|
|
|
Anàlisi :: educació i societat |
|
Antiespecisme a debat (Catarsi Magazín)
|
|
|
per Emma Rojas, Martina Marcet Fuentes i Helena Guillén (Ramaderes.cat) |
21 set 2019
|
|
Article molt potent sobre la qüestió. Opinis el que opinis, fa un repàs descriptiu molt bo de la història i la situació actual. |
En aquests dos articles volem aportar algunes reflexions al fervent debat que es lliura les xarxes i als mitjans al voltant de l’animalisme, l’antiespecisme, la ramaderia i la ruralitat actuals. Ho fem des de la percepció que dins l’esquerra anticapitalista aquest debat és obert, i sovint no s’escolten prou les veus vinculades directament amb la realitat pagesa i rural.
Creiem necessari generar una visió holística de tots els elements històrics, sociològics i econòmics que ens han abocat a la situació actual. No es tracta de defensar la pagesia tradicional i familiar sense més, ni tampoc d’assumir sense matisos discursos conservacionistes o animalistes. Cal plantejar quina és la situació actual, d’on venim i cap on volem anar per afermar i defensar una transformació social també en la ruralitat i la pagesia.
Per això centrarem aquests textos en quatre temes: evolució dels sistemes ramaders, dimensió ecològica de la ramaderia, aspectes morals i ètics; situant la sobirania alimentària com a eix vertebrador de tots ells. En aquest primer article ens centrarem en parlar d’on venim, on som i per què creiem que la ramaderia extensiva és una eina vàlida i imprescindible per la sobirania alimentària.
.................
CONTINUAR LLEGINT:
.................
PART 1:
https://catarsimagazin.cat/antiespecisme-a-debat-i
PART 2:
https://catarsimagazin.cat/antiespecisme-a-debat-perspectives-des-de-la- |
This work is in the public domain |
|
Re: Antiespecisme a debat (Catarsi Magazín)
|
|
per Zzz |
23 set 2019
|
Extractes del text:
Els ecosistemes són comunitats d’éssers vius i el medi en el qual viuen que funcionen de manera cíclica, amb un reciclatge continu de matèria i una creació i destrucció contínua de vida.
Però si les poblacions d’herbívors creixessin infinitament, la comunitat vegetal que els suportava arribaria al col·lapse, provocant també erosió i desertificació.
Tot aquest funcionament ens explica que la continuïtat de la VIDA -amb majúscules, perquè cal diferenciar les vides d’individus de la VIDA com a concepte global- depèn del reciclatge de la matèria, és a dir, de la mort en tots els grups i espècies dels ecosistemes.
Coneixent doncs el funcionament dels cicles dels ecosistemes, podem afirmar que la idea de que podem alimentar-nos sense matar cap animal és radicalment falsa.
En el moment actual és necessari reivindicar la pastura, ja que estem perdent la diversitat d’hàbitats, guanyant connectivitat entre masses forestals i creant així un territori molt propens als grans incendis en comptes dels petits incendis propis de l’entorn mediterrani.
La sobirania alimentària no és possible sense un canvi de dieta,. Però no només es tracta de consumir menys carn.
Certament, ens dediquem a la ramaderia, per tant, la nostra activitat consisteix a cuidar uns ramats d’animals, perpetuar-los a partir del planter jove que substitueix els animals adults que moren, sacrificar les cries per obtenir-ne carn i, en els casos de la ramaderia de llet, utilitzar la llet de les mares per a fer-ne aliments.
Però sí, certament sacrifiquem animals. Els sacrifiquem i acabem amb l’existència d’un ésser individual del grup. Però alhora, aquest sacrifici serà seguit per l’aparició d’un nou exemplar, al qual garantirem una vida el màxim de bona possible, en un cicle continuat. Alguns dels que neixen es quedaran al ramat com a reposició. Altres serviran com a aliment als humans.
Com ja hem exposat anteriorment, és un mecanisme semblant al que es dona en els ecosistemes, en els quals algunes cries sobreviuen i arriben a adultes, i altres no, ja que moren en diverses circumstàncies. Però, tant per el fet dolent com per allò no tan dolent (una mort de sacrifici a escorxador és força menys dolorosa que una mort essent atacat per un depredador), està intervingut pels humans.
Des de la nostra perspectiva no es tracta d’explotació animal ni d’acumulació, es tracta de sobirania popular i de generació de comunitats en les quals animals humans i no humans retrobem equilibris.
Però per altra banda, s’ha generat un discurs tremendament emotivista sobre els animals, sense sovint tenir una concepció realista de les necessitats d’aquests, dels seus instints o de quines vides són adequades per a ells.
Com ja hem dit al començar, gràcies a l’antiespecisme i l’animalisme s’han aconseguit grans millores en la vida dels animals i també s’ha posat sobre la taula la greu problemàtica amb la ramaderia intensiva, tant en termes ecològics com pel que fa al patiment d’éssers vius.
quiero seguir matando animales para comérmelos, mi excusa es que va bien para el suelo. |
|
Re: Antiespecisme a debat (Catarsi Magazín)
|
|
per un |
25 set 2019
|
"quiero seguir matando animales para comérmelos, mi excusa es que va bien para el suelo."
Si en aquesta línia es basarà l'aportació al debat del veganisme urbanita, dogmàtic i teòric, espero que l'anticapitalisme pro-sobirania alimentària i rural, que intenta situar-se en la situació pre-col·lapse que ens trobem, guanyi surti merescudament victoriós.
Sense revolució no hi ha millora brutal del benestar animal.
Amb dogmatisme, derrotisme i guettho no hi ha revolució. |
