Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: ecologia
Carta de l'anarquista Toby Shone des de la presó de Garth (UK)
per toby Correu-e: devastacio ARROBA riseup.net (no verificat!)	23 mar 2024
Estimats companys, Sóc Toby Shone, un anarquista empresonat a l'operació Adream que va ser una investigació antiterrorista contra el projecte de contrainformació “325 project”. Truco des d'una presó al nord-oest d'Anglaterra, és una presó de llarga estada i alta seguretat, i el fet que puguem robar aquests moments és molt important. Com ja sabeu, l'Operació Adream va ser un atac repressiu de l'Estat britànic en què la policia va assaltar tres projectes d'habitatge col·lectiu, una casa familiar i un magatzem. Se'm va acusar de ser administrador de “325.nostate.net”, cosa que em va valer 4 càrrecs de terrorisme: secció 2 (distribució de publicacions terroristes), secció 15 (finançament del terrorisme) i dos càrrecs de la secció 58 (possessió d'informació que pot ser útil per a fins terroristes). També se'm va acusar de diverses accions directes i de pertinença a FAI, ELF i ALF. Centenars de policies van participar a les batudes simultànies i, malgrat això, només un dels companys va ser detingut breument i posteriorment posat en llibertat per falta de proves. És clar a través de les condicions d'empresonament en què em trobo i la vigilància constant que continua una investigació activa amb seguiments i vigilància dels companys a l'exterior juntament amb l'observació dels espais socials anarquistes.
Per què passa això? Perquè l'anarquisme és una amenaça per a l'ordre tecnocràtic existent, els nostres grups d'acció directa tenen una realitat palpable per mínima que sigui en comparació amb la tasca a realitzar, i la constel·lació de contrainformació continua brillant a les nits fosques i fent-se més fàcil d'usar i navegar. La publicació anarquista és vista com una tasca inacceptable per la policia i els serveis d'intel·ligència. Informar sobre l'acció directa anarquista, les lluites socials i els aixecaments perquè forma una narrativa de subversió és possiblement l'objectiu de tanta repressió com la que s'exerceix sobre aquells que duen a terme els fets de què s'informa. És una estratègia que existeix des de fa molt de temps. En el cas de l'operació Adream, la policia estava espantada per la retòrica explícita anarquista insurreccionalista i anticivilització combinada amb la distribució de publicacions electròniques i en paper. Durant els interrogatoris, una preocupació particular dels detectius va ser el propòsit de la publicació anarquista en paper. Tots els documents electrònics tenen una signatura digital forense coneguda com a valor hash, que es pot rastrejar a través d'Internet i dels dispositius encara que se n'esborrin. Les publicacions en paper, per altra banda, no poden ser rastrejades a mesura que es distribueixen - una investigació sobre elles requereix material forense i una investigació policial tradicional: això necessita més recursos, diners i personal i especialment les iniciatives editorials clandestines que poden tenir un calendari irregular de publicació i mètodes "informals" de distribució. Això ens porta novament al propòsit de les publicacions anarquistes: les còpies en paper existeixen i tenen el poder, en passar de mà en mà, de tenir una realitat material impactant. També acumulen empremtes forenses, els llibres, revistes i pamflets de què estem parlant, idees perilloses, que poden inspirar les nostres vides. La seva durada temporal és diferent de la dels digitals, i podem considerar-ho així. Amb les nostres publicacions, encara que estiguin condemnades a estar a biblioteques universitàries, llibreries convencionals o, pitjor encara, museus i galeries d'art, sempre continuen sent polèmiques i fins i tot il·legals en alguns casos. L'objectiu és la guerra social i la destrucció de l'Estat. Als arxius de la investigació de l'Operació Adream, es van citar dotzenes de publicacions anarquistes, moltes de les quals podem donar per fetes, que estan disponibles lliurement a les fires de llibres anarquistes, a les cases ocupades, als centres socials i als llocs dels esdeveniments. No obstant això, per a la policia, la unitat especial i els fiscals, aquestes publicacions formen part d'una conspiració amorfa que té com a objectiu enderrocar l'establishment, cosa que és correcta, però no exactament de la manera perversa en què volen interpretar-ho. Per explicar-ho, sovint ens enfrontem al model repressiu que atribueix als teòrics i escriptors una funció especial, la de “lideratge”. Se'ls acusa de donar ordres i instruccions i, a continuació, les cèl·lules o els quadres executen aquestes ordres. No els necessito dir que això és una ofensa a la pràctica anarquista, però va ser una clara línia d'interrogatori que em va plantejar la divisió antiterrorista. La possessió de la revista 325 indica la pertinença a una organització? Executa accions aquesta organització? I forma part aquesta organització d'una infraestructura terrorista més gran? Aquest és el tipus de preguntes que em llancen. Amb aquests tripijocs es formen les marionetes de la repressió, disposades en estructures jeràrquiques que reflecteixen les seves ments febrils. Així, en aquells interrogatoris els investigadors es van centrar en algunes parts a interrogar-me sobre funcions administratives, fluxos de presa de decisions, xifres estadístiques, demografia d'objectius, investigació i lingüística o traduccions. Sobre aquestes darreres, els policies volien saber qui era el responsable de les traduccions, com s'organitzaven i qui decidia què s'havia de traduir. A quina cota s'equipara el nivell de repressió al de les nostres accions? Per mi, la resposta és senzilla. El nivell de repressió està actualment molt per sobre del de lacció directa anarquista. És la naturalesa de la repressió de l'Estat aspirar a ser aclaparadora i la nostra lluita és encara només una minoria activa. Al Regne Unit, el silenci i la manca d'acció posen de manifest la mort social a la vida. Però no sempre va ser així. I el futur continua sense estar escrit. Per això la infiltració policial continuarà intentant impedir que es produeixin esquerdes i atacs individuals. És impossible separar l'operació Adream de les conseqüències de més d'una dècada d'acció directa anarquista i disturbis socials a Bristol. Encara que aquestes coses estiguin en hores baixes actualment, no vol dir que continuarà sent així. L'anarquisme continua formant part del teixit d'aquesta regió del sud-oest. I el lloc on es publiquen els informes, els comunicats i l'anàlisi continuarà ocupant un lloc destacat a la llista d'objectius de l'Estat. Els centenars, sinó milers, d'editors de tot el món, que formen part de la connectivitat de l'anarquisme contemporani, contribueixen a la nostra capacitat de continuar sent rellevants i expansius. S'estan produint enormes canvis a la societat, i el descontentament de les masses té la possibilitat de convertir-se en una necessària resistència vital. La nova crítica anarquista a l'alta tecnologia és citada per diverses agències d'intel·ligència, estatals i privades, com a posseïdora de l'amenaçadora capacitat d'infectar la població amb una ira profunda envers el futur digital. Aquest futur que planegen els caps és un vast estat de vigilància que forma part de la matriu cibernètica, on les màquines estan ocupant el lloc dels humans, i la intel·ligència artificial s'ha inserit a tots els llocs on es pot ubicar. De la mateixa manera, podem veure que els éssers humans són cada cop més semblants a les màquines, i el seu entorn està degradat i contaminat. Cada cop més podem parlar que s'estan produint molts fracassos complets en diversos sistemes socials, a causa del col·lapse ecològic i de la transformació econòmica i postindustrial. Enormes territoris estan canviant ràpidament a causa d'inundacions, incendis forestals, sequeres i tempestes intenses. Desafiaments sense precedents s'acosten molt ràpidament amb durs efectes en punts crítics relacionats amb l'agricultura, la migració, la divisió del treball, els conflictes geopolítics, etc. Les nostres publicacions i xarxes de contrainformació són una forma directa de comunicar les nostres anàlisis i els nostres mètodes d'organització. La repressió reconeix el perill del contagi daquest missatge i la narrativa que posseïm. En la mesura que il·legalitzen les nostres publicacions i intenten imposar condemnes exemplars, per a ells no és més que un mitjà i una fi. I això és el que sempre ens hem enfrontat. Si som eficaços, ens trobem amb la repressió, la presó, la mort. Això és al que s'enfronten ara molts companys a tot el món. Essencialment, alguns de nosaltres hem estat vivint sota vigilància i investigació durant tant de temps, que tot el que fem podria ser considerat com un delicte, simplement per existir. Val la pena escriure sobre tot això i quan llegim i sabem més sobre el que els demés estan afrontant i com ho afronten, la nostra força augmenta. Finalment, vull parlar de la censura a què m'enfronto aquí. Ja que ha estat una característica constant del meu empresonament i també forma part del tema que estem debatent. Molts camarades tenen problemes amb la correspondència i amb la recepció de publicacions. Això no és inusual. Però val la pena dir aquí que se m'ha negat l'accés a la major part de la meva correspondència i als llibres que m'envien. Encara que l'administració penitenciària em nega que això estigui passant, la veritat és que és així. Aquesta és la força dels nostres butlletins, dels nostres llibres, de les nostres cartes per conversar amb els camarades, que fan que l'enemic tingui por. En el meu cas, també m'estan negant diaris i llibres socialistes, autònoms i marxistes i comunistes, que m'han enviat els solidaris de l'esquerra radical, així com llibres sobre història negra, justícia transformadora i abolició de les presons. Els pocs llibres anarquistes que he aconseguit rebre els guardo prop del meu cor, aquí a la meva cel·la. La llibertat s'escriu amb tinta i la nostra sang, com sempre ha estat i serà. Valoreu els vostres llibres, els vostres diaris, les vostres cartes enviades i rebudes, la memòria combativa persisteix, i la transmetem a cada nova generació. Acabo aquí i així us agraeixo la vostra energia i la vostra atenció, i una forta abraçada a tots, i especialment als represaliats per la paraula escrita. Perquè de les paraules neixen els fets, i aquest és el tema d’avui. Amor i ràbia, gràcies. Toby, Presó Garth, 4 de març de 2024 https://www.325.nostate.net/#Communique20210409-francais https://contramadriz.espivblogs.net/2021/04/18/comunicado-del-colectivo-/ https://ia804505.us.archive.org/35/items/325-12/325-12-es.pdf
Mira també: https://t.me/Terraillibertat
This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more