Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: criminalització i repressió
La desatenció sanitària a les presons: crònica de la xerrada, organitzada pel col·lectiu “Fuig”, a l’Espai la Fontana de Gràcia (Barna)
27 gen 2020
Cartell_Divendres_20.jpg
descarga.jpg
logo-con-titulo-blanco.jpg
presos-enfermos-2.jpg_20170_12014_1.jpg
_101794433_transgenderflag-epa.jpg
El passat divendres 24 de gener a les 18:30 hores es va realitzar una xerrada a l’Espai Fontana de Gràcia sobre la desatenció sanitària a les presons, organitzada pel col·lectiu anticarcerari “Fuig”. Qui va presentar l’acte el va emmarcar en una lluita que porten vàries persones preses des de fa uns 2 o 3 anys per 14 punts mínims a fi de dignificar la seva vida sense oblidar, però, l’objectiu últim de l’abolició de les presons. També va senyalar que País Basc i Catalunya són les dues úniques autonomies que tenen traslladada la competència d’Institucions Penitenciàries. Va indicar també que quan es produeix una mort dins d’un centre de reclusió des de l’autoritat penitenciària es sol parlar de morts naturals quan no és així, doncs, a la presó és normal que s’empitjori la teva salut agreujant-se malalties que puguis tenir o agafant-ne de noves. Finalment va senyalar que la presó és un lloc de tortura i mort però també, i malgrat tot, de solidaritat i companyonia.

I

La següent intervenció va córrer a càrrec de Gonzalo Tejerina, un metge que participa en un col·lectiu defensor d’una alternativa anti-capitalista i anti-jeràrquica en salut. Tot i que ell va afirmar la seva aversió a treballar en un hospital, va puntualitzar que si hi ha alguna cosa que es pot salvar de la medicina tradicional és la confiança i l’empatia que s’estableix entre metge i pacient, quelcom que no succeeix a les presons on la persona privada de llibertat es presa abans que pacient. Gonzalo ens va explicar que ens els 10 anys que treballà conjuntament amb la Coordinadora de Prevenció de la Tortura, va portar més de 1000 casos. Va plantejar que els metges de presons quan hi ha un presumpte cas de maltractament haurien de fer un informe (“parte”) que l’hi donés o no credibilitat. Però ni tan sols es compleix això i va definir els informes de lesions, de l’any 2014, com de “vergonya aliena”. No apareix l’objecte, ni qui, informes judicials il·legibles etc.

Va senyalar que la pràctica de l’aïllament penitenciari (la “presó dins de la presó”) durant més de 15 dies està considerat una forma de tortura per les Nacions Unides, el Centre “Nelson Mandela” etc. A partir d’aleshores, es comencen a deteriorar els sentits (visió, olfacte...). En contra d’aquestes advertències, existeix la pràctica sistemàtica d’allargar inhumanament aquest aïllament. Va afirmar, taxativament, que la pràctica majoritària dels metges penitenciaris està caracteritzada per la desídia, la negligència i la desatenció. Hi ha preses/os que moren per malaltia als 30 o 35 anys i no pas per urgències (infarts, etc.). Va denunciar el cas d’un pres de la presó de Moraleja que, el 2012, després de 15 dies en aïllament, es va queixar d’un fort dolor a l’esquena i les extremitats al que es va fer cas omís: posteriorment, després d’un trasllat penitenciari, va patir l’amputació de les dues extremitats, doncs, havia arribat a un nivell crític d’obstrucció arterial al que no es va posar remei a temps, ja que no se l’hi havia fet una mínima exploració.

Posteriorment, la defensa dels metges de Palencia i Zuera van dir que es faria un peritatge que no es va arribar a fer mai. A Gonzalo, l’amenaçaren d’expulsar-lo del Col·legi de Metges, tot i que el jutge els va comminar a fer-se enrere. El ponent va denunciar que més del 40% de la població reclusa té algun tipus de sofriment psíquic (psicopaties, esquizofrènia, depressió) i no haurien d’estar a la presó. Va senyalar que la reforma psiquiàtrica dels 70 va buidar els manicomis i molts dels pacients que hi havia, abandonats per les seves famílies, acabaren a la presó. Gonzalo va finalitzar, així, amb la defensa de la tasca que porten a terme revistes com “Primera Vocal”, “Entre Voces” i les xarxes de suport mutu de persones psiquiatritzades. Va fer un al·legat, doncs, a l’autogestió comunitària de la salut.

II

La següent intervenció va ser a càrrec de Cristina Garés, membre de SIRECOVI: una base de dades de violència institucional, on arriben sobretot casos d’Institucions Penitenciàries. També consideren els casos d’aïllament i desatenció sanitària, no només els casos de tortura i maltractaments. Ens va explicar que el maig de 2003 s’estableix el traspàs de competències penitenciàries de l’Estat central a les autonomies i el 2006 s’hi adhereix Catalunya. El servei d’atenció sanitària penitenciària depèn, doncs, de CatSalut, sent on es dirigeixen les investigacions del SIRECOVI per negligència. El problema en quan a indefensió radica, com ens va explicar detalladament, en que si bé està estipulat que “orgànicament” aquest servei depèn de CatSalut, “funcionalment” depèn d’aquest i de la direcció penitenciària. Com a una de les conseqüències, els presos no poden negar-se a rebre un tractament, a diferència de les persones lliures.

Segons una investigació, un 70% de les persones preses consideren que la seva salut es pitjor que quan estaven al carrer. En aquest context, hi ha una alta sensació de vulnerabilitat i una falta total de confiança entre el metge i el pacient. Els presos denuncien tardança en atendre i atenció superficial. Cristina Garés va explicar el cas d’un pres que es queixava de problemes de cor, al qual se l’hi va donar ansiolítics; com a conseqüència va caure de la llitera i començà a dessagnar-se, l’hi van donar set grapes i el tornaren a la cel·la, amenaçant-lo si tornava a queixar-se. Va denunciar que, com sempre, les dones s’emporten la pitjor part en quan a la reclusió penitenciària. Va indicar que un 34% d’elles ja han sofert maltractaments abans d’ingressar. La presó, va dir, és una estructura androcèntrica i només hi ha infermeria per a dones a Brians I i a Wad-Ras.

La ponent va denunciar que les Juntes de Tractament tenen per costum denegar l’aplicació de l’article 104.4 per a la ex-carceració de les persones preses malaltes i si aconsegueixen passar aquest filtre els jutges de vigilància penitenciària no són menys rígids en la seva peculiar interpretació d’aquest. Garés també va senyalar que, com a conseqüència de la falta de cura en administrar alguns fàrmacs per injecció, s’han produït paralització d’extremitats i marejos. En aquest moment, una infermera present a l’acte va interrompre bruscament la ponent afirmant que s’estava generalitzant i ella sempre havia “tractat humanament” els presos. Garés va respondre que estava parlant, òbviament, dels casos que havien arribat a oïdes del SIRECOVI: denúncies que es produeixen, generalment, en el context de mesures de contenció però de les quals també n’hi ha casos de persones estrangeres a les que no s’ha fet l’esforç d’explicar-se convenientment.

Tenint en compte la situació extrema que suposa l’aïllament, va denunciar que vàries persones que l’han patit no han estat visitades per professionals de la salut mental. En relació a això, va explicar el cas d’un pres al que es va aplicar aquest càstig, aquest va demanar tabac i al no ser-l’hi entregat, entrà en una crisi i intentà suïcidar-se. La resposta dels funcionaris davant d’aquesta greu situació és portar-lo a contenció sense ni tan sols ser visitat per un metge. Va senyalar que el 30% de les dones ingressades al DERT (Departament Especial de Règim Tancat) s’autolesiona. Va destacar les queixes respecte la col·laboració del personal mèdic en l’aplicació de mesures de contenció mecànica. Com a exemple d’aquesta vergonyosa complicitat va indicar que en molts informes mèdics apareixen ambigüitats del tipus “lesiones superficiales en partes inespecificas del cuerpo”. Va finalitzar indicant que una de les tasques del SIRECOVI és sol·licitar al Departament de Salut que s’enviïn els informes mèdics a les persones preses perquè no s’acostuma a fer, el què suposa una altra vulneració dels seus drets.

III

Tot seguit parlà Noa, qui passà molts anys empresonada. Afirmà, amb contundència, que el 80% dels metges penitenciaris són incompetents. Si els carcellers l’hi diuen que el pres ha d’estar dopat, se’l dopa sense més. Denuncià que no se l’hi va concedir, mentre va romandre empresonada, el dret al canvi de gènere, quan des del 2002 està contemplat a la Constitució, el que l’hi va comportar una depressió. Va afirmar, que ha vist com davant d’intents de suïcidi només es presenten a les cel·les funcionaris i no sanitaris. També va denunciar que davant d’agressions, de carcellers o altres presos, molts cops es simulen accidents per no haver d’aixecar atestats i evitar, així, anar a judici. Va senyalar també la pràctica de la sobre-medicació i la deficient alimentació amb escassos nutrients.

IV

La última intervenció va córrer a càrrec d’Eliza Motta, membre del grup “familias de presos en Catalunya”, que va denunciar la falta d’equipaments a les infermeries penitenciàries, on no hi ha tallers, oficis religiosos etc. És com un aïllament. Va afirmar que el més còmode pels carcellers és que vagis dopat tot el dia. Va denunciar també casos de maltractaments a familiars quan s’interessen pels presos. També un ictus que es va produir per medicació errònia. Va reiterar que els professionals mèdics no tenen autonomia, depenen dels funcionaris. Va denunciar igualment la presència de presos de fins a 80 anys o amb Alzheimer que ni tan sols saben perquè estan allà. A presos que acaben de passar una quimioteràpia els obliguen a seguir el mateix ritme que els demés i va recordar, pel contrari, que a Eduardo Zaplana del PP si se’l va treure de la presó davant la seva greu malaltia.

Finalment al torn d’intervencions, recordo que un recent metge penitenciari (que afirmava portà dos mesos d’experiència a Brians I) va voler relativitzar tot el que es va dir. Davant d’això se l’hi va preguntar a quin mòdul estava destinat perquè la situació d’aquests no es pot comparar depenent de si es tracta dels anomenats “de respecte” o els que Noa va qualificar com “agujeros” o “pozos”.

Alma apátrida
Mira també:
https://alma-apatrida.blogspot.com/2020/01/la-desatencio-sanitaria-les-presons.html
https://alma-apatrida.blogspot.com/

This work is in the public domain
Sindicat