Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Octubre»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
01 02 03 04 05 06 07
08 09 10 11 12 13 14
15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28
29 30 31        

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: sense clasificar
Smart city, geolocalització i realitat augmentada, mercat i control social
01 oct 2018
Cada cop es va definint més (més encara!!) el tema de les smart cities com un sistema de control al servei de la dominació i dels interessos corporatius emprat en bona part recursos públics, cap novetat oi?. El ventall de sensors es va definint i, en aquests moments, els preponderants son els aparells de videovigilància intel·ligents i els multisensors que casi tothom porta a la butxaca: els smartphones. A part n’hi ha d’altres, sensors d’aparcament, d’emplenat de de contenidors, els universalitzats smartmeters o comptadors intel·ligents qe de moment no semblen tenir tantes repercussions que la videovigilància i els telèfons.
Els smartphones a més de ser un aparell de emetre i rebre missatges conscients és també una col·lecció de sensors a disposició de qui els vulgui utilitzar amb consentiment conscient o no (el consentiment inconscient està generalitzat).
Els telèfons estan farcits de sensors: les càmeres, el micròfon i altaveu, acceleròmetre, brúixola i magnetòmetre. Els dispositius GPS, i de connexió WiFi i bluetooth també es comporten com sensors en el sentit de que reben i emeten senyals. Els telèfons a més reben i emeten les senyals dels repetidors de la xarxa de telefonia. S’estan estenent els sistemes NFC (un 40%, o més, dels dispositius suporten NFC), sobretot per pagament, transformant el telèfon en targeta de crèdit i terminal de venda.
El tema smart més d’actualitat al voltant del telèfon, és el geoposicionament indoor, o LPS (local positioning systems). El geoposicionament per satèl·lits que utilitzen els GPS tenen molts problemes per ser emprat dins d’edificis, el senyal no és prou intens per espais interiors, tampoc en moltes zones denses, a més es poc precís en espais on uns metres poden suposar estar en una dependència o fora, en una habitació determinada i, fins i tot, en una planta o un edifici diferent, i tampoc es disposa (ni se’n disposarà en un futur proper) de cartografia interior de tots els edificis públics i privats.
El geoposicionament indoor te múltiples aplicacions, en el comerç, sobretot en grans superfícies o en cadenes de botigues (seguiment de mercaderies, carrets i de clients), a centres de logística per localitzar les mercaderies en cada moment, per la “gestió dels recursos humans” control de la ubicació de cada treballador, en màrqueting digital, en serveis assistencials per mantenir als assistits (malalts, nens, ancians...) “controlats”...
En aquests moments els sistemes de LPS més emprats son:

-El posicionament per routers WiFi, son necessaris com a mínim 3 routers per ubicar un telèfon, te una precisió d’uns metres, depèn molt del nombre de routers disponibles.
-Els beacon per bluetooth de baixa energia, per aquest mètode s’han d’instal·lar unes balises a l’espai a controlar és mes precís que el sistema anterior i sembla que s’està imposant. A més els nous dispositius (va començar Apple en introduir els iBeacons, les “iBalises” de bluetooth als dispositius iOS7) no sols interactuen amb les balises properes, sinó que ells mateixos es transformen en balises i actuen com a tals.
-El posicionament per la senyal entre telèfons i repetidors, no és molt precisa però te un abast més gran.
-Mitjançant radio freqüència, especialment mitjançant tags RFID.

L’abast d’aquests mètodes va des de uns metres (fins uns 10) en el cas de bluetooth, fins a uns 100 metres en interiors la Wifi i el senyal del telèfon, per abastar distàncies mes grans caldria una xarxa WiMax (fins 50km).
La la metodologia i els algoritmes poden variar des de la mesura de rangs, angles, triangulació, la força del senyal, transferència de dades...
Sovint es combinen dos o tres sistemes i també s’aparellen amb altres com la lectura de les pertorbacions del magnetisme terrestre, càmeres de vídeo, comptadors convencionals i, evidentment, amb el GPS de satelite.
Val a dir que aquests sistemes dels que ens venen totes les avantatges tenen “trampa”, el posicionament és en els dos sentits, tu saps on estàs de l’edifici, però “l’edifici” també saps on ets, a quina velocitat et desplaces, quan de temps estàs a cada zona, quan has entrat i quan has sortit... totes aquestes dades son de molt d’interès, sobretot per els directors de màrqueting de les corporacions comercials, directors de seguretat, sistemes de transport (estacions, aeroports)... per fer mapes de freqüentació (mapes de calor, calor comercial s’entén), per prevenir aglomeracions...
Els LPS també s’utilitzen als carrers, a l’espai públic, evidentment poden abastar més enllà d’una dependència i s’utilitzen per fer publicitat directa, per gestionar zones comercials i esdeveniments al carrer com concerts, per exemple el sonar, i algunes manifestacions, per exemple algun 11 de setembre, curiosament promogut per els convocants i voluntari per part dels manifestants.
Els LPS son imprescindibles per poder desplegar sistemes de realitat augmentada (si és la realitat real no es pot augmentar, de fet es tracta de realitat amb publicitat), situar en cada moment al subjecte és imprescindible per superposar les dades virtuals amb la realitat a seques. És una invasió de l’espai públic per part d’interessos privats.
Ens trobem doncs davant d’una nova amenaça, així l’inútil Llei de Protecció de Dades dona alguna dèbil defensa front la videovigilància (“dret” a la cancel·lació, límits en la instal·lació, cartells informatius...) però no parla dels sistemes de recol·lecció de dades a traves dels senyals de smartphone (bluetooth, wifi, senyal del telèfon, GPS del telèfon...), aquest sistemes poden recollir (i emmagatzemar) dades sense que ens en donem conte, dades útils per el control social i ell negoci corporatiu.
Amb el desplegament futur del 5G les potencialitats d’aquest sistemes de control es multiplicaran i se’n podran obrir de nous.
Tema apart és el del tractament d’aquestes dades que ara no tractarem (per desconeixement, falta d’espai... etc).

Alguns exemples de LPS a l’Estat Espanyol:

A Segòvia, Telefònica i Nokia Bell Labs han desenvolupat una prova pilot de “realitat distribuïda dirigida al sector hoteler “Tapas en...” mitjançant unes ulleres de realitat virtual, superposant informació turística a la tapa que està menjant (http://www.redestelecom.es/infraestructuras/noticias/1106948001803/vehic ).
A la ciutat de Murcia s’està desplegant una xarxa de balises bluetooth en la zona comercial de la ciutat (http://negreverd.blogspot.com/2018/05/murcia-smart-city-videovigilancia- ).
A la Corunha el Depor, l’equip de primera de la ciutat va instal·lar 92 balises per publicitat i informació dels socis, així com ofertes de compra a les “deportiendas” (https://www.rcdeportivo.es/noticia/el-depor-instala-tecnologia-beacons-p ).
A Barcelona ja porta temps i recorregut els temes vinculats a LPS, desprès de les experiències del festival de música electrònica i experimental SONAR de 2016 (mitjançant el codi MAC dels telèfons ), o la manifestació de la ANC “la Via Catalana” de 2014 (mitjançant geoposicionament i twiter dels telèfons dels participants), a la Sagrada Familia el 2017 es va estudiar els moviments dels visitants mitjançant 10 sensors de wifi i GSM (http://negreverd.blogspot.com/2017/01/la-sagrada-familia-control-social- ), instal·lacions semblants s’han implantat a Montserrat i al camp del Barça...
A Sevilla, durant la setmana santa d’enguany es van instal·lar balises per comunicar incidències al públic, dirigides a la “seguretat” (https://www.digitalsecuritymagazine.com/2018/03/26/sevilla-celebra-una-s/ ).
I així la tecnologia es va estenen sense massa rebombori, escampant 250 balises per el Jardí Botànic de Madrid per geolocalitzar els visitants, muntant un sistema de traçabilitat dels usuaris del Camí de Santiago mitjançant Bluetooth, a Manzanares el Real també s’han instal·lat balises per controlar fluxos de turistes i ciutadans, hi ha instal·lats sistemes semblants a nombrosos aeroports com el del Prat, el de Madrid, la estació d’Atocha ...
Naturalment també es desenvolupa una coartada moral (i un mercat que no és marginal) donant informació a persones cegues i amb limitacions sensorials, cognitives o de mobilitat.

L’aplicació militar dels LPS.

Malgrat no se’n parli gaire, els sistemes de geoposicionament indoor son claus també per aplicacions militars i policials. A l’hora de desplegar tropes en espais urbanitzats qui coneix la seva posició te un gran avantatge.
S’ha de pensar que la lluita en zones urbanes és una guerra per pobres, en la que grups pitjor armats (sovint civils mobilitzats) poden resistir, sovint amb èxit, a les tropes millor armades del mon, com va ser el cas a les diferents guerres de Iraq/Síria o a la Franja de Gaza o al Sud del Líban, i fa més temps a la guerra dels Balcans...
La UE sempre a mantingut una forta inversió en programes de desenvolupament de la defensa, la “seguretat interior” i el control de fronteres, això si, generalment camuflats en epígrafs genèrics, fins i tot medi ambientals i de protecció civil.
Recentment, en part per la negativa dels EUA de seguir assumint despeses a Europa, la UE s’ha dotat d’un Fons de Defensa que podrà ser emprat en investigació militar, el programa pilot (2017/2019) de 90 milions d’euros i que entre 2019 i 2020 pujarà a 500 milions, i per el 2021/2027 13.000 milions. Paral·lelament es vol crear un Fons Europeu per la Pau de 10.500 milions (intervencions militars fora de la UE). La pasta de desenvolupament industrial (la part del lleó) anirà a actors industrials generalment privats. En arribar a 2027 la UE gastarà més en investigació militar que en “ajut humanitari”.
Actualment l’esforç econòmic (de la UE) es vol enfocar vers el control fronterer i l’equipament del soldat d’infanteria.
La modernització equipament dels soldats d’infanteria (no del tot reemplaçats per els drons i altres robots assassins) va des de camuflatges adaptatius dirigits sobretot contra els sensors de l’enemic, roba de protecció “lleugera, flexible i còmoda”... i naturalment sistemes de geoposicionament i de realitat augmentada. És el cas del projecte GOSSRA liderat per la multinacional alemanya Rheinmetall amb la col·laboració, entre d’altres d’INDRA (no podia faltar) i GMV i empreses armamentístiques d’Itàlia, Polònia, Portugal, Holanda i Suècia. Rheinmetall te experiència en el tema del “soldat del futur” va desenvolupar el projecte semblant, el IdZ-ES, per dotar a 2.460 soldats del Bundreswehr, també per l’exercit del Canadà...

No s’ha d’oblidar el smart-social.

Davant de tanta tecnologia, tecnologia que va variant i complicant-se dia a dia (mai sabrem quin és el veritable estat actual), és normal sentir-se aclaparats, sobretot, si no es te base tecnològica i és fàcil caure en el desànim “no hi ha res a fer”, “tot està controlat”, no és el cas, cal imaginació i gosadia per trobar noves metodologies de resistència (al menys).
Però no s’ha d’oblidar que darrera la xarxa de dominació tecnològica hi ha una xarxa de dominació social, hi ha màquines més enllà de les digitals i les mecàniques... la màquina del capitalisme, la maquina de l’estat, la maquina del patriarcat... Que els xips no ens facin perdre de vista als veritables monstres!!.

CONTRA TOTA NOCIVITAT!!
Mira també:
http://www.negreverd.blogspot.com

This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more

CNT Girona