Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Maig»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
            01
02 03 04 05 06 07 08
09 10 11 12 13 14 15
16 17 18 19 20 21 22
23 24 25 26 27 28 29
30 31          

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: altres temes
itinerari històric sobre l’anticlericalisme popular a Gràcia
15 abr 2022
Un itinerari històric sobre l’anticlericalisme popular a Gràcia?

L’Anticlericalisme ha anat adquirint un caràcter pejoratiu, en boca dels clericals. Es clar que podríem haver posat un “itinerari laïcista” però preferim assumir els fets dels nostres “predecessors”, bons, regulars i dolents… i no sols això, sinó també reivindicar-los, reivindicar el seu esforç, la seva gosadia i la seva generositat, generositat de persones que van arriscar (i moltes vegades van perdre) la llibertat i la vida per la destrucció d’una maquinaria de control social que, encara ara, conserva (ben amagades) les seves eines de funcionament.
Menystenir tots aquests esforços (i fites aconseguides) en ares de la modernez i la inclusivitat d’un bonisme de sang d’orxata és renunciar a la identitat popular, i encara que la moderació actual ens faci esgarrifar alguns dels seus actes, més ens haurien d’esgarrifar els que durant segles han fets els clericals (i que encara fan).
Es parla d’una campanya antireligiosa, però els protestants (evangèlics, quàquers...) no van ser mai molestats, en tot cas s’ha de parla d’anticatolicisme, o més concretament antiesglésia catòlica.
cristofaista cartell.jpg
De la mateixa manera que es van oposar al divorci el 1981 i al 2005, es van oposar també el 1932 (i es van afanyar a anular-lo), l’avortament ha estat prohibit al llarg de l’historia (amb la excepció de Catalunya entre el 1936 i 1939), fins la llei de 1985 i des de llavors no han aturat els intents per dificultar-lo, s’han oposat i continuen oposant-se als anticonceptius (expressament prohibits a l’estat a partir de 1941), fins i tot l’innocent condó ja va ser anatematitzat el 1600, quan es feien amb tripa de xai, i des de el segle XVI als segles XX i XXI en que la oposició canònica al condó ha provocat milers i milers de víctimes per la SIDA i altres ETS.
L’església controlava tot el cicle vital de les persones, controlava el registre de naixements (i de sagraments batejos, casaments, funerals) necessari per estar viu civilment, els certificats corresponents (junt amb el de bona conducta del rector) eren imprescindibles fins fa ben poc, el control no s’aturava ni a les portes del cementiri, van haver nombrosos conflictes amb els enterraments civils (no-catòlics, ateus...), alguns arribant a l’esperpent, com Vic, on un piquet de capellans i adolescents seminaristes van intentar evitar-ne un, arribant fins i tot a les mans.
La xarxa eclesial, parròquies, ordres, confraries, congregacions, societats caritatives, sindicats grogs... era una eficaç xarxa d’informació sobre el pols social dels barris al servei, no sols de l’església, sinó també de l’ordre social (govern, ajuntament, policia, patronal...), quan els treballadors atacaven convents, esglésies no es que es deixessin portar per “instints primaris” identificaven molt be l’enemic, sabien com combatre’l...però malgrat tot van perdre.
Es parla del lerrouxisme com origen de l’anticlericalisme, però ja el 1835 es van cremar convents a tot Catalunya i Lerroux encara no havia nascut, el tòpic del Lerrouxisme serveix per negar el conflicte social a Catalunya deixant-lo com una cosa externa.
Mira també:
https://ateneullibertarigracia.wordpress.com/

This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more