|
|
|
Notícies :: educació i societat |
|
Però el Procés de Bolonya aplicat ha estat pitjor o no?
|
|
per Joan Gil i Oliveras
Correu-e: gep@gmail.com (no verificat!) |
03 jun 2022
|
|
Si hi ha quelcom que s'ha estudiat molt poc i s'ha debatut gairebé gens és l'aplicació del mal anomenat "pla Bolonya". |
|
L'anomenat Pla Bolonya era un altre "procés estafa" ja que anava més enllà d'una, podríem dir, bona declaració d'intencions (la declaració Bolonya). Era el "cavall de troia" de l'educació neoliberal, de la nova gestió pública i de la privatització progressiva, endògena i exògena, dels estudis, sobretot els d'Humanitats, i de tot el sistema públic universitari. No era un cas anecdòtic sinó formava part d'una estratègia, de la línia que s'intentava seguir des de les directrius de l'Organització Mundial del Comerç en referència a l'educació considerada com una mercaderia.
També venia acompanyat per una aplicació espanyola que empitjorava els canvis del procés de Bolonya (amb greuges comparatius cap als PP.CC.), i que s'afegia al fet que a Catalunya pagàvem i paguem una taxa (preu per crèdit), la més alta de l'Estat.
El temps ens va donar la raó al moviment estudiantil anti-Bolonya. Els preus s'han encarit (ja abans de les dues crisis) perquè els màsters (ara necessaris per obtenir un segon cicle) han augmentat el preu general dels estudis. Un estudiant de Dret no pot exercir d'advocat si no fa el màster (abans només havia de col·legiar-se). Les grans empreses privades continuen, molt a poc a poc, però mica en mica, guanyant espai públic a les universitats (oficines bancàries, targetes bancàries i universitàries unificades, veu i vot al Consell Social en matèria de pressupostos, etc.). Per altra banda, la població espanyola jove s'ha mantingut -una mica a la baixa (dades INE, de 18-25 anys, del 2008 al 2021) i és per això que sembla que les desigualtats socials en l'accés a la Universitat (pública, sobretot) no hagin variat perquè hi ha aproximadament el mateix nombre d'estudiants matriculats que anteriorment. Però per exemple, si ens fixem en el període d'anys 1990-2013 i segons l'estudi de Julio Carabaña, sí que hi hagut un increment de la desigualtat social en l'accés. En “La recerca sociològica sobre els estudiants universitaris a Espanya” s'explica que “els fills de professionals, directius i autònoms han tingut increments de 15 punts, mentre que només han crescut 5 punts els fills d’administratius, comercials, obrers i camperols".
Tot plegat influït per les mesures que acompanyaven el pla, "el verdader pla Bolonya".
Estem a temps de revertir de debò les retallades socials de les crisis econòmiques que hem patit, el paquet de mesures neoliberals que acompanyava el procés de Bolonya i "el mal negoci" que comporta mantenir-nos "subordinats" a l'Estat espanyol.
M'encanta recordar aquesta moratòria, filla de la unitat d'acció i del compromís amb les següents generacions.
Articles interessants al respecte:
- https://www.esquerradiari.cat/Pla-Bolonya-moviment-estudiantil-i-univers
"Ja fa 15 anys del Pla Bolonya. Quin balanç se’n pot fer? El Pla Bolonya es presentava com un pla d’homologació europea de titulacions i per tant possibilitar la mobilitat dins d’Europa. Des d’aquest punt de vista, res a dir. Al costat d’això s’hi van afegir unes reformes metodològiques, amb més pràctiques i autoaprenentatge, classes més reduïdes, aprenentatge per competències, etc. Això no ho deia Bolonya, era un invent absolutament espanyol, des de sectors vinculats a la pedagogia, que van aprofitar el pla Bolonya per introduir-ho. I després hi havia un tercer aspecte, que és al que jo m’oposava radicalment: la mercantilització. Bolonya tenia uns components que no figuraven en els primers documents, i que progressivament s’hi van anar incorporant, de vincular la docència cap a les exigències del mercat laboral i la recerca a la comercialització. Això va passar perquè a finals del segle XX la universitat i el sistema productiu es van acostar per primera vegada a la història."
- [Sembla que el procés de Bolonya que havia d'ajudar a la mobilitat no ho ha fet tan] "Un altre dels aspectes que es destaquen a l'estudi és la mobilitat internacional, amb programes com el conegut Erasmus: només un 8% dels estudiants participa en aquests programes, malgrat que un 37% assegura que voldria fer-ho. Per al 90% de l'alumnat, les dificultats econòmiques són una barrera important, de manera que són els estudiants de classe alta els que estudien a l'estranger, gràcies sobretot al suport econòmic dels progenitors (63%). Els estudiants de classes socials mitjana i baixa estan per sota de la mitjana, amb un 4,7% i un 6% respectivament"
- [Després hi havia el debat sobre la pedagogia, afegeixo aquest article per no amagar-lo però un estudi que comparar una llicenciatura amb un grau ja no ho fa bé, perquè són dos cicles diferents; a part, es poden treure millors notes si s'ha baixat el nivell i l'esforç demanat] https://www.naciodigital.cat/osona/noticia/49720/estudi-uvic-constata-re
- https://www.publico.es/public/decada-pols-estudiantil-mercantilitzacio-u
- https://www.izquierdadiario.es/Pla-Bolonya-la-reestructuracio-neoliberal
- https://www.eltemps.cat/article/5841/precaria-universitat |
This work is in the public domain |
