Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
Lleida, Onze de setembre
10 set 2003
En aquest darrer any hem demostrat un cop més la nostra força: la unió de les persones treballadores, aturades, clandestines, gent gran, persones immerses en l'economia submergida... en definitiva de la majoria social catalana, que hem sortit al carrer per aturar una guerra on s'ha vessat sang per petroli; en contra de l'esquarterament del territori i l'especulació urbanística; contra les lleis que ens discriminen per la nostra procedència i gènere; per la millora de les nostres condicions laborals.. un seguit de lluites que continuen malgrat els entrebancs i la repressió exercida des de la fàbrica fins al carrer, des de la tortura i la presó fins a l'oblit mediàtic.
Mentres, els diversos rostres del neoliberalisme global s'han mostrat sense carotes, seguint amb la seva política depredadora. A Catalunya hem vist tancar Valeo, Lear i moltes d'altres amb la complicitat dels sindicats grocs, mers gestors d'acomiadaments. Han continuat les privatitzacions, restringint l'accès als serveis bàsics. S'ha potenciat l'especulació del sòl en detriment del medi ambient i la justicia social. Han estigmatitzat la diferència i la protesta, i amb l'ajut de forces que s'autonomenen d'esquerres, han continuat aplicant la llei antiterrorista, ara a Torà, i unes polítiques penitenciàries d'extermini, com a la nostra companya Laura Riera. S'ha seguit atacant, en un intent de fer-les recular fins al reducte folklòric, les llengües i cultures que sobreviuen en l'Estat que s'anomena España, i per tota resposta assistim de convidats de pedra a una cursa d'estatuts tan estèril com buida de contingut.
Avui, des de l'anarcosindicalisme català, hem de recordar un cop més que internacionalitzar tot aquest seguit de lluites socials no ha de negar les lluites nacionals d'emancipació, i hem de dir amb valentia, als qui impedeixin la nostra emancipació com a catalans i catalanes, que cal superar el marc estatal, deixar-hor enrera, com una vella antiqualla dels temps en que la burgesia va necessitar un gran mercat i les oligarquies dominants unes colònies on reproduïr-se com a classe. Perquè l'únic federalisme possible és entre pobles i persones lliures.
No caiguem en el parany de l'internacionalisme uniformador ni en el del nacionalisme ètnic i segregador, la CGT reivindiquem la diversitat del gènere humà, de les seves cultures i de les seves actituds. I precisament per això creiem en l'autoorganització de les persones i en l'autogestió dels recursos per fer front als problemes socials, econòmics i culturals de Catalunya. Una Catalunya que només així tornarà a ser rica en justícia social i plena d'aportacions d'altres cultures sense que això signifiqui renunciar a la nostra. Un poble sense opressió, una nació lliure, que permeti a les persones viure i expressar-se amb llibertat. Caminem juntes cap a l'emancipació personal i col·lectiva d'un conjunt de persones lliures i sobiranes.

Lleida, Onze de setembre del dos mil tres

CONFEDERACIO GENERAL DEL TREBALL DE CATALUNYA

Comentaris

Re: Lleida, Onze de setembre
10 set 2003
Ole, males, ole. Molt bo aquest comunicat, només hi faltaria una referència al marc nacional, lingüístic que no polític, sense mapa però amb l'espai de la gent.
Sindicat Terrassa