|
|
|
Notícies :: altres temes |
|
Noticies sobre patents d'organismes vius i sobre la edició del genoma.
|
|
per negreverd
Correu-e: negreverd ARROBA nodo50.org (verificat) |
12 set 2018
|
|
Ara fa unes setmanes (el 25/7/2018) el tribunal de justícia de la UE (TJUE) ha donat un fort cop a les pretensions del lobbi biotecnològic amb la sentència (https://curia.europa.eu/jcms/upload/docs/application/pdf/2018-07/cp18011 ) referida als organismes obtinguts per mètodes d’enginyeria genètica que no suposen incorporar ADN a d’altres essers. Aquests essers amb genoma “editat”, que la bioindústria assegurava que no es podien considerar Organismes Genèticament Modificats (OGM d’ara en endavant), i que eren assimilables als obtinguts per mètodes “tradicionals” es veuran sotmesos als mateixos requisits de seguretat per el seu alliberament i a les mateixes normes d’etiquetat. |
|
No és la “gran victòria” que pregonen la Confederació Camperola (la d’en Bové) o els Amics de la Terra, ja que de fet deixa als OGM editats al mateix nivells que els seus “parents anticuats”, els transgènics tradicionals, sotmesos a un mosaic de lleis en molts cassos contradictòries que, de fet, fa que els transgènics travessin fronteres segons dicten les polítiques de les multinacionals, naturalment que no és el marc que elles desitgen, però de moment es mouen bastant be per Europa...
Com era d’esperar això a provocat cors de lamentació entre la bioindústria, les Universitats i Centres d’Investigació, determinats estats (per exemple el francès contra qui es dirigia la demanda), bona part de la burocràcia europea (l’Agència de Seguretat Alimentària) i algunes organitzacions d’agricultors, com la conservadora ASAJA. Per exemple la organització empresarial biotec espanyola ASEBIO ( http://asebio.com/es/noticia.cfm?iid=25072018sentenciaue ) o la carta de 60 organitzacions, bàsicament empreses i centres d’investigació, entre elles el sindicat espanyol ASAJA ( https://prri.net/wp-content/uploads/2018/07/2018-07-18-letter-to-EC-on-g ).
Com sempre les maniobres per assolir una sentència favorable a la indústria biotecnològica han anat acompanyades de crides a la competitivitat d’Europa (front Àsia i els EUA), l’avenç del coneixement científic i els possibles “descobriments” (que fins ara no s’han donat) de medicaments econòmics i miraculosos i de la eradicació de la gana al mon.
Els sistemes mutagènics d’editar el genoma estan molt per devant de les tècniques anteriors, es basen sobretot en l’ús d’enzims, bàsicament nucleases. Hi ha diverses metodologies i totes van més enllà de la simple mutagènesi tradicionals, les ZFN (nucleasa dits de zenc), meganucleases, TALENS.... amb totes elles s’han obtinguts alguns organismes genèticament modificats (OGM), especialment amb la metodologia TALENS, als EUA i a alguns estats de Sud Amèrica es conreen varietats de soja resistent als herbicides i de patates modificades... Però per els desitjos de la bioindustria són mètodes encara massa lents (50 vegades més ràpids que els “tradicionals”) i massa cars, però sobretot tenen el cost afegit dels requisits legals de la UE, bàsicament autoritzacions i etiquetat ( http://negreverd.blogspot.com/2017/07/la-edicio-genetica-un-nou-pas-en-l ).
Un altra aspecte de la sentencia del TJUE és el seu possible efecte sobre les tecnologies CRISPR (que també tenen en el seu centre les nucleases), en aquestes tècniques d’edició la bioindústria ha posat totes les seves expectatives de lucre, són ràpides i econòmiques.
Malgrat tot ja estan preparen el contraatac mitjançant els seus quantiosos recursos, polítics, d’influència lobbista i sobretot econòmics que els obren totes les portes.
Un exemple del seu poder ha estat la patent sobre el meló per part d’una empresa holandesa, la ENZA, aquesta empresa te un historial de patens de vegetals i imposa als agricultors unes condicions draconianes (https://www.no-patents-on-seeds.org/en/node/459). El meló patentat per ENZA no és un derivat de manipulacions per enginyeria biològica, sinó simplement una obtenció per mitjans més o menys tradicionals, la màniga ampla de l’Oficina de Patents Europea (EPO a partir d’aquí) a tornat a donar els seus fruits en la privatització de la biodiversitat natural.
A l'anomenada Convenció Europea de Patents (EPC) de 1973, exclou les plantes i els animals de la patentabilitat, com es llegeix l'article 53 (b) de l'EPC, curiosament aquesta Convenció va crear també l’Oficina, la EPO que ara mateix a permès la patent d’una varietat de meló. La EPO treballa harmoniosament del bracet amb els seu homòleg dels EUA, fins el punt d’unificar tramitacions.
La EPO ha concedit unes 3.000 patents sobre plantes de les que aproximadament la meitat no deriven de la enginyeria genètica sinó de mètodes més tradicionals.
Treballadors de la EPO denuncien l’ambient laboral de l’oficina (7.000 empleats) que ha donat orígen al menys a 5 suicidis i nombrosos casos de depressió degut a les pressions per donar tracte de favor a determinades multinacionals i a aprovar patents sense garanties (http://techrights.org/2015/10/11/closer-contact-with-major-applicants-le/, info en castellà ).
En un altra sentit, aquest més d’agost un tribunal dels EUA ha sentenciat a la “extinta” MONSANTO a pagar a 290 milions de dòlars (https://www.lavaca.org/notas/el-veredicto-que-condeno-a-monsanto/ )
No es poden superar las maquinacions de dominació de la bioindústria sense destruir al mateix temps la societat que les necessita i que les fa possible: els estats i el sistema tecnoindustrial capitalista.
Lliures i salvatges!! |
Mira també:
http://www.negreverd.blogspot.com
|
This work is in the public domain |
