|
|
|
Notícies :: un altre món és aquí : antifeixisme : xarxa i llibertat : pobles i cultures vs poder i estats |
|
Reflexions enmig de la revolta a Catalunya
|
|
|
per Som-hi |
18 oct 2019
|
|
|
Mai haguéssim imaginat ser capaços de desplegar aquesta força i determinació.
Gràcies al encertadíssim tret de sortida de Tsunami Democràtic s’ha desplegat una força inesperada. Vam prendre una infraestructura critica y la vam tenir sota control durant hores (i mes que podrien haver estat). Al mateix temps tallàvem carreteres arreu del territori que no tenien grans problemes per sostenir-se donada a la incapacitat de les forces policials per atendre tots el punts. Hem demostrant que no poden controlar els talls simultanis pel territori, els bloquejos de vies, carreteres o carrers mitjançant marxes multitudinàries o acampades. Tampoc han estat capaços de sublevar l'aixecament de milers de joves determinats a no deixar-se trepitjar de nou. Durant aquests dies hem vist fins i tot escenes de superioritat numèrica envers les forces policials i possibilitats reals de tenir control físic durable de certes vies o infraestructures. Qui digui que podia preveure tanta potencia menteix.
Tots aquests fets, y la previsió de que tornin a reproduir-se els propers dies i en especial a partir del divendres 18 d'Octubre, fan que,com dèiem, ens trobem en un escenari que no podíem preveure, i que torna obsoletes la majoria de planificacions estratègiques y temporals fetes amb antelació al 14-15 d'Octubre.
La suma de tot això a generat un “momentum” amb una potencialitat de victòria superior a l’1 d’Octubre de fa 2 anys. Com dèiem, avui dia podem fer una afirmació que no imaginàvem poder fer fa 2 setmanes. Les forces del moviment, en l'actual conjuntura, estan mostrant certa superioritat en la correlació de forçes respecte els cossos policials. Això mai ho havíem tingut davant y no durarà gaire donada l’exigència de mantenir aquest nivell de mobilització.
Creiem que si be el cicle mobilitzador que s'obre amb la sentencia pot allargar-se en el temps, s'ha d'observar que dins d'ell s'ha obert un momentum, de duració limitada, amb una potencialitat brutal però que hem de saber canalitzar cap a un objectiu concret.
Creiem que ara mateix les limitacions del moviment per assolir una victòria política de calat estan tenint mes a veure amb les dificultats d'establir un objectiu clar y una estratègia concreta de mobilització per assolir-lo que amb una inferioritat material envers les forces de l'ordre.
Hem demostrat potencia per superar-los. Però es urgent, si no volem quedar-nos en la demostració de força com a finalitat en si mateixa, donar una direcció política (un objectiu polític) al momentum y una estratègia guanyadora per assolir-lo.
L'objectiu polític pel momentum no es l’objectiu polític del cicle mobilitzador.
Si ve al cicle mobilitzador li podríem atorgar les reivindicacions de
“Dret a l’Autodeterminació” i “Amnistia/ Llibertat presos/es”, el momentum necessita de la seva pròpia lògica. Simplificar l'objectiu, assumint la durada curta de la potencia desplegada, y unir tot el moviment en favor del seu assoliment. Ja hi haurà temps en el reflux del de la revolta, i continuant el cicle mobilitzador, de reincorporar totes les reivindicacions del moviment.
Donada per descartada no sols la legitimitat, sinó la possibilitat (davant la rendició del Govern de la Generalitat) de una DUI en l'actual moment, Per diversos motius, creiem que l'objectiu de la conjuntura immediata, hauria de ser, a traves de la força que tenim, canalitzada tàcticament y sostinguda en el temps, forçar l'Estat a acceptar un Referèndum d'Autodeterminació Vinculant.
Creiem també que l’única estratègia que faria al Govern d'Espanya cedir a una reivindicació d'aquest calat seria la generalització d'un elevat “estat de revolta” sostinguda.
Y direu, no estem ja en un estat de revolta sostinguda?
Si, però pensem que cal fer-la escalar en alguns aspectes per que generar una situació insurreccional de suficient nivell com per fer cedir el Govern d'Espanya.
I Quins elements permetrien una millora del nivell de la revolta?
La ocupació permanent de principals carrers de les capitals y de carreteres, la pressa permanent d'algunes infraestructures y especialment, d’aquí la reiteració del concepte “permanent”, caldria eliminar la noció de accions amb final temporal limitat. Si volem generar una ingovernabilitat tal per provocar al Govern a concedir un Referèndum Vinculant no es suficient amb accions multitudinàries, encara que determinades a resistir, però que s'acaben a la mitjanit per tornar a una situació que al dia següent ens obliga a “començar de zero”. Cal que a partir de divendres no hi hagi tornada a casa fins l'assoliment de l'Objectiu de la conjuntura/moment.
Per descomptat, pensem que hem de deixar de esperar cap tipus de desobediència institucional que ajudi a aquest objectiu. Si apareix fruit de la pressió benvinguda però ja em vist que la prioritat del Govern esta sent tornar a la fase anterior en lloc d'aprofitar la revolta per assolir part dels objectius politics del moviment.
Animem a totes les organitzacions i entitats democràtiques de Catalunya i l'Estat a exigir al Govern d’Espanya l'acceptació d'un Referèndum Vinculant per a Catalunya.
Som-hi! |
This work is in the public domain |
|
Re: Reflexions enmig de la revolta a Catalunya
|
|
per revoltillo |
19 oct 2019
|
Aquí una reflexión encontrada por la calle.
|
