|
|
|
Notícies :: ecologia |
|
Debat sobre els incnedis a Valparaiso, la especulació urbanística els seus efectes i el paral·lelisme amb la nostra situació. 16/2 a les 19
|
|
per Terra i Llibertat
Correu-e: devastacio ARROBA riseup.net (no verificat!) |
13 feb 2024
|
Fa uns dies coincidint amb una situació incendiaria (altes temperatures, vent, baixa humitat) i unes condicions socials (barris humils en pendent als “cerros”, especulació urbanístiques i voltors a l’espera d’aprofitar qualsevol situació), la zona de Valparaíso es va convertir en una trampa mortal per moltes persones (desenes de morts, centenars de ferits). No és una cosa excepcional, grans i devastadors incendis han delmat el centre de Xile, el 2014 (Valparaíso),2017, 2022 (Viña del Mar)...
Malgrat la importància de la crisi climàtica en els incendis (temperatura, humitat, sequera...) hi ha altres factors provocadors, la silvoindustria que promou plantacions industrials sobretot d’eucaliptus i pi insigne (Pinus insignis), fins el punt que en la zona afectada el bosc natiu ja és minoritari respecte a las plantacions silvoindustrials, el bosc natiu és més resistent als incendis que l’industrial, l’afectació de zones protegides (tot el que protegit significa en el capitalisme) com el parc del Lago Peñuelas o el parc Kan Kan, fins i tot el Jardin Botánico a acabat en cendres. |
Apart del clima i de la destrucció dels boscos originaris hi ha d’altres factors socials lligats a l’acció del capitalisme (igual que la silvoindustria), son els interessos lligats a les infraestructures, sobretot de transports i comunicacions i la omnipresent presència de la cobdícia capitalista (constructors, especuladors immobiliaris, ministeris estatals...). La zona incendiada coincideix sospitosament amb els projectes de la circumval·lació de Valparaíso, una infraestructura de l’IIRSA.
Es dona el cas que moltes de les zones afectades estaven ocupades (tomades) pel veïnat, la promulgació de la llei “anti-tomas” evidencia la coordinació entre l’estat i els interessos immobiliaris, l’incendi obre pas per els projectes del capitalisme urbanístic.
L’exemple clar d’això son les conseqüències de l’incendi de 2014 a Valparaíso, on la població humil dels cerros, que van veure perduts els seus habitatges, el seu entorn i la seva vida i van ser desplaçats, mitjançant extorsions econòmiques i existencials, a barris estandarditzats lluny de Valparaíso, per exemple a la comuna de Villa Alemana, d’això es va beneficiar el capitalisme immobiliari que va rebre els ajuts dels damnificats i es va beneficiar dels espais lliures generats per el desplaçament de la població pobra.
El mateix passa a l’arc Mediterrani, l’estiu de 2023 va ser un estiu de foc i de morts, sobretot a Algèria i Grècia, però també a Itàlia i a la Península Ibèrica, molts d’aquests incendis anaven també lligats a conflictes urbanístics i entre les víctimes hi ha un fort biaix de classe i, en el cas de Grècia, moltes de les víctimes van ser persones migrants refugiades als boscos.
A l’entorn més proper a Barcelona la situació pot ser semblant aquest estiu, per un cantó la crisi de foc derivada de factors climàtics (temperatura i sequera sobretot) i per l’altra la crisi de l’habitatge derivada de la rapinya capitalista i la gentrificació.
De tot això en parlarem divendres dia 16 de febrer a les 19h al local del Carrer Joaquim Costa 34.
FELLA, Llibreria Rosa de Foc i Terra i Llibertat (anarquistes contra la devastació de la terra) |
Mira també:
http://t.me/Terraillibertat
|
This work is in the public domain |
