Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: laboral
Vaga indefinida de les treballadores i treballadors de Logista Pharma
29 mai 2019
La vaga indefinida de les treballadores i treballadors de Logista Pharma entra en la cinquena setmana. El 30 de juny la multinacional tanca el centre de Sant Andreu de la Barca on es realitza la classificació de productes farmacèutics per a la seva distribució en farmàcies i hospitals. Dels 30 treballadors, la majoria dones, 28 estan en la vaga, i la multinacional vol recol·locar algunes a Piera, a 30 quilòmetres de distància, diu que ha d'haver-hi acomiadaments i no vol assumir el cost en temps i diners del desplaçament de la plantilla.
Logista és una multinacional de distribució de productes i serveis a Espanya, Portugal, França, Itàlia i Polònia amb 6.000 treballadors/as directes. Amb una capitalització en bossa de 2795’71 M€ tancava l'últim exercici fiscal el setembre del 2018 amb un benefici de 156’7 M€. Però aquest enorme benefici empresarial no és obstacle per a tancar un centre i imposar acomiadaments amb indemnitzacions de 20 dies per any treballat.

“La planta de Sant Andreu és la primera que han volgut tancar" expliquen una de les treballadores. "L'abandó era evident. Sense inversions, sense buscar noves marques per a la distribució, les derivacions cap a altres centres de distribució (Leganés, Canàries, o Piera), tot feia preveure el pitjor”. A més, per ser la primera, bona part de treballadors/es tenen antiguitat i l'empresa vol aprofitar les reformes laborals que estan al servei de facilitar als empresaris la destrucció de treball estable per a substituir-ho per nous contractes precaris. El tancament de la planta de Sant Andreu està al servei d'imposar una reducció i la precarització de la plantilla.

Amb un 90% de la plantilla dones, la lluita d'aquestes treballadores també és la defensa de la conciliació de la vida familiar i laboral. L'empresa vol disponibilitat total i la reducció de jornada i les condicions de moltes mares treballadores rebutgen la flexibilitat. Una treballadora explica que la patronal li demanava treballar dissabtes, però si ella havia demanat reducció de jornada era per a poder estar més temps amb els seus fills, per la qual cosa va respondre que no. I la resposta de la patronal va ser qüestionar que no s'implicava prou amb l'empresa.

La lluita iniciada per aquestes 28 companyes i companys és un exemple que no pot deixar indiferent cap/treballador/a. Com és possible que CCOO i UGT que tenen delegats en les altres dues plantes de Sant Andreu (Nácex i Integra2) o a Piera, no donin suport a la lluita? No és evident que, si l'empresa imposa acomiadaments i no assegura condicions dignes per als trasllats, aquesta mateixa política s'aplicarà demà contra els altres treballadors/as? Pensar que és millor no ajudar al o la companya que lluita perquè de moment “tu et salves”, és assegurar que quan vingui l'empresa per tu no hi haurà ningú que t'ajudi. És el verí individualista que ha imposat la patronal amb la complicitat dels grans aparells sindicals.

Però per a enfrontar amb èxit el pla de l'empresa, les companyes en lluita necessiten trencar l'aïllament, convertir la seva lluita en un referent social amb el qual solidaritzin altres treballadors i treballadores, perquè si elles guanyen, tots/es guanyem. I aquesta és la responsabilitat del sindicalisme alternatiu, dels partits d'esquerra, del moviment feminista i la comissió laboral del 8 de març, i és aquesta força la que cal activar al voltant de les companyes i la seva vaga indefinida. Per això la crida a la solidaritat, a donar suport de mil maneres la seva lluita o contribuir a la seva caixa de resistència. Poques lluites compten amb aquesta decisió de les treballadores. Necessitem tots i totes que elles guanyin.

Josep Lluís del Alcázar
Lluita Internacionalista



Lluita Internacionalista parla amb Carmen Sánchez i Naufal El Khayat, delegada i delegat per CGT, i amb Maria Dolores González treballadora.

Molts dies ja de vaga. Com estan els ànims?

La gent està ferma, la decisió de l'última assemblea el divendres 24 de maig va ser rebutjar la proposta de l'empresa i ratificar la vaga. L'objectiu és que ens reubiquin en condicions i que ens paguin el que ens hagin de pagar.

Com estan les negociacions amb l'empresa?

Al principi no oferien res. La vaga està tenint el seu efecte i ara comencen a posar números sobre la taula. Tenim una altra reunió de mediació aquesta setmana. Volem un trasllat digne i no haver de renunciar als nostres drets com a treballadores: ens han de donar el que marca l'article 15 del conveni.

En Sant Andreu la mateixa empresa té un altre centre de treball.

Sí, Nácex i Integra2. Els hem demanat diverses vegades que si han de tancar la planta ens traslladin dins de Sant Andreu, però sempre rebem la mateixa resposta: que allí només pot haver-hi treball eventual i que no hi ha lloc per a nosaltres. Tampoc volen reubicar-nos en el centre de la Zona Franca, que Logista i Integra2 tenen un magatzematge de tabac. Les úniques opcions que ens donen són Piera, Leganés i Canàries. Però per a nosaltres no és factible.

La majoria sou dones.

El 90% de la plantilla són dones i d'elles el 70% tenen reducció de jornada, per una necessitat de conciliació de la vida laboral amb la vida familiar. Si ens traslladen a Piera, ens hem de reorganitzar. Per això demanem que se'ns reconegui el temps invertit a arribar al lloc de treball: és el que diu l'article 15 del conveni. No volem que ens ho transformin en diners perquè el que necessitem és el temps. A més, demanem una compensació econòmica per a les despeses del desplaçament en gasolina. Això també ho van pagar durant un temps que va haver-hi un trasllat temporal de personal de Sant Andreu a Piera. Però ara ens diuen que no volen assumir aquest cost.

Heu aconseguit suports en els altres centres de l'empresa?

No, solidaritat, cap. Hi ha molta pressió perquè no estiguin amb nosaltres. Hi ha por a represàlies. I els adverteixen que quan nosaltres arribem hi haurà una reestructuració, de manera que veuen perillar els seus llocs de treball. A més, els diuen que nosaltres tenim reducció de jornada i més antiguitat, perquè el centre de Sant Andreu portava més temps. Els comitès d'empresa i les seccions sindicals de la resta del grup saben que estem en lluita, però ens giren l'esquena. Només tenim suport de CGT i de COBAS. Han passat companys/es per aquí a manifestar-nos el seu suport i els agraïm la solidaritat en aquests moments tan difícils.

Com us organitzeu i com donar-vos suport?

Tot es decideix en l'assemblea, dels 30 afectats 28 estem en la vaga. Tenim una caixa de resistència i ens fa falta ajuda perquè fa molts dies que estem en vaga i l'economia familiar es ressent. I necessitem també difusió, sortir a explicar el conflicte.

This work is in the public domain
Sindicat