|
|
|
Notícies :: altres temes |
|
Ja hi ha nadons a la carta, ja tenim humans genèticament millorats i genèticament inferiors.
|
|
per negreverd
Correu-e: negreverd ARROBA nodo50.org (verificat) |
11 mar 2019
|
Ja hi ha nadons a la carta, ja tenim humans genèticament millorats i genèticament inferiors.
L’edició del genoma, des de la troballa de l’eina “CRIPR Cas9” (a partir d’ara ens referim a les eines d’edició basades en aquest mètode com CRISPR), no ha fet res més que avançar a una velocitat que sorprèn fins i tot als seus promotors.
Es va començar amb vegetals (xampinyons, diversos fruits...) i amb animals “model”, sobretot ratolins, però de seguida es va passar a d’altres vertebrats, ovelles, vaques... i, naturalment els parents més propers dels humans, el micos (http://negreverd.blogspot.com/2018/06/la-edicio-del-genoma-vers-lapropia).
Les alarmes respecta a les noves metodologies de la edició i el seu possible impacte sobre la estructura social humana van ser respostes amb burles per els mitjans de comunicació i la comunitat científica, però la inversemblant possibilitat del “millorament genètic humà” ha estat realitat abans del que tots ens pensàvem. |
|
Pot ser útil fer, per centrar el tema, una petita cronologia del que ha estat el procés del CRISPR en la edició del genoma humà:
1.-Les bases en investigació bàsica parteix de 1987 quan es van identificar seqüències repetitives en E. Coli, encara que els mitjans de divulgació de l’Estat Espanyol, prefereixen donar com data d’inici la identificació del procés natural CRISPR el 1993, per Francis Mojica, investigador de la Universitat d’Alacant.
2.-Tot un seguit de troballes també en investigació bàsica, però cada cop més “aplicada” al llarg de la primera dècada del segle XXI, van seguir aprofundint sobre els mecanismes de CRISPR.
3.-No és fins el 2012 en que es preparen definitivament les bases per fer de CRISPR una eina d’edició del genoma aplicable.
4.-El 2013 neixen els primers micos amb genoma editat, els poders corporatius de la biotecnologia comencen a veure el filó de l’edició del genoma humà.
5.-El 2015 científics xinesos editen el genoma d’embrions no viables procedents de la FIV (fecundació in vitro), els embrions editats son destruïts posteriorment... la primera edició del genoma humà.
6.-El 2017 als EUA s’editen embrions humans, sembla ser que amb èxit i minimitzant el problema del mosaicisme, els embrions editats son destruits.
6.-A finals de 2018, a un centre de Guangzhou es va anunciar el naixement de dues nenes bessones, la Lulu i la Nana (noms suposats), víctimes d’una edició del seu genoma (una intervenció en el més íntim de la seva individualitat).
El naixement de Lulu i Nana va capgirar l’agenda del mon biotech, Xina s’avançava a les estratègies dels grups biotecnològics dels EUA i Europa. Els avançava i deixava en ridícul. Però tot plegat sols era un episodi de la lluita entre la biotecnologia Xina (fins el moment guanyadora) i la dels EUA, de fet un 80% de les publicacions sobre edició del genoma humà son xineses, mentre que els EUA i el Regne Unit es reparteixen el 20 restant.
En un principi es va dubtar si el naixement era sols un muntatge publicitari, però això ja sembla haver estat totalment descartat, i s’accepta que realment han nascut les “bessones editades”, ara el debat està en si seran organismes mosaic o amb el genoma uniforme i si no patiran els efectes d’una manipulació matussera. Això no és intranscendent, les eines CRISPR han estat qüestionades diverses vegades des de la seva implantació, aquestes eines han generat nombroses edicions no desitjades (fora d’objectiu), i si be és cert que la “comunitat científica” (pràcticament 100% conxorxada amb la industria biotech) pretén “l’autoregulació” això no sembla haver funcionat ni tan sols llunyanament.( https://www.investigacionyciencia.es/noticias/los-errores-de-la-tcnica-c https://www.nature.com/articles/nmeth.4664 )
Així les declaracions de diferents organismes “autònoms” dels centres científics dedicats als temes de l’edició en humans han estat o be ambigues o be encoratjadores, rebutjant una moratòria que era la alternativa dels “moderats”.
Hi ha una declaració d’un panel de l’Acadèmia Nacional de Ciències dels EUA ,el 2017, favorable a la edició (en determinats casos), del Nuffield Council on Bioethics del Regne Unit (el 2018), fins i tot de l’Organització Mundial del comerç (“estrany” oi?)... sens dubte el més important va ser la cimera de Hong Kong del novembre 2018 sobre la edició, amb la presència d’Acadèmies i Organismes dels EUA, Xina, Japó i Europa, aquesta cimera va ser posterior a l’anunci de la edició de Lulu i Nana, i l’única recomanació seriosa va ser demanar precaució amb la edició genètica en humans.
La “comunitat científica internacional” es va “esquinçar les vestimentes” davant la gosadia del bio-empresari científic xines, però científics representants d’empreses dels EUA i europees ronden els laboratoris i les clíniques de FIV (fecundació in vitro) xineses que actualment son les punteres en el tema, o les de països subalterns, per exemple els EUA sobre Mèxic.En aquests països las normatives son més laxes i es poden fer coses que en altres llocs serien impossibles
El propietari de les patents de CRISPR, l’Institut Broad, va concessionar al centre xines per emprar-les, i diferents científics de prestigiosos centres dels EUA i alguns europeus (algun Nobel i professors de Stanford entre d’altres) van ser consultats i estaven informats del projecte de fer una edició viable humana.
La edició de Lulu i Nana tenia com finalitat reconeguda aconseguir la immunitat (parcial) al VIH (la SIDA) mitjançant la inactivació del gen CCR5, malgrat no ser la “correcció” d’un gen portador d’una malaltia (el que es considerava “bioèticament” acceptable), la incidència del VIH a Xina és baixa, afecta a menys del 0,1% de la població (baixa en comparació a d’altres països) el seu sentit terapèutic és doncs més que dubtós, sembla que l’experiment manipulatiu amb Nana i Lulu va en un altre sentit...
El que és “bioèticament acceptable” te un component de segregació fortament esgarrifós: d’una manera “senzilla” utilitzant la FIV i el diagnòstic pre-implantacional es poden descartar els embrions de “baixa qualitat”. En el cas de Lulu i Nana no era una “descart”, suposadament es tractava de prevenir una malaltia provable, però recentment s’han conegut altres propietats del gen CCR5 que donen al cas una nova perspectiva.
Segons investigacions no publicades (però conegudes i comunicades) abans de l’experiment del part de les dues nenes, la supressió del gen CCR5 estaria lligat a millores en aspectes cognitius, especialment a la memòria... és força improbable que les institucions i corporacions implicades en la edició, no coneguessin aquest aspecte de la seva operació, ens trobem doncs davant del primer cas de nadons “a la carta” en fase experimental.
Lulu i Nana, en breu, patiran diverses actuacions per avaluar l’èxit d’aquesta operació, abans de l’any de vida poden començar a ser sotmeses a tests cognitius i, ves a saber, a quines proves clíniques, les expectatives de negoci no tindran pietat amb elles.
Els genetistes diuen que han vinculat entre 500 i 1.000 gens amb la “intel·ligència” tenen doncs un camp d’operacions força ampli. Amb l’experiment de les pobres Lulú i Nana se’ls obre un horitzó de negoci molt important, el nadó a la carta ja no és una hipòtesi és una realitat. Les bessones del CRISPR són doncs les primeres criatures a la carta (https://revistageneticamedica.com/2018/08/10/genes-y-nivel-educativo/ ).
Si els tests i anàlisis van en el sentit de les esperances dels gerents de les empreses implicades, ja tenim el mon dividit en dues noves classes (a afegir a les divisions per sexe, raça i situació econòmica), els genèticament “millorats” i els genèticament inferiors... el somni dels eugenistes fet realitat.
PER UN MON LLIURE I SALVAGE
CONTRA TOTA NOCIVITAT
FORA LES URPES CORPORATIVES DE LULU I NANA!!
Més informació:
http://negreverd.blogspot.com/2017/07/la-edicio-genetica-un-nou-pas-en-l
http://negreverd.blogspot.com/2017/09/normal-0-21-false-false-false-es-x
http://negreverd.blogspot.com/2018/09/noticies-sobre-patents-dorganismes
https://revistageneticamedica.com/2016/02/22/edicion-genomica-arma-destr/
http://www.dni.gov/files/documents/SASC_Unclassified_2016_ATA_SFR_FINAL. |
Mira també:
http://www.negreverd.blogspot.com
|
This work is in the public domain |
