Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Març»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
            01
02 03 04 05 06 07 08
09 10 11 12 13 14 15
16 17 18 19 20 21 22
23 24 25 26 27 28 29
30 31          

Accions per a Avui
19:00

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: altres temes
La biometria “sense contacte” i els seus usos per el control social. V
10 feb 2020
Els sistemes de control biomètric envaeixen l’espai quotidià cada cop més. Ser controlar a l’accedir a edificis sobretot per tasques laborals, ja sigui directa o de manteniment, per creuar fronteres, per fer gestions als bancs (també cada cop més invasius) o per accedir a dispositius (la biometria voluntària). De fet un 26% de les empreses (a nivell mundial) utilitzen alguna mena de control biomètric i un altra 16% estan a punt d’implementar-lo.
Les tecnologies més emprades son les que es fan amb contacte físic, petjada dactilar (de llarg la més utilitzada), perfil de la ma, la vascularització, o les de contacte quasi directe com el reconeixement de l’iris... tot plegat suposa segurament més d’un 70% del negoci del sector biomètric.
faz.jpg
Les tecnologies sense contacte “liderades” per el reconeixement facial (ella sola bastant per sobre del 10%) suposen un percentatge molt menor.
Ara be, en el camp del control social les tècniques sense contacte són “mana” per el control social, ja que permeten identificacions a una certa distància i, fins i tot, sense que l’identificat se’n doni conta, no és d’estranyar doncs que aquest tipus de tecnologies estiguin en primera línia en la investigació del sector o que els estats més invasius i totalitaris la estiguin estenen i provant, per ser adoptada un cop perfeccionada per els estats “liberals”.
La tecnologia sense contacte més madura (i més estesa) és indubtablement el reconeixement facial. El reconeixement facial ha tingut un recorregut d’èxit, aparellat amb el perfeccionament dels sensors (les càmeres) i de la incorporació de tecnologies 3D. El seu us massiu per part de l’estat xinès per matxacar als uigurs (https://www.amnesty.org/es/latest/news/2018/09/china-xinjiang-families-o/ ), per els organismes de seguretat dels EUA (departaments i agències) i per tota mena de corporacions empresarials fa que es perfeccioni i que es vagi acceptant la seva implantació.
Ara mateix Caixa Bank ja ha implantat en alguns caixers automàtics el reconeixement facial (https://www.caixabank.es/particular/banca-digital/face-id_es.html ), poca cosa comparat amb les aplicacions d’altres grans empreses, com Iberia que ja te en marxa l’embarcament mitjançant reconeixement facial. A Madrid estan implantades als nusos de transport, especialment la terminal d’autobusos i hi ha un assaig d’utilitzar-la per el pagament als bus, o a les smart fronteres de Ceuta i Melilla on s’estan implantant (https://www.iberia.com/es/embarque/reconocimiento-facial/ https://elfarodeceuta.es/frontera-camaras-reconocimiento-facial/ ), en el cas de Ceuta el reconeixement facial, junt amb la lectura de matrícules s’estén per la ciutat, més enllà de la frontera que és competència estatal estenent-se per el territori de la ciutat (https://www.esmartcity.es/2019/12/02/proyecto-ceuta-ciudad-segura-recibe ) .
El reconeixement facial te derivacions força tenebroses, concretament la possibilitat de detectar determinats “trastorns genètics hereditaris” mitjançant la lectura dels terts de la cara mitjançant una càmera de vídeo (https://genotipia.com/genetica_medica_news/analisis-facial-genetica/ ), la tecnologia es basa en trets facials i de morfologies dentals reconeixibles, d’aquesta manera, mitjançant una “eina” DeepGestalt es poden detectar molts d’aquests trastorns hereditaris, les possibilitats de control per l’estat, les seves organitzacions, les corporacions i el sistema financer (sobretot assegurances)són enormes.
Hi ha d’altres trets biomètrics que poden ser llegits a distància, com per exemple la geometria de les orelles, que pot ser obtinguda “fiablement” de gravacions de vídeo i de fotografies preses en determinats angles, s’han fet proves per llegir l’iris a distància, però els resultats no son massa bons i la metodologia no ha estat desenvolupada totalment.
L’olor corporal és un tret individual biomètric únic per cada individu (determinada per determinats nivells hormonals i característiques genètiques), també pot ser llegit a una certa distància i pot ser detectat fins i tot en absència de la persona emissora, seria com els rastres del DNA. De moment sembla ser una tècnica desenvolupada solament per usos militars i encara a nivell experimental, sobretot per mesuradors de camp (https://www.technologyreview.es/s/11575/se-busca-tecnologia-para-detecta , https://www.welivesecurity.com/2014/02/07/sniffing-body-odor-has-enormou/ ), entre les dades biomètriques que l’exercit dels EUA va recollir al llarg de la guerra a Iraq hi havien trets biomètrics relacionats amb l’olor corporal.
L’anàlisi de la veu és un altra dels mètodes sense contacte, amb els avantatges de que sensors de so (micros) instal·lables en diferents ambients ja fa temps que s’han desenvolupat amb molt bona fiabilitat i que tots (o gairebé tots) en portem un a la butxaca en forma de telèfon. A més aquesta tecnologia s’està perfeccionant ràpidament amb l’estímul industrial dels assistents virtuals per veu, una nova veta de guanys econòmics i control social.
Finalment tenim l’anàlisi dels batecs del cor, totes les polis de fronteres del mon disposen de dispositius de gran sensibilitat per poder detectar els batecs d’una persona amagada entre la càrrega d’un camió o dins de contenidors o fins i tot a la bodega d’un vaixell.
Però els aparells “primitius” dels guardes de fronteres sols necessiten detectar la presència, però la tecnologia d’escolta remota ja estava endegada. Els batecs del cor poden ser també un tret característic de cadascun, un tret biomentric. De fet ja hi ha aplicacions de control d’accés mitjançant el batec (sense aplicació comercial coneguda) fa temps.
El salt quantitatiu i qualitatiu per el seu us com eina de control social és el desenvolupament de “vibrometria per làser” (https://publicaciones.defensa.gob.es/media/downloadable/files/links/r/e/ pagina 107) aquest mètode permet identificar a una persona pel seu batec fins a 200 metres de distància.
La major part dels mètodes biomètrics sense contacte estan encara en fase experimental, o consolidant el seu desenvolupament. Però la implantació dels que estan ja al mercat, especialment el reconeixement facial és una retallada amenaçadora de la llibertat, oposar-se amb tots els medis disponibles a les tecnologies de reconeixement facial és clau per resistir al que ja comença a estar present a comissaries i fronteres. Aquesta resistència és necessària front el que s’apropa i que envairà els nostres carrers i llars... les nostres vides.

INVISIBILITZAT!!
Mira també:
http://www.negreverd.blogspot.com

This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more