|
|
|
Anàlisi :: sense clasificar |
|
Algèria: Règim! Mantingues les teves mans lluny del moviment popular
|
|
per Acció d'Esquerra Popular (Algèria)
Correu-e: lluitainternacionalista1917@gmail.com |
11 abr 2019
|
|
Estem al costat de les classes populars en el seu desig de decidir sobre els seus propis assumptes i que no pot haver-hi veritable democràcia si no es té en compte les seves aspiracions específiques. |
L'aixecament popular del 22 de febrer de 2019 ha significat un massiu moviment per a recuperar la dignitat. Representa una ruptura important tant en la història d'aquest país com en la del Magrib. S'ha expressat enèrgicament als carrers a favor d'un canvi radical i ha fet trontollar al règim. El moviment ha aconseguit un triomf i ha delimitat el seu territori de manera radical. La dimissió de Bouteflika confirma aquest nou equilibri de poder. No obstant això és una semivictoria que ha de ser preservada i consolidada. Per a la gran majoria de la població, la cerca de la llibertat és inseparable de la cerca de la igualtat.
El moviment del 22 de febrer de 2019 ha de retornar a les classes populars els instruments polítics per a desenvolupar la veritable democràcia!
El moviment popular ha qüestionat tant els objectius com les estructures del sistema polític. Ha denunciat la realitat dels centres de poder, de les regles antidemocràtiques de la vida política i de la presa de decisions. En si mateix, aquest moviment planteja la qüestió de la representació política dels explotats i oprimits. Exigeix un projecte de societat que correspongui al nivell de les lluites socials, dels treballadors, estudiants i joves desocupats, que s'han anat produint al llarg dels anys. En les mobilitzacions quotidianes d'avui, el moviment busca una nova identitat col·lectiva que planteja la necessitat d'un programa polític clar. La tasca prioritària és aprendre de la intifada del 5 d'octubre de 1988, quan la confiscació de la sobirania del moviment popular va ser la base de la forma actual de l'opressió del poder. El sistema viu una profunda crisi amb enfrontaments interns que intenta resoldre enganyant al moviment popular i buscant imposar una transició que salvi al vell règim i restauri les seves pràctiques (corrupció, clientelisme, depredació, etc.). La democràcia per a les classes populars no és la rercerca del consens, que és l'estendard de tots els que van cortejar ahir al règim per a ocupar un escó en les assemblees triades. Encara avui, el consens és el crit de guerra de totes les classes dominants. L'exigència de relacions igualitàries, ancorades en l'inconscient col·lectiu, és la base del somni de la fraternitat, el "Tots som germans! "de la lluita d'alliberament nacional. Per a donar sentit a aquest impuls de fraternitat que reivindica el lema "Tots som iguals! "és necessari acabar amb la unanimitat de façana que impedeix la implicació de les forces reals del moviment i treballar en el reagrupament de les forces populars.
El poder amb tints monàrquics ha caigut i hem de lluitar contra totes les temptacions despòtiques reafirmant les aspiracions de les classes populars i, en el seu si, de les dones i els joves que estan en el centre de l'actual dinàmica de canvi. Hem de treballar per l'autonomia organitzativa d'aquestes forces socials, és a dir, dels treballadors, les dones, els joves i els aturats.
La consigna de la vaga general, que ja ha estat aixecada pels sindicats autònoms, dóna a les classes populars una perspectiva per a organitzar-se com una força independent.
Els partits d'oposició, que sempre han estat integrats en la política del govern, estan tractant d'imposar el seu projecte neoliberal als treballadors i a les classes populars. Els homes de negocis reconeixen les noves circumstàncies i volen defensar els seus privilegis unint-se al moviment. Aquests empresaris de la importació-importació1, que van malversar recursos nacionals, que van finançar el tercer i quart mandats amb milers de milions i que es van mobilitzar per a finançar el cinquè mandat, ara prefereixen no cridar l'atenció. Hem d'estar atents. La coartada de l'amenaça externa, per a imposar la gran germanor, és una trampa. La crisi enfronta a forces socials i polítiques locals amb la societat algeriana. Davant aquestes maniobres, els treballadors, els aturats i els pobres han d'afirmar els seus propis objectius.
Per l'acte-organització dels treballadors!
Els treballadors, les dones, els joves desocupats i els joves han d'organitzar-se en assemblees en els barris, llogarets i ciutats per a discutir com abordar tots els aspectes de la vida quotidiana independentment del poder de l'Estat i dels professionals de la representació política. Aquesta dinàmica d'autoorganització ha de permetre qüestionar l'ordre injust i la camisa de força imposada a la societat i recuperar junts l'espai públic. És l'únic camí cap a l'emancipació social. El camí és llarg però segur, per a aconseguir l'alliberament de cadascun per tots.
Visca la classe treballadora!
Visca el moviment popular del 22 de febrer de 2019!
Coordinació Nacional Provisional d'Acció d'Esquerra Popular
Bejaia, 8 d'abril de 2019. |
This work is in the public domain |
