|
|
|
|
|
Notícies :: ecologia |
|
Capitalisme és sequera!!. L'emergència hídrica de la Generalitat de Catalunya
|
|
per Terra i Llibertat
Correu-e: devastacio ARROBA riseup.net (no verificat!) |
14 set 2023
|
Ja s’anuncia per el novembre l’emergència hídrica per la zona abastida per el sistema Ter Llobregat, aquesta zona inclou bona part de Barcelona i municipis de les rodalies, de moment la emergència sols ha estat decretada per una part de l’Alt Empordà, la que s’abasteix de l’aqüífer del Fluvià Muga...
S’ha decretat per primera vegada l'emergència per sequera a 24 municipis del país, que engloben uns 26.000 habitants (Resolució ACC/2892/2023, de 4 d'agost https://dogc.gencat.cat/ca/document-del-dogc/?documentId=966866 ), 22 de l’Alt Empordà i 2 del Baix Camp. Aquesta declaració és un exemple claríssim de que realment, el capitalisme és sequera, i de que totes les actuacions del govern, com no podria ser de cap altra manera, van en el camí de perpetuar el domini dels devastadors de la terra. Malgrat que és de preveure que en breu hi haurà noves declaracions d’emergència, és interessant analitzar aquesta primera declaració. |
|
En el cas de l’Alt Empordà la majoria, dels municipis, depenen de l'aqüífer del Fluvià-Muga, un aqüífer esgotat per la sobreexplotació generada per les industries turístiques i agroindustrials, a més aquesta sobreexplotació ha provocat una salinització a la zona del litoral i l’activitat de les macrogranges contaminació per nitrats, de fet una bona part de la zona en emergència, concretament 9 d’aquests 22 municipis estan dins del mapa de zones vulnerables a la contaminació per nitrats (https://agricultura.gencat.cat/web/.content/07-ramaderia/dejeccions-rama ).
Les mesures que “imposa” l’emergència son el mateix camelo que les de l’alerta. La major part van dedicades a fer veure que es fa alguna cosa (actuacions de cara a la galeria) que no solucionen res i que van dirigides sobretot contra aquells que disposen de menys recursos: son mesures majoritàriament classistes. Es pot tenir una idea de les propostes de l’Autoritat Competent a https://sequera.gencat.cat/web/.content/02_LA_SEQUERA/SUPORT-MON-LOCAL/b per els municipis que estan en estat d’emergència.
Per exemple la mesura del reg de les zones verdes és un tema quantitativament “irrellevant” al menys per els municipis (o els barris) amb menys zona verda. El consum general per reg urbà, segons les poques dades disponibles que hi ha, és sols de 0.1m3 per m2 de verd a l’any (https://www.diba.cat/documents/471041/383054040/Quadre+resum+global+indi ), si traspassem això a “litres habitant dia” tenim que el consum oscil·la entre 1 litre per habitant i dia en els municipis amb poc verd fins 65 litres els molt enjardinats, això en un marc on el 79% dels municipis es mouen entre els 90 i els 200 litres per habitant i any. Per tant el reg suposa pels municipis amb poc verd un 1,11% del consum domèstic, mentre que en un municipi amb molt verd podria ser un 32,5%, la majoria dels municipis amb poc verd son també els que tenen renda més baixa, l’estalvi també te doncs un biaix de classe.
Evidentment no és el mateix viure a la Torrassa (menys de 4m2 per habitant) o a Santa Coloma (uns 6m2), amb aquest pocs espais verds ressecs, que viure als benestants municipis de Pedralbes, Sant Cugat (32m2) o Matadepera (237m2), amb verd públic i privat abundant que encara que sec, és evidentment més fruïbles, estem doncs davant d’un clar biaix de classista.
Una cosa semblant és el que passa amb les dutxes de les platges. L’Àrea Metropolitana a tancat totes les dutxes, menys a Barcelona, que te unes platges turístiques on bona part dels usuaris no son residents, on ha mantingut unes quantes dutxes (una per platja diuen). No és el mateix banyar-te a la platja de Badalona i, sense dutxar-se, tornar cap a casa en el bus de TUSGSAL que anar a la platja a Calonge i tornar a l’apartament a unes desenes de metres on poder dutxar-se i refrescar-se còmodament, no és el mateix banyar-se a la Barceloneta i anar cap a casa sense dutxar-te que caminar uns metres fins l’elitista (i privilegiat) Club Natació Barcelona o fins la teva habitació de l’Hotel Vela. Val a dir que la dutxa i els rentapeus a les platges son en la major part d’elles un servei molt recent, i que les poques que en tenien en tenien menys, la discutible necessitat d’aquest equipament no impedeix que les mesures de restricció siguin clarament classistes.
Les mesures aplicades per el reg del verd urbà i les dutxes de la platja deixen en paper mullat tota la xerrameca de refugis climàtics, que queda anul·lada per refugis secs i sense possibilitats de refresc... secs i sense possibilitats per els pobres, és clar. El mateix passa amb les dedicades al rentat de vehicles en que es deixa protegides les empreses de “car washing”.
Les recomanacions per el consum agroramader i domèstic son imprecises i incontrolables, però el més cridaner és que no hi ha cap mena de menció a activitats econòmiques, diferents de l’agroindustria, com l’hostaleria i activitats fabrils diverses (tèxtils, metal·lúrgiques, químiques...). això fa que, en la pràctica, tot quedi en paper mullat.
La emergència a la comarca de l’Alt Empordà.
Una dada curiosa és que els municipis en emergència estan gestionats majoritàriament per empreses privades, un 68%, sols un 32% tenen gestió pública, bastant lluny del conjunt de la comarca que és del 56% privada, En el mateix sentit va la població atesa, entre els que estan en emergència un 83% està servida per la privada, en el conjunt de la comarca la proporció està més equilibrada un 54% de la població servida per la privada i un 46 per la pública, en el conjunt de Catalunya la privada subministra un 67% de la població.
No és irrellevant que la majoria dels municipi i de la població afectada estigui gestionada per empreses privades, empreses que ni mantenen les xarxes ni estan interessades en el control ni l’estalvi d’aigua. AGBAR, la empresa que te el tros més gran del pastis, porta ja 156 anys espoliant i devastant la terra, a l’Alt Empordà, a Barcelona, a Bolívia...o al mon.
La unitat bàsica per dictar l’emergència a estat l’origen de l’aigua, en aquest cas la Unitat 03 (aqüífer Fluvià Muga), els municipis adjacents, sobretot els litoral depenen d’unes altres Unitats, la 09 de l’embassament Darnius-Boadella (3 municipis), de la 14 Empordà (4 municipis), un de l’aqüífer del Baix Ter i un del 03 aqüífer del Ter, Sant Pere Pescador que és l’únic dels litorals en estat d’emergència.
L’embassament Darnius-Boadella (que sols està al 18,7% de la seva capacitat) subministra aigua als 3 municipis que acumulen el 49% de les places hostaleres del Baix Empordà i que estan fora de l’emergència (Cadaqués, Roses i Castelló d’Empúries).
Tots aquests municipis litoral (i turístics) d’una manera lògica i natural dependrien del 03 el Muga-Fluvià, si aquest aqüífer no estigués malmès degut a la sobreexplotació (sobretot per el turisme) i a part de la reducció de la disponibilitat del recurs, l’ha malmès localment per intrusió marina que el salinitza progressivament.
Entre els 10 municipis més consumidors d’aigua hi han 6 del litoral i dos tenen un camp de golf al seu terme (dels 3 que hi ha a l’Alt Empordà) i acumulen el 53% de les places hostaleres.
La industria del turisme no sols espolia els recursos sinó que a més els devasta destruint-los. L’estat (i la Generalitat és Estat) en una situació de crisi no sols protegeix als devastadors sinó que manté la seva activitat nociva.
Capítol apart tindrien les segones residències i les urbanitzacions que conformen un us turístic ben diferenciat del dels hotels i càmpings, per un cantó hi ha les urbanitzacions i per l’altre una urbanització difusa que s’estén més enllà de la costa i omple l’interior.
Els projectes de noves urbanitzacions, segons SOS Costa Brava (https://soscostabrava.cat/casos/ ) son 4, dos latents Super Fener-Roses2 a llançà i Empordà Park a Pau, un en conflicte a la Farella també a Llançà i un desactivat parcialment a Sa Guarda a Cadaqués. En total serien més de 435 habitatges i 2 hotels, però segur que hi ha altres iniciatives, com el POUM de Peralada on es preveuen 200 habitatges unifamiliars amb jardí i piscina. Per altra part hi ha una forta activitat dins la zona urbana amb noves construccions, i fora d’ella amb nous xalets i rehabilitacions de cases velles. Un indicador de la penetració de les segones residències i les urbanitzacions al Baix Empordà és que a la comarca hi han 14,39 piscines per cada 100 habitants, a tot Catalunya es 2,49.
En els dos cassos, urbanitzacions i la difusa això comporta despeses d’aigua, reg de zones verdes i piscines. Els voltors urbanístics han fixat els ulls al que queda de la costa poc devastada, sense edificar, no sols la Costa Brava, sinó tot el litoral peninsular.
A totes aquestes dades cal afegir-hi els apartaments i pisos d'ús turístic, legalitzats o no que suposen una altra sobrecàrrega de consum d'aigua i que no són quantitativament gens menyspreables, Roses té 6.773 llicències (unes 27.000 places), Castelló d'Empúries i 'Escala més de 3.000 cadascun (més de 25.000 places entre tots dos), les que estan fora de la legalitat no es poden avaluar, però segurament s'aproparan als que disposen de llicència.
La ramaderia industrial i les macro-granges.
L’Alt Empordà no arriba als extrems d’altres comarques com les de Lleida o d’Osona, però la ramaderia industrial te un pes important, com demostra la contaminació per nitrats a l’aqüífer.
A la comarca hi han 304 explotacions de porcí (grans, petites i mitjanes), d’aquestes 44 son macrogranges de més de 2.000 porcs, emeten més de 1,5 milions de tones de CO2. Els municipis afectats per l’emergència tenen 23 d’aquestes macrogranges i emeten 0,8 milions de tones de CO2. A l’Alt Empordà hi han 487.970 porcs (https://www.idescat.cat/indicadors/?id=aec&n=15432&lang=es ), això son 3,45 porcs per persona empordanesa (al conjunt de Catalunya son 1,26 i a Osona 6,76), la major part de la producció de carn és per l’exportació. Ara mateix hi han 67 sol·licituds per obrir noves granges o ampliar les existents.
Capitalisme és sequera, espoli i devastació.
La situació de sequera depèn del clima, si, però qui realment la provoca son el capitalisme i els estats. El capitalisme a través de l’industria agroalimentària, la ramaderia industrial, la especulació urbanística, les empreses de subministrament i el negoci turístic espolia i devasta la terra, l’Estat, la Generalitat i l’Agencia Catalana de l’aigua protegeixen i fomenten la seva activitat.
Contra el capital i els estats, contra la devastació, per l’anarquia |
Mira també:
https://t.me/Terraillibertat
|
This work is in the public domain |
|
|
