Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Octubre»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
01 02 03 04 05 06 07
08 09 10 11 12 13 14
15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28
29 30 31        

Accions per a Avui
19:00

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Comenta l'article | Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
La flagrant contradicció de l’esquerra “d’alliberament nacional” catalana en una societat de capitalisme desenvolupat
12 oct 2018
96857727.jpg
15131089649843.jpg
descarga.jpg
La flagrant contradicció de l’esquerra “d’alliberament nacional” catalana en una societat de capitalisme desenvolupat

1) La problemàtica adaptació del “tercermundisme” d’esquerra a les “nacions sense Estat” del Primer Món

A finals del seixanta i principis dels setanta el món estava en ebullició: s’havien viscut les protestes del maig del 68 a París, que s’han d’emmarcar en la solidaritat internacionalista amb la lluita del poble vietnamita contra l’imperialisme nord-americà, i les colònies portugueses de Guinea-Bissau, Moçambic i Angola havien accedit a la seva independència. Aquestes lluites estaven inspirades en la doctrina del “tercermundisme”, que culpava al colonialisme occidental del subdesenvolupament dels països que n’havien estat víctimes, però, de la mateixa manera que ho havia fet amb les elits educades autòctones dels països del Tercer Món, aquesta doctrina es va estendre a l’estudiantat universitari de les “nacions sense Estat” dels països desenvolupats com, per exemple, Quebec, Euskadi o Catalunya.

I aquest fet planteja una problemàtica: Com es pot extrapolar una ideologia pensada per a colònies, és a dir, per a països amb una estructura econòmica depenent, fonamentada en els monocultius agrícoles/extracció de minerals d’exportació, i amb una burgesia autòctona precària o inexistent, a “nacions sense Estat” amb una burgesia consolidada que, o bé liderava les reivindicacions nacionals (sota la forma de l’autonomisme), cas de Quebec, o bé col·laborava directament amb el règim dictatorial, cas d’Espanya? Un dels aspectes xocants quan un compara políticament les societats del Primer Món amb les del Tercer és que mentre que, en el primer cas, l’esquerra està associada a ideals com l’universalisme/cosmopolitisme i la dreta al nacionalisme/patriotisme, en el segon cas, s’acostuma a produir el fenomen invers: ens trobem amb una “esquerra patriòtica” confrontada, en vàries ocasions, a una dreta “cosmopolita”: i ho poso entre cometes ja que la primera l’acostuma a acusar de ser-ho falsament, doncs, darrere d’aquesta aparença s’hi amagaria la seva entrega al neo-colonialisme occidental.

Aquesta paradoxa s’explicaria pel fet que, al tenir les societats del Tercer Món una burgesia precària i depenent (lumpenburgesia), aquesta seria incapaç o no voldria consolidar la revolució que l’hi pertoca contra les reminiscències socials pre-capitalistes, i que adquiriria el nacionalisme/patriotisme com a ideologia pròpia, per tant, el seu paper nacionalista/patriòtic l’haurien de prendre els sectors obrers i populars per tal de fer avançar la història. És a dir, es tractaria de fer una revolució ideològicament burgesa, però socialment no protagonitzada per ella, a fi d’obrir les portes a la següent etapa socialista. Però, en el cas català, podem parlar d’una lumpenburgesia incapaç de liderar l’independentisme que justifiqui la presència d’una “esquerra d’alliberament nacional” segons els paràmetres ideològics del Tercer Món?

2) Les dues cares socials de la burgesia independentista catalana i l’error polític conseqüent

A Catalunya el que tenim és una burgesia escindida entre el gran empresariat, nucleat al voltant de Foment del Treball, contrari a la independència, i organitzacions com la CECOT i la CEPYME, representants del petit i mitjà empresariat i dependents de les subvencions de la Generalitat, més aviat a favor del Procés. Es tracta d’una pugna interburgesa per l’hegemonia econòmica i política dins de la societat catalana. No ens trobaríem, doncs, amb una “lumpenburgesia catalana” sinó amb una alta burgesia espanyolista i una petita i mitjana independentista orientada, en nombroses ocasions, a la consolidació d’un mercat intern català però que, també, intenta col·locar l’excedent (en el cas, per exemple, del sector agrícola) a través de grans intermediaris més propers al primer sector burgès que he comentat.

Les característiques sociològiques de la burgesia independentista serien, doncs, paradoxals: estaria coartada en el seu desig de mobilitat social ascendent per l’alta burgesia espanyolista però, a la vegada, exerciria la seva dictadura de classe contra la bigarrada massa social d’un proletariat creixentment cosmopolita. És a dir, la burgesia independentista (que no la totalitat de la catalana) tindria, contradictòriament, característiques d’una lumpenburgesia i d’una vertadera burgesia nacional. És per aquest motiu, que la nostra peculiar versió catalana de “l’esquerra d’alliberament nacional” pensant-se que pot sobrepassar-la, concebent-la només en el primer sentit i defensant teories anti-marxistes (tot i reivindicar-se del llegat de Marx) sobre una suposada iniciativa autònoma de les classes mitjanes, acaba fent-li de crossa política, sent-ne una víctima peculiarment patètica, doncs, queda despullada la seva traïció de classe contra el proletariat: cal recordar, en relació amb això, que “l’esquerra d’alliberament nacional” dels països del Tercer Món mai va concebre una aliança política amb la burgesia on el seu paper hi fos subsidiari, aquest fet inèdit només és possible en societats de capitalisme desenvolupat com la nostra.

3) El cas de Madagascar com a ensenyança històrica

Albert Roca al seu article “La Transición política africana vista desde una periferia ejemplar: lecciones y contradicciones malgaches” ens fa una radiografia política i històrica de Madagascar senyalant-ne una característica que la fa quasi única al continent africà: un dels grups ètnics de l’illa, els merina, ja abans de la colonització francesa, havia iniciat el seu propi procés de modernització capitalista en vistes a consolidar un Estat-Nació autòcton. El nacionalisme merina pretenia imposar-se hegemònicament, com és comú als processos de construcció nacional, a la resta de grups ètnics de l’illa. Així no és estrany que quan es produeix la colonització francesa, que imposa una economia colonial depenent de la metròpolis endarrerint el país, els merina es converteixin en l’enemic a batre per l’imperialisme francès que es serveix de la creació del Partit dels Desheretats de Madagascar (PADESM), agrupant a la resta de grups ètnics ressentits amb els merina, per tal de fer-li’ls front.

Posteriorment Philibert Tsiranana, dirigent del Partit Socialista Democràtic (PSD) que sorgeix com una escissió del PADESM, es converteix en el primer President d’una República on es mantenen els interessos neo-colonials francesos, el 1972 es derrocat per una revolució dirigida pels merina que entrega el poder al General Gabriel Ramanantsoa que allunya el país de la influència colonial francesa. Posteriorment es farà amb el poder, després de dues curtes presidències de Ratsimandrava i Andriamahazo, el militar Didier Ratsiraka qui inicia una revolució socialista caracteritzada per l’ambigüetat i equilibris entre el nacionalisme merina i la defensa dels demés grups étnics de l’illa.

La història malgaix ens mostra la paradoxa de com l’origen d’una esquerra, que en aquesta illa acaba dirigint la Primera República independent, no es troba en un despreniment del nacionalisme burgès autòcton merina sinó sorprenentment en una escissió d’un partit demagògic que, amb l’excusa de defensar els grups ètnics marginats pel primer, defensava els interessos del colonialisme francès. Fent un exercici d’imaginació sociològica, i sempre tenint en compte les diferències evidents entre Catalunya i Madagascar, algú s’imagina avui que una possible independència provingués d’una escissió esquerrana de Ciutadans (que, demagògicament, diu defensar a la classe treballadora castellano-parlant catalana) enlloc del PDECAT?

La burgesia merina, a l’igual que la catalana, era contradictòriament lumpenburgesia (respecte als colonialistes francesos) i burgesia nacional (respecte a la resta de grups ètnics a qui oprimia i explotava). Només una comprensió cabal d’aquest fet paradoxal pot orientar una política revolucionària que tingui com a prioritat frenar la riuada constant d’adhesions obreres a Ciutadans i guanyar-les per a la causa de la revolució social, i en conseqüència, per a un nou model de relacions politico-territorials realment emancipador. I això no es podrà aconseguir mai fent seguidisme dels merina catalans.

Alma Apátrida
Mira també:
https://alma-apatrida.blogspot.com/2018/10/la-flagrant-contradiccio-de.html
https://alma-apatrida.blogspot.com/

This work is in the public domain
veure comentaris / afegir comentari ...
La facilitat d'afegir comentaris als articles publicats té com a finalitat el permetre:
  • Aportar més informació sobre la notícia (enriquir-la)
  • Contrastar la seva veracitat
  • Traduir l'article

Comentaris

Re: La flagrant contradicció de l’esquerra “d’alliberament nacional” catalana en una societat de capitalisme desenvolupat
12 oct 2018
Modificat: 08:33:40
nuria-gisper-1538638164450.jpg
1499880634012.jpg
40399056_10156700107947370_3756060075580456960_n.png
¿En qué cabeza cabe que si alguien está exterminando a tu pueblo te alíes con él? Es absolutamente contraproducente. Incluso al terminar las luchas de la conquista esos pueblos nativos aliados recibieron premios y privilegios por su fidelidad al rey español y pudieron vivir en sus pueblos con libertad y manteniendo sus costumbres y usos. Tan solo tuvieron que aceptar las leyes castellanas basadas en el derecho romano y la vigilancia de los representantes religiosos para mantener la ortodoxia cristiana. Ortodoxia que, por otra parte, aceptaron y asumieron gran parte de los pueblos nativos de hispano america, que al llegar las independencias sudamericanas en las que las tribus indias perdieron los privilegios concedidos por la corona española y bajo el gobierno de los liberal-masónicos fueron exterminados para liberar sus tierras y pasarlas a manos de los criollos. Y es que se ve que ultimamente las buenas gentes de la eta, grapo y terra lliure se sienten amenazados por las publicaciones de indymedia barcelona, y la quisieran bajo el dominio de la elite pujolista y sus cdr.
Re: La flagrant contradicció de l’esquerra “d’alliberament nacional” catalana en una societat de capitalisme desenvolupat
13 oct 2018
anagabriel.jpg
aquest es un espai de lliure publicació i no nomes publica l'acraci
Re: La flagrant contradicció de l’esquerra “d’alliberament nacional” catalana en una societat de capitalisme desenvolupat
13 oct 2018
Modificat: 01:49:38
tll.jpg
1_sartre_tarda_otegui.jpg
36968056_10156646935597806_8889994025344434176_n.jpg
Doblepensar:
" saber y no saber, tener conciencia de completa veracidad al expresar mentiras cuidadosamente arquitetadas, defender simultáneamente dos opiniones opuestas, sabiendo contradictorias y aun así creyendo en ambas; usar la lógica contra la lógica, repudiar la moralidad en nombre de la moralidad, creer En la imposibilidad de la democracia y que el partido era el guardián de la democracia; olvidar todo lo que fuera necesario olvidar, traerlo a la memoria puntualmente en el momento preciso, y luego hacerlo olvidar; y sobre todo, aplicar el propio procedimiento al proceso . Esa era la sutileza final: inducir conscientemente la inconsciencia, y luego ser inconsciente del acto de hipnosis que acababa de realizar. Incluso para entender la palabra " Doblepensar " era necesario utilizar el doblepensar." Ayer como hoy la misma mierda terrorista, siempre amenazando, y es que la buena gente de la eta, del grapo y terra lliure se sienten amenazados, por la libertad de expresion de barcelona indymedia, y por eso todo esta justificado por su miedo a tener que dejar de ser nazis y ser igual a sus semenjantes, pero vaya la gente ya sabe que solo son mierda terrorista.
Re: La flagrant contradicció de l’esquerra “d’alliberament nacional” catalana en una societat de capitalisme desenvolupat
14 oct 2018
Bueno bueno... Parece que a la poliCIA, ya no le basta, con echarnos su mierda; y ahora nos quieren enfrentar, con todo el circo (fantasmático) de eta, grapo y terra lliure: patético! NO NOS JODAN... Si el poli de siempre esta esta un poco "estreñido" es vuestro problema, vale?. Mejor eso que hacerse el intelectual ya que no tiene dos dedos de frente y hace el ridículo. PD: SOMOS LA INTERNACIONAL NEGRA JEJEJE; Y QUE VIVA, LA FEDERACION ANARQUISTA INFORMAL. QUE VIVA EL FRENTE REVOLUCIONARIO INTERNACIONAL CARAJO @:D
Re: La flagrant contradicció de l’esquerra “d’alliberament nacional” catalana en una societat de capitalisme desenvolupat
14 oct 2018
Juajuajuajuaaaaaa!!!! Me parto el pecho de la risa esto ya es demasiado al poli se le subió la mierda a la cabeza, y lo mas gore es eso de las tribus indias no sigo, por respeto a lxs lectores/as @:D
Afegeix comentari ràpid Supervisar la moderació
Títol (En Minúscula Normal)
Nom El teu correu-e

Comentari

Codificació
Anti-spam Introdueix el text a la casella:
Per afegir comentaris més detallats, o per carregar fitxers, mira a formulari complert de comentaris.
CNT Girona