|
Envia per correu-e aquest* Article
|
|
Notícies :: antifeixisme : globalització neoliberal : criminalització i repressió : amèrica llatina : altres temes : pobles i cultures vs poder i estats |
|
Chile; manifestantes, música, policia... y Pinochet en casa descansando
|
|
|
per Pingaloca |
10 set 2003
|
«Molt més aviat que tard s'obriran les grans alberedes, per on passarà l'home lliure, per construir una societat millor». Salvador Allende
11 DE SETEMBRE - CATALUNYA I XILE - DOS POBLES LA MATEIXA LLUITA
Més de 40.000 persones van assistir dissabte a Santiago al concert "El somni existeix" en homenatge a Salvador Allende, víctima del cop d'estat feixista que Xile va patir l'onze de setembre del 1973 i que va suposar una dictadura brutal responsable de milers d'assassinats i desapareguts. Mentrestant, 27.000 policies han estat mobilitzats per evitar demà possibles incidents. |
"(...) Trabajadores de mi Patria, tengo fe en Chile y su destino. Superarán otros hombres este momento gris y amargo en el que la traición pretende imponerse. Sigan ustedes sabiendo que, mucho más temprano que tarde, de nuevo se abrirán las grandes alamedas por donde pase el hombre libre, para construir una sociedad mejor. ¡Viva Chile! ¡Viva el pueblo! ¡Vivan los trabajadores! Estas son mis últimas palabras y tengo la certeza de que mi sacrificio no será en vano, tengo la certeza de que, por lo menos, será una lección moral que castigará la felonía, la cobardía y la traición." Salvador Allende, 11 de setembre de 1973, del missatge als ciutadans transmès per Radio Magallanes a las 9,03 del matí.
Trenta anys després, les paraules pronunciades pel president xilè Salvador Allende en el seu darrer discurs radiat des del palau de La Moneda, impregnen la història d'un país que avança molt lentament pel camí de la llibertat.
Un 11 de setembre, tal dia com demà, ara fa tres dècades, Allende vivia les seves darreres hores sota les bombes de Pinochet, el general amb qui havia confiat setmanes abans designant-lo comandant en cap de l'exèrcit en substitució del dimissionari Carlos Prats.
Després de resistir fins al darrer moment, Allende se suïcidaria amb la consciència clara d'haver fet el millor pel país però amb l'esperit aclaparat per una traïció que donaria lloc a una sagnant dictadura.
Enrere quedava el triomf de la Unitat Popular en les eleccions del 9 de setembre del 1970, la coalició d'esquerres amb la qual Allende pretenia tirar endavant la via xilena cap al socialisme. Nascut a Valparaíso el 1908, cavaller de la vella escola amb fama de galant i conqueridor, maçó des del 1929, Allende sempre havia estat vist com el candidat natural de l'esquerra a la presidència de Xile.
Va fracassar tres vegades en la seva cursa democràtica (1952, 1958 i 1964) fins que el 1970 va vèncer Jorge Alessandri. Però la dreta xilena i la internacional, amb la CIA al capdavant, no permetria cap experiment socialista en plena guerra freda. Dos intents frustrats de cop d'estat, al març del 1972 i al juny del 1973, van encendre els llums d'alerta i van posar el país en un pendent de desestabilització agreujat per les vagues, les protestes i els dòlars de l'administració de Nixon.
L'11 de setembre del 1973, Pinochet va ocupar el poder encetant una etapa de terror que, segons la Comissió de la Veritat i la Reconciliació, tindria com a balanç 3.192 morts, 1.185 d'ells detinguts desapareguts. A aquestes xifres cal afegir-hi més de 30.000 torturats i centenars de milers de persones que van haver d'exiliar-se.
Després d'anys de duresa i d'haver estat convertida en laboratori econòmic dels Chicago boys, la dictadura arribaria al seu punt final, almenys damunt el paper, el 1988 quan Pinochet va perdre un històric plebiscit amb el vot de càstig del 54,7 per cent d'electors.
El dictador abandonaria la presidència el 1990 i després vindria el mandat del democristià Patricio Alylwin (1990-1994), el del també democristià Eduardo Frei (1994-2000) i finalment el triomf del socialista Ricardo Lagos, al gener del 2000. Malgrat que més del 50 per cent de la població xilena actual no havia nascut quan Pinochet va derrocar Allende, el llegat de la dictadura persisteix no tan sols en el record a les víctimes sinó també en una transició que ha estat encara incapaç de posar fi a la impunitat i a les prebendes de la casta militar.
Als seus 87 anys i declarat «dement» per la justícia, Pinochet descansa ben tranquil a la seva finca de Los Bolbos. Com si res no hagués passat.
Tant a l'estat espanyol com a Xile, els fills de la dictadura continuen manant. |
Mira també:
http://chile.indymedia.org/
http://www.dawson2000.com
|
Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more
