|
|
|
Notícies :: un altre món és aquí |
|
Sobre la Unió Anarcocomunista: crònica i reflexions de la seva presentació a l’Anònims de Granollers (Barna)
|
|
|
per https://alma-apatrida.blogspot.com/ |
27 mai 2023
|
|
|
|
|
|
|
1) Introducció: rere les passes del Front Anarquista
El passat divendres, 26 de maig de 2023 a les 18:00 hores, es va presentar, a l’espai llibertari i bar-restaurant Anònims de Granollers, la organització política “Unió Anarcocomunista”. Aquest col·lectiu és, de fet, una refundació del “Front Anarquista” que havia generat, en el passat, algunes suspicàcies, en alguns companys, degut al que s’interpretava com a coincidències en el seu discurs amb el del “Front Obrer”: organització estalinista i populista que ha evolucionat, cada cop més clarament, cap al feixisme nacional-bolxevic. Personalment, em dona la sensació que, amb la seva refundació com a “Unió Anarcocomunista”, s’han mitigat vàries d’aquestes suspicàcies d’abans: per exemple, defensen al seu programa la “protecció de les minories sexuals”, el que semblaria espantar el fantasma de transfòbia anterior (per el paral·lelisme que es feia amb el “Front Obrer”) si bé el llenguatge pugui sonar, potser, una mica arcaic i paternalista.
2) Especifisme i plataformisme: socialisme o comunisme?
El ponent de la Unió Anarcocomunista (d’ara en endavant, UAC) va explicar, primerament, els motius del naixement d’aquesta organització: afirmà que són militants anarquistes de procedència diversa (citant, específicament, el món anarcosindicalista) que coincidien en la seva crítica de l’estat actual del moviment llibertari que, exceptuant els sindicats va dir, ha “caigut” en dinàmiques individualistes, anti-organització, egoistes, contràries al compromís i de hobby: reproduint, al seu entendre, la caricatura que fa el sistema de l’anarquisme. Aquí m’haig d’aturar un moment: es tracta, sens dubte, d’una versió bastant més exacerbada de la mateixa crítica que fa Embat. Això és degut, al meu entendre, a la línia política plataformista (d’arrel makhnovista) que manté la UAC que és sensiblement diferent a l’especifisme (d’arrel malatestiana) que sosté Embat.
A vegades, es tendeix a confondre especifisme i plataformisme quan, de fet, tenen diferències significatives (encara que organitzacions de les dues tendències comparteixin, sovint, les mateixes iniciatives de confluència internacional: com la Federación Anarquista Uruguaya o el Front Anarcocomunista de Sudàfrica – Zabalaza). Per exemple, Errico Malatesta es considerava un “anarquista sense adjectius” el què vol dir que apostava per l’aplicació pràctica de les diferents escoles econòmiques de l’anarquisme (mutualisme, col·lectivisme, comunisme...) depenent del context, mentre que Néstor Makhno era específicament anarcocomunista i considerava aquesta tendència la única realment anarquista. La FAU (versió llatinoamericana del pensament de Malatesta) doncs, defensarà el “socialisme llibertari” (concepte més obert) mentre que Zabalaza (versió africana del de Makhno) arribarà al punt de negar la condició d’anarquistes a aquells que no professen l’anarcocomunisme utilitzant adjectius duríssims contra ells: petit burgesos, reaccionaris etc.
3) Exclusió o lluita de línies dins de l’anarquisme
Abans d’estigmatitzar, però, la postura dels companys sud-africans de dogmàtica no s’ha d’oblidar que aquest país (segons el mateix Banc Mundial el 2022) és el més desigual del món on un 10% de la població controla el 80% de la riquesa mentre que Uruguai és dels menys desiguals de Llatinoamèrica. Per tant, el context social condiciona les ideologies fortament el que es pot traduir, pel cas de l’anarquisme, en l’increment de la seva tendència comunista com més desigual és el país. Ara bé, parlaré clar, considero que l’aparició de la UAC i la seva tàctica discursiva (tendent a excloure de l’anarquisme a les tendències no anarcocomunistes a l’igual que Zabalaza) si bé pot tenir certa justificació davant de la creixent polarització social no és massa intel·ligent tenint en compte la relativa rellevància política d’aquestes al si de l’anarquisme: és millor, al meu entendre, iniciar un debat honest amb elles el que significa, també, reconèixer els seus mèrits: no hem d’oblidar, per exemple, que l’anarco-individualisme ibèric (si bé es pot rebutjar la seva escola econòmica) va ser pioner en la difusió d’una nova moral sexual no repressiva des de finals del segle XIX i que és la manca d’atenció a aquest fet, així com l’extracció de les ensenyances pertinents, el que va generar les suspicàcies respecte al Front Anarquista anterior. Resumint: respecte les tendències llibertàries no anarcocomunistes em sembla més adient, en el nostre context, una lluita de línies ideològica dins de l’anarquisme que no la seva exclusió directa com sembla plantejar la UAC.
4) Sobre la Federació Socialista Espanyola: crítica del programa i estratègia de la UAC
Ara bé, trobo una contradicció entre l’aposta ideològica maximalista de la UAC (basada, a l’igual que Zabalaza, en el plataformisme de Néstor Makhno, Arxinov i Els Amics de Durruti) i la seva estratègia que interpreto, sense cap dubte, com a possibilista. M’explico: parteixen d’una concepció etapista on plantegen una “Federació Socialista Espanyola” (quan, de fet, el plantejament original de l’anarcosindicalisme era una “Confederació Ibèrica de Comunes Autònomes Llibertàries”: proposta aprovada al Congrés de Saragossa de la CNT l’any 1936) com a pas previ a la instauració del Comunisme Llibertari. Quan el ponent de la UAC va ser interpel·lat, en relació a una major concreció d’aquesta idea, va defensar l’establiment d’un sistema polític que serà una combinació de “democràcia directa, delegativa i digital”. Però, quins referents històrics podem trobar d’aquesta proposta que ens ajudin a emmarcar-la i, per tant, situar-la convenientment en l’escenari de la lluita de classes?
José Peirats ens explica, a La CNT el la Revolución Española, com el 18 de març de 1938 es concreta, en plena Guerra Civil Espanyola i davant de la pressió de l’Exèrcit de Franco, el Programa d’Unitat CNT-UGT de cara a establir un règim republicà “socialment avançat” a Espanya. El pacte (consistent a promoure un “Govern Sindical”) representa, a grans trets, una aliança entre el socialisme caballerista (ala esquerra del PSOE) i els anarcosindicalistes, contra els comunistes estalinistes (PCE, PSUC) i els negrinistes (ala dreta del PSOE). En ell es substitueix, per part dels llibertaris, la idea del Municipi Lliure i les Col·lectivitzacions per les municipalitzacions i nacionalitzacions: processos que estan, lògicament, en el marc de l’Estat republicà i la versió actual dels quals és defensada al, recentment publicat, Programa Polític de la UAC. Seria inexacte, doncs, qualificar la postura de la UAC d’anarco-estalinista: és més aviat un híbrid entre l’anarquisme i l’ala esquerra de la socialdemocràcia. Un altre reformista de l’anarquisme, Camillo Berneri, va defensar, pel cas italià, una República “socialment avançada” fruit del pacte entre anarquistes i els liberal-socialistes de Giustizia e Libertà.
5) Conclusions
La UAC em sembla una organització bastant paradoxal a l’igual que d’altres grups plataformistes: mantenen un discurs ideològic anarcocomunista de màxims però la seva estratègia és possibilista, doncs, no és resultat del moment d’ascens del moviment llibertari sinó que es tracta d’una actualització de les seves propostes durant el període de retrocés i claudicació en els seus plantejaments revolucionaris. Els anarquistes, i més concretament els anarcocomunistes, no podem aspirar a ser furgó de cua dels elements radicalitzats de la socialdemocràcia (ni fer Programes que, al meu entendre, no es surten d’aquest marc) sinó tenir una política independent disputant ideològicament amb els reformistes i contribuint a radicalitzar els moviments socials (que no sé fins a quin punt tenen una participació de la UAC perquè aquesta pregunta va quedar sense respondre per part del ponent) en les seves propostes i accions: no perquè si, sinó perquè és l’única manera d’avançar.
Alma apátrida
Bibliografia:
PEIRATS, JOSÉ La CNT en la Revolución Española (Tomo 2) Ediciones Madre Tierra – Asociación Artística La Cuchilla Cali (Colombia) 1988. Pàgina 36. |
Mira també:
https://alma-apatrida.blogspot.com/2023/05/sobre-la-unio-anarcocomunista-cronica-i.html
https://alma-apatrida.blogspot.com/
|
This work is in the public domain |
