|
|
|
Notícies :: criminalització i repressió |
|
Videovigilància, emigrants i ideologia de la seguretat i activitat policial....
|
|
per negreverd
Correu-e: negreverd ARROBA nodo50.org (verificat) |
28 ago 2019
|
|
Ara que el recurrent “fantasma de la inseguretat” a Barcelona (i a Catalunya) ha ressuscitat, i ,si hem de creure als masmedia, fa por posar els peus al carrer, fins i tot aquells que no portem un rellotge de 15.000 euros al canell, el públic d’idees conservadores o francament feixistes representat per les associacions de comerciants demanen la multiplicació de càmeres i la extensió de la videovigilància policial als nostres carrers (https://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20190823/464211313292/por-q), a més d’incrementar policies i augmentar penes fins presó incondicional per delictes menors. En molts barris i poblacions s’han començat a veure iniciatives properes a les “patrulles ciutadanes”. És molt significatiu un infame article aparegut a la Vanguardia assenyalant les 10 persones detingudes més vegades a Barcelona, i el seu país de procedència (https://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20190826/464258022202/delin) amb infografia inclosa. I també les recents actuacions policials contra venedors i al metro. |
En aquestes reclamacions de ma dura i videovigilància no sols estan els botiguers de les grans ciutats sinó també els habitants de poblacions petites i fins i tot molt petites.
Fins ara per tenir càmeres a l’espai públic feia falta que els gestionés un cos policial, en el cas dels ajuntaments la policia local, per tant els municipis sense Guardia Urbana (molt petits) no podien posar càmeres a l’espai públic, ja que la custòdia i visionat de les imatges gravades l’ha de fer un cos policial, a Catalunya 947 municipis i 213 cossos policia local així que aproximadament 734 no en tenen.
La Generalitat, sempre “tan preocupada per el mon rural” ha tirat endavant una “solució” per aquest tipus de poblacions, ara es podran subscriure convenis entre aquests municipis i la Conselleria d’Interior i així els mossos seran els custodis de les imatges, aquest mecanisme ha estat aprovat per la Comissió de Control dels Dispositius de Videovigilància de Catalunya del TSJC.
Aquests darrers mesos s’han instal•lat a Catalunya 146 càmeres (de fet son més, ja que les adquirides per contracte menor son difícils de detectar), a 22 municipis, els més gransRubí (76.423) i Vilafranca (40.000 hab), si excloem aquests 2 municipis el nombre de càmeres és de 131, la població mitjana de 18.131 hab.
S’han instal•lat una càmera per cada 1.876 habitants. Hi ha tres municipis per sota dels 1.000 habitants per càmera: Sant Iscle de Vallalta amb una càmera per cada 438 habitants la Seu d’Urgell amb una càmera per cada 463, Canet de Mar amb una per cada 521, Mora d’Ebre amb una per cada 627 i l’Ametlla amb una per cada 772. Es tracta de densitats molt altes, si els 22 municipis tinguessin la densitat de Sant Iscle de Vallalta el nombre de càmeres instal•lades seria de 621, i a tot Catalunya (en el cas de mantenir la densitat de Sant Iscle de Vallalta) serien 17.223!!.
En aquest clima d’instal•lació de Càmeres com a solució de tots els problemes s’ha de destacar la reclamació del defensor del poble de més videovigilància a les presons (https://cuadernosdeseguridad.com/2019/06/el-defensor-del-pueblo-reclama- ) en teoria per la seguretat dels presos... i dels funcionaris, front a “acusacions espúries”.
El control s’estén, i les mateixes víctimes del control en demanem més!!. |
Mira també:
http://www.negreverd.blogspot.com
|
This work is in the public domain |
