|
|
|
Notícies :: educació i societat |
|
Un Rafael Farga Pellicer ben actual: Crònica i reflexions anarquistes sobre la presentació del llibre de Vicente Izquierdo a Gràcia (Bcn)
|
|
|
per http://alma-apatrida.blogspot.com/ |
09 mai 2021
|
|
|
|
|
|
|
1) Crònica de l’acte: rescatant el forjador de l’anarquisme català del baül de la història
El passat divendres, 7 de maig de 2021, a les 19:00 hores es va presentar a l’Ateneu Llibertari de Gràcia (c/Alzina, 5) el nou llibre de l’historiador Manuel Vicente Izquierdo sobre l’anarquista del segle XIX, Rafael Farga Pellicer, que es tracta de la seva primera biografia publicada. L’acte va comptar amb la presència de Jordi Martí Font: independentista, llibertari i impulsor de l’editorial Lo Diable Gros que ha publicat el llibre mencionat. Durant la presentació de la xerrada va comentar que en Farga Pellicer evolucionà del republicanisme federal a l’anarquisme (a l’igual que d’altres militants de l’època), que Anselmo Lorenzo va publicar articles en català a La Tramontana i que en Farga Pellicer era defensor del sindicalisme extens: desconec si amb aquest terme es refereix a l’anomenat sindicalisme de base múltiple que a l’època s’entenia com un tipus d’organització que anava més enllà de la lluita laboral i defensava l’establiment de cooperatives, escoles, biblioteques etc., com una forma de crear una societat paral·lela.
Recordar, també, que ja en aquella època aquesta postura era titllada de reformista pels sectors més radicalitzats del moviment obrer, doncs, es considerava que era un pal·liatiu i que treia temps a la preparació de la revolució social (això és explicat amb detall al llibre d’Antonio Bar La CNT en los años rojos i pot tenir implicacions ben actuals). Tot seguit l’autor del llibre va situar en Farga Pellicer com un personatge central en l’origen del moviment obrer i l’anarquisme català i espanyol: concretament representant del corrent anarco-col·lectivista (de cadascú segons les seves possibilitats, a cadascú segons el seu treball) al qual faria adhesió fins els seus últims dies tot i ser derrotat per les tesis anarco-comunistes (de cadascú segons les seves possibilitats, a cadascú segons les seves necessitats). És per aquest motiu, segons l’autor del llibre, que seria oblidat pels seus companys tot i que Frederica Montseny acostumava a recordar-lo als mítings quan volia lligar la CNT amb la Iª Internacional.
En aquest context, Manuel Vicente Izquierdo explicà que, en certa mesura, l’arribada de l’anarquisme a Espanya amb Fanelli és un mite, doncs, ja Farga Pellicer havia assistit al Congrés de Basilea de 1869 i havia promogut el primer Congrés Obrer Espanyol el 1870. A més a més va senyalar l’existència d’una estructura prèvia d’organització obrera a Catalunya. Rafael Farga Pellicer fou secretari de l’Ateneu Català de la Classe Obrera quan encara es trobava a les files del republicanisme federal. L’autor del llibre va senyalar l’acratisme societari de l’època com l’antecedent més clar de l’anarcosindicalisme posterior de la CNT. Manuel Vicente Izquierdo va indicar que els treballadors de l’època vivien en un Estat que no només estava al servei de les classes privilegiades sinó que no oferia res a canvi.
Ens explicà que el coneixement que tenim d’en Farga Pellicer ens ve de l’obra de l’anarquista Max Nettlau i, paradoxalment, d’un marxista com Juan José Morato que ens explicà detalls seus a unes entregues que portaven per nom Los Redentores del Obrero. Ens va explicar d’altres fets històrics i anècdotes com la relació que s’establí entre moviment obrer i maçoneria, les gestions que va fer en Farga Pellicer perquè en Mikhail Bakunin (amb el qual l’unia una gran amistat) es pogués retirar a una torreta de Sant Gervasi a Barcelona (fet que al final no es va produir), que fou un gran revolucionari de les arts tipogràfiques i també el fet que fou l’inventor del terme Acràcia del qual en justificà l’ús degut a la mala premsa que tenia el seu sinònim d’anarquia que bona part de la població interpretava simplement com a caos i violència.
2) Reflexions: implicacions polítiques actuals de l’anarco-republicanisme fargapellicerista
Sempre he considerat que la història no val la pena saber-la simplement per saber-la i, que algú em digui malpensat, també penso que la història es porta, sovint, al present amb la finalitat de transformar la visió que tenim d’aquest. Considero que de la mateixa manera que és totalment lloable rescatar de l’oblit un personatge com Rafael Farga Pellicer, fer-ne una apologia política actual, com sospito pretenen fer alguns, tenint en compte que es tracta d’un militant del període de formació ideològica d’un anarquisme encara en bolquers, només pot tenir el resultat de desarmar l’anarquisme del segle XXI davant d’influències ideològiques que, en aquella època, potser es veien més normals que ara. M’explico: queda bastant clar a l’obra de Manuel Vicente Izquierdo l’evolució que va fer el personatge, a l’igual que d’altres llibertaris, del republicanisme federal a l’anarquisme decebut, en bona part, per la repressió dels republicans francesos de Thiers a la Comuna de Paris de 1871.
Alguns d’aquests recuperarien l’entusiasme pel republicanisme federal arrel de la Iª República de 1873 i la Insurrecció Cantonal posterior (entusiasme criticat, per cert, per Friederich Engels al seu opuscle Els Bakuninistes en acció). En aquest sentit, un assistent a la xerrada va afirmar que aquesta relació d’amor-odi durà fins la Transició post-franquista, doncs, s’ha de recordar la participació anarquista a les institucions republicanes tan durant la Guerra Civil com a l’Exili. I, en relació a aquest debat, al meu entendre, una de les parts més interessants del llibre és el moment en què l’autor expressa el moment ideològicament intersticial d’en Farga Pellicer entre aquestes dues ànimes en tensió:
Aquesta era la tàctica de Rafael Farga Pellicer i els seus companys de la Internacional, públicament es manifestaven republicans i cooperativistes, d’acord amb els acords presos al Congrés de desembre de 1868, però discretament anaven treballant perquè les societats obreres fessin el salt a l’internacionalisme d’orientació bakuninista, revolucionari, col·lectivista i apolític.
Es pot veure aquest paràgraf com a part d’una estratègia a llarg termini del forjador de l’anarquisme català o com a part de les seves contradiccions ideològiques, el què és segur, al meu entendre, és que la seva ambivalència política es constitueix en el present com una llaminadura teòrica per aquells que busquen una justificació històrica per acabar defensant un treball de formigueta anarquista dins l’actual republicanisme català (fent un símil amb el vell republicanisme federal quan, de fet, potser l’haurien de fer més aviat amb el carlisme que, com explica el llibre, l’anarquista Josep LLunas i Pujals va combatre sota bandera republicana). El filòsof i economista Karl Marx ens parlava del tortuós procés que portava al proletariat de classe-en-si a classe-per a-si, és a dir, de la seva simple existència com a potencial negació revolucionària del món burgés a la seva constitució efectiva com a subjecte revolucionari destructor d’aquest món.
Les simpaties republicanes i l’anarco-col·lectivisme d’en Farga Pellicer (aquest últim aspecte vertader motiu, i no d’altre segons Vicente Izquierdo, de la seva condemna a l’ostracisme per un moviment llibertari on acabaren triomfant les tesis del comunisme llibertari) s’han de llegir, doncs, com a part d’un procés de maduració ideològica i delimitació del propi camp polític progressivament enfrontat al de la petita burgesia i que té, com a una de les seves culminacions, segons el meu parer, l’article del cenetista Joan Garcia Oliver Los Enemigos del Proletariado Catalán (publicat a Solidaridad Obrera, el 17 de febrer de 1932 i escrit des de la Presó de La Model) on expressa clarament l’enfrontament de classe amb el republicanisme català. Molt havia plogut, doncs, des de l’època d’idil·li entre ambdues tendències. Portar aquesta època a l’actualitat ens és molt útil per reconstruir la història de l’anarquisme però fer-ho de forma apologètica i acrítica, com els hi agradaria a alguns, em sembla que només pot tenir l’objectiu en el present de justificar allò injustificable des de l’òptica de l’obrerisme anarquista.
Alma apátrida
Bibliografia
VICENTE IZQUIERDO, MANUEL Rafael Farga Pellicer (1844-1890): Forjador de l’anarquisme català Lo Diable Gros – Memòria històrica, Tarragona, setembre de 2020. Pàgines 39 i 94. |
Mira també:
https://alma-apatrida.blogspot.com/2021/05/un-rafael-farga-pellicer-ben-actual.html
https://alma-apatrida.blogspot.com/
|
This work is in the public domain |
|
Re: Un Rafael Farga Pellicer ben actual: Crònica i reflexions anarquistes sobre la presentació del llibre de Vicente Izquierdo a Gràcia (Bcn)
|
|
per a |
10 mai 2021
|
I a què ens porten aquesta mena de tesis identitàries?
Anarquisme català, republicanisme català, proletariat català, etc.
Quan en realitat el moviment obrer aquí es movia a Barcelona i rodalia industrial.
Tampoc no serviria de gaire parlar d'anarquisme barceloní, republicanisme barceloní o proletariat barceloní, si s'està parlant d'ideologies i no d'identitats terrestres. |
