Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Abril»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
      01 02 03 04
05 06 07 08 09 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29 30    

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: criminalització i repressió
L’esperpèntica invenció del monstre anarquista italià: una rereguarda del sistema i un calçador per fer-nos empassar la democratura
24 mar 2021
cartel-litografia-en-color-impresion-muestra-un-monstruo-anarquista-sosteniendo-un-cuchillo-y-una-bomba-texto-la-miseria-y-destruccion-sigue-la-anarquia-artista-julius-ussy-engelhard-1883-1964-f7p9xn.jpg
descarga.jpg
fabbri.jpg
Juez_Dredd-447589318-large.jpg
ExO-UeaWEAIezCk.jpg
1) El demòcrata benpensant: un mercenari que no cobra

La recent notícia de l’alliberament d’una de les preses llibertàries del 27-F, acusades de socarrar lleument (a qualsevol cosa li diuen cremar) una furgoneta de la Guàrdia Urbana és un fet que s’ha de rebre amb alegria continguda, doncs, encara queden els demés companys/es a la presó. Sembla ser que s’ha tingut en compte que la prova pericial antropomètrica presentada per l’advocat contradiu l’atestat policial i descarta que sigui ella l’autora. La sinistre conxorxa anarquista italiana comença a fer aigües: em quedo astorat de la mena d’efecte psicosocial que ha provocat en alguns/es el bombardeig mediàtic d’aquests dies. Tots sabem que són autèntica legió els ciutadans demòcrates i benpensants que, sense ni tan sols parar-s’ho a pensar, serien els primers en aplaudir amb les mans, els peus i les orelles l’eliminació de les últimes restes d’aquesta democràcia que tan diuen defensar.

A tots ells i elles m’agradaria preguntar-los si es pensen que els drets dels que amb prou feines gaudim ara els han aconseguit demòcrates i benpensants que feien bandera del civisme i les bones maneres. Que no ho creguin. Ho van aconseguir persones que, en el seu moment, eren molt més satanitzades i reduïdes discursivament a la més abjecta inhumanitat que no pas ara: en el cas dels anarquistes, una mena de barreja entre criminals i estúpids l’únic objectiu dels quals era entregar-se a una orgia de sang i destrucció. Un aspecte sobre el que, potser, no hem reflexionat prou, respecte aquest discurs, és que no només tenia com a resultat la deshumanització d’aquells que professaven l’anarquisme sinó l’aparició d’un tipus de subjecte que podia adherir, de forma entusiasta, a la mateixa imatge distorsionada creada per la premsa burgesa. Aquest “anarquista” o bé acabava abandonant aquesta caricatura ideològica capitalista a través de l’estudi o podia convertir-se en un autèntic problema.

2) Luigi Fabbri ja ho deia: compte amb empassar-se el que diuen de nosaltres

Així que, actualment, l’ esperpèntica invenció del monstre anarquista italià pot, per una banda, assetjar als ciutadans demòcrates i benpensants amb confuses i contradictòries imatges d’encaputxats fent aldarulls i venjances mafioses dels sequaços d’Il Padrino com animar a sectors socials despolititzats a apropiar-se d’aquest invent burgès “anarquista” per acabar actuant de manera contrària a l’ideal. Que quedi clar, doncs, ser anarquista no té res a veure amb ser un malote ni un txungu sinó en defensar unes idees a través de la coherència entre mitjans i fins. De totes maneres, tampoc és la meva intenció, amb aquestes paraules, estigmatitzar la ràbia aparentment apolítica de les capes més baixes del proletariat, que es manifesta sovint en forma de saquejos a grans superfícies després de les manifestacions, ja que fins i tot en aquests actes, aparentment nihilistes per alguns, hi sol haver molta més ètica de la present a les plomes mercenàries que construeixen les xenòfobes imatges del perillós agitador estranger.

Però respecte al que he dit abans, sobre l’invent burgès “anarquista”, ja Luigi Fabbri ens ho alertava a aquest paràgraf de l’obra Influències burgeses sobre l’anarquisme de 1918:

entre los anarquistas los hay que aprecian mucho más al que mata en un momento de rebelión violenta que al obscuro militante que con toda una vida de obras constantes determina cambios mucho más radicales en las conciencias y en los hechos.

O també en aquest altre:

Repito lo que he dicho otras veces: los anarquistas no son tolstoianos, y por tanto reconocen que frecuentemente la violencia (…) resulta una necesidad, y ninguno sabría condenar al o a los que sacrificando su vida con sus actos dan satisfacción a esta necesidad. Pero aquí no se trata de esto, sino de la tendencia, derivada de las influencias burguesas, a trocar los términos, a cambiar el objetivo por los medios y a hacer de éstos la única y primordial preocupación.

I a risc de semblar un hippie pacifista per alguns diré que, com apuntava Luigi Fabbri, la lluita contra aquest fantasma despolititzat del monstre anarquista assedegat de sang, que han construït històricament els poders fàctics, no és només important perquè representa una imatge distorsionada del militante de obras constantes que deia Fabbri sinó perquè algunes persones, mancades dels nostres principis, se’l poden arribar a creure, introduint una cinquena columna nihilista a les nostres files que, fent bandera de l’anarquisme, acabi per defensar postures i perpetrant accions difícilment defensables des d’una òptica llibertària. No em refereixo, que quedi clar, als típics sabotatges o enfrontaments amb les forces repressives en el marc de mobilitzacions sinó a certes postures justificatives d’un preocupant anti-humanisme, al meu entendre, en les accions de certs grups de Grècia, Xile i Mèxic (com les diferents branques de la Conspiració de Cèl·lules de Foc o Individualistes tendint a lo Salvatge).

3) Jutge Dredd: un totalitarisme sociològic

Cap a la dècada de 2080, en un futur distòpic on la major part de la humanitat viu en megaciutats, amb una criminalitat fora de control, les autoritats metropolitanes han decidit eliminar el vell sistema judicial fusionant a jutges i policies en un sol cos per alleugerar el funcionament de la maquinària repressiva. Els presumptes delinqüents deixen de ser-ho, doncs, són detinguts i condemnats al moment. Aquest és l’argument de la infame pel·lícula de 1995 protagonitzada per Sylvester Stallone, inspirada en l’historieta de còmic britànica 2000 A.D. Un film molt en la línia d’altres merdoses pel·lícules de Hollywood i Warner com Cobra del mateix actor on un dur policia, que en una absurda escena hilarant menja amb els seus guants de cuir posats, es dedica a queixar-se dels jutges perquè, segons ell, deixen anar sense remordiments uns absolutament malvats delinqüents que ell, amb tan d’esforç i risc per la seva vida, havia capturat.

Aquesta és la porqueria de missatges que habiten en bona part del subconscient col·lectiu: la d’un suposat dèbil Codi Penal espanyol (quan, de fet, és un dels més durs d’Europa) aplicat per jutges hippies-progressistes que deixen anar com si res a pèrfids delinqüents reincidents. I enfront d’aquest “desgavell” són legió els demòcrates benpensants que com a aspirants a Jutges Dredd emeten sentències, en públic o en privat, després de veure les imatges i escoltar la verborrea sensacionalista que surt de la caixa tonta. I és que aquests demòcrates benpensants són molt pitjors que la mateixa democràcia, doncs, quina paradoxa, estan disposats a carregar-se la democràcia en nom de la mateixa democràcia. Com es menja això? Suposo que amb posat dur i amb els guants de cuir posats com el pallasso de l’Stallone. Molta feina ens queda per fer si som anarquistes, revolucionaris o ja no ens creiem el que explica el tele diari, com deia cert punk que no diferenciava entre democràcia i dictadura. Democratura, doncs.

Recordar, finalment, que aquest dissabte 27 de març de 2021 hi ha convocada una manifestació, a les 19:00 hores, davant de l’Estació de Mataró N-II en solidaritat amb els nostres companys i companyes llibertàries que encara resten dins d’aquests infames murs. Solidaritat amb ells i elles i a la merda els aspirants a Jutges Dredd i tots els totalitaris disfressats de demòcrates.


Mort a l’Estat! Mort a la Generalitat!

Llibertat preses per lluitar! Visca l’anarquia!

Alma apátrida
Mira també:
https://alma-apatrida.blogspot.com/2021/03/lesperpentica-invencio-del-monstre.html
https://alma-apatrida.blogspot.com/

This work is in the public domain

Comentaris

Re: L’esperpèntica invenció del monstre anarquista italià: una rereguarda del sistema i un calçador per fer-nos empassar la democratura
28 mar 2021
Hola,
Estas muy mal informado. I.T.S. no son anarquistas es mas estan en contra de la anarquia. De hecho en mexico han hecho acciones contra lxs anarquistas. ¿Tu anarquistas como es que no sabes esto?. O estas obrando en mala fe o eres un ignorante. Revisa tus fuentes...

Y decir que los "tipicos" sabotajes( reconocidos por todo las corrientes obreras) estan bien pero el antihumanismo de las ccf no esta bien es creerse la propaganda del Estado sobre nuestrxs compañerxs. No hay una unica forma de pensar por que no hay una unica organizacion de las CCF, decir lo contrario es no saber como se conportan y acctuan los varios grupos que se definen como tales. Para la cronica las CCF tienen su etica, te guste o no, y acusarles de 5 columnistas es alucinante por no decir que estas difamando a compañerxs sin saber, y sin conocerlxs.

Entiendo que quien practica las acciones armadas no son de tu gusto pero de ahi a acusarles de colaboracion con el Estado....te estas pasando 4 pueblos, ¿no te parece?. Por la misma se te podria decir que estas escondiendo las luchas de lxs anarquistas de los ultimos 200 años, ya que los artefactos vuelan desde entonces. A no ser que para ti, Durriti, Ascaso, etc etc eran todos quintacolumnistas cuando hacian las acciones armadas....

Otra cosa, lxs anarquistas estamos vistxs mal por lo burgueses desde siempre. No a caso queremos destruir la sociedad burguesa.


Esta bien que por 40 años algunos nos habeis machacado la cabeza diciendo que la anarquia es pacifismo, para luego sacar libros de la propia historia que contaban todo lo contrario, pero todos los logros de los obreros que se han conseguido se han conseguido por medio de la lucha y no precisamente pacifista. El que quiera declararse pacifista o pacifico es su problema, pero decir que quien usa la violencia es un pequeño burgues es de risa. La historia de las luchas obreras se han escrito con la sangre de lxs obrerxs y sus luchas por la emancipacion de todxs.

¿Anarquistas asetados de sangre?, si, la de los capitalistas y burgueses. Por favor, ¿desde cuando la propaganda capitalista es la "verdad" y lo que dicen los propios compañerxs implicadxs es actuar en contra del ideal?
Un poco de rigor por parte de uno que se dice anarquista si que haria falta....


Que uno que dice ser anarquista acuse a otrxs anarquistas de ser quintacolumnistas o pequeños burgueses por que practican la lucha armanda es el argumento de quien quiere difamar a lxs compañerxs y nada mas.

Muchxs de esxs compañerxs o estan muertxs o estan en la carcel por decenios, disminuir su lucha, difamarla, intentan cambiar sus decisiones, etica y forma de actuar por mentiras no te hace poseedor de la verdad sino que te hace participe de las mismas mentiras de las que acusas a tus "enemigos".


Te guste o no la lucha armada anarquista es una opcion por que desde siempre lo ha sido. Si no te convence es legitimo pero no acuses a nadie de nada por el hecho de practicarla. Di que no te gusta y punto. No hace falta que molestes al Fabri para decir tonterias y acusar a compañerxs, tambien hay otros compañerxs anarquistas que opinan diferente al Fabri.
Y son tan legitimos como el.
Re: L’esperpèntica invenció del monstre anarquista italià: una rereguarda del sistema i un calçador per fer-nos empassar la democratura
29 mar 2021
Sé perfectamente que ITS no son anarquistas pero si tuvieron que sacar un comunicado desmarcándose de este movimiento es porque varios compañeros los apoyaban desde sus medios para nuestra desgracia.

Solo hay que leer los comunicados de las CCF para verlo: la masa es estúpida, estamos solos contra el mundo etc., esto lleva, te guste o no, a justificar la bomba en el metro de santiago que irió a un trabajador y que argumentaron patéticamente en el anterior sentido expuesto o la paliza que recibió un preso anarquista por parte de dos miembros de las CCF en la cárcel supuestamente por ser un chivato pero en realidad por haber criticado su comportamiento sectario.

Yo no estoy criticando las acciones armadas en si, quizás que tengas un poco más de comprensión lectora ¿Acaso critique a "Lucha Revolucionaria" por ejemplo? Lo que no me simpatiza es el nihilismo en absoluto y si, desde un punto de vista ideológico y de forma similar a Luigi Fabbri lo considero una influencia burguesa dentro del anarquismo.

No vayas tan de sobrado/a máxime cuando no has comprendido el texto demasiado bien.

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more