Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Desembre»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
          01 02
03 04 05 06 07 08 09
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30
31            

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: sense clasificar
La vaga del taxi, la uberització i la economia col·laborativa
09 ago 2018
La vaga del sector del taxi ha tornat a posar d’actualitat el tema de la “economia col·laborativa” (a partir d’aquí economia de la servitud), la principal empresa del sector UBER ha estat implicada així com, la més petita CABIFY i altres en menor grau, es tracta d’una pugna entre un transport públic (el taxi) i unes empreses del neoliberalisme més extrem que tracten de menjar-se tot el pastis de la logística urbana (https://taxi.cnt.cat/seccio/article/8198 ).
Com van fer amb l’anterior desembarcament d’UBER (en condicions laborals encara pitjor que les actuals) el sector del taxi ha fet front a l’economia de la servitud i, sembla, que aconseguirà com va fer abans, aturar de nou la victòria total d’UBER i companyia. Que el sector del taxi aturi, o esmorteeixi, la expansió de la economia de la servitud és molt important i útil per el sector i per fora d’ell, més enllà del taxi és útil perquè dona armes i ànims a les víctimes d’altres sectors, especialment els diferents riders i transportistes de proximitat (http://negreverd.blogspot.com/2014/06/els-taxistes-uber-les-smart-cities ).
Son empreses amb uns centenars d’empleats directes i desenes de milers d’explotats “indirectament”. De fet es tracta d’obtenir els mateixos resultats que amb el CETA o el TTPI: estossinar cada cop més als treballadors expulsant-los cap a l’àrea dels falsos autònoms i reduir costos sobre la baula més dèbil de la cadena.
La tendència d’aquestes grans empreses és establir monopolis, apoderant-se del mercat mitjançant dumping, un exemple pot se Nova York on front els 13.000 taxis convencionals hi ha 60.000 vehicles d’UBER (als que cal sumar els de LYFT i altres operadors petits) segurament sobrepassant en conjunt els 100.000 vehicles (https://cnnespanol.cnn.com/video/uber-destruye-mercado-taxis-nueva-york-/ ).
La uberització suposa una privatització de la ciutat i dels serveis públics i va lligada al model de la smart city, la ciutat governada per algoritmes informàtics, va lligada amb la gentrificació que suposen empreses com AIRBNB que exploten un model uberista de negoci.

Les empreses de la servitud amassadores de capital.

Les empreses de “l’economia de la servitud” han crescut sobre la explotació més despietada. Companyies que no arriben als 10 anys de existències i que no han generat beneficis de cap mena als inversors, poden ser valorades amb xifres astronòmiques, UBER està valorada en 70.200 milions, DIDI (“UBER” xines) en 56.000, LYFT en 15.000 milions, TAXIFY 1.000, GLOVO 2.000 milions, DELIVEROO 2.000 milions...
A les empreses de la servitud tampoc els falten inversions sucoses, aquest és per exemple el cas de GLOVO, que recentment ha rebut un finançament de 30 milions de dòlars, poca cosa, son menuts, DELIVEROO, que és el cosinet gran, en va captar 385 i està valorada en 2.000 milions... per cert DELIVEROO desprès d’aquest finançament va repartir 13,5 milions de dòlars en forma d’accions entre els treballadors... Alerta!, ni una miserable acció entre els repartidors, els repatidors per DELIVEROO no son treballadors, son “clients” de la plataforma, els treballadors son l’estaf directiu, administratiu i els informàtics.

Els tentacles de la economia de la servitud.

El model UBER, que ha generat la paraula uberització, ha estat des seguida entomat per explotadors de tota mena: la neteja domiciliaria, la cura de vells i de nens, serveis de reparació de la llar, de manteniment d’habitatges i edificis...
Potser un dels més preocupants sigui la uberització de la sanitat (un pas més en la privatització), serveis de telemedicina com els oferts, als EUA, per la xarxa de farmàcies Walgreens o MDLIVE, que a més de la deshumanització (força més) lliguen un diagnòstic amb la venda del remei.
Hi ha un negoci uberificat emergent, el de la recàrrega de vehicles elèctrics de “car-sharing”, patinets, scuters, bicis elèctriques, son recollits durant la nit per “col·laboradors” que a canvi d’una remuneració els recarreguen als seus domicilis i els porten allà on l’aplicatiu els mana!!!.

La teranyina de les empreses de la servitud, teranyina que envolta el mon.

El sector del transport de persones i mercaderies sembla ser el més atractiu per aquest, UBER, LYFT, DIDI... son els taurons d’aquest mercat i ja s’han anat diversificant, transporten de tot. Un nouvingut com AMAZON FLEX, amb una oferta tramposa “per autònoms” s’està expandint per tot el planeta, AMAZON que s’ha anat engreixant sobre la base d’un treball en condicions pre-industrials amenaça amb menjar-se bona part del pastis del e-comerce.
Les empreses del sector de ”l’economia de la servitud” intercanvien “amistosament” capital i posicions de mercat. Així per exemple UBER va vendre la seva filial xinesa a DIDI a canvi d’un intercanvi d’accions, la mateixa DIDI te una importants participació a TAXIFY, LYFT i OLA CABS, també va adquirir per més de 1.000 milions el 100% de la brasilera 99. LYFT diuen que està interessada en adquirir CABIFY (que diuen que és massa petita per competir en un mercat global), sobre la taula hi ha 3.000 milions.
Les empreses tradicionals automobilístiques no s’estan queden al marge d’aquest joc, participen en major o menor grau. Sobretot DAIMLER que a través de plataformes com MyTaxi, Choufer Privée o finançant TAXIFY, que està participada també per DIDI, d’aparcaments, o en empreses de lloguer i de car-sharing i car-pooling com CAR2GO.
Les empreses automobilístiques no renuncien a seguir venen vehicles a “persones”, però tenen posats els ulls en transformar les seves empreses des de la venda de maquines l “vehicle com a servei”, somien en flotes de taxis autònoms per poder seguir essent els reis del capitalisme.
Més info mira https://docs.google.con/spreadsheets/d/12xTPJNvdOZVzERueyA-dILGTtL_KWKTb lamentablement sols arriba a 2016.

El vehicle autònom un instrument clau per uberitzar el transport.

Tots els implicats en el negoci de la “mobilitat” tenen els ulls, les urpes i les inversions posades en la conducció autònoma, grans flotes de taxis monopolitzant el transport de passatgers, combois de camions autònoms monopolitzant el de mercaderies... la extinció del transport públic.
Allò que fa uns anys semblava un conte de SF, ara està cada dia més aprop de ser una realitat... Hores d’ara a diverses ciutats dels EUA operen ja alguns taxis autònoms, concretament WAYMO a Phoenix, Mountain View, San Francisco, Austin, Detroit, Atlanta y Kirkland, una altra empresa la petita DRIVE.AI (https://www.enriquedans.com/2018/08/drive-ai-una-aproximacion-diferente. ) te taxis autònoms circulant per Boston i Texas, LYFT a les Vegas, també se sap de DAIMLER fa proves a la Xina i que la rusa YANDEX en te circulant per Moscou i la versió INTEL per Jerusalem...
En pocs anys ha d’haver un canvi molt important, acompanyat amb la destrucció de les fonts d’ingressos de milers de persones.
Un canvi que comportarà més dominació, més opressió i més destrucció de la terra.

Més info sobre les empreses de l’economia de la servitud

UBER https://en.wikipedia.org/wiki/Uber
DIDI https://en.wikipedia.org/wiki/DiDi_%28company%29
LIFT https://en.wikipedia.org/wiki/Lyft
YANDEX https://en.wikipedia.org/wiki/Yandex
WAYMO https://en.wikipedia.org/wiki/Waymo
TAXIFY https://en.wikipedia.org/wiki/Taxify
MDLIVE https://en.wikipedia.org/wiki/MDLIVE
Walgreens https://en.wikipedia.org/wiki/Walgreens
GLOVO https://en.wikipedia.org/wiki/Glovo
DELIVEROO https://en.wikipedia.org/wiki/Deliveroo
CAR2GO https://en.wikipedia.org/wiki/Car2go
Mira també:
http://www.negreverd.blogspot.com

This work is in the public domain

Comentaris

Re: La vaga del taxi, la uberització i la economia col·laborativa
11 ago 2018
Tambien merece la pena echarle un vistazo a esto:
http://ctxt.es/es/20171227/Politica/16970/precariedad-1984-orwell-infrav
Re: La vaga del taxi, la uberització i la economia col·laborativa
12 ago 2018
Si, "la pobreza es cool y la precariedad es trendy", para la criminalidad financiera que domina cada vez mas el planeta.

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more

CNT Girona