taxa tobin - Indymedia Barcelona

Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/

Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494

Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494


Notícies :: globalització neoliberal
taxa tobin
per kisiu	12 set 2003
La Ã?ndia favorable a la Taxa Tobin i la reforma del sistema financer mundial.
Ã?ndia proposa una taxa a les transaccions en divises. El primer ministre de l'Ã?ndia, Vajpayee, demana una taxa sobre les transaccions en moneda estrangera per a protegir les economies dels paÃ¯sos menys desenvolupats. Atal Behari Vapayee diu que els especuladors dels mercats monetaris van precipitar les recents crisis financeres de MÃ¨xic, sud-est asiÃ tic, Brasil i Argentina. "Crec que Ã©s (la taxa) una reforma per a la qual ja ha arribat el moment", va dir la vigÃlia de la simera dels 114 paÃ¯sos del MNA (Moviment dels No Alineats) a MalÃ isia. "Combina en una sola i efectiva mesura un instrument per a protegir les economies dÃ¨bils de la volatilitat del capital, reforÃ§ar la confianÃ§a dels inversors mitjanÃ§ant l'estabilitat dels mercats de capital i generar valuosos recursos per al desenvolupament". El desaparegut James Tobin, premi Nobel d'economia, va ser el primer que va proposar una taxa als especuladors en divises, que des d'aleshores s'anomena taxa Tobin. Mr. Vajpayee va dir que una estimaciÃ³ recent indicava que "fins i tot una taxa simbÃ²lica de tan sols un quart per cent podria generar recursos de l'ordre de 300.000 milions $".TambÃ© va dir que era urgent la "reforma i reordenaciÃ³" del sistema financer global, que estÃ esbiaixat a favor dels paÃ¯sos desenvolupats, per prevenir una forta disrupciÃ³ de les economies dels paÃ¯sos en desenvolupament. El creixement econÃ²mic dels paÃ¯sos MNA va ser menor als anys 90 que als 70, amb ingressos personals mÃ©s baixos i un atur creixent, va dir. El MNA agrupa dos terÃ§os de totes les nacions del mÃ³n -principalment d'Ã�sia, Ã�frica, Orient MitjÃ i AmÃ¨rica Llatina -que aporten al voltant del 20% del creixement econÃ²mic global. El MNA es va formar durant la guerra freda com una alternativa als blocs de poder de l'Est i de l'Oest. ELS PARADISOS FISCALS: ALGUNES CLAUS BÃ�SIQUES Avui en dia els paradisos fiscals es desenvolupen especialment a travÃ©s dels bancs estrangers. La seva expansiÃ³ troba el seu origen en la internacionalitzaciÃ³ de les societats que buscaven en principi obrir nous mercats, desprÃ©s localitzar algunes de les seves activitats en paÃ¯sos amb mÃ d'obra barata. A continuaciÃ³ aquests grups internacionals distribueixen les seves filials d'acord amb els requeriments fiscals. PerÃ² les disparitats fiscals no sÃ³n suficients per a qualificar a un paÃs de paradÃs fiscal. Ã�s necessari tot un entorn. Els anglesos i els nord-americans sÃ³n els seus majors usuaris i estan en l'origen de gran part d'ells, perquÃ¨ els seus objectius sÃ³n, sens dubte, maximitzar els seus beneficis. AixÃ² els condueix a practicar gairebÃ© sistemÃ ticament l'evasiÃ³ fiscal, sobretot quan operen fora del seu paÃs. Els grups francesos sÃ³n mÃ©s tÃmids en aquest aspecte pot ser que per falta d'experiÃ¨ncia, mentre que a Espanya, els bancs i grans grups financers transnacionals han arrencat en els Ãºltims anys amb gran forÃ§a en aquest camp. PerÃ² mesurar i comparar quant recorren els contribuents d'un paÃs als paradisos fiscals resulta, per la seva naturalesa, molt delicat. EstÃ clar que la discreciÃ³ Ã©s la primera condiciÃ³ de l'usuari. Els mÃ¨todes per a evadir al fisc utilitzant els paradisos fiscals sÃ³n molt variats, encara que hi ha alguns esquemes clÃ ssics que sÃ³n adoptats normalment. Tal Ã©s el cas de l'Ãºs de societats interposades, els preus de transferÃ¨ncia i les convencions fiscals internacionals. CRITERIS PER A CARACTERITZAR UN PARADÃ?S FISCAL En general s'admet que els arguments que duen a qualificar un paÃs com paradÃs fiscal sÃ³n: 1. IMPOSTOS BAIXOS O INEXISTENTS I aixÃ² per diverses raons: perquÃ¨ la quantitat i el poder adquisitiu dels seus habitants no donaria una recaptaciÃ³ significativa, perquÃ¨ directament pretenen atreure capitals estrangers per aquesta via o unes altres. 2. EXISTÃ�NCIA DEL SECRET COMERCIAL I BANCARI Aquesta circumstÃ ncia Ã©s comÃº a tots els paradisos fiscals i fins i tot, en alguns d'ells, Ã©s delicte penal la revelaciÃ³ de dades dels inversors o clients de les entitats financeres. 3. UN MÃ?NIM D'ESTABILITAT POLÃ?TICA I ECONÃ�MICA En alguns casos aixÃ² es deu a la seva dependÃ¨ncia d'altra potÃ¨ncia (MÃ²naco de FranÃ§a, Gibraltar o Illa de Man de Gran Bretanya, etc.), en uns altres, els paÃ¯sos sÃ³n estables per si mateixos (SuÃ¯ssa, Holanda, Luxemburg). La inestabilitat polÃtica Ã©s un eficaÃ§ antÃdot per a l'arribada de capitals, com va passar a LÃban, considerada la SuÃ¯ssa Ã�rab fins el comenÃ§ament de la Guerra Civil. 4. MONEDA I CONTROL DE CANVIS La moneda ha de ser estable, convertible fÃ cilment a altres divises i preferentment lligada a una moneda forta. El control de canvis ha de ser lax o inexistent, per a facilitar l'entrada i sortida de capitals amb total llibertat i celeritat. 5. INFRAESTRUCTURA DESENVOLUPADA EN ASPECTES FONAMENTALS Tals com: - Mitjans de comunicaciÃ³ moderns (telecomunicacions, lÃnies aÃ¨ries, etc.) - Infrastructura social suficient per a acollir als expatriats, com hospitals, mitjans de transport intern, allotjaments dignes, perÃ² tambÃ© financera (bancs) i jurÃdica (advocats, notaris) solvant. - AutopromociÃ³, ja que, per als paÃ¯sos receptors d'aquests capitals, aquesta Ã©s una via fÃ cil i relativament estable d'aconseguir ingressos per al paÃs, pel que tracten de donar-se a conÃ¨ixer com paradisos per a atreure capital, davant a l'empipament (fictici) dels dirigents dels paÃ¯sos occidentals que sofreixen la sagnia. 6. PES DEL SECTOR BANCARI En la majoria dels paradisos fiscals, el pes del sector bancari Ã©s superior a l'habitual, amb facilitats per a les operacions "offshore"; i diferenciaciÃ³ entre les operacions bancÃ ries residents de les no residents, que sÃ³n afavorides amb baixes o nules taxes en les operacions de canvi. Per altre costat, la majoria dels grans bancs europeus i americans estan presents, bÃ© directament amb sucursals o per mitjÃ de filials interposades que afavoreixen l'opacitat i el secret bancari, acceptant-se sense fer preguntes, en molts casos, maletes plenes de diners. 7. EXISTÃ�NCIA DE TRACTATS FISCALS En molts casos, l'existÃ¨ncia de tractats fiscals entre les potÃ¨ncies "protectores" i paradisos fiscals afins o amb els quals hi ha acords especials respecte al tractament dels "holdings" o altres variants Ã©s la modalitat emprada. Per exemple, Holanda tÃ© tractats especials amb les Antilles Holandeses, FranÃ§a els tÃ© amb Luxemburg, MÃ²naco, PolinÃ¨sia, etc. 8. VARIETAT D'ELECCIÃ� SEGONS LA MODALITAT Per a aquest tema cal diferenciar entre persones fÃsiques i jurÃdiques. En el primer cas, factors com la facilitat per a residir fÃsica o fiscalment o naturalitzar-se, poden ser un aspecte important. Per a les societats, el tipus d'activitat li durÃ a un lloc o un altre segons les modalitats de cada paradÃs fiscal. Per exemple, per a un holding, pot ser interessant SuÃ¯ssa, Luxemburg o Holanda, mentre que les companyies d'assegurances o els bancs captius preferiran segurament Bermudes i una naviliera preferirÃ LibÃ¨ria, PanamÃ , Hondures, Xipre o Jersei, etc.. Tot aixÃ², evidentment, d'acord amb les facilitats especÃfiques per als negocis concrets, encara que sempre amb l'objectiu bÃ sic de l'evasiÃ³ d'impostos. PER QUÃ� COMBATRE ELS PARADISOS FISCALS? L'impost va nÃ©ixer com un mitjÃ per a destinar una part de la riquesa sorgida de l'activitat econÃ²mica al sosteniment de la ciutat. Lluny de reduir els beneficis de l'activitat humana Ã©s una condiciÃ³ del desenvolupament social sempre que els ciutadans assumeixin la seva administraciÃ³ i el seu control. Ã�s segurament possible discutir la forma de calcular els impostos i l'elecciÃ³ de la possible destinaciÃ³ del recaptat. PerÃ² eludir els impostos ja sigui per mitjans legals, semilegals o ilÂ·legals, estÃ contra l'interÃ¨s general. Les quantitats que eludeixen al fisc sol aprofiten a alguns privilegiats, ja siguin individus o empreses, que s'aprofiten aixÃ dels rÃ¨dits de la producciÃ³. Aquestes riqueses que no circulen i que no comparteixen mÃ©s que entre si, no produeixen efectes positius sobre el conjunt de la poblaciÃ³. Els paradisos fiscals permeten als particulars i a les empreses confiscar a nivell planetari la part de riqueses de les quals deurien participar la resta dels ciutadans. En els estats que es troben localitzades les societats matrius, produeixen majors dÃ¨ficits pressupostaris, augmenten els interessos del deute pÃºblic, la reducciÃ³ dels serveis pÃºblics, etc. Les pÃ¨rdues ocasionades als tresors estatals, es calculen (per a FranÃ§a) en 2 bilions de francs a les quals s'agreguen el frau i l'evasiÃ³ fiscal (uns altres 200.000 milions de francs anuals). De manera que sÃ³n sempre els ciutadans qui deuen compensar aquestes pÃ¨rdues sofrint cada dia majors manques i pobresa. Ã�s a ells a qui se'ls furta. L'Ãºs d'un paradÃs fiscal tÃ© un impacte econÃ²mic no sol per al contribuent usuari sinÃ³ tambÃ© per al paÃs d'on procedeixen els capitals. Si bÃ© l'existÃ¨ncia dels paradisos fiscals Ã©s actualment legal des del punt de vista de la legislaciÃ³ internacional, constitueixen un dels mÃ©s importants aspectes de la criminalitat financera. Es tracta a mÃ©s d'immensos rentadors de diners procedent d'activitats ilÂ·legals: trÃ fics, prostituciÃ³, etc. Combatre els paradisos fiscals Ã©s un acte cÃvic de transcendental importÃ ncia que tan nomÃ©s requereix elementals principis morals. Posar-se en contra dels paradisos fiscals Ã©s indisociable del qÃ¼estionar el secret bancari, que no nomÃ©s en ells es practica. PER QUÃ� TEMEN LES TRANSACCIONS LA TRANSPARÃ�NCIA? PerquÃ¨ els bÃ©ns que no poden justificar la seva procedÃ¨ncia no sÃ³n mÃ©s que el producte d'activitats deshonestes, sovint inserides en l'economia legal grÃ cies al desenvolupament de la circulaciÃ³ de les finances internacionals. Es deuria deuria engegar un principi de justÃcia internacional per a aixÃ lluitar eficaÃ§ment contra la corrupciÃ³, el trÃ fic de tot tipus (armes, persones,...), la prostituciÃ³, activitats totes elles protegides pel secret bancari, reivindicat pels banquers en nom de la deontologia. I no obstant aixÃ² Ã©s mÃ©s aviat la transparÃ¨ncia la qual deuria formar part de la deontologia. Els jutges que actuen en negocis de criminalitat financera ramificats en diversos paÃ¯sos deuen desenvolupar les seves investigacions el mÃ©s rÃ pidament possible perquÃ¨ aquestes transaccions sÃ³n rapidisimes. Les seves competÃ¨ncies deuen poder ser exercides fora del territori que pertanyen. Totes les barreres i especialment les del secret bancari deuen ser eliminades perquÃ¨ puguin actuar realment contra la criminalitat financera. Devem per tant donar suport als magistrats europeus que van signar la Crida de Ginebra amb l'objecte de poder interpelÂ·lar als poders pÃºblics en tal sentit (Alternatives econÃ²miques, abril de 1999). PER QUÃ� EXISTEIXEN ELS PARADISOS FISCALS? El problema de l'existÃ¨ncia i de la tolerÃ ncia dels paradisos fiscals Ã©s eminentment polÃtic. El mÃ³n de les finances es troba sovint Ãntimament lligat al de la polÃtica. Ã�s absolutament cert en aquest cas i el seu tractament per part dels governs constitueix un problema molt complicat: primer enfront dels seus conciutadans perquÃ¨ nombroses empreses nacionals i internacionals, dirigents d'aquestes empreses, personalitats polÃtiques, celebritats de l'esport i de l'espectacle resideixen o usen els serveis dels paradisos financers; desprÃ©s, enfront dels altres governs, perquÃ¨ els paÃ¯sos mÃ©s rics allotgen o manegen econÃ²mica i polÃticament aquests paÃ¯sos de "rÃ¨gims fiscals privilegiats" , per exemple, a FranÃ§a, MÃ²naco i Andorra, entre altres, a Gran Bretanya: Irlanda, la illa de Man i Gibraltar, en els estats Units, Bahames, Bermudes, etc., a Ã�sia i en el mitjÃ orient: LÃban, Macao, Singapur, Hong Kong, les illes Marshall, etc. Per tant, quin govern voldria iniciar el debat? Ã�s curiÃ³s que quan se li planteja aixÃ² als nostres governants sempre sÃ³n els altres paÃ¯sos els quals no volen discutir-lo. Encara no posant en dubte la bona fe i la bona voluntat de qui manegen les decisions, les diferÃ¨ncies en els punts de vista polÃtics sÃ³n evidents. Es pot considerar, en efecte, que els paradisos fiscals formen part del joc de la mundialitzaciÃ³ financera i que no obstaculitzen el millorament de les condicions de vida del planeta. Es pot pensar tambÃ©,, com en ATTAC, que els quals aprofiten aquests paradisos formen part integrant de la criminalitat financera i participen en l'agravament de la misÃ¨ria en el mÃ³n. "Des del punt de vista lÃ²gic el total dels intercanvis internacionals deuria equilibrar-se: Ã©s a dir uns venen, uns altres compren i recÃprocament. No obstant aixÃ² entre 1989 i 1998, 1 biliÃ³ de dÃ²lars es van fer fum en els comptes del planeta. PerÃ² sens dubte no en els paradisos bancaris i fiscals. Ã�s cert que aquestes maniobres no sÃ³n nomÃ©s imputables a les organitzacions mafioses, perÃ² ningÃº sap com explicar l'existÃ¨ncia d'aquest forat negre en l'economia mundial, ni tampoc per quÃ¨ es va tornar tan voraÃ§ a partir dels anys 80. A menys que es vinculin l'explosiÃ³ de les finances especulatives i la corba paralÂ·lela del potenciament mafiÃ³s i la gran corrupciÃ³ a un fenomen provocat per la gran desregulaciÃ³ mundial iniciada en aquesta Ã¨poca. Aquest forat negre d'un biliÃ³ de dÃ²lars en deu anys posa en evidÃ¨ncia l'enorme acostament produÃ¯t entre l'economia criminal i l'economia legal, degut especialment al desenvolupament dels paradisos bancaris i fiscals", segons escriu Jean de Maillard en "Un Monde sans loi" (edicions Stock). Els paradisos fiscals existeixen perquÃ¨ els usen uns pocs privilegiats, la resta de la poblaciÃ³ compensa el seu pes financer. "Es parla de prop de 500.000 milions de dÃ²lars", segons un estudi de l'oficina de Control de Drogues i PrevenciÃ³ del Crim (ODCCP) per a l'ONU, que mostra que "Es considera que la meitat dels fluixos dels capitals internacionals passen o resideixen en llocs poc freqÃ¼entats; segons les estimacions , entre 2.2 i 3 bilions de francs de fons ilÂ·lÃcits per any contra 510.000 milions de fa 10 anys" (diari "Alternatives economiques", abril de 1999). En defensa dels paradisos fiscals existeixen alguns arguments: - D'entrada, els privilegis acordats a residents estrangers permeten atreure cabdals i en conseqÃ¼Ã¨ncia desenvolupar-se als paÃ¯sos pobres. En els fets les elits els aprofiten perÃ² Ã©s molt dubtÃ³s que siguin igualment profitosos per a la resta de la poblaciÃ³. A mÃ©s MÃ²naco, SuÃ¯ssa, Hong Kong estan molt lluny de ser paÃ¯sos pobres i molts uns altres estan igualment lluny de ser paÃ¯sos en vies de desenvolupament... En fi, Â¿privilegiar alguns paÃ¯sos, afeblint a uns altres Ã©s per ventura la millor i l'Ãºnica soluciÃ³? - Altre argument Ã©s el rebuig a la ingerÃ¨ncia en els negocis de tercers paÃ¯sos. L'experiÃ¨ncia ens indica que aquest principi, va nÃ©ixer en i va ser rÃ pidament enterrat per les nacions mÃ©s poderoses (la guerra del Golf, l'assumpte de les riqueses confiscades als jueus pels nazis i salvaguardades en SuÃ¯ssa,...). Les sumes escamotejades a la solidaritat internacional i la participaciÃ³ dels paradisos fiscals en la gran criminalitat (blanqueig de diners desviat dels fons pÃºblics, diners procedent del trÃ fic de drogues, de la prostituciÃ³ en general i dels nens en particular, etc.) Â¿no sÃ³n raons suficients per a la intervenciÃ³ internacional? - Un tercer argument consisteix a dir que un estat no pot reaccionar individualment enfront d'aquest problema. Â¿No podria per ventura interpelÂ·lar a la comunitat internacional i impulsar una reacciÃ³ concertada? En fi i com es va esmentar anteriorment, se'ns diu que els altres paÃ¯sos rebutgen aquesta discussiÃ³. Com tots els governs diuen el mateix, aixÃ² acaba per ser cert: el problema no ha estat abordat mai ni en la UniÃ³ Europea ni en l'O.N.U. (estalvi enfront dels problemes del blanqueig de diners, perÃ² encara en aquest cas les mesures adoptades sÃ³n insuficients). La situaciÃ³ sembla encara mÃ©s bloquejada en les institucions internacionals, les quals no permeten actuar concretament contra els paradisos fiscals a causa del seu propi funcionament i la complicitat d'alguns dels seus membres. En l'U.E.. les decisions en matÃ¨ria fiscal deuen ser preses per unanimitat, el que significa que qualsevol membre tÃ© sobre les propostes dret a veto (es parla per altra banda del "sÃndrome de Luxemburgo"). Sabent que Luxemburg i Holanda sÃ³n membres i que FranÃ§a i Anglaterra protegeixen diversos paradisos fiscals Â¿ com es podria avanÃ§ar en aquest tema?. A nivell mundial, l'OrganitzaciÃ³ de les Nacions Unides Ã©s coneguda per la seua parcialitat i els seus drets a veto. No pot intervenir. Aborda els problemes pel seu costat mÃ©s escabrÃ³s, el del blanqueig del diners de la droga i la prostituciÃ³. Lamentablement, el de l'evasiÃ³ fiscal roman tabÃº.
Mira també: http://www.andorra.indymedia.org http://www.local.attac.org/pais-valencia/Valencia/Campanya%20TTi%20PF/paradisosfisca...

Comentaris

Re: taxa tobin
per mandalay	12 set 2003
Importante. Muy importante. A ver si los grandes países de verdad se unen para organizar un nuevo Bandung. Una nueva Tercera Vía de los pobres para frenar el sistema retributivo asesino del Banco Mundial. ¡¡¡Cultura, Paz, Pan y Democracia, sin el BM-FMI!!!!

Re: taxa tobin
per por Tutatis	12 set 2003
ABAJO LA TASA TOBIN.

Re: taxa tobin
per angwrath	18 set 2003
abajo la tasa tobin? Es suposa que aquesta taxa es possaria per disminuir l'efecte de l'especulació. Això és dolent?