Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Juny»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
01 02 03 04 05 06 07
08 09 10 11 12 13 14
15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28
29 30          

Accions per a Avui
19:00

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: altres temes
La smart city en confinament a perpetuïtat, des del passaport a les proves biotech, des del control al carrer fins el rastreig de contactes.
14 jun 2020
Sembla que el confinament va, si fem bondad, camí a atenuar-se, però ja ens avisen des de arreu, que passat l’estiu (i el turisme) hi haurà un rebrot (probablement), mentrestant es van desenvolupant les eines per que puguem viure en confinament interior durant la “nova normalitat”, “nova normalitat” que va camí a convertir-se en “condemna de normalitat a perpetuïtat”, perpetuant les pràctiques de vigilància, els mecanismes tècnics, la interiorització del control... Però sobretot, la interiorització de la distància social, distància social que ens es venguda com voluntària i saludable, però que te uns biaixos molt lligats a la classe social, biaixos que trigaran en esborrar-se si s’esborren alguna vegada.
S’han afartat de dir que res serà igual desprès de l’estat d’emergència, malauradament podem dir (amb bastant fonament) que tot anirà a pitjor, a pitjor fins i tot quan no en serem conscients, moltes coses ens seran evidents: l’atur, la precarietat, la misèria i tractaran de convèncer-nos que amb la nostra solidaritat el nostre sacrifici i la seva direcció, tot tindrà solució... encara que, com va passar amb l’anterior “crisi” els efectes s’acabin fent permanents, però hi ha altres efectes no tan evidents (ni tan directament dolorosos) que entren dins de la categoria d’eines “confinadores a perpetuïtat”, es tracta de tot un seguit d’instruments tecnològics necessaris per mantenir la situació d’aïllament anomenada “distància social”, distància social amb un important biaix de classe, de gènere, d’edat i de raça.
Per això ens centrem en les eines més tecnològiques que son el nostre tema habitual, sense menysprear les eines psicològiques i socials que en molts cassos han estat més nocives encara (http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/53079 ).
Com es tracta d’un intent d’inventari hi ha un excés d’autorreferències als enllaços, ja que aquest tema l’estic tractant des de l’inici del procés, contínuament sorgeixen noticies i informacions noves.
Malgrat tot cal dir que poques eines hi ha que siguin estricta i únicament tecnològiques.
No pot ser una relació exhaustiva, ja que dia a dia van incorporant noves peces als seu projecte de “smart city confinada”, i de moltes d’aquestes incorporacions ni ens n’assabentem...

El control biotecnològic.

Malgrat que el temible “passaport d’immunitat” finalment no s’ha arribat a aplicar (https://negreverd.blackblogs.org/2020/04/26/passaports-dimmunitat-rastre/ ), si que hi ha hagut (i continuarà) un escampall de proves amb PCR i tests ràpid en tota mena d’àmbits, bàsicament laboral, d’investigació i clínics. Probes acceptades sense llibertat, ja que qui es pot negar a aquestes si això priva l’accés a coses tan bàsiques com la feina, la educació o la salut. Totes les dades recol·lectades amb aquestes proves passaran a formar par de “Historia Clínica Compartida de Catalunya” (HC3), la base de dades de salut de Agència de Qualitat i Avaluació sanitària, a l’abast de tots els centres de recerca públics.
Les perspectives de negocis sobre els tests de detecció han donat un impuls importantíssim a les companyies que desenvolupaven aplicacions del CRISPR (http://negreverd.blogspot.com/2017/07/la-edicio-genetica-un-nou-pas-en-l ), es tracta d’aconseguir un test senzill, com el d’embaràs, que es pugui efectuar fins i tot en condicions domèstiques, no cal dir la demanda que tindria entre governs, línies aèries i particulars amb la possibilitat econòmica d’adquirir-lo. El test per el COVID-9 obriria la porta a tests de tipus ràpid i domèstic per multitud de malalties i algunes característiques genètiques, ja que serien molt selectius i es podrien aplicar directament sobre fluids humans (saliva, moc...). Amb aquestes perspectives no és d’estranyar que les companyies que controlen la metodologia (entre elles la de la codescubridora, Mammoth Biosciences) s’afanyin a completar els terminis i, de fet, ja hi ha versions de prova per laboratoris (de moment).
Una altra tema a tenir en conte és el fet que l’adquisició de tot l’instrumental i l’equipament per realitzar les proves PCR ha suposat un esforç econòmic important, però quin us se’ls donarà en acabar l’alerta?... la PCR (Reacció en cadena de la polimerasa) és una tecnologia de biologia molecular que és la mateixa que s’utilitza en l’anàlisi d’ADN, tots els laboratoris de policia científica actual en tenen (mossos, ertzaintza, policia nacional, guardià civil...), també tots els centres de filiació i d’investigació genètica... la inversió en el parc de laboratoris genètics serà amortitzada segur, es descodificaran genomes que fins ara no havien estat analitzats i segur que s’abaixaran els preus i els temps per cada anàlisi.
També cal preparar-nos per la vacuna que ve, ja ara mateix es posa com objectiu indefugible el 80% de la població vacunada i, hi ha veus, que demanen la vacunació obligatòria (aprofitant per estendre-la a les altres vacunes), per una part la coerció a través dels CAP (recordem les campanyes per la vacunació de la grip entre els majors de 64 anys) i per l’altra la coerció laboral i escolar.
Donades les presses per tenir-ne una versió, s’estan fen proves per elaborar-la com vacuna gènica introduint ADN o ARN a l’organisme (vacunes de tercera generació) a través de vectors d’expressió o plasmidis (https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S1576988702703038 ), aquest tipus de vacunes no s’han emprat mai en humans, sols en clínica veterinària.

La explotació laboral a partir de la emergència:

En aquest camp la principal tensió està en el control d’accessos i horari, i en tot el derivat del teletreball.
El teletreball o “plantilla distribuïda” segons molts empresaris, ha superat ja el mínim 4% de finals de 2019, durant aquests mesos han teletreballat un 30% dels treballadors espanyols (8 vegades més “teletreballadors”), i, encara que la “nova normalitat” fa retornar una bona part d’aquest 30% a les galeres el confinament ha servit per trencar moltes reticències per part d’empreses i sindicats institucionals.
Per la empresa tot son avantatges, reducció de costos (lloguer i/o compra d’espais, reducció de costos en instruments de treball, dels subministraments d’aigua i electricitat, despeses de neteja), augment de la productivitat (segona estudis fets a països amb “plantilla distribuïda” consolidada l’augment es situa en el 30%), avantatges en contractació, el teletreball farà augmentar la temporalitat i facilita la contractació de treballadors en altres ciutats i/o països, també és de suposar que disminueix la conflictivitat degut a l’aïllament dels treballadors, reduir l’absentisme i les baixes...
Els sindicats institucionals passen també a tenir avantatges, son imprescindibles per regular la relació dels treballadors amb l’empresa, el treballador al estar sol a casa te molt difícil coordinar-se i posar-se d’acord amb els companys, també te difícil veure si el repartiment de tasques és correcte, per tot això “necessitarà” als sindicats. Així doncs el paper de mediador es veu reforçat (http://rojoynegro.info/sites/default/files/IMG/pdf/Laboral-10.pdf ).
El treballador ha passat, durant el confinament, a fer-se càrrec de la neteja, el consum d’energia i aigua, la connexió a internet, casi sempre del cost de l’ordinador, ha posat el seu telèfon al servei de la empresa, el cost de l’espai de treball... i ha estat sol (https://laboro-spain.blogspot.com/2020/06/pagar-gastos-teletrabajo.html ).
La suposada avantatge de conciliació queda reduïda notablement per el fet d’estar teledisponible a qualsevol hora i durant el número d’hores necessàries, i per l’autoadministració de la explotació que, en uns moments de atur i crisi, augmenta fins nivells intolerables, augmentant la vulnerabilitat laboral i la precarietat contractual.
El teletreballador ha d’instal·lar-se aplicacions per el control horari, per la confidencialitat de la feina i de les connexions, per l’accés a determinades webs, control de les comunicacions (aquí hi ha un “conflicte” major si l’equip és propietat del treballador), sovint la empresa te accés a l’escriptori del treballador i pot controlar el que fa, si l’ordinador és personal es sol fer mitjançant escriptori remot on s’instal·la el software de l’empresa. Els aspectes disciplinaris laborals augmenten amb la extensió del teletreball..
El principal efecte nociu del teletreball és l’aïllament, la atomització laboral, en aquest sentit ens trobem en una situació semblant a la de la implantació del maquinisme, queda ben explicat amb les paraules de de Marian Burges (1851-1935), terrissaire de Sabadell, anarquista i lliurepensador, que va ser director del diari “el Deseheredado”, publicació partidaria de l’acció directa. Marian diu “com ja és sapigut, allà on hi ha treballadors lliures, que no vagin a toc de campana, els amos i engrescadors de totes les bromes i taboles son ells; a Sabadell eren els teixidors a ma. Les aspiracions de més llibertat i benestar eren ells els qui les sentien i, a la seva manera, les cercaven. Ells feien festa el dilluns i de vegades el dimarts, ells s’associaven d’amagat, anaven al cafè en haver dinat i al vespre. A berenar per qualsevol pretext; ara perquè havien acabat la peça, ara perquè en posaven de nova (...) Gairebé tots, al matí, abans de començar una rosquilla i mig petricó de barreja i a les onze un quarto d’aiguardent de la gana (...) treballaven quan volien i el fabricant anava a les tavernes a suplicar que anessin a teixir perquè hi havia qui esperava la peça (...)tancar-se onze hores enfront d’aquell artefacte de ferro que obligava a anar llest a canviar les llançadores i sens poder anar a la taverna (...) s’hi aclimataren pocs i fou qüestió de fer nous teixidors”.
A part del teletreball a les feines ha estat el lloc ideal per instal·lar massivament les mesures de temperatura corporal i introduir la videovigilància intel·ligent, un exemple ha estat l’adquisició per part de la Diputació de Barcelona d’onze càmeres de videovigilància, termogràfiques i amb reconeixement facial (https://negreverd.blackblogs.org/2020/06/02/alcoi-i-saragossa-campiones-/ ).
També han proliferat els accessos per biometria sense contacte i els GPS als vehicles, així com intromissions diverses en la salut dels treballadors amb test organitzats per la patronal.

La geolocalització.

Fa uns anys quan es deia de deixar els telèfons a casa o treure’ls-hi la bateria era una tonteria, que el rastreig massiu dels telèfons era inviable, doncs be, això s’ha fet realitat a cop de decrets d’emergència, i les operadores estan facilitant aquestes dades a l’estat, diuen que agregades, però en Marlaska ja va amenaçar amb desagregar-les (https://negreverd.blackblogs.org/2020/03/30/de-la-pandemia-al-pancontrol/ )
Les diverses aplicacions app públiques per autodiagnostic del COVID-19 demanen la geolocalització, concretament o fan la de l’estat, la de Madrid, la de Catalunya i la d’Euskadi, a moltes comunitats s’utilitza o s’utilitzarà la de l’estat.
Hi ha també la app miDGT, de la Direcció General de Transit (https://www.dvuelta.es/index.php/actualidad/noticias-sobre-dvuelta/41-la ) aquesta app, llençada definitivament desprès de la declaració d’emergència, no sols et geolocalitza, sinó que també te accés a la càmera i als arxius del telèfon. Serveix per portar a sobre, en format digital, els carnet de conduir i la documentació del vehicle, geolocalitza estiguis conduint o no, l’aplicació ha estat descarregada més de 500.000 vegades, de moment.
La convergència entre el telèfon i la identitat és un nou producte encara per desenvolupar totalment del nou smart-confinament.

Les aplicacions de rastreig.

Aquestes aplicacions fan un seguiment dels contactes entre telefons més o menys propers
(https://negreverd.blackblogs.org/2020/06/03/rastrejats-com-si-fossim-pec/ ).
Apple i Google han distribuït amb una actualització del sistema operatiu la seva API “notificacions d’exposició al COVID-19” un sistema per rastrejar contactes, segons ells (te’n fies?) per ser operativa sols falta que l’estat o les “autoritats sanitàries” facin una app per recol·lectar les dades, tot això sense el consentiment informat dels usuaris (https://elandroidelibre.elespanol.com/2020/05/las-aplicaciones-de-google ). Ens trobem doncs que a uns 3.500 milions de telèfons smartphones a tots els continents, s’ha instal·lat o s’instal·larà una aplicació que interessa als estats i sense consultar a l’usuari.
A les recents revoltes als EUA hi han hagut denúncies, alguna d’elles per part d’Electric Frontiere Fundation, sobre l’ús del rastreig per identificar manifestants (https://www.eff.org/deeplinks/2020/06/dont-mix-policing-covid-19-contact ). Això és el que Apple i Google deien que no passaria mai…
Compartir dades de salut amb cossos policials és el que també fa la app de la Comunitat de Madrid que és la mateixa que la de l’estat i que a través d’ell arriba a diverses comunitats que no disposen d’una pròpia.

Desplegament de la videovigilància de tercera generació.

Malgrat que es deia que el mercat de la seguretat tindria una forta davallada (https://www.ventasdeseguridad.com/2020030311910/noticias/empresas/inform ) degut a la paralització de la gran fàbrica xinesa sembla que finalment es tracta d’un mal pronòstic.
La Xina, principal productor i consumidor de sistemes de videovigilància a tirat del mercat i, hores d’ara, gràcies als diversos estats d’alarma la demanda de sistemes de darrera generació a augmentat fins nivells inesperats.
Si ja abans del COVID les adquisicions s’inclinaven per la “videovigilància intel·ligent”, amb l’emergència les aplicacions AI són tendència.
Les càmeres ja no son sols càmeres de videovigilància, son també càmeres termogràfiques, de detecció d’actituds “anormals”, de formació de grups, amb reconeixement facial, que discriminen si les persones porten o no mascareta, si traspassen una determina línia vermella... (https://negreverd.blackblogs.org/2020/06/02/termografies-videovigilancia/)
Aquestes tècniques estan a l’abast fins i tot de petits municipis (Tossa de Mar) i de negocis amb poca facturació, fins la megalòpolis barcelonina (https://directa.cat/les-cameres-de-reconeixement-facial-arriben-a-barcel/ ) on l’ajuntament instal·larà 13 càmeres d’alta tecnologia amb reconeixement facial, o la Diputació de Barcelona, que instal·larà 11 càmeres termogràfiques també amb reconeixement facial (https://contractaciopublica.gencat.cat/ecofin_pscp/AppJava/ca_ES/awardno ).

Els controls d’aforaments i de multituds.

Aquest ha estat el somni dels directors de seguretat i de màrqueting de departaments de seguretat de les administracions i dels grans centres comercials. El control tecnològic en l’espai privat és ja un fet i ha estat comprovat abastament al llarg dels darrers anys, videocàmeres normals i 3D, anàlisi de fotogrames, tècniques de videometria... (https://negreverd.blogspot.com/2019/07/des-de-murcia-smart-city-bizkaia- )... El que ara es planteja és el control de multituds en espais públics.
Aquest tipus de control hauria trobat alguna resistència en temps “normals”, però en la neonormalitat no sembla que n’hagi de tenir masses, control de parcs, control de concerts, control de zones obertes... com per exemple el control de l’aforament de les platges.
El que més ha sortit als informatius ha estat Barcelona que controlarà mitjançant videovigilància des de la Torre Mafre i amb 18 videosensors distribuïts per les diverses platges (https://ajuntament.barcelona.cat/premsa/2020/06/04/la-temporada-de-bany- ), però hi ha tot un reguitzell de municipis que tenen previst fer-ho, Salou, Benidorm, Donostia, Torremolinos, Fuengirola, la Coruña...
Hi ha tota mena d’estratègies, Barcelona instal·la 18 sensors, Salou 22, Fuengirola 50... tots ens venen seguretat i, més enllà de les platges, seguretat en esdeveniments públics.
Un altra estri de control d’aforaments son els drons, Madrid ja els va utilitzar a l’inici de l’estat d’emergència, però aquest estiu per platges i altres espais públics veurem policies locals emprant-los, alguns fins i tot equipats a càmeres termogràfiques (dos funcions les aglomeracions i la temperatura!!).

Però l’arsenal és més extens...

Es pot parlar de més coses i les properes setmanes en veurem més, des de els humils sistemes de control d’accés (https://cuadernosdeseguridad.com/2020/06/seguridad-privada-desescalada-p ), a les llistes obligatòries de passatgers de trens i busos que serà obligatori conservar un mínim de dos mesos, tot el que es pot fer des de el sistema sanitari, els al·lucinants patis escolars francesos quadriculats o

Les xarxes de dominació s’estenen.

Acceleradament es va teixint i reteixint la xarxa de dominació, o millor dit, les xarxes de dominació, xarxes que, de fet, s’està teixint des de l’inici de la civilització, però que cada cop evolucionen més ràpid i son més atapeïdes.

S’ha recorregut un llarg camí des de les primeres xarxes d’intercanvi comercial, les primeres xarxes viàries neolítiques, les romanes, les incaiques... les rutes marítimes comercials, les línies ferroviàries, les telegràfiques, els cables submarins, les de distribució d’energia, la telegrafia sense fils, les línies aèries, internet i la telefonia mòbil...el 3G, el 4G, el 5G... les subxarxes de control moltes d’elles superposades a les anteriors, o formant part d’elles... les mateixes interconnexions que faciliten l’intercanvi de mercaderies, de ma d’obra (mercaderia), d’informació (mercaderia), serveixen per intercanviar dominació.
El poder està cada cop més distribuït i serà més difícil, no ja destruir-lo, sinó esquivar-lo, així que caldrà tenir noves pràctiques, noves estratègies per atacar les xarxes o, com a mínim, defugir-les.

PER UN MON LLIURE I SALVATGE!!
Mira també:
https://negreverd.blackblogs.org/

This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more