|
|
|
Notícies :: ecologia |
|
La nocivitat dels ports més enllà del creurisme. El cas de Port de Barcelona.
|
|
per Terra i Llibertat
Correu-e: devastacio ARROBA riseup.net (no verificat!) |
01 jun 2023
|
Fins ben entrat el segle XIX, els ports han estat una peça clau en la industrialització del mon i en la formació de la societat capitalista, malgrat el gran canvi que va suposar la aparició del ferrocarril el transport terrestre era molt minoritari respecte al marítim. Des de llavors el ferrocarril i la carretera han anat guanyant posicions, de tota manera, actualment, el transport marítim encara abasta el 79% de les mercaderies (a nivell mundial), mentre que per carretera es queda en el 20% i el ferrocarril és cada cop més reduït, i no arriba al 1% (resultat de la petromobilitat).
Els ports son el coll d’ampolla del sistema tecnoindustrial, per els ports entren les matèries primeres per el funcionament de la industria i els combustibles necessaris per la mobilitat i la producció d’energia, també els productes manufacturats a d’altres indrets, i surt matèria vers altres països i productes manufacturats a la zona. Al ser el bypass del capitalisme és inconcebible plantejar-ne un decreixement dins del marc d’un mon amb estats i capitalisme. |
|
El mateix text en castellà a http://alasbarricadas.org/noticias/node/52394
_______________________
Dins l’Estat, Barcelona ocupa el tercer lloc en tràfec de mercaderies (66,4 milions de tones) desprès de la Badia d’Algeciras i el port de València (105 i 85 milions respectivament). El port de Barcelona s’ha anat desenvolupant com a peça fonamental de la industrialització, però recentment ha anat derivant vers la economia de serveis, concretament el tràfec de passatgers.
Fins fa ben poc, unes desenes d’anys, el moviment de passatgers era mínim comparat amb el transport de mercaderies, però en les darreres dècades s’ha implantat l’activitat creuerista en la que tant els passatgers com les ciutats que visiten (habitants inclosos) son les noves mercaderies, el port de Barcelona no va començar a destacar com a base de creuers fins a finals dels 90 quan va superar els 500.000 passatgers, a partir de llavors el creurisme no ha parat de créixer (menys durant el confinament), l’any passat va arribar als 2,3 milions, aquest any les projeccions pronostiquen que passaran dels 3 milions i la perspectiva és arribar en un futur proper als 4 milions, Barcelona és el cinquè port mundial de creuers, per darrera dels ports del Carib, i és el primer del Mediterrani..
La nocivitat no va sols en una direcció, Barcelona pateix l’impacte gentrificador (vaja paraulota!!) dels viatgers, però molts barcelonins son també creueristes, dels 2,9 milions de catalans que viatgen per turisme a l’estranger (fora d’Espanya) una bona part serà algun dels 500.000 creueristes espanyols. Hi h opcions de creuer força “econòmiques”, segons algunes publicacions (https://www.crucerosmediterraneo.com/descubre/cuanto-cuesta-un-crucero/ ) els preus per el Mediterrani 5 o 7 dies poden rondar els 500, força a l’abast per tots els “mediopelo”.
És cert que el creurisme te un gran impacte per la la nocivitat que produeix (gentrificació, precarietat, contaminació, distorsió del mercat de l’habitatge...), però no s’ha de menystenir la del transport de mercaderies, ens centrarem en el granel, líquid o sòlid, malgrat que en contenidors i envasats és ben segur que no es queden curts en malignitat.
El “moll d’inflamables” també dit moll de l’Energia, és una mena de península de la ZAL (https://www.portdebarcelona.cat/es/web/el-port/mapa-guia ), en aquest moll s’agrupen sobretot empreses que trafiquen amb derivats del petroli com EXOLUM CORP SA (CLH), ENAGAS, MEROIL, NATURGY, KOALAGAS, PETROMIRALLES… de riscos evidents, però a part hi han empreses que maneguen productes químics més indeterminats (a demanda), alguns d’ells molt “dolents”, aquestes empreses son (no és una relació exhaustiva) TERMINALES QUIMICOS SA (TERQUIMSA), QUIMIDROGA SA, RELISA, TEPSA… i també TRADEBE i TMA que es dediquen a la gestió de residus dels vaixells del port. Aquestes 5 empreses estan afectades per la directiva SEVESO i manipulen compostos de risc, tòxics, corrosius i especialment el diisocianat de toluè (https://www.ilo.org/dyn/icsc/showcard.display?p_card_id=339&p_edit=&p_ve ) que és un possible carcinogen.
Al mapa de Protecció Civil de Catalunya (https://pcivil.icgc.cat/pcivil/v2/index.html#41.31782,2.02266,5z ) podem veure que la zona d’alerta abasta mitja Barcelona, fins la Plaça de les Glòries i més enllà de la Sagrada Família, Esplugues, l’Hospitalet, Cornellà, Sant Boi, el Prat... i que la zona d’intervenció bona parts de les rodalies del port .
El negoci del port cada cop més passa a mans de fons d’inversió diversos i corporacions multinacionals. Les empreses concessionàries (el terreny és de l’autoritat portuària) volen maximitzar els beneficis, fins i tot comprometen la seguretat, i porten una política d’externalització i de repressió sindical... aquesta situació a generat nombrosos conflictes (https://twitter.com/BcnTepsa/status/1485860028389208065 ) i accidents, com els que va tenir TEPSA quan un treballador externalitzat va patir cremades en un 65% del cos, o el 2021 quan va sobreeixir un tanc i es va vessar gasolina produint una atmosfera explosiva, o el de TMA el mateix 2021 que va patir una fuita de clor amb un treballador ferit.
El granel sòlid no aixeca tantes suspicàcies com el líquid però, com veurem, també te una bona càrrega de nocivitat i segurament carrega amb més víctimes mortals que el líquid.
Al port hi ha 5 terminals de granels sòlids (a part de la del cacau i el cafè), Portcement, Cargil, Bunge Ibérica, Ergransa i Tramer.
Portcement és una terminal propietat de les tres cimenteres que operen a Catalunya (Cementos Molins, CEMEX i Cementos Portland Valderrivas) embarca entre 500.000 i un 1.000.000 de tones segons el mercat internacional, és ben coneguda la nocivitat de ciment, ja sigui en la seva producció o en el seu us (formigó per la construcció i les obres públiques).
El port de Barcelona és l’epicentre del tràfic de soja, a nivell català, espanyol i europeu, per el port de Barcelona entren 1,6 milions de tones de faves de soja i 1.600 de farina, procedents sobretot del Brasil i es produeixen 1,19 milions de tones de farina i 285.000 d’oli, aquesta farina es dedica a la producció de pinsos per la ramaderia industrial (https://www.soberaniaalimentaria.info/images/estudios/El%20papel%20de%20 ).
Tot aquest tràfic el realitzen 3 terminals, Cargil, Bunge Ibérica i Ergransa, les dues primeres son corporacions internacionals que dominen el mercat mundial i que tenen al port fàbrica de farina i oli, el tercer és un operador local que fa de pas intermedi entre la descarrega i la fàbrica de Bunge.
Els efectes del conreu de soja al Brasil i l’Argentina (els majors productors junt als EUA) son ben coneguts, enverinament i devastació de la terra i els ecosistemes (incloses persones), destrucció de cultures i relacions socials, corrupció política i econòmica... i els efectes de la ramaderia industrial també, la contaminació de sols i l’aigua i el patiment dels animals estabulats i sacrificats.
La soja ha tingut altres efectes a Barcelona mateixa, entre 1981 i 1996 es van registrar 26 brots d’asma a Barcelona, que van afectar a 688 persones i van originar 40 ingressos a la UCI i 20 morts... el causant era la pols de soja generada per la descarrega dels vaixells (https://elpais.com/elpais/2014/05/05/planeta_futuro/1399308337_768528.ht ), incorporats diversos sistemes de filtrat els episodis van remetre, però l’asma és ja una epidèmia de la que no es coneixen massa les causes, però que sens dubte estan lligades a l’ambient de la societat tecnoindustrial i al consum dels seus bens.
Finalment Tramer forma part de l’ICL Group, multinacional en posició dominant al mercat de fertilitzants, és el sisè productor mundil de potassa, és també la propietària de les mines de l’Alt Llobregat (Sallent, Súria i Cardona), a la seva terminal del port de Barcelona es dona sortida a bona part de la producció del Bages 598.000 tones de potassa i unes 600.000 de sal. El potassi és un element clau en la fertilització mineral (el triangle NPK) i un pilar en l’agricultura industrial.
L’adobat mineral contamina les aigües superficials i subterrànies, l’explotació de la mina genera muntanyes de residus salins (el Cogullo a Sallent) i, donades les condicions de treball a les mines víctimes d’accidents (https://elpais.com/espana/catalunya/2023-03-09/varios-trabajadores-muert , https://prevention-world.com/actualidad/noticias/barcelona-muere-minero-/ ... etc).
Els ports no son sols nodes de mobilitat per on circulen els passatgers i les mercaderies, sinó peses que configuren el seu entorn seguint les pautes marcades per la societat tecnoindustrial capitalista, son indestriables del mon de dominació i devastació en que vivim, i la seva desaparició va lligada a la d’aquest mon. |
Mira també:
https://malclima.blackblogs.org
|
This work is in the public domain |
