Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Novembre»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
      01 02 03 04
05 06 07 08 09 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29 30    

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
“Cria CDRs y te sacarán los ojos”: reflexions, sobre com alguns anarquistes caven la seva pròpia tomba, a través de l’experiència búlgara
25 ago 2018
imagen-sin-titulo.jpg
EL_ANARQUISMO_BLGARO_EN_ARMAS_-_Michael_Schmidt_y_Jack_Grancharoff.jpg
descarga.jpg
Els Comités de Defensa de la República (CDR) són l’expressió de masses més radical de l’independentisme transversal i semblen haver robat el protagonisme a l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) en quan a les mobil·litzacions al carrer. El seu caràcter, en principi, més ancorat a l’esquerra respecte la última (tot i que això sigui cert només en algunes de les seves expressions, sobretot metropolitanes) ha entusiasmat a sectors del moviment llibertari que s’han decidit a participar-hi, acusant als crítics de “purisme ideològic”, d’estar aïllats en una “torre de marfil”, presentant-se com a abanderats de l’anarquisme que “s’embruta les mans” amb les contradiccions reals per tal d’avançar. Tot això només són discursos ideològics per tal de justificar allò injustificable i no deixen de formar part de la cançoneta típica que històricament a utilitzat el reformisme per apagar tota espurna que pogués derivar en un incendi revolucionari.

Retrocedim una mica: els CDR actuals van néixer, a l’inici, com a “Comités de Defensa del Referèndum” per tal de garantitzar l’obertura dels col·legis electorals l’1 d’octubre de 2017 davant l’amenaça dels milers de policies nacionals i guàrdies civils desplegats a Catalunya, i provinents d’altres zones de l’Estat, per tal d’evitar-ho per la força. Aquí es on va començar la participació dels anarquistes, i altres sectors minoritaris de l’esquerra revolucionària, en aquestes estructures de gènesi interclassista. I aquí és on vull plantejar una pregunta: L’amenaça repressiva d’un Estat feixista, i l’espanyol ho és per molt maquillatge democràtic que es posi, justifica necessàriament la participació en estructures interclassistes?


La història de l’anarquisme búlgar, com ens explica el company sudafricà Michael Schmidt a “L’anarquisme búlgar en armes”, ens demostra el contrari: L’any 1941 Bulgària, governada pel zar Boris III, s’havia aliat amb els nazis alemanys que, en conseqüència, van estacionar les seves tropes al territori nacional. Davant de la ocupació del país un sector dels socialistes, els comunistes i, fins i tot, els feixistes del moviment “Zveno” (oposats a la invasió dels nazis alemanys degut al seu ultranacionalisme búlgar) van aparcar les seves diferències i crearen el “Front de la Pàtria” que va iniciar una “guerra de guerrilles” contra els nazis alemanys, a través del seu braç armat “Exèrcit Rebel d’Alliberament Nacional”. La Federació Anarquista-Comunista de Bulgària (FACB), que tenia una important implantació social, va optar, en canvi, per una estratègia diferent: va decidir fer la guerra als nazis alemanys i als feixistes búlgars i no integrar-se a l’interclassista “Front de la Pàtria”, tot i que el va ajudar “des de fora” a culminar amb èxit la insurrecció del 9 de setembre de 1944 contra les forces nazis estacionades a Bulgària.

La realitat va ser complexa, i ens faltaria informació més concreta sobre com es va desenvolupar aquesta lluita de dos fronts del moviment guerriller llibertari, però el que queda clar és que l’amenaça nazi no va ser un motiu suficient perquè els anarquistes búlgars renunciessin als seus plantejaments revolucionaris, ni per abraçar ideològicament l’interclassisme ni molt menys per integrar-s’hi orgànicament. Això no va ser excusa, ni molt menys, perquè deixessin de lluitar com s’ha vist (i aquí haig d’assenyalar les iniciatives anarquistes que, sense participar de l’independentisme transversal, es van manifestar els dies previs a l’1 d’octubre contra la presència policial o la resistència de sectors anarcosindicalistes al Port de Barcelona). Com pot ser aleshores que davant d’una situació que, tot i que preocupant, no fou tan extrema, bona part del minoritari moviment anarquista català s’aprestés a integrar-se orgànicament en estructures de masses de la nostra pròpia versió autòctona del “Front de la Pàtria”? És que a cas s’han deixat arrossegar per la dretanització progressiva de l’Esquerra Independentista (principal defensora i impulsora d’aquestes estructures) que representa l’hegemonia de “Poble Lliure”, organització provinent de l’MDT que, en el seu moment, també fou defensora del “Front Patriòtic”?

Però veiem com va acabar l’experiència del patriotisme interclassista búlgar a fi de treure’n les lliçons pertinents: al final la insurrecció del 9 de setembre de 1944 va triomfar i, amb l’ajut de l’Exèrcit Soviètic, es va instal·lar a Bulgària un govern presidit per Kimon Georgiev ... líder del moviment feixista Zveno! I amb el suport dels comunistes! El company Grancharoff va anomenar a aquesta aberració “la unitat entre el nacionalsocialisme i el comunisme” (al cap i a la fi la diferència entre feixistes i nazis és de matís) que es va dedicar a reprimir als anarquistes, al moviment obrer i, el que és més significatiu, a sectors polítics i socials que havien recolçat anteriorment el “Front de la Pàtria”. “Cria cuervos y te sacaran los ojos”: l’experiència búlgara ens mostra com el fet que l’esquerra, i en el nostre cas sectors del moviment anarquista a Catalunya, donin oxigen a l’interclassisme només és un arma de doble fil que retornarà com un boomerang en contra de qui ha participat en el seu llançament.

Alguns independentistes “hiperventilats”, als que alguns companys fan el joc, ens contestaran segurament que Bulgària va expulsar l’invasor mantenint la sobirania nacional, disposats a pagar si fa falta el seu terrible preu a Catalunya doncs, amb tota seguretat, no seran ells qui en paguin les conseqüències. Davant d’això s’ha de dir que el “Front de la Pàtria” tal com es va constituir només era una de les possibilitats en que es podia configurar la resistència i que un “Front Revolucionari”, que hagués exclòs Zveno, també podria haver estat una alternativa sòlida i així forçar aquest últims a posicionar-se o amb els nazis alemanys o a emprendre la lluita en solitari com van fer els anarquistes, tot i que amb un sentit ideològic i pràctic totalment diferent.

Resumint: l’amenaça d’un Estat explícitament feixista com l’Espanyol no justifica fer front comú amb el “llop vestit de xai” de l’independentisme interclassista. L’experiència dels companys anarquistes búlgars això ho exemplifica.

Alma apátrida
Mira també:
https://alma-apatrida.blogspot.com/2018/08/cria-cdrs-y-te-sacaran-losojos.html
https://alma-apatrida.blogspot.com/

This work is in the public domain

Comentaris

Re: “Cria CDRs y te sacarán los ojos”: reflexions, sobre com alguns anarquistes caven la seva pròpia tomba, a través de l’experiència búlgara
25 ago 2018
memoria historica de indymedia.    
per el boxeador de carne de fieras.     11 ago 2018
Cuando el capital impone la realidad y ser confunde con la vida, y de esa manera lograr la aceptacion voluntaria de la gente, su movilazion en torno a proyectos que hacen suyos, reciclaje, pacificacion de la lucha social, industrializacion de la seguridad, cooperacion social con el poder a traves de cadenas humanas, toda una programacion psico-social para el triunfo del dominio.
El ejercicio de la memoria es una herramienta mas, un mazo para destruir la maquinaria que desvaloriza, secuestra la informacion, para despues venderla reordenada y jerarquizada. La libertad de movimiento de la informacion es paralizada por la reordenacion de la misma, a traves de mecanismo de de dominacion de la mente de las personas, para asi se sientan seguras, estables, y lo ultimo de este programa de dominio, es el voluntariado que sirve de moderador, controlador y censor, Vaya! un instrumento para el reforzamiento de la idea de la seguridad, quesirve para encauzar los miedos que provoca la amenaza de la libertad de expresion, es la tecno-vigilanzia, como garantia para recortar las libertades, y esconder a traves de la realidad impuesta desde el poder, la represion contra los comportamientos subversivos e insumisos y asi poder defender los espacios publicos y su seguridad ante tanta precariedad amenazante, no vaya a ser (y ahi de esa nenesidad de funcionariado voluntario de moderadores, controladores y censores) que el malestar social, a traves de la libertad de expresion pueda tener posibilidades de una comunicacion no jerarquizada, fluyendo en todas direcciones, que capacitaria a los precarios de construir espacios tiempo de realidades en que la lucha social dejaria de ser globos que hinchan y deshichan de aire los poderes establecidos, y tener sustancia solida como herramienta creadora de realidad sin dominio, ambitos de comunidad en proceso de aprendizaje mutuo.
Si olvidamos que el estudio de indymedia-barcelona de forma aislada solo conduce a nada, no se entendera la funcion de esta, pues su relacion con los movimientos sociales, es la que leda forma y contenido. Una indymedia subversiva es un movimiento, es decir es algo mas que las formulaciones organizativas que tratan de articularla, y para impulsar ese movimiento, se necesitan espacios tiempo y no organizacion, pues la mirada unica y la dictadura de las mayorias, convierte lo comunal y la autogestion en publico y gestion representativa, en lo comunal la lucha social hace sentir a los individuos parte de un movimiento subversivo y antagonista de lo publico y sus estrategias reindivicativas de pactar representaciones y mediaciones que siempre terminan en moderaciones, controles y censuras, que son los germenes de los privilegios, en que ese funcionariado voluntario anticapitalista, decide lo que es noticia, lo que tiene interes, lo que es repetitivo, lo que es sabotage, eso si!, en nombre de la democracia organizada que defiende lo publico.http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/471694
Re: “Cria CDRs y te sacarán los ojos”: reflexions, sobre com alguns anarquistes caven la seva pròpia tomba, a través de l’experiència búlgara
27 ago 2018
Españolismo, catalanismo, unionismo, independentismo, todo, todo se puede blanquear, manipular, falsear, magnificar, sacralizar... amigo cazafantasmas.
Re: “Cria CDRs y te sacarán los ojos”: reflexions, sobre com alguns anarquistes caven la seva pròpia tomba, a través de l’experiència búlgara
28 ago 2018
Bona reflexio apatrida estik bastan dacord am les conclusions crec k s
Re: “Cria CDRs y te sacarán los ojos”: reflexions, sobre com alguns anarquistes caven la seva pròpia tomba, a través de l’experiència búlgara
30 ago 2018
Este alcahuete no ha metido cinco mierdas en cinco hilos distintos hoy (y ayer y antesdeayer y casi cada día) azuzando por deporte, es una actividad planificada que busca un resultado porque encuentra una oposición proletaria diversa y efectiva a sus desbarres socialdemócratas y partidocráticos.

A medida que llega el colacao de la "segunda transición", la "reforma constitucional" o como lo vayan a llamar, las presiones de la socialdemocracia y sus amigotes neoliberales se van a incrementar, lanzándonos demócratas furiosos de esta envergadura y brutalidad hacia los espacios no robotizados del proletariado. ¿Qué hacer? Resistir es vencer; hay que seguir poniendo pensamiento vivo, precisamente porque cuanto más interesados demuestran estar en sabotear los debates, las polémicas e incuso las riñas cuanto ello más indica el problema que les causa la existencia de energía política exterior a sus estructuras estatales y partidocráticas.
Re: “Cria CDRs y te sacarán los ojos”: reflexions, sobre com alguns anarquistes caven la seva pròpia tomba, a través de l’experiència búlgara
31 ago 2018
Me importan un bledo las difamaciones (recién ahora caigo ingenuo de mi...) de la izquierda rancia que a falta de argumentos solo sabe dar golpes bajos lo que escribe alma.apátrida vale por si mismo; le doy mi apoyo y un voto de confianza: lxs perrxs ladran la carreta pasa (es un dicho judeo.expayol -ya veo que me tildaran de 'unionista' (?) a mi también aunque soy un judío errante sin patria ni matria-). Pues eso... Viva el pensamiento libre y gracias indyBCN por la inmensa paciencia que nos tienen @:)

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more

CNT Girona