barcelona, la Telefónica, que estava en mans obreres, i agafar la direcció de la criminal repressió armada amb la que el Govern de Front Popular de Largo Caballero, format per socialdemòcrates, estalinistes i anarquistes, va aixafar als obrers de les principals ciutats de Catalunya, alçats contra la República burgesaâ; els referents històrics, diem, de l'Endavant d'avui, van tenir ja ocasió de fer realitat la «Unitat Popular», que ara, de nou, proclamen, al passar a controlar, de fet, el Govern de la Generalitat durant la major part de la guerra civil espanyola. I per a què van servir els seus consellers i el seu poder âindiscutiblement hegemònic en Catalunya, des de maig de 1937 fins a la fi de la guerraâ, sinó per a enviar, sota el frau de l'antifeixisme, als proletaris a matar-se entre ells als camps de batalla, mentre, aquí, a Barcelona, es deixava intacta la Generalitat burgesa, mentre aquí, a Barcelona, com en aquest maig de 1937, s'empresonava i afusellava als treballadors que defenien els seus interessos en front a la República capitalista. Es que, ni tant sols, aquest PSUC âtenyit de sang obreraâ el mirall en el que es mira ocultament Endavant, incapaç de condemnar els seus crims reaccionaris (i, si no és així, que Endavant ens desmenteixi âno ho faràâ condemnat públicament a aquest partit al servei directe de la policia estalinista), va aprofitar la debilitat âmanifesta, aleshoresâ de l'Estat espanyol, de la centralista República burgesa, per imposar l'exercici del dret d'autodeterminació del poble de Catalunya, o per a lluitar per la independència que ara demana...? Res d'això va fer... I no es, sens dubte, que la «Unitat Popular» dels antecessors d'Endavant no tinguessin el poder. Manava a Catalunya, manejant de manera capritxosa, els fils de la Generalitat burgesa, després que els Guàrdies d'Assalt, enviats des de València pel Govern de la República, matessin, a maig de 1937, amb la complicitat dels ministres anarquistes, als treballadors insurrectes, però el seu poder, sempre patrocinat per Stalin, no va ser precisament, mai per armar als obrers o defendre els interessos nacionals de Catalunya o de la resta de nacions oprimides per Espanya, sinó tot el contrari, per a desarmar al proletariat i recolzar a l'opressora República burgesa espanyola, presidida, després de la caiguda en desgracia de Largo Caballero, per la titella de l'estalinisme, Negrín.
Aquesta veritable naturalesa d'Endavant (més enllà del seu flirteig amb l'anticapitalisme i de la seva demagògia nacional-populista), de component necessària de l'aparell estalinista en les coordenades socials d'una nació oprimida com es Catalunya, de força absolutament aliena, en l'historia i en el present, a tot veritable combat pel socialisme, resta, a la fi, per si fos poc tot l'anterior, posa rotundament de manifest amb la seva política internacional de recolzament als règims burgesos reaccionaris de Sadam Hussein, en Iraq, mentre aquest va existir; de Chávez, a Veneçuela; de Castro, a Cuba, o d'Arafat, a Palestina, sota l'excusa de l'atac imperialista que efectivament EE UU desenvolupa contra tots aquests pobles oprimits. Com si Sadam, mentre va poder, i encara ara, Chávez, Castro o Arafat, no haguessin estat i foren precisament els principals peons, a dia de la data, en els seus propis països, del manteniment de l'ordre imperialista mundial! O es que, a cas, per exemple, la guerra imperialista que, en el seu dia, conforme als interessos de Washington, va aixafar amb milions de morts, la revolució iraní que després de destronar al Sha, amenaçava tot l'ordre imperialista en Orient Mig, no va ser portada a terme precisament per Sadam Hussein? O es que, a cas, aquest Chávez, que tanta demagògia fa sobre la revolució antiimperialista de Bolívar, pretén una altra cosa, acudint a les grans cimeres imperialistes mundials i recolzant-se en el gran nen mimat de l'actual FMI âl'antiglobalitzador de Porto Alegre, Lula, aplaudit unànimement per la burgesia mundial pels retalls socials als que està procedintâ, col·laborant amb els règims reaccionaris àrabs productors de petroli (OPEP), i estretant la mà d'Aznar, dies després que aquest recolzes el cop d'Estat antichavista ordit per Washington, que trobar acomodament al concert capitalista mundial? O es que, potser, aquest Castro, a qui tan fraudulentament Endavant pretent identificar amb «la revolució cubana», no ha gallejat obscenament, a la vista de tots, i sense necessitat d'anar més lluny, con el Papa de Roma, Fraga, els Reis d'Espanya...; o es que, potser, no va sostenir, en el seu moment, a aquesta Unitat Popular de Salvador Allende que va preferir, als anys 70, desarmar i reprimir als obrers xilens, i anomenar com a ministre al propi Pinochet, en lloc de reprimir als militars que conspiraven a les ordres d'EE UU; a aquesta Unitat Popular, que els president, Allende âtan âsocialistaâ? com Endavant!â, va tenir âl'heroïcitatâ? de treure's covardament ell mateix la vida, abans d'afrontar, com van fer tants i tants treballadors xilens, la repressió criminal de la dictadura pinochetista? O es que, potser, aquest Arafat, defès per Endavant, no es el mateix que, va acceptar, a Camp David, l'existència de l'Estat sionista d'Israel; el mateix que ha reprimit, sempre que li ha estat possible, a sang i foc (cal recordar el Setembre Negre, de 1970, a Jordània), els moviments nacionalistes revolucionaris palestins, en que la seva lluita, veritablement antiimperialista, amenaça de mort tant a Israel com al conjunt dels règims reaccionaris àrabs...?
Aquesta es la realitat: qui, com Endavant, va recolzar a Sadam Hussein, qui recolza a Chávez, a Castro, o a Arafat, no sol no té res a veure amb l'anticapitalisme, sinó que ni tant sols es un autèntic antiimperialisme, un veritable defensor dels països oprimits. Qui, com Endavant, sol critica a un imperialisme (al d'EE UU) no es més que un lacai emmascarat del conjunt del imperialisme mundial. Qui, com Endavant, fa bandera de la defensa dels dretes nacionals a Catalunya, sense comprometre's públicament en la lluita per a destruir, de soca-rel, aquesta presó de poble que es l'Estat espanyol, no es cap autèntic patriota català, sinó un element de dispersió i sabotatge del nacionalisme revolucionari.
Que el MAR âanticapitalista revolucionari com ésâ es preocupi de destapar aquesta realitat reaccionària d'Endavant no hauria de sorprendre a cap anticapitalista conscient, ni tampoc a cap veritable nacionalista; cal dir, a cap nacionalista revolucionari (ens consta que els hi ha no sol a Euskadi, sinó també aquí, a Catalunya). En primer lloc, perquè la necessitat de netejar les files anticapitalistes de la influència de la classe explotadora i els seus aparells reformistes es precisament el que justifica la nostra existència, la nostra lluita per un moviment anticapitalista revolucionari, però també, perquè tot anticapitalisme conseqüent, en tant que té el deure de combatre per a mobilitzar contra el capitalisme totes les forces disponibles, encara i sense ser independentista, sí que recolza i recolzarà incondicionalment âen defensa de la unitat revolucionària de la classe explotada, per damunt de les fronteres amb les que preten dividir-la la burgesiaâ el dret del poble català i de la resta de les nacions oprimides per l'Estat burgès espanyol, a l'exercici de la seva lliure autodeterminació; dret que solament es real si inclou la possibilitat, pel que fa al cas, de Catalunya, Euskadi i Galizia, de separar-se efectivament d'Espanya i que serà garantitzat, sense cap mena de dubte, en el quadre de la lluita per a destruir, per sempre més, l'Estat capitalista espanyol, per la pròxima revolució proletària.
Ni els seus insults, ni les seves calumnies, ni les seves amenaces, ni la seva repressió, canviaran, d'altra banda, âsenyors d'Endavantâ cap de les veritats, com a punys, i totes aquestes comprovables, que aquí s'han escrit. Al contrari, les ratificaran. Es solament qüestió de temps que els veritables anticapitalistes, que tot autèntic nacionalista, que tot revolucionari, doni amb elles i les faci seves.

Moviment Anticapitalista Revolucionari (MAR)

(Per debatre i contacte): maranticapital ARROBA hotmail.com
http: //groups.msn.com/Anticapitalistesrevolucionaris


15 de setembre de 2003

Comentaris

dime d k presumes
18 set 2003
k de mallor kiero ser como tu
Re: L´anticapitalisme i els seus falsos amics...(I...)
18 set 2003
Acaso luchais contra el capitalismo desde dentro? Lo digo xque parece una broma que un*s anticapitalistas tengan contratada ( si, si, es gratis.. pero "algo" pagas ) una cuenta de correo en hotmail, que pertence a la empresa MicroSoft.
Re: L´anticapitalisme i els seus falsos amics...(I...)
18 set 2003
Estan molt malalts, hi ha algun metge a la pàgina, els virus sectaris retornen amb la tardor.

M ierda
A
R audales
ja ho tinc clar
18 set 2003
els del MAR són polis. no té cap altra explicació

pd: o si estan malalts, no tenen cura.
Re: L´anticapitalisme i els seus falsos amics...(I...)
18 set 2003
Darrerament apareixen un munt de freakies a Indymedia i tots amb la mateixa obsessió, qualsevol expressió social o política de l'esquerra independentista. Ja es molta casualitat que tot aixó succeixi tan a prop de les eleccions, després d'unes enquestes d'intenció de vot que donen precisament a l'esquerra independentista els millors resultats... "anarquistes", els "mar", els feixistes d'uniforme i sense uniforme a Castellar, etc... quina coincidencia!!
els falsos amics...?
18 set 2003
Ep¡¡¡ company/a, dius:
<<..Sadam Hussein, en Iraq, mentre aquest va existir; de Chávez, a Veneçuela; de Castro, a Cuba, o d'Arafat, a Palestina....>>
Que tens a dir del bon xiquet d'en MUAMMAR AL-GADDAFI, aquell que fa quatre dies era un dels terrorista i dictador mes odiat, ara es veu que s'ha fet molt amiguet de l'asnar?
És maco el cavall¡¡¡
Amb les botes que li regalà el Fox, el cavall del MUAMMAR AL-GADDAFI i les pistoles (democratidzadores/alliberadores)d'en Bush...aiiii¡¡¡ marededeusenyor¡¡¡, ara si que anem bé....
Re: L´anticapitalisme i els seus falsos amics...(I...)
18 set 2003
I tots fent negocis amb Xina, aquella dictadura que no te res de comunista pero moltíssim de totalitaria... on més gent s'executa del món... on no hi han llibertats de cap mena... tothom mira de no emprenyar-los per poder-hi fer calés amb el mercat de més consumidors del món. Merda per tothom els que s'omplen de critiques a Cuba pero no diuen mai res de Xina. Els xinesos no és mereixen ser lliures pels "demòcrates"?
Re: L´anticapitalisme i els seus falsos amics...(I...)
19 set 2003
Llibertaris detinguts i torturats sota la llei antiterrorista, atacs coordinats a un poble sencer entre la Guàrdia Civil i feixistes, dura ofensiva orquestrada pel govern espanyol contra les classes populars (evidentment el concepte no inclou la burgesia) i les nacions oprimides de l'estat, il·legalització de partits, tancament de diaris, ofensiva imperialista de les potències hegemòniques,...
però no us equivoqueu el vertader enemic és Endavant i l'esquerra independentista catalana... Realment primer pensava que els del MAR eren il·luminats, però començo a pensar seriosament que estan a sou de les FSE.

Qui estigui interessat/da en els plantejaments polítics d'Endavant li recomano que consulti els seus documents polítics:

http://www.endavant.org/documents/documents1.htm

http://www.endavant.org/documents/documents2.htm
Sindicat