Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Juliol»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
01 02 03 04 05 06 07
08 09 10 11 12 13 14
15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28
29 30 31        

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: ecologia
Les grans infraestructures científiques al servei del sistema tecnoindustrial. El cas de Catalunya.
05 jul 2019
L’anarquisme històric ha estat sempre un gran admiradors de la “ciència” i, de rebot, de les tecnologies.
Les edicions des d’editorials anarquistes de “l’origen de les espècies” de Darwin, així com molts texts dels iniciadors de la química moderna són incomptables. En aquells moments l’anarquisme i els “moviments socials” tenien una pugna molt forta amb un sistema teocràtic occidental en decadència (en decadència, però que encara va deixar molts morts sobre el terreny), d’aquella admiració per els “racionalistes” ve l’admiració per la “racionalitat”.
Les anàlisis sobre el paper de la ciència i de la tecnologia en la “racionalització” de la dominació a través del capitalisme modern, el colonialisme i l’imperialisme, existeixen però son escasses.
Hores d’ara la ciència, les universitats, els investigadors son considerats, encara, per molts, com aliats, sense comptar el seu paper com impulsors i perfeccionadors de la dominació.
Això passa en termes generals arreu del mon, les anàlisis critiques s’aturen en una frontera imaginaria entre el mon acadèmic i les corporacions tecnoindustrials. Frontera inexistent, avui dia fins i tot la investigació més allunyada de l’aplicació te un paper com justificació de l’existència de l’acadèmia o com generador de discurs favorable a la dominació.
A tall d’exemple agafarem la part més heavy de la investigació a Catalunya, el sistema d’alta tecnologia format per el Sincrotró ALBA, el supercomputador MARENOSTRUM, les principals plataformes nano i biotecnològiques i l’Anella Científica
ALBA Aerial View.JPG
EL MARENOSTRUM 5, QUAN LA VELOCITAT NO ÉS TOT.

Fa unes setmanes el consorci de la UE EuroHPC (Hig Performance Computation) va anunciar que la candidatura del BSC (Barcelona SupercomputationCenterhttps://www.bsc.es/) per a la construcció d’un superordinador europeu havia estat acceptada.
La candidatura estava recolzada recolzada per l’Estat Espanyol, la Generalitat i els governs de Croàcia, Irlanda i Turquia. Es tracta d’un computador de pre-exaescala amb un cost de 200 milions dels que 100 procediran de la UE i la resta dels conjunt de socis del projecte.
En aquesta convocatòria s’han finançat 8 projectes, però sols 3 son de pre-exaescala a Barcelona, a Bolònia i a Kajaani (Finlàndia).
Hi han hagut 4 versions del Marenostrum de Barcelona, des de 2004 la potència de l’ordinador Marenostrum ha crescut exponencialment, el futur Marenostrum, el num.5 serà més de 5.000 vegades més potent que el num.1, concretament el futur Marenostrum tindrà una potència de càlcul de 200.000 teraflops (https://ca.wikipedia.org/wiki/FLOPS).
Al ranking elaborat per el projecte TOP500 per Juny de 2019, entre els 10 primers hi ha 5 dels EUA, 2 de la Xina, 1 d’Alemanya, 1 de Suïssa i 1 del Japó,l’actual Marenostrum estava a la posició número 29.
El computador més potent, és ara mateix (segons aquesta llista) el SUMMIT dels EUA, amb una potència de pic de 200.000 teraflops, si es quedessin aturats (cosa que no passarà), el 2020 el Marenostrum l’atraparia.
L’úsde la màquina és compartit entre els diferents actors, el 2018 un 75% va per la xarxa de la UE PRACE, el 18% per la Red Española de Supercomputación i el 7% per el mateix BSC (el que gestionen el Marenostrum, que finalment son els qui remenen les cireres).
La supercomputació és una eina indispensable per desenvolupar els nous projectes de dominaciótenoindustrial, la investigació en nanotech, especialment en nanobiotecnologia, en la recerca genòmica, de nous materials, investigació energètica...ja sigui mitjançant la big data, per el tractament de gran volum de dades (com alguns dels projectes de genòmica) o per poder operar models per els que es necessita gran potència de càlcul.
Quan el sistema ens parla d’aquests models ens posa l’exemple del canvi climàtic, deixant a part els models aplicats a la industria de síntesis, al disseny de MEMS (sistemes micro mecànics o electrònics), o la poc coneguda, Simulació Social (dades semàntiques, patrons en dades textuals, el tractament de les “open data”, anàlisi espai/temporal...https://www.bsc.es/es/research-and-development/research-areas/social-sim).
La col•laboració entre el BSC i la industria és estreta, ja sigui directament o través dels ens “públics” d’investigació. El BSC els darrers anys ha registrat al voltant de 50 patents importants.

LES XARXES D’INFRAESTRUCTURES CIENTIFIQUES I TÈCNIQUES.

El BSC (MareNostrum) forma part de l’estructura científica de l’Estat “InfraestucturasCientíficas y TècnicasSingulares” (ICTS), concretament lidera la Red Espanyola de Supercomputació, el RES està connectat amb d’altres centres ICTS, (bàsicament lligats a les universitats i al CSIC):

-El MICRONANOFABS (la Red de Salas Blancas de Micro y Nanofabricaciónhttps://www.micronanofabs.org/?lang=es) liderada, en el besant biotecnològic, per l’Institut de Microelectrònica (ubicat al campus de la UAB).
-El Centre Nacional d’Anàlisis Genòmica liderat per el Centre de regulació Genòmica (al Parc Biomèdic de Barcelona a la Barceloneta, molt lligat a la UPF) que conta amb 12 seqüenciadors d’ADN capaços de seqüenciar en un dia 8 genomes humans complets.
-La “Red de Laboratorios de Alta Seguridad Biològica (RLASBhttp://www.rlasb.es/)” el Laboratori d’Alta Seguretat Biològica del Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA) de la UAB, als seus laboratoris es treballa amb models animals i cel•lulars per estudis de virologia immunologia i biologia cel•lular i molecular.
-NANBIOSIS (http://www.nanbiosis.es/ )ofereix serveis complets per la producció i caracterització de nanomaterials, biomaterials i sistemes en biomedicina, està liderat per el CIBER-BBN (Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa) i un altra hospital públic de l’estat, el Centro de Cirugia de MínmaInvasión de Càceres està format per una bona quantitat d’Hospitals, Universitats i centres de recerca.

EL SINCROTRO ALBA.

Hi ha però una ICTS catalana especialment important i que fa servei a totes les altres (totes les altres de Catalunya, de l’estat, d’Europa i del mon), és el Sincrotró Alba al campus de la UAB de Cerdanyola (https://www.cells.es/es/ ).
La de llum del sincrotró, és radiació electromagnètica que conté un conjunt de longituds d’ona.Aquestes van des de l’infraroig fins als raigs X durs (que és el tipus de radiació més emprat) tot passant per la llum visible. La característica principal de la llum de sincrotró és la seva gran brillantor (és milions de vegades més brillant que la superfície del Sol), per aconseguir-ho la velocitat dels electrons accelerats és molt propera ala velocitat de la llum. Aquesta qualitat fa que s’obtinguin resultats amb una gran resolució. La llum del sincrotró és polaritzada (vibra en una sola direcció) i pot ser polsant
La llum del sincrotró s’utilitza en investigació bàsica i aplicada, en camps com els materials nanotecnologics, la nanobiotecnologia, biomedicina, anàlisis de MEMS i de futurs NEMS, alimentació, química de síntesi...
Els usuaris del sincrotró poden ser públics o privats (els privats paguen), els privats poden guardar els resultats obtinguts, però els públics han de divulgar-los, de tota manera els resultats acaben transferits al sistema industrial privat a través d’incubadores, starup’s i patents diverses.
El sincrotró te 8 linies de llum i es treballa en 3 més, les més emprades (segurament les més útils) son les de difracció de raigs X, la espectroscòpia de raig X i la microscòpia de raigs X.
A tot el món hi ha una cinquantena de sicrotrons, menys de la mitad, una vintena estan a Europa... l’Alba és l’únic sincrotró a Espanya i un dels més moderns d’Europa.

L’ANELL QUE ELS LLIGA A TOTS.

Les infraestructures científiques de Catalunya estan connectades per una anella de comunicacions d’alta velocitat, l’Anella Científica del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya, el CSUC (https://www.csuc.cat/es), un consorci format per Universitats públiques (UAB, UB, UPC, UPF, ULL, Ugi, URV, UOC) i privades (Ramon Llull, Abat Oliva), un estol “d’escoles” universitàries privades o pseudoprivades (ELISAVA, ESMUC, EADA...) i desenes d’institucions científiques, entre ells el BSC (Marenostrum), la Oficina de gestió de l’ITER, els centres de CSIC... i el sincrotró ALBA.
L’Anella Científica (AC) dona serveis de connectivitat a una velocitat de entre 50Mbps i10Gbps i fins un màxim de 100 Gbps en projectes concrets.
El troncal de l’anella està redundada en equipament i distribuïda en dos nodes (CSUC-CN i CSUC-T), a Barcelona.
El CSUC, malgrat esser una entitat pública, te cedida (contractada) la gestió a la empresa ITCONIC (anteriorment Telvent Services) ITCONIC va ser adquirida, per 215 milions d’euros, el 2017 per EQUINIX, gegant de les comunicacions digitals, de matriu als USA i que disposa de més de 200 datacenters a tot el mon.
EQUINIXamb aquesta compra disposa ara de 4 data centers a la península, 2 a Madrid, un a Lisboa... i el de Barcelona. L’interès d’EQUINIX per el mercat ibèric (i europeu) es va desvetllar quan el mateix 2017 es va completar l’estesa de 3 cables de comunicacions submarines, procedents dels EUA, de Brasil i d’Algeria, això va fer que el paper de la península augmentés ja que fins llavors Espanya era sols una parada secundària (un baixador a Conil) del cable Columbus III procedent de Miami.
La connectivitat de l’Anella científica està assegurada des de 2013 per l’empresa ORANGE, en total els contractes d’ORANGE pugen a 6,18 milions d’euros, una altra gran empresa de pes a l’Anella és Sistemas Avanzados de Tecnologia SA, que ha estat contractada per el manteniment i la seguretat de l’anella mitjançant 6 contractes (entre 2015 i 2018) per un import de 1,86 milions.
Usuaris amb una velocitat major al 10 Gbps són: les universitats UB, UPC i UPF, el Barcelona SupercomputingCenter (20+1), el mateix CSUC (20+1), el Consorci Institut de Ciències d’Altes Energies (20+1) (http://www.ifae.es/eng/engineeringsupport.html ), la Fundació i2CAT (10+1) (https://www.i2cat.net/research-topics/ ), el Centre de Regulació Genòmica i el CNAG (10 cada un), i finalment l’Euopean Molecular BiologyLaboratory (https://www.embl.es/ ).. com podem veure el millor de cada casa!! La major part d’ells estan centrats en el tema de la biotecnologia, la genòmica i la nanotecnologia.

DESENMASCARA LES INSTITUCIONS CIENTIFIQUES.

Fins ara les acadèmies, al menys en el nostre entorn, han estat intocables, s’han fet campanyes contra corporacions multinacionals, contra bancs, contra empreses concretes, contra estats i organismes internacionals... potser cal anar pensant en incloure en elles aquells que estan donant la base per desenvolupar les tecnologies convergents i l’artificialització de la vida (centres d’investigació) o per elaborar el discurs que permet aquest desenvolupament, especialment els centres de “bioètica”.

CONTRA TOTA NOCIVITAT!!
Més informació a www.negreverd.blogspot.com

This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more

CNT Girona