|
|
|
Notícies :: ecologia |
|
La industrialització capitalista de l'aigua, la sequera com eina d'espoli i devastació.
|
|
per Terra i Llibertat
Correu-e: devastacio ARROBA riseup.net (no verificat!) |
25 abr 2024
|
|
El col·lapse creat per la sequera a Catalunya posa al descobert nous aspectes sobre el “capitalisme hídric” que fins aquest moment no eren del tot visibles, per una part una redefinició del que és l’aigua i per l’altra un aprofundiment de la gestió tecnoindustrial de la mateixa per l’economia de mercat capitalista. |
La redefinició del mot aigua.
Cada cop més, fins i tot responsables de l'administració, parlen de les depuradores (EDAR), les dessalinitzadores o de les regeneradores (ERA, de moment sols la del Prat) com a «fàbriques d’aigua», l’aigua passa així a ser així un producte industrial i per tant una mercaderia i la seva gestió un tema empresarial o corporatiu, de fet a gran part del mon (inclòs el nostre país) la gestió ha estat entregada a conglomerats transnacionals.
Als documents de planificació de la Generalitat (al menys als recents) ja queda implícita la desconnexió de Barcelona de l’aigua dels rius, del cicle natural de l’aigua, desconnexió que en realitat és sols una fantasia «d’economia circular» amb Califòrnia i Israel com a models. Així s’imposa l’acceptació de la construcció de tot un seguit d’instal·lacions industrials i, el que és més important, del seu producte.
Això queda il·lustrat molt especialment en l’actual campanya «educativa» de l’ACA «l’aigua no cau del cel»... doncs d’on cau l’aigua?, ens deixen clar que l’aigua ve de la «factoria» és un producte i cal pagar-ne el preu... el preu que posa AGBAR amb l’acord de les diferents administracions.
La redefinició del que fins ara s’entenia i percebia com aigua facilita la definitiva privatització; alienant-nos d’ella.
Segons dades del més de març, a Barcelona, un 81% procedeix de “factories”: regenerada un 25%, dessalinitzada un 33% i d’aqüífers del Llobregat i el Besos un 23% (que prèviament han de passar per una “fabrica” les ETAP del Besos i del Llobregat). A la COP28 a Dubai (finals de 2023) el Conseller del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya ja va anuncia l’objectiu de 100 hm3 d’aigües regenerades en el termini de 4 anys (el consum anual de Barcelona) un 41% d’increment.
La complicitat dels governs i la cobdícia de les corporacions
Des de l’anterior sequera (2007/2008) els qui ens governen no han executat res del que, des de un punt de vista industrial, havien planificat. La única acció d’envergadura va ser la privatització de l’empresa pública ATLL (Aigües Ter Llobregat), va ser adjudicada a ACCIONA, amb la oposició del seu competidor AGBAR, la licitació va ser anul·lada judicialment, desprès de tot un embolic judicial i, suposem, milions de diners públics perduts, la Generalitat es va veure obligada a recuperar l’empresa, ara amb el nom d’ATL i, de moment, sembla que no s’atreveixen a privatitzar-la.
Ara busquen la solució en les dessalinitzadores, una Tordera II i l’altra a Cunit programades des de fa molts anys, curiosament una a la Costa Brava (5,4 milions de turistes 2023 i 11 camps de golf) i l'altra a la Costa Daurada (4 milions de turistes 2023 i 7 camps de golf), l’aigua és imprescindible per la industria turística, és «necessària» per els plans d’expansió turística (Hard Rock)... Aquí tot el que sigui activitat capitalista (agroindústria, urbanitzacions...) no te restriccions, son els clients premium.
El finançament proposat per les dessalinitzadores és a través de crèdits del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) de la UE, els diners d’aquest Pla no es poden retornar a través dels pressupostos públics, son «amb recuperació de costos» que vol dir simplement que s’han de repercutir als rebuts dels usuaris del servei.
La sequera també ha servit per ressuscitar el projecte d’interconnexió de conques (la de l’Ebre amb el «sistema» Ter/Llobregat), dit de manera més clara el transvasament de l’Ebre, un negoci d’un bon grapat de milions com sempre en poques mans.
Aquesta interconnexió la demanen amb entusiasme, la patronal (Foment), el col·legis professionals, els contractistes d’obres...
L'aigua... un assumpte de classe
El subministrament d’aigua, malgrat tots els discursos verd/bonistes (estalvia, guarda l’aigua de la dutxa, de bullir la verdura...) és un assumpte de classe, sols cal veure els consums diaris segons la renda i comparar el consum de Matadepera (159litres/hab x dia), el municipi amb la renda més alta, amb la de Badia (86litres), un dels més baixos, un 85% més alta; o dins Barcelona, on el consum el consum de Sarrià St. Gervasi (128 litres) que és un 38% més alt que el de Nou Barris (93 litres).
L’horitzó de costos de l’aigua és d’increment, enguany (amb l’excusa de l’augment de costos) s’incrementarà al voltant d’un 30% i un cop es comencin a tornar els crèdits PRTR anirà a més, si la proporció d’aigua dessalinitzada augmenta els costos augmentaran en proporció (6 vegades el cost de la potabilitzada convencional) i amb l’aigua regenerada passarà una cosa semblant. La realitat d’un apartheid hídric no és llunyana, reapareixen els carrets carregat de garrafes omplertes a les escasses fonts públiques, i qui te memòria recordarà com algunes escoles i poliesportius municipals van obrir durant la crisi de 2008 les seves dutxes a famílies que no podien pagar la factura de l’aigua ni la de l’energia per escalfar-la.
Més info https://t.me/Terraillibertat |
Mira també:
http://Més info https://t.me/Terraillibertat
|
This work is in the public domain |
