Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: corrupció i poder
Infiltrats al barri: una crítica a la policia de proximitat
per Colze a Colze	10 jul 2019
Una crítica a la Policia de Barri i una aposta per generar teixit comunitari Amb aquest text volem desmuntar el mite de la Policia de proximitat. Per fer-ho, ens plantegem aquests tres objectius: – Analitzar el canvi d’estratègia que està duent a terme l’Ajuntament de Barcelona dins el funcionament i les tasques de la Guàrdia Urbana. – Alertar de la perillositat de col·laborar amb la Policia de Barri i explicar com aquesta nova estratègia destrueix el teixit social i comunitari d’un barri. – Fomentar les alternatives a la resolució de conflictes que passin per la mediació comunitària i no per l’autoritarisme i la figura policial.
http://colzeacolzeblog.wordpress.com VAL MÉS PREVENIR QUE INTERVENIR La política de l’anterior govern en matèria de seguretat ha sigut proposar la dissolució de la unitat d’antiavalots de la Guàrdia Urbana (Unitats de Suport Policials – USP) i, paral·lelament, impulsar la creació de la Policia de Barri. Però què s’amaga realment rere aquesta estratègia? Canvi de nom, però no d’agents. Una de les promeses electorals de l’actual consistori era dissoldre la USP. Això s’ha traduït en un intent de canviar-la per una nova unitat anomenada UREP, que realitzaria les mateixes tasques excepte les funcions d’ordre públic. La proposta inicial demanava que es canviessin les proves d’accés i que tots els agents les haguessin de passar per tal de formar part d’aquesta nova unitat. Després de la negociació amb els sindicats de policia, però, el govern ha aprovat canviar les proves d’accés a aquesta unitat però ha acceptat que els actuals agents de la UPS es mantinguin a la UREP sense haver de passar les noves proves d’accés. Més presència policial. El que prometia ser la dissolució d’una unitat està significant un augment del nombre d’agents i un increment del seu camp d’actuació. Mentre la Policia de Barri ja compta amb 140 policies des de la seva creació el 2017, la USP segueix comptant amb 150 agents i, segons Jaume Recasens, la nova UREP en tindrà encara més. Durant el mandat de l’anterior govern s’han afegit al cos de Guàrdia Urbana 600 agents, arribant a un total de 3500, i actualment s’estan promocionant gairebé 300 noves places. Netejar la imatge de la Guàrdia Urbana. El cos d’antiavalots de la Guàrdia Urbana està esquitxat per nombrosos casos de violència policial. Amb aquesta suposada dissolució de la unitat es vol aconseguir aquesta nova imatge de policia democràtica on aquesta violència física es transformi en mediació policial i participació ciutadana. Però canviar el nom als antiavalots no elimina el problema, ja que el problema no són només els antiavalots, com ho demostren els nombrosos casos de violència policial protagonitzats per agents ordinaris que patrullen els nostres carrers (per nomenar-ne alguns: les agressions a Amadou B. el 2012, a Ibrahima el 2015 i a altres manters, els assassinats de Sota el 2019 i el d’Alberto T. al 2009), a més d’acabar incorporant els mateixos agents. Policies dins la comunitat. Se’ns diu que la Policia de Barri serveix per treballar sobre els problemes de convivència i seguretat amb l’objectiu de donar una millor resposta a les demandes dels veïns i veïnes i del teixit associatiu i comercial per garantir els drets de les persones i la convivència ciutadana. Parlen de prevenció i d’avançar-se als conflictes, diuen que ofereixen assessorament i deriven els casos a altres «serveis socials» del barri. I per això diuen que tenen una formació específica de 80 hores. La seva manera de fer-ho és «generar coneixement sobre el barri, els seus serveis, entitats i associacions». El que es tradueix, en definitiva, en tenir més informació de les seves habitants. Per ajudar-nos o no, això depèn de com es miri i de com s’utilitzi aquesta informació. «Resoldre» conflictes a cop de multa. Més de la meitat dels conflictes que ha tractat la Policia de Barri durant aquests 2 anys fan referència a la convivència, la majoria d’ells relacionats amb molèsties a l’espai públic. Han tractat des de conflictes amb menors dins o fora de centres escolars a consum d’estupefaents a l’espai públic, sorolls de locals, problemes vinculats al medi ambient, conflictes entre veïns dins de l’escala, seguretat viària i mobilitat. Més de la meitat dels conflictes, finalment, s’han resolt derivant-los a la via administrativa, és a dir, mitjançant multes. Una manera més amable de controlar i reprimir que segueix sense resoldre els conflictes. Si les paraules no funcionen, sempre quedarà l’ús de la força. Per una banda, volem posar èmfasi en el fet que la policia de proximitat només pot complir la seva funció quan hi ha l’amenaça d’una altra part del cos que s’encarrega de les tasques repressives més palpables (policia militaritzada i policia judicial), així com que la dissolució de la USP només traspassa les seves competències a les unitats d’antiavalots dels Mossos d’Esquadra (tristament igual de conegudes per la seva violència i abusos). I per altra banda, però amb la mateixa finalitat, també remarquem que els policies de barri segueixen portant armes i uniforme. Per «resoldre» els conflictes necessiten seguir reforçant l’amenaça de la violència i la seva autoritat, ja que la seva mediació es fa mitjançant la por (a les multes i/o a la violència policial). L’estratègia es basa en canviar la intervenció per la prevenció, però que no es tradueix d’altra manera que amb més presència policial, més pròxima. Més control en definitiva. Així s’eviten les imatges de violència explícita i directa però sense deixar de coaccionar. Un exemple són les últimes operacions efectuades per la Guàrdia Urbana contra la venda ambulant, que opten per ocupar de matinada l’espai on se solen situar els manters, abans de que hi arribin, en comptes d’intervenir un cop han muntat les seves paradetes. Però per prevenir són necessàries dues coses: aconseguir informació i guanyar-se la nostra confiança. ESPIETES, CONFIDENTS I ALTRES COMPLICITATS Aquesta estratègia a part de buscar reforçar la creença que la policia és cada cop més necessària per a la societat, busca que es cregui que és positiu que formi part de la nostra comunitat, aconseguint així guanyar-se la nostra confiança i aconseguir la nostra informació. Però volem explicar per què creiem que el fet que la policia s’infiltri als nostres barris és un perill per la comunitat. Aquestes tasques legitimen la necessitat de l’existència dels cossos policials alhora que ens prenen la nostra capacitat de resoldre els conflictes.Un dels motius pels quals molta gent segueix legitimant el paper de la policia és la falsa necessitat que tenim com a societat de la seva figura per tal de mantenir una sensació de seguretat. Creiem que la majoria de nosaltres som conscients de la repressió directa que exerceix la policia, però volem assenyalar que totes les altres tasques que fan i que sembla que no es podrien fer sense aquesta figura (les que precisament porta a terme la policia de proximitat com són els problemes de convivència quotidians) fomenta aquesta visió de necessitat i ens fa més dependents dels cossos policials. Ens prenen la nostra capacitat de gestionar simples problemes diaris de convivència que, en cas de ser gestionats per les mateixes veïnes, crearien un teixit social que faria alhora més fàcil gestionar aquests problemes. Els sorolls i converses en horaris nocturns, les diferències en les necessitats higièniques o una veïna adolescent que no tingui ganes d’anar a classe són temes que hem tractat tota la vida sense necessitat d’un assessorament i que poden resoldre’s amb una simple conversa. Col·laborar amb la Policia de Barri els dóna més informació.Els agents de la Policia de Barri reben la informació dels mateixos cossos policials, de l’administració i, el que es vol aconseguir ara, a través d’espietes i confidents als quals es vol legitimar. Tota aquesta informació es recopila en les anomenades «carpetes de barri», un sistema informàtic automatitzat per la gestió de la informació i seguiment de les veïnes amb l’excusa de la gestió dels seus conflictes. El problema és que no podem decidir de quina manera utilitzaran la informació que donem i, desgraciadament, ja sabem de quin peu calcen. No parlar amb la policia ha sigut llei de barri durant molt de temps, un sa costum amb el que estan intentant acabar. Normalitzar la presència de la policia als nostres espais quotidians els dóna més poder. Que els policies transcendeixin la via pública per instaurar-se dins els mercats, els centres cívics i socials, els patis comunitaris, les escales de veïnes i fins i tot dins de casa, fa que tinguin un control gairebé total sobre les nostres vides i sobre les dinàmiques comunitàries. Fomentar la figura dels confidents per desarticular el teixit social. Delegar la gestió de conflictes en un cos policial ens infantilitza i ens desapodera com a subjectes i com a col·lectiu. Amb aquesta figura es genera la sensació que no som capaces de conviure i gestionar les nostres desavinences més simples i bàsiques. Alabar la figura dels confidents i els espietes en nom del civisme i el ciutadanisme acaba promovent aquesta falta de comunicació entre nosaltres i aquesta desconfiança entre veïnes. PARLA AMB LES TEVES VEÏNES, NO AMB LA POLICIA Quan tenim conflictes de convivència ens trobem amb diverses opcions per fer-hi front. Ens preocupa que la primera actuació davant de qualsevol problema (ja sigui que la veïna té el volum de la ràdio massa alt o que el portal estigui brut) sigui trucar a la policia. Volem canviar aquesta situació i per fer-ho veiem necessari confiar més en les nostres veïnes i nosaltres mateixes i menys en la policia. Pal·liar les conseqüències sense afrontar-ne les causes. La policia de proximitat ens sembla un nou intent de gestionar les desigualtats sense qüestionar-ne l’arrel, ja que la majoria dels conflictes als quals s’enfoquen es donen per culpa de les desigualtats, opressions i injustícies que existeixen a la nostra societat. La part més cínica d’aquesta estratègia ens sembla, llavors, la d’intentar resoldre els conflictes amb la mateixa eina que està garantint que aquests conflictes es perpetuïn. Una mena de proposta de solució simptomàtica a problemes estructurals que alhora els perpetua. La falsa relació entre policia i seguretat. Augmentar la presència policial no disminueix el nombre de delictes, ja que la majoria dels delictes que cometem tenen el seu origen en les desigualtats socials i els cometem per supervivència o per necessitat. Per tant, mentre existeixin aquestes desigualtats i aquesta necessitat seguirem cometent aquests delictes. Quan pensem en la seguretat que garanteix la policia ens preguntem: seguretat per a qui? Clarament pels més poderosos i privilegiats i perquè es compleixin les lleis que els beneficien. Solucions momentànies que no ajuden a la resolució. La solució que ofereix la policia de barri pot gestionar el conflicte momentàniament, però no resoldre’l. Mentre la policia hi sigui present utilitzaran la seva autoritat per evitar un conflicte mitjançant la por, però quan marxi el problema seguirà existint i les diferents parts implicades l’hauran de resoldre sense aquesta presència. La tensió viscuda durant una intervenció policial pot generar una situació traumàtica difícilment reparable i generar una desconfiança entre les parts que faci molt més complicat resoldre el conflicte o arribar a algun tipus de relació de convivència. Crear teixit comunitari. Creiem que la mediació i resolució de conflictes és una eina molt útil per la comunitat, però no és una tasca que hagi de fer un cos policial. El capitalisme ha fet que ens aïllem de tot el que és comunitari per caure en l’individualisme i l’alienació fins a arribar a punts tan extrems que gairebé no ens coneguem entre persones que vivim porta amb porta. Crear un teixit comunitari fort on es respectin les diferències i prevalgui l’interès col·lectiu a l’individual pot fer que resolguem els conflictes d’una manera més sana i efectiva. Combatre les opressions que ens travessen farà que molts conflictes disminueixin o, fins i tot, desapareguin, ja que conèixer-nos iguals ens ajudarà a respectar les nostres diferències.
Mira també: http://colzeacolzeblog.wordpress.com
This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more