|
Envia per correu-e aquest* Article
|
|
Anàlisi :: corrupció i poder |
|
Una Constitució amb pocs drets socials?
|
|
|
per Antoni Ferret |
12 set 2003
|
|
Un nivell baix i inconcret de drets socials |
UNA CONSTITUCIÓ AMB POCS DRETS SOCIALS?
En el meu article anterior «Volem una bona Constitució europea» hi havia afirmacions no provades, com ara que aquella tenia «un nivell baix i inconcret de drets socials». Ho sé i era volgut, perquè volia un article breu i enèrgic. Però amb el propòsit, ja des del primer moment, d'un article «complementari» (aquest) que demostrés, almenys, aquesta afirmació. I això en funció de la informació de què es disposa (jo almenys) ara.
M'ha arribat el document «Avantprojecte d'informe del Grup de treball XI, "Europa social"» (de la Convenció Europea). I vet aquí que, en allò que voldria ser la conclusió més precisa del que aquest grup pensa que la Constitució hauria de dir sobre l'Europa social, diuen (primer en la versió original, que ningú no pensi que jo hagi canviat res):
«Dans toutes les activités relevant de ses compétences, l'Union s'efforce d'éliminer les inégalités et de promouvoir l'égalité, notamment entre les hommes et les femmes, et tient compte des exigences liées à la réalisation du plein emploi et d'un niveau élevé de protection de la santé publique, à l'éducation et à la formation, et à la garantie de la protection sociale et de services d'intérêt général qui soient accessibles, financièrement viables, d'une qualité élevée, organisés sur la base du principe de solidarité et dont l'organisation relève de la responsabilité de chaque État membre. L'organisation de services d'interêt général au niveau européen doit respecter les spécificités des systèmes nationaux mais doit tendre à assurer la cohésion économique, sociale et territoriale de l'Union.»
O sigui, si ho entenc bé:
«En totes les activitats que depenguin de les seves competències,
la Unió
* s'esforça per eliminar les desigualtats i per promoure la igualtat, sobretot entre els homes i les dones, i
* s'ocupa de les exigències lligades
- a la realització de la plena ocupació i d'un nivell elevat de protecció de la salut pública,
- a l'educació i a la formació, i
- a la garantia de la protecció social i de serveis d'interès general que siguin accessibles, financerament viables, d'una qualitat elevada, organitzats sobre la base del principi de solidaritat i l'organització dels quals depèn de la responsabilitat de cada Estat membre.
L'organització de serveis d'interès general a nivell europeu ha de respectar les especificitats dels sistemes nacionals però ha de tendir a assegurar la cohesió econòmica, la social i la territorial de la Unió.»
Per què dic, doncs, que és «un nivell baix i inconcret» de drets socials?
És «baix» perquè aquest text, com es pot veure, si bé esmenta clarament la igualtat (sobretot de gèneres), la plena ocupació, la salut i l'educació (4 coses molt importants), en canvi, no garanteix pas
* l'habitatge (un element que nosaltres no tenim «gens» garantit)
* la jubilació (una cosa que té el futur «en discussió»)
* la protecció contra l'atur (que «puja i baixa»)
* la qualitat dels contractes de treball (que s'ha deteriorat tant)
* l'ajut familiar a la dependència (que encara desconeixem)
* la conciliació de la vida personal (o familiar) i la laboral (un dret nou que encara està a les beceroles)
* l'erradicació de la pobresa (vergonya dels nostres països).
No es deixen res!!!, aquests senyors. Per a això no els calien tantes reunions...
I és «inconcret» perquè, digueu-me, què vol dir això de «s'ocupa de les exigències lligades a la realització de tal cosa»? Per què s'han de dir les coses d'una manera tan innecessàriament i absurdament recargolada? I en una Constitució!! Només se m'acudeix una raó: per confondre i enganyar. El dia de demà podrien dir que «ja ho fan», i la feina seria nostra per demostrar que «no ho fan». Al cap i a la fi, amb aquest text, la Unió només es compromet a «esforçar-se» i «ocupar-se» en relació a certes coses. (I sense comptar que el verb francès «tenir compte» té dos significats: «ocupar-se» i «tenir en compte», el segon dels quals encara té menys força.)
En conclusió: em ratifico en el NO. I sobretot per dues raons: 1. Estem en una època en què hem anat sofrint contínues retallades de drets socials, i no hem de permetre que aquesta Constitució sigui un pas més, per petit que fos, «ni de regressió ni d'ambigüitat». 2. Una Constitució europea, si no és de contingut «alt», i diguin el que diguin de respecte a les «especificitats» dels Estats, pot, el dia de demà, pressionar «a la baixa» les constitucions dels països.
Recordo: primer, la reunió dels Estats Generals dels moviments socials de tot Europa, pel desembre a Roma, segon, el referèndum del juny, i tercer, si calgués, ja ho acordaríem. Però ja, des d'ara, cal anar-ne parlant i informant.
Antoni Ferret
http://www.terra.es/personal2/aferret |
Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more
