|
|
|
Notícies :: altres temes |
|
La febre groga de 1821 a Barcelona i l'emergència actual
|
|
per negreverd
Correu-e: negreverd ARROBA nodo50.org (verificat) |
16 mar 2020
|
Vivim temps de catàstrofes, no només perquè això diuen la premsa, els polítics i l'acadèmia, sinó perquè la catàstrofe la vivim quotidianament els dominats.
Incendis a Austràlia, a l'Amazònia, a Califòrnia, tempestes diverses, tifons, augment del nivell del mar, riuades… etc i ara una epidèmia, enrere queda la grip aviar, la grip A, l’Ebola i ara la COVID-19 o Coronavirus.
Era raonable desprès de l’especulació farmacèutica amb el medicament Tamiflú per les grips aviars o l’abandonament dels afectats africans per l’Ebola que es contemplés amb escepticisme aquesta «nova plaga», l’escepticisme ha vingut acompanyat de noticies falses i les repetitives teories conspiratives de diferents signes.
Tot el desplegament de directives sobre el control de la població, sobre els seus moviments, la seva feina i la seva salut són efectivament un instrument de control social i un assaig per el futur que ens espera, el Grup Especial de la Guàrdia Civil estrenant vestits especials per notificar el confinament als veïns d’Haro (https://www.lasprovincias.es/sociedad/guardia-civil-despliega-2020030720), el protagonisme de la Unitat Militar d’Emergències, el desplegament de militars i policies diversos per tot el territori sota un comandament centralitzat. |
|
Sembla que, al marge dels fets mèdics/epidemiològics, s’està aprofitant la situació per assajar fins on estem disposats a suportar en nom de la «seguretat» retallades a les nostres mínimes llibertats, les millors maneres d’establir mesures de control, la cadena de comandament més eficient i l’estructura òptima per posar en marxa una cosa com aquesta. No es tracta d’una conspiració, és evident que unes maniobres «reals» son millors que qualsevol simulacre i que seria una total ineptitud no aprofitar-les.
Així que al marge de tot el dit: epidemiologia, interessos econòmics farmacèutics, conspiracions, maniobres mili/policials... volem parlar-ne des de la experiència històrica de Barcelona, ciutat que, malgrat no recordar, ja ha passat per situacions com les que estem vivint, encara que més letals.
La febre groga a Barcelona:
Barcelona a patit diverses «pandèmies» des de la pesta al segle XIV, fins les repetides del còlera (1834, amb 100.000 morts a Catalunya i 3.300 a Barcelona i les posteriors de 1854, 1865...), el tifus endèmic a la ciutat o els diferents episodis de grip, entre ells el de la grip russa de 1889 o la de 1918, la grip «espanyola»... malgrat que en tots els cassos van morir majoritàriament el pobres, i que es van fer confinaments i exclusions hi ha un cas que és el més «exemplar» el de la febre groga (https://medlineplus.gov/spanish/ency/article/001365.htm ) a Barcelona.
Sembla que va ser al mes d’agost de 1821, en que, per via marítima, va arribar la febra groga a Barcelona, els primers cassos es van produir a la Barceloneta a principis de setembre i, malgrat els esforços de les autoritats per aïllar-los, es va estendre per la resta de la ciutat i rodalies.
La Barceloneta era segurament el barri més pobre de la ciutat, ocupat per una població marginalitzada, per l’ofici, treballadors del mar o per la raça, com els gitanos o d’altres migrants i va ser la zona on van haver més víctimes, dels 8.846 morts un 14% eren habitants de la Barceloneta, en el pic de la epidèmia van arribar a morir 60 persones diàries.
La Barceloneta i la zona del port van ser clausurades i incomunicades, al llarg de tota la epidèmia la Barceloneta va restar tancada per l’exercit i la milícia, malgrat això, diverses vegades el seus habitants van tractar de trencar el bloqueig no quedant clar si van haver víctimes entre els fuguistes.
Mentre tant la burgesia i els benestants van fugir de la ciutat, tancant fàbriques i comerços deixant als obrers i artesans en l’atur i sense recursos econòmics.
Barcelona va ser encerclada per un “cinturó sanitari”, format per soldats i “ciutadans honrats” armats, que sota pena de mort impedien la sortida de la ciutat. Cinturó que els rics i acomodats van eludir tranquil·lament.
Davant la misèria i la manca d’aliments (que van pujar de preu) la xusma, sense feina ni diners, recorria la ciutat exigint als rics que quedaven, diners i aliments i assaltant les cases benestants buides. Un fet força significatiu fou la crema popular, a les Rambles, d'un ninot de palla i draps figurant un metge en representació d’una classe mèdica inepte empantanegada en el debat entre contagionistes i anticontagionistes.
Curiosament els anticontagionistes, metges més centrats en la higiene i l’ambient i que son vistos com poc moderns tenien raó en aquest cas (la transmeten els mosquits no de persona a persona), igual que en el cas del còlera en que la transmissió sol ser per l’aigua contaminada.
Per allunyar a la gent del port, que es suposava que era el focus, les autoritats van crear un campament, el «Campamento Constitución», a la falda de Montjuïc per allotjar als més pobres, 400 barracons que van ocupar unes 4.000 persones, també es distribuïa sopa entre els necessitats.
A finals d’octubre Barcelona és una olla a pressió, les manifestacions i assalts no paren i les forces de l’ordre també comencen a tenir baixes per la febre, els governants amplien la zona d’exclusió a tot el pla de Barcelona... per aquells que podien pagar 20 rals!!.
El 2 de desembre es va donar per acabada l'epidèmia amb un «Te Deum» a la catedral, per el camí van morir gairebé 9.000 persones, encara que algunes fonts pugen fins les 20.000 víctimes. La major part de les víctimes van ser entre la població amb menys defenses i que no va poder sortir de la ciutat i allunyar-se dels mosquits transmissors.
Durant l’epidèmia l’estat francès va anar acumulant tropes a la frontera, amb la excusa d’aturar la emigració de malalts, aquestes tropes van mantenir-se a la frontera i van anar acumulant forces i interferint políticament, armant als insurrectes absolutistes...
A petició del rei, Ferran VII,la Santa Aliança (tractat reaccionari en el que participaven les potències del moment) va autoritzar la “intervenció humanitària” d’un exercit francès per acabar amb el govern liberal. Els cent mil fills de Sant Lluís van entrar el 7 d’abril de 1823, i van trobar una resistència escassa per part de la desencisada població i una rebuda entusiasta per part dels reialistes, la caiguda de Barcelona, darrer focus de resistència, el 4 de novembre va suposar la fi del trienni liberal i l’inici de nou de l’absolutisme.
La Santa Aliança va intervenir contra brots liberals a altres llocs, a Nàpols, a Sicília al Piemont...
Quina serà la SANTA ALIANÇA que ens envairà?, i, sobretot QUINA MENA D’ABSOLUTISME ENS IMPOSARÀ?
Més info a:
https://www.raco.cat/index.php/Gimbernat/article/view/44554
http://hispanianova.rediris.es/general/articulo/010/art010.htm |
Mira també:
http://www.negreverd.blogspot.com
|
This work is in the public domain |
|
Re: La febre groga de 1821 a Barcelona i l'emergència actual
|
|
per preventiu |
16 mar 2020
|
|
Tu que utilitzes Google per a publicar els articles, estàs infectat per aquesta Santa Aliança. Això que publiques està molt bé, però ho estens amb el virus del control social de nova era. |
