|
|
|
|
|
Notícies :: ecologia |
|
Capitalisme és sequera!. Contra l’espoli capitalista de l’aigua
|
|
per Terra i Llibertat
Correu-e: devastacio ARROBA riseup.net (no verificat!) |
14 jun 2023
|
Els darrers temps (dies, setmanes, mesos, anys) se’ns està bombardejant amb informació, iniciatives, demandes... sobre l’aigua, tot al voltant de dos conceptes, que generalment es confonen encara que son ben diferents. Per un cantó la sequera que és un concepte lligat al temps meteorològic, que te un cert component aleatori (tard o d’hora plou... o no plou) i l’altre és la escassedat d’aigua, que depèn de la disponibilitat, pot haver molta aigua i per la intensitat de la demanda o el cost per obtenir-la, esser un recurs escàs.
Ara mateix ens trobem amb els dos aspectes, estem davant d’un episodi de llarga sequera (i les sequeres segons totes les previsions seguiran essent intenses i freqüents), però en un mon mediat i gestionat pel capitalisme i degut als consums lligats al seu funcionament, consums de la industria (incloent el sector terciari, el turisme), de l’agricultura industrial i d’un estil de vida consumidor, ens dirigim a una situació “d’escassedat”.
El capitalisme devasta la terra i espolia els recursos i sap, fins i tot convertir la escassedat en benefici, i pot fer-ho fins els límits biofísics del planeta. Hi ha exemples al llarg de la història d’aquesta capacita i en tenim alguns de ben a prop.
En la situació actual, en que degut a la guerra sembla que hi ha “escassedat” d’energia, d’aliments i aigua, les corporacions energètiques i la indústria agroalimentària (inclosa la distribució) estan tenint beneficis extres (sectors tan poc sospitosos com el BCE o el https://www.elperiodico.com/es/economia/20230605/lagarde-bce-pide-compet o el BCP https://www.europapress.es/economia/macroeconomia-00338/noticia-centeno- argumenten en aquest sentit). Podem dir doncs amb fonament que el “capitalisme es escassedat”... o dient-ho d’una altra manera (confonent, com fan ells, escassedat i sequera) que “el capitalisme és sequera”.
A Catalunya, segons la Generalitat, un 70% de l’aigua es dedica al sector agrícola, un 19% al domèstic (que inclou diverses activitats econòmiques urbanes, concretament la hoteleria que pot ser fins el 4% i els serveis municipals) un 9% la industria i un 2% la ramaderia (consum directa que no te en conta l’aigua lligada a l’alimentació animal, el reg de les matèries primeres). |
|
El consum de l’aigua per l’agroindustria:
Hi la fantasia de que a Catalunya el sector agrari està format per pagesos que treballen la terra per el seu compte, un paradís sense conflictes que acompleix unes funcions socials, prevenint incendis, despoblament... però aquest miratge cada cop està més allunyat de la realitat.
No es disposa de masses dades, sols les que es recullen cada 10 anys al cens agrari, el darrer va ser el 2020. Referit al cens anterior el nombre d’explotacions es va reduir en un 7,6%, mentre que la superfície mitjana va augmentar en un 7,4% (https://www.ine.es/prensa/cea_2020.pdf ) això vol dir que la terra s’està concentrant en mans de grups econòmics lligats sovint o be a les famílies latifundistes tradicionals (Raventós, Pont, Ferrer, Vallcompanys...), o als fons internacionals d’inversions que des de fa un temps han desembarcat en l’agricultura de la península. A Catalunya cada dia es tanquen dues petites explotacions agrícoles.
Les dades del repartiment de la PAC van en el mateix sentit, a Catalunya els 22 primers perceptors reben més diners que 22.649 petits, els primer reben una mitjana de 900.000€, mentre que els menuts tot just 570€. Els primers son Freixenet (família Ferrer) amb 6 milions, els tercer Codorniu (família Raventós) amb 3,3 milions, Migjorn amb 1,7, Torres amb 1,6... la pasta d’Europa es reparteix en funció de la superfície des de fa uns exercicis, ni tan sols cal que la terra produeixi beneficis. Donat aquests antecedents resulta evident que el repartiment de les possibles ajudes per la sequera, tant de l’estat com de la UE anirà en el mateix sentit.
La agroindústria converteix als pagesos en poc més (o poc menys) que falsos autònoms, en riders d’una altra mena, son els pagesos lligats per contracte a Borges, o els 2.500 ramaders lligats a l’engreix integrat de Vallcompanys (5 milions de porcs, 153 milions de pollastres, 2.470 tones de pinsos).
Les empreses vinculades als agroindustrials de tota la vida i les noves finançades per els fons practiquen d’una manera generalitzada l’agricultura superintensiva, alta en l’ús de maquinaria sofisticada, adobs químics, plaguicides, herbicides, sistemes de reg, llavors transgèniques.
El blat de moro és un conreu amb grans requeriments d’aigua, transgènic majoritàriament (un 77% del plantat a Lleida https://agricultura.gencat.cat/web/.content/de_departament/de02_estadist) i és un conreu majoritàriament destinat a la exportació i a l’alimentació animal (l’aigua necessària per produir-lo no es comptabilitza en la petjada hídrica de la porcicultura).
Els ametllers en regadiu superintensiu venen a necessitar fins a 12.000m3 per ha, el mateix que un camp d’arròs. El sector dels fruits secs és un dels que desperten més interès en els fons d’inversió, per exemple Atlan Capital (lligat indirectament a Mercadona) ha comprat 9.000ha d’olivera i ametlles, i esta preparant 2.000 ha de pistatxers.
Per el Govern i la oposició, el problema de l’aigua es redueix a millorar-ne la eficiència, però tota millora va acompanyada d’un augment del nombre de collites o la plantació de conreus més consumidors i rendibles, és el que denuncien els de l’assemblea pagesa en un manifest recent (http://www.assembleapagesa.cat/crida-per-laigua-de-lassemblea-pagesa/ ) “l’any passat no es va fes res per aturar les segones collites de cereal (ordi+panís per pinso) mentre les reserves de Rialb s’esgotaven i es posaven en perill algunes primeres collites” és la paradoxa de Jevons (https://es.wikipedia.org/wiki/Paradoja_de_Jevons ) després de la millora es tendeix a obtenir més € per m3, augmentant la intensitat econòmica del reg.
Bona part de l’aigua consumida al sistema agroindustrial va dirigit a la ramaderia (industrial) per obtenir productes càrnics que, majoritàriament, son exportats i amb ells s’exporta també l’aigua per produir-los i produir el seus pinsos...
El capitalisme agroindustrial és sequera!!.
El laberint dels consums “domèstics” o millor dit urbans:
Les estadístiques del consum “domèstic” son difícils d’interpretar, a molt municipis (la majoria) dins d’aquesta categoria s’inclouen els consums de diverses activitats econòmiques (per exemple l’hostaleria, sobretot la difusa) i serveis municipals, llavors el consums per habitant poden estar inflats. Per exemple a Naut Arant es consumeixen 837 litres diaris per habitant, mentre que per terme general els consums oscil·len al voltant dels 100 litres, però és que Naut Aran te en el seu terme municipal Baqueira-Beret, amb milers de turistes esquiadors i segones residències consumidores d’aigua.
El mateix passa a d’altres municipis lligats al turisme de neu (Alt Aneu 508, la Vall de Boi 672 ) i també al turisme de platja (Begur 551, Pals 473, Port de la Selva 472... i també, encara que menys, els municipis on van els de “mediopelo” Salou 198, Sitges 189...).
El consum turístic, consums d’hotels, piscines, ornamentació vegetal dels establiments te un pes determinant, però difícil d’avaluar, segons algunes estadístiques de la Generalitat els usos industrials i altres activitats econòmiques consumeixen un 30% del total facturat. Per fer “sostenible” el consum turístic des del Departament d’Empresa s’ha articulat un Compromís Nacional per un Turisme Responsable (https://empresa.gencat.cat/ca/treb_ambits_actuacio/turisme/compromisturi/ un dels típics artefactes del naming, sense contingut real), aquest compromís signat per 147 entitats (des de l’Abadia de Montserrat, fins CCOO, UGT i la Unió de Pagesos, des de els ecologistes de IAEDEN fins Foment del treball), aquest compromís es marca l’objectiu d’aconseguir que el consum de cada turista convergeixi amb el dels residents per l’any... 2040 (d’aquí 17 anys!!!).
El consum d’aigua te un fort biaix de classe, els municipis amb menys renda, com Badia que te un consum de 86 litres per habitant i dia, o l’Hospitalet 97, o Santa Coloma 98... aquests municipis consumeixen menys, per contra els més rics, com Matadepera que en te 159, Sant Cugat 141, Sant Just Desvern 135... fins i tot dos municipis turistics quasi adjacents, com Torredembarra 158 litres i Altafulla 192, tenen uns consums vinculats a la classe (la renda) i al turisme!. S’ha de contar també que una part significativa del consum en les llars de baixos recursos pot derivar-se de l’ús d’electrodomèstics vells o ineficients, tant rentadores com escalfadors.
Hores d’ara la gestió del subministrament d’aigua a Catalunya estan en mans d’empreses privades, un 77% de la població estan sota el control de les empreses privades de subministrament, concretament en mans de AGBAR i AQUALIA i molt per darrera Global Omnium/Aguas de Valencia.
El subministrament d’aigua és un negoci segur, els clients estan captius doncs no hi ha possibilitat de buscar un subministrador diferent i estem “obligats” a consumir el que ens subministren, aquestes empreses disposen de concessions molt potents, que els permet controlar el mercat.
Des de el govern (i a demanda de les corporacions) se’ns dona una solució basada en el ciment, construir dues noves dessalitzadores i algunes instal·lacions de regeneració d’aigües depurades, naturalment la construcció (250 milions) i manteniment a càrrec de diners públics i la comercialització del recurs en mans privades. Cal tenir en compte l’alt cost energètic (i d’emissions) i l’impacte de les salmorres abocades al mar.
Les activitats d’AGBAR i les altres corporacions de l’aigua no es limiten a Europa, s’estenen també a la resta del mon amb un extractivisme de rel colonial. AGBAR te una forta presencia al mon, sobretot en països perifèrics on actua com potencia extractivista colonial, està implantada a tots els continents, a 9 països a l’Àfrica (per exemple Angola, Algèria, Egipte Nigèria...), 11 a Amèrica (Brasil, Xile, Colòmbia, Mèxic...), 16 a Àsia (Xina, Indonèsia, Índia, Malàisia, Líban...), 24 a Europa (des de Alemanya a Rússia), en total 62 països.
El capitalisme turístic és sequera!!, el capitalisme de traficants (AGBAR) d’aigua és sequera!!
Les institucions, els medis i les ONG’s ecologistes com fabricants del discurs devastador.
El consum domèstic com hem vist representa una part relativament petita de tot el tràfic d’aigua, a més aquest consum a les llars de l’Estat Espanyol es relativament baix respecte al d’altres països. La mitjana europea està en 150 litres habitant any, l’Estat Espanyol consumeix 132 litres, ben lluny però del més consumidors com Suïssa amb 300 o Itàlia 245, una mica menys que Suècia 140 i una mica més que Alemanya que en consumeix 128, ben lluny però Eslovàquia amb sols 78 litres.
Dins d’un mon capitalista, governat pel consum compulsiu, els consells bonistes del tipus recollir l’aigua de la dutxa mentre s’escalfa, o estalviant quan t’afaites han de tenir per força un impacte limitat. Els 132 litres espanyols, fins i tot si es baixes a 100 no limitarien l’impacte de la sequera. Quin és doncs l’objectiu de les campanyes?
L’objectiu d’aquestes campanyes institucionals (o parainstitucionals) és el mateix que el de tot el discurs del canvi climàtic, agafen un problema real, generat per el mateix capital i el rendibilitzen i el converteixen en beneficis. A més trafiquen amb la culpa i rendibilitzen. La culpa es una matèria primera que, encara que abundant, cotitza a l’alça.
Les institucions i les ONG’s del capitalisme son sequera!!
Sense el sistema tecnoindustrial, sense l’agroindustria, sense els patrons de consum del capitalisme, l’impacte de la manca de pluja no seria el mateix. Sense l’agreujament del canvi global (inclòs el climàtic) l’impacte dels fenòmens meteorològics extrems seria menor...
SOLS PODEM ATURAR LA DEVASTACIÓ DE LA TERRA ABOLINT ELS ESTATS I EL CAPITAL.
Terra i Llibertat, anarquistes contra la devastació de la terra
devastacio ARROBA riseup.net, https://malclima.blackblogs.org |
Mira també:
https://malclima.blackblogs.org
|
This work is in the public domain |
|
|
