La evolució de la Smart City versus smart confinament, el cas de Singapur

Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/


Notícies :: altres temes
La evolució de la Smart City versus smart confinament, el cas de Singapur
per negreverd Correu-e: negreverd ARROBA nodo50.org (verificat)	10 mai 2020
1-Català. 2-Castellano

Singapur, la “petita” ciutat/esta, un dels 4 tigres asiàtics, es el tercer centre financer del mon, el segon port per activitat i el primer per moviment de contenidors... és el setè país per Producte Interior Brut per càpita (Espanya és el 49)... Te uns 6 milions d’habitants, casi la meitat son estrangers, és una societat multicultural i multireligiosa, que, encara que majoritàriament d’origen xines, te també proporcions molt altes de malais i tàmils, te 4 llengües oficials (anglès, xines, malai i tàmil)... El nivell de vida és alt, la qualitat dels serveis (sanitat, educació, zones naturals o naturalitzades...) és també alta... (https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/sn.html ). El miratge de societat ideal s’enterboleix en quant mirem la gestió estatal, des de la independència governa el mateix partit amb majoria absoluta (i la mateixa família), no es tolera la discrepància i les llibertats d’expressió i d’associació estan perseguides, es tracta d’un estat parlamentari autoritari i despòtic. El control social s’exerceix més enllà de l’espai públic i penetra en la vida domestica, el sistema (des de la independència) imposa patrons de conducta, d’higiene i d’interacció social molt estrictes. Singapur és un Smart State, un territori farcit de càmeres de vigilància i de sensors de tota mena, de fet en tots els rankings de les smart city del mon sempre ocupa els primers llocs (https://www.esmartcity.es/biblioteca/imd-smart-city-index-2019 , https://www.vidasostenible.org/back-to-the-future-singapur-la-ciudad-mas/ ). Curiosament, malgrat tenir bona part del territori urbanitzat, Singapur ocupa també una posició molt alta en el ranking de ciutats “sostenibles” (https://ciudadesostenibles.es/panoramica/singapur, https://www.arcadis.com/media/1/D/5/%7B1D5AE7E2-A348-4B6E-B1D7-6D94FA7D7 ), compensant la seva dependència energètica amb una gestió “eficient” de l’aigua, els residus i la mobilitat, i la pressió urbanística amb una política de verd urbà i periurbà destinada a “verdejar” la ciutat mitjançant parcs, arbrat, sostres verds.... també, sorprenentment, disposa de parcs naturals relativament extensos amb retalls de selva. Singapur és doncs un model per el eco-liberalisme i també per els eco-socialistes (la demanda d’una gestió científica i dels experts, el despotisme il·lustrat, és comuna a les dos tendències del capitalisme), en alguns fòrums Singapur esdevé un exemple de capitalisme verd i circular. Amb la pandèmia del COVID Singapur s’ha posat com exemple de gestió eficient, especialment per les seves eines informàtiques de rastreig dels contactes (https://negreverd.blogspot.com/2020/04/passaports-dimmunitat-rastreig-de ) i vol ser imitat per altres estats, entre ells l’Espanyol i Europa. Un cop “interioritzat” el rastreig de contactes a través del telèfon (voluntari), s’està implantant un rastreig de contactes a través de l’activitat diària (obligatori). A partir de dimarts 12 de maig serà obligatòria la instal·lació a tots els establiments comercials, administratius, centres de salut i d’ensenyament... d’un dispositiu, el SafeEntry (https://www.safeentry.gov.sg/deployment, https://www.channelnewsasia.com/news/singapore/covid-19-safe-entry-digit ). Aquest dispositiu interactua amb el mòbil registra la hora d’entrada i de sortida i dades personals nom, numero, d’identitat, número de telèfon… i els puja al núvol de l’aplicació per ser emprats per “les autoritats sanitàries”. Les empreses que no l’instal·lin s’enfrontaran a fortes multes, i les persones que es neguin a oferir la informació se’ls denegarà la entrada, això vol dir que sense un telèfon mòbil es passa a ser un paria social. En la modèlica smart city de Singapur no tot és traçabilitat de contactes, la smart city es preocupa també per el benestar físic i mental dels seus “usuaris”. El govern de Singapur a adjudicat un contracte a la empresa FITBIT a través d’un concurs al que es van presentar altres empreses (com per exemple Apple) per monitoritzar amb els seus dispositius als ciutadans (https://www.fitbit.com/es/inspire ). Es tracta de que d’arribar a monitoritzar, a partir d’octubre, a un milió de ciutadans (un 18% de la població), mitjançant el wearable Fitbit Inspire, una polsera amb sensors que, combinada amb una app, servirà per recol·lectar dades dels seus usuaris, a aquest milió de ciutadans se’ls “demanarà autorització” per el tractament de les dades. Les polseres mesuraran automàticament dades sobre l’activitat (nombre de passos caminant, distancia recorreguda, calories cremades) del ritme cardíac, de la qualitat del son (durada, hores d’inici i de despertada...) i, si l’usuari col·labora, dades sobre l’aigua que es veu i la alimentació (las han de introduir manualment). La excusa del govern és l’augment de les malalties coronaries i de la diabetis a Singapur, però ningú sap quines seran les conseqüències, serà socialment reprovable fer menys de 7.000 passes al dia?, tindrà impacte sobre l’accés a determinats serveis sanitaris?, afectarà el sedentarisme a les assegurances de salut i de vida?... Si Singapur és un model de Smart City i de ciutat verda i sostenible, si ens encaminem cap això, ja cal que ens preparem, tenim el despotisme bondadós (bonista) i ecofriendly a les portes!! ... Arrepentiu-vos o prepareu-vos a resistir!! - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - La evolución de la Smart City versus Smart confinamiento, el caso de Singapur. Singapur, la “pequeña” ciudad/estado, uno de los 4 tigres asiáticos, es el tercer centro financiero del mundo, el segundo puerto por actividad y el primero por numero de contenedores… es el séptimo país por Producto Interior Bruto per cápita (España es el 49)… Tiene unos 6 millones de habitantes (contando los marginados inmigrantes temporeros), casi la mitad son extranjeros, es una sociedad multicultural y multireligiosa, que aunque és mayoritariamente de origen chino, tiene también proporciones muy altas de malayos y tamiles, tiene 4 lenguas oficiales (ingles, chino, malayo y tamil). El nivel de vida es alto, la calidad de los servicios (sanidad, educación, zonas naturales o naturalizadas…) es también alta (https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/sn.html ). El espejismo de Sociedad ideal se enturbia cuando miramos la gestión estatal, desde la independencia gobierna el mismo partido con mayoría absoluta (y la misma familia), no se tolera la discrepancia y las libertades de expresión y de asociación están limitadas y perseguidas, se trata de un estado parlamentario autoritario y despótico. El control social se ejerce más allá del espacio público y penetra en la vida domestica. El sistema, desde la independencia, impone patrones de conducta, de higiene y de interacción social muy estrictos. Singapur es una Smart city, un territorio saturad de cámaras de vigilancia y sensores de todo tipo, de hecho en todos los rankings de les Smart Cities del mon sempre ocupa els primers (o el primer) llocs (https://www.esmartcity.es/biblioteca/imd-smart-city-index-2019 , https://www.vidasostenible.org/back-to-the-future-singapur-la-ciudad-mas/ ). Curiosamente, a pesar de tener buena parte del territorio urbanizado, Singapur ocupa también una posición muy alta en el ranking de ciudades “sostenibles”, (https://ciudadesostenibles.es/panoramica/singapur, https://www.arcadis.com/media/1/D/5/%7B1D5AE7E2-A348-4B6E-B1D7-6D94FA7D7 ) compensando su dependencia energética con una gestión “eficiente” del agua, los residuos y la movilidad, y la presión urbanística mediante una política de verde urbano y periurbano destinada a enverdecer la ciudad mediante parques, arbolado, tejados verdes… también, sorprendentemente, dispone de parques naturales relativamente extensos con fragmentos de selva. Singapur es pues un modelo para el eco-liberalismo y también para los eco-socialistas (la demanda permanente de una gestión científica y de los expertos, el despotismo ilustrado, es común a las dos tendencias del capitalismo), en algunos foros Singapur es un ejemplo de capitalismo verde y circular. Con la pandemia del COVID Singapur se pone como ejemplo de gestión eficiente, especialmente por sus herramientas informáticas de rastreo de contactos (https://negreverd.blogspot.com/2020/04/passaports-dimmunitat-rastreig-de ) y quiere ser imitado por otros estados, entre ellos el espanyol y Europa. Una vez “interiorizado” el rastreo de contactos a través del telefono (voluntario), se està implantando un rastreo de contactos a través de la actividad diària (obligatorio). A partir del martes dia 12 de mayo será obligatoria la instalación en todos los establecimientos comerciales, administrativos, centros de salud y de enseñanza… de un dispositivo, el SafeEntry (https://www.safeentry.gov.sg/deployment, https://www.channelnewsasia.com/news/singapore/covid-19-safe-entry-digit ). Este dispositivo interactua con el móvil y registra la hora de entrada y de salida y datos personales como el nombre, el número de identidad i del teléfono… y los sube a la nube de la aplicación para ser utilizado por las “autoridades sanitarias”. Las empresas que no lo instalen se enfrentan a fuertes multas y a las personas que se nieguen a ofrecer la información se les denegará la entrada, esto significa que sin un móvil se pasa a ser un paria social. En la modélica Smart City de Singapur no todo es trazabilidad de contactos, la Smart city se preocupa también por el bienestar físico y mental de sus “usuarios”. El gobierno de Singapur a adjudicado un contrato a la empresa FITBIT a través de un concurso al que se presentaron varias empresas (como por ejemplo Apple) para monitorizar con sus dispositivos a los ciudadanos (https://www.fitbit.com/es/inspire ). Se trata de llegar a monitorizar, a partir de octubre, a un millón de ciudadanos (un 18% de la población), mediante el wearable Fitbit Inspire, una pulsera con sensores que, combinada con una app, servirá para recoger datos de los usuarios, a este millón de usuarios se les pedirá la autorización para tratar estos datos. Las pulseras mesuraran automáticamente datos sobre la actividad (número de pasos, distancia recorrida, calorías quemadas…), del ritmo cardiaco, de la calidad del sueño (duración, hora de inicio y de despertarse…) y, si el usuario colabora, datos sobre el consumo de agua y la alimentación (las han de introducir manualmente). La escusa del gobierno es el aumento de enfermedades coronarias y de la diabetes, pero nadie sabe cuales serán las consecuencias, será socialmente reprobable andar menos de 7.000 pasos al día?, tendrá algún impacto sobre el acceso a determinados servicios sanitarios?, afectará el sedentarismo a los seguros de salud y vida?... Si Singapur es un modelo de smart city y de ciudad verde y sostenible, si nos estamos encaminando hacia esto… ya es necesario que nos preparemos, tenemos el despotismo bondadoso (buenista) y ecofriendly a las puertas… Arrepentíos o preparaos a resistir!!.
Mira també: https://negreverd.blackblogs.org/
This work is in the public domain

Comentaris

Re: La evolució de la Smart City versus smart confinament, el cas de Singapur
per Aliss	13 mai 2020
Un escrito muy interesante y con importante información. Estas tecnologías con la estructura del 5G, o las del 6G que ya se están experimentando, harán de las democracias unos sistemas totalitarios ideales y lugares con salud en permanente riesgo.