Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: antifeixisme : pobles i cultures vs poder i estats
l'Onze de Setembre
14 set 2003
Crònica de l'Onze i els actes dels dies previs
<FONT FACE="verdana,helvetica"><h3>Onze de Setembre de 2003</h3><font size=-1><B>ACTES DELS DIES PREVIS:</b>

<b>-6 de setembre: </b>

Barcelona: Sopar, un centenar persones en el sopar dâHomenatge als represaliats polítics organitzat per Endavant al CAT de Gràcia. En lâacte es van poder sentir els testimonis de diferents persiones que han patit la repressió al llarg de lâany

<b>Molins: </b>
Prop d'un centenar de persones en l'acte polític de Molins
El dia 6 també es realitzà l'acte central d'Endavant (OSAN) del Baix Llobregat en motiu de l'11 de setembre a la plaça de la Creu de Molins de Rei. L'acte, sota el lema "Tornen temps díficils...tornen temps de lluita", comptà amb la intervenció de diverses organitzacions i sectorials de l'Esquerra Independentista així com d'Endavant que coincidiren en remarcar que en els darrers temps els estats espanyols i francès estan intensificant les seves polítiques aniquiladores destinades a contrarestar la lluita del poble català per la seva supervivència.
L'acte tingué un fort caràcter antirepressiu, amb la intervenció d'Alerta Solidària, Rescat i un jove molinenc que serà jutjat el proper 5 de novembre dins del cas del 12 d'octubre de 2001. També es recordà que un altre jove molinenc serà jutjat el proper 21 d'octubre pels fets del 23 d'abril de 1997 així com també s'esmentà el judici contra 10 catalans/es a l'Audiència Nacional el proper 6, 7 i 8 d'octubre.
En l'acte també intervingueren un membre de la CAL, l'Assemblea de Joves Independentistes de Molins (AJIM) i la Brigada Catalana Venceremos. L'últim parlament fou a càrrec d'Endavant, en el qual s'analitzà el conjunt de mesures repressives i restrictives que han portat a terme els governs espanyols i francès i es reafirmà una vegada més que l'únic camí és la lluita defugint de l'estéril debat sobre reformes estatutàries o constitucionals.
Prop d'un centenar participaren en l'acte que fou amenitzat amb l'actuació de dos cantautors, la colla de Bastoners de Molins i un grup de música folc de la vila.

<b>-10 de setembre: </b>

<b>Vic: </b>
La celebració de la Diada Nacional que a Vic es fa tradicionalment el dia 10, enguany era convocada per la CEI dâOsona. La manifestació independentista va recórrer el carrer Verdaguer fins a la cruïlla amb la rambla Davallades precedida dâuna gran estelada i dâuna pancarta que deia: âAmb els estatuts no hi ha futur: Independència!â?. Al lloc de concentració hi va haver parlaments de la Coordinadora de lâEsquerra Independentista, dâAlerta Solídària i de la CUP de Vic. El representant de la CUP va tancar lâacte demanant un monument digne par al patriota Bac de Roda. A <b>Martorell</b> lâHomenatge als defensors de la Terra que ja es feia per tercer any començà a les vuit del vespre a la Plaça de l'Església, amb una cercavila i acabà amb un sopar popular.

<b>Vilafranca: </b>
La comissió Onze de Setembre de Vilafranca del Penedès, integrada per Endavant, la CUP de Vilafranca i lâAssemblea de Joves, entre altres, va convocar dimecres a la nit per primera vegada una marxa de torxes fins al monument a Lluís Companys que va comptar amb la participació d'unes 500 persones. Després d'un llarg recorregut pel centre de la vila en què es van cridar per la independència i la llibertat de Catalunya, els organitzadors de la marxa van llegir un manifest en el qual van fer història de la repressió del poble català del passat i en l'actualitat: «la repressió dels grups independentistes, la llei antiterrorista, la seqüela de tortures ignorades pels jutges, la gasiveria fatxendosa dels papers de Salamanca».
¡Error!Marcador no definido.La comissió Onze de Setembre va animar els presents a sortir de l'«acomplexament»: «no tenir vergonya de ser qui som, estimar el que és nostre i no imitar els qui ens dominen». En el manifest que es va llegir passada la mitjanit es va exigir als polítics «una democràcia neta i renovada» per a un poble que «se sent fort i aposta per opcions polítiques sense ambigüitats i volgudes per la majoria que ens encaminin a un estatut que ens reconegui com a nació o a la sobirania o a la independència. També hi va haver un acte polític amb diferents intervencions i un sopar popular.

<b>ACTES DE LA DIADA de LâONZE DE SETEMBRE:</b>

<b>Sant Boi</b>, a les 9:30 del matí Endavant va fer com cada any lâofrena floral a la tomba de Rafel Casanova.

<b>Reus</b>
<img src=â?http://avellanadigital.com/vilaweb/11S/images/prevs/prev11.jpgâ;? width=â?220â? height=â?160â? align=â?leftâ?>La manifestació unitària dâuna seixantena de col·lectius del Camp de Tarragona a Reus per l'11 va aplegar 800 persones en una manifestació festiva en què es va reclamar la independència, la llibertat dels presos, contra el transvasament de l'Ebre i els polítics dels partits. Un manifest unitari reivindicava el protagonisme de la societat abans que la de les entitats del poder, de les persones abans que dels estats, dels pobles abans que de les multinacionals... Encapçalada per una pancarta amb el lema "atrevim-nos a somniar", la comitiva va recorrer diversos carrers de Reus, passant per la plaça Mercadal, on es va desplegar una gran estelada.
La manifestació va acabar a les Peixateries Velles amb un manifest, que llegí un representant de l'Alternativa Baix Gaià, un petit concert de gralles i el cant dels Segadors

A <b>Girona</b> 2000 persones sâaplegaren a la manifestació de lâEsquerra Independentista. En passar per alguns bancs i per la Subdelegació del Govern estatal, s'hi van llançar ous, es van encendre traques, bengales i petards i es cremaren banderes espanyoles, als crits d'«aquesta bandera és estrangera». Just abans de començar la manifestació, dos encaputxats amb banderes de Terra Lliure van cremar una bandera espanyola de grans dimensions. La marxa acabà amb els parlaments, en els quals un representant de la CUP afirmà que «Encara que es commemori una derrota, és desig de tots de ser lliures. La unitat popular ens portarà a la independència». A <b>Lleida</b>, la manifestació independentista unitària convocada per la CEI aplegà també centenars de persones al migdia.

<b>Barcelona:</b>
La capital catalana fou, com cada any, la que visqué els actes més multitudinaris de tot el país, al matí, com cada diada, milers de persones assistiren al Fossar de les Moreres i al monument a Rafael Casanova. Al matí, al carrer Ferran es féu lâHomenatge a en Gustau Muñoz, jove assassinat per la Policia en una diada ja fa més de vint anys. Al Fossar sâhi féu lâacte unitari de la Coordinadora de lâEsquerra Independentista (CEI), on parlaren representants de les CUP, Alerta Solidària, representants estudiantils i altres organismes sectorials de lâEsquerra Independentista, i es llegiren comunicacions dels presos. Al migdia mig miler de persones participaren en la marxa de Rescat pels presos que sortí del Fossar per recórrer els carrers del centre.
A la Tarda, la manifestació aplegà milers de persones, entre sis i deu mil, segons les fonts, que respongueren a la convocatòria unitària de la CEI, en què participà Endavant i el conjunt de lâesquerra independentista, i a les dâaltres col.lectius i entitats. Els participants acabaren la manifestació al Passeig del Born, on es feren els parlaments de la CEI, Endavant (OSAN), Mdt, la Coordinadora dâAssemblees de Joves de lâEsquerra Independentista i Maulets, entre altres. La portaveu dâEndavant remarcà el context dâagressió que pateixen les classes populars catalanes, reflectit en el lema <i>Tornen temps difícils, tornen temps de lluita</i>, però al mateix temps recordà les lluites existents al país i la necessitat dâorganitzar-se i bastir un altrenativa en clau dâUnitat popular. Com la majoria dels parlaments, rebutjà les reformes dels estatuts, reclamant la necessitat dâuna ruptura, que porti a la independència, la reunificació nacional dels Països Catalans i el Socialisme.

A moltes altres localitats també es feren desenes actes al voltant de la Diada Nacional amb la reivindicació comuna de la Independència.

A la nit, a <b>Castellar del Vallès</b>, un nombrós grup organitzat de feixistes rebentà amb total impunitat un concert de la Diada al qual assistien més de mil veïns. Diferents entitats vallesanes ja han denunciat que les actuacions feixistes contra immigrants, col.lectius dâesquerres i independentistes a la comarca cada cop són més freqüents i compten amb la més absoluta passivitat de la policia.
Mira també:
http://www.endavant.org

Comentaris

Re: l'Onze de Setembre
14 set 2003
JODER
Re: l'Onze de Setembre
14 set 2003
Felicitats al conjunt de l'Esquerra Independentista per tots els actes organitzats.
Necessitem gent com vosaltres que ens tornin l'orgull de ser catalans!
Re: l'Onze de Setembre
14 set 2003
Pues sí, a los fascistillas como los que estan agrediendo al pueblo de Castellar del Vallès les jode mucho comprobar que mientras ellos tiran piedras los Paisos Catalans nos movemos!!
l'Onze de Setembre=mite i muntatge
15 set 2003
Antes de que me llaméis fascista erróneamente sólo quería decir la mía, respecto del 11 de septiembre: es un mito.
Me interesa más la historia de la myta, con la que algunos miembros de los països catalans explotaban a los indígenes "no cristians" del Perú. Y es que nada como echar un vistazo a los libros para comprobar que ni reyes, ni héroes han hecho actos de heroísmo nacional (puaj, el tal Casanovas es una caquita mistificada como lo han sido otros grandes hombres nacionales, tal como Pizarro, El Cid, Juana de Arco o Braveheart: pero si no era más que un proto-burgués que tras la victoria de los Borbones se fue a vivir del cuento a Reus! Ni siquiera murió en ésa mítica "defensa nacional".

Europeos.....
Re: l'Onze de Setembre
15 set 2003
Feixista, i a més rabiós.
FELICITATS endavant!
Re: l'Onze de Setembre
15 set 2003
jo no crec que el tal myta sigui feixista, més aviat diria que mira l'abre i no veu el bosc.
Re: l'Onze de Setembre
16 set 2003
jo més aviat diria que mira l'arbre i no veu res. no cal que expliquem mil vegades que la catalanitat no és una qüestió ètnica sinó política, o sigui, que els nascuts a Catalunya que conquerien pels seus interessos personals no ens interessen per res, que som els que més vam batallar contra el V centenario, etc, etc etc.
Sindicat