|
|
|
Notícies :: ecologia |
|
debat: L'aigua a Andalusia: DOÑANA
|
|
per Terra i Llibertat
Correu-e: devastacio ARROBA riseup.net (no verificat!) |
13 jun 2023
|
Amb un membre d'Ecologistes en Acció d'Andalusia (ONLINE) Dimecres 14/6/23 a les 19
A l'Ateneu LLibertari de Gràcia C/Alzina num 5 |
|
Els darrers temps (dies, setmanes, mesos, anys) se’ns està bombardejant amb informació, iniciatives, demandes... sobre l’aigua, tot al voltant de dos conceptes, que generalment es confonen encara que son ben diferents. Per un cantó la sequera que és un concepte lligat al temps meteorològic, que te un cert component aleatori (tard o d’hora plou... o no plou) i l’altre és la escassedat d’aigua, que depèn de la disponibilitat, pot haver molta aigua i per la intensitat de la demanda o el cost per obtenir-la, esser un recurs escàs.
Ara mateix ens trobem amb els dos aspectes, estem davant d’un episodi de llarga sequera (i les sequeres segons totes les previsions seguiran essent intenses i freqüents), però en un mon mediat i gestionat pel capitalisme i degut als consums lligats al seu funcionament, consums de la industria (incloent el sector terciari, el turisme), de l’agricultura industrial i d’un estil de vida consumidor, ens dirigim a una situació “d’escassedat”.
El capitalisme devasta la terra i espolia els recursos i sap, fins i tot convertir la escassedat en benefici, i pot fer-ho fins els límits biofísics del planeta. Hi ha exemples al llarg de la història d’aquesta capacita i en tenim alguns de ben a prop.
En la situació actual, en que degut a la guerra sembla que hi ha “escassedat” d’energia, d’aliments i aigua, les corporacions energètiques i la indústria agroalimentària (inclosa la distribució) estan tenint beneficis extres (sectors tan poc sospitosos com el BCE o el Banc Central de Portugal argumenten en aquest sentit). Podem dir doncs amb fonament que el “capitalisme es escassedat”... o dient-ho d’una altra manera (confonent, com fan ells, escassedat i sequera) que “el capitalisme és sequera”.
A Catalunya, segons la Generalitat, un 70% de l’aigua es dedica al sector agrícola, un 19% al domèstic (que inclou diverses activitats econòmiques urbanes, concretament la hoteleria que pot ser fins el 4% i els serveis municipals) un 9% la industria i un 2% la ramaderia (consum directa que no te en conta l’aigua lligada a l’alimentació animal, el reg de les matèries primeres). |
Mira també:
https://malclima.blackblogs.org
|
This work is in the public domain |
