|
|
|
Notícies :: ecologia |
|
Sobre l'incendi de cables de fibra òptica a Lleida
|
|
|
per . |
28 abr 2024
|
|
|
Sobre l'incendi de cables de fibra òptica a Lleida
El passat dia 17 d'abril uns cables de fibra òptica van cremar als afores de Lleida. Això va deixar sense internet ni, en molts casos, cobertura mòbil a unes 60 000 persones repartides a uns 25 municipis de la província de Lleida. La premsa parla també d'un "incident" simultani a Bell-lloc d'Urgell, a 15 km a l'est seguint l'autovia de Barcelona, sense donar més detalls. Quant a l'origen del foc, la premsa i la policia anuncien que és intencionat. Deu dies després de l'incendi, no hi ha notícia de cap reivindicat.
No escau parlar en lloc de lxs incendiàrixs, però comentar els fets i les seves conseqüències sembla interessant. Per començar, tot i que la premsa i la policia admeten que és un foc intencionat, semblen reticents a anunciar que és un sabotatge i deixen caure que podria ser un intent de furt de coure. Aquesta idea sembla una mica sorprenent, ja que els cables de coure i la fibra òptica no són la mateixa cosa, calar foc a allò que hom vol robar sembla estrany, i a més hi va haver dos "incidents" la mateixa matinada en punts diferents. Més aviat, podem suposar (i volem creure) que qui ho va fer, sabia el que feia, ja que, segons es veia a les primeres fotos del Segre i altres diaris, el lloc de l'incendi és fora de la ciutat i cal aixecar una tapa per veure els cables. A més, tirant d'hemeroteca, es pot llegir que al juliol un armari de fibra òptica va cremar a Lleida, amb conseqüències més reduïdes que les d'abril.
Aquests darrers anys els mitjans han silenciat alguns sabotatges similars a Catalunya, reivindicats a webs anarquistes: crema d'antenes de telefonia, de cables ferroviaris, etc. No és gens sorprenent que qui té el poder no vulgui admetre l'existència d'atacs contra la dominació, encara més si deixen palesa la fragilitat d'algunes infraestructures. I és que el foc de Lleida va tindre efectes molt concrets i interessants. Sense xarxa, no només no es pot pagar amb targeta, sinó que els bancs no poden treballar, de manera que moltes sucursals van tancar almenys un dia. Tampoc podien treballar a la DGT, ni al SEPE, ni a molts ajuntaments. A Mollerussa, fins i tot el número de la policia local no funcionava. Tampoc no es van poder expedir DNIs. Moltes empreses van haver de tancar, passessin o no per la tele-explotació. A més, el lloc de l'incendi, prop de la LL-11 i la N-240, és prop de dos polígons industrials, també afectats pel tall. El govern va activar un pla d'emergència i fins i tot el secretari de telecomunicacions es va interessar per la situació. Així queda palesa la gravetat que pel poder van tindre aquests fets.
Una altra anècdota: fa uns mesos, els jutjats de Ripoll van haver de tancar un dia perquè no anava Internet. Unes rates havien rosegat els cables de la fibra. El comando ratatouille va fer que aquell dia no hi hagués judicis ni altres tràmits. Internet és essencial pel funcionament d'aquesta societat. Això no vol dir que sense connexió el poder caurà, puix se sustenta en altres infraestructures, persones i relacions socials, però si volem colpejar l'estat, tallar les (tele)comunicacions hauria de ser una de les prioritats. Fets com els de Lleida o els de Ripoll deixen palesa la fragilitat de certs punts de la xarxa de fibra òptica. Roseguem i cremem fins que caigui el poder! |
This work is in the public domain |
