Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Octubre»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
01 02 03 04 05 06 07
08 09 10 11 12 13 14
15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28
29 30 31        

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: laboral
CDR: Sobre la reproducció i continuisme actual d’una sigla paraestatal i antiproletària
27 jul 2018
descarga.jpg
descarga (1).jpg
arton30609.jpg
CDR: Sobre la reproducció i continuisme actual d’una sigla paraestatal i antiproletària

I

La filosofia del llenguatge ens diu que aquest, en bona mesura, constitueix la realitat i, al marge de la demagògia d’algunes notícies sensacionalistes de la premsa d’extrema-dreta espanyolista, és evident que el nom escollit pels Comitès de Defensa de la República (CDR) és evocador dels Comités de Defensa de la Revolució (també CDR), que han tingut protagonisme a varis processos sociopolítics encapçalats per l’esquerra anti-imperialista del Tercer Món. Es tracta només d’una coincidència en el nom o realment hi ha similituds, sociològiques i de praxis política, més profundes entre aquestes estructures d’indrets tan dispars com Catalunya, Cuba, Ghana o Burkina Faso?

II

Frank Fernández a la seva obra “El Anarquismo en Cuba” ens recorda com, en un inici, el Movimiento 26 de Julio (M26J) era totalment alié a la classe treballadora industrial i urbana, amb una presència important d’anarcosindicalistes, a la que va imposar les seves directrius amb mètodes deslleials com introduir milicians armats a les assemblees obreres per coaccionar-les i fer-les votar a favor de les decisions del govern “revolucionari”. De fet, la conceptualització teòrica dels “barbudos” considerava que el subjecte de la transformació social es constituïa, fonamentalment, en una aliança dels estrats mitjans universitaris i el camperolat, on els primers (constituïts en “avantguarda il·lustrada”) estaven destinats a liderar els segons. La presència en el medi obrer els hi vení donada pels comunistes que, a través del seu paper com a buròcrates col·laboradors de la Dictadura de Fulgencio Batista, hi havien intentat recuperar la seva influència anterior, servint-se de l’administració.

En aquest context, els CDR cubans es funden el 28 de setembre de 1960 com a organització social destinada a fer complir les directrius del govern, imposant-les a sectors com el proletariat fabril (un dels més resistents a acceptar-les). Se’ns podrà objectar, per part dels defensors d’una esquerra nacional-popular abans que obrera, que el pes quantitatiu de la classe treballadora cubana no era suficientment gran per constituir-se en subjecte revolucionari, però aquest adjectiu, s’ha de recordar, no té a veure tant amb el seu número sinó amb el paper estratègic que ocupa en el procés productiu. També se’ns podria dir que la corrent majoritària era el sindicalisme apolític i, per tant, conservador, defensant la necessitat de superar aquesta ideologia encara que fos amb mètodes forçats des de l’exterior. A això hem de tornar a recordar la presència dels llibertaris, que el castrisme va borrar, i de la qual no en podem saber l’evolució que hagués tingut.

III

De la mateixa manera, Mbuyi Kabunda al seu article “Logros y fracasos de las revoluciones socialistas y populistas en África” ens explica com els Comités de Defensa de la Revolució (CDR) van esdevenir la base social del govern de Jerry Rawlings a Ghana que es va iniciar el 1979 i va finalitzar el 2000 passant del socialisme, més o menys revolucionari, al neoliberalisme que va convertir el país en “el millor alumne del BM i l’FMI”. Però per entendre la base ideològica i social d’aquest govern en hem de remuntar al de Kwame N’krumah (1960-1966) que tot i la seva inicial política socialista i anti-imperialista, a partir de 1961 (degut a un descens del valor de les exportacions de cacao però també als sous inflats de la burocràcia) van quedar buides les arques de l’Estat davant el qual es van augmentar els impostos indirectes sobre els productes alimentaris bàsics.

Enfront d’això el treballadors ferroviaris i portuaris es van posar en vaga, fins i tot desobeint les burocràcies sindicals, i N’krumah va desfermar contra ells una repressió que va arribar al punt de promulgar una llei on havien de demanar permís al govern per portar a terme iniciatives de protesta. Des d’un inici el moviment revolucionari n’krhumista i el sindicalisme, on hi era predominant l’apoliticisme reformista, van prendre camins divergents que el primer es va mostrar disposat a acceptar fins que va promulgar la Industrial Relations Act que tenia per objectiu acabar amb la independència dels sindicats posant-los sota la seva direcció política. Finalment el govern de Thomas Sankara (1984-1987) a Burkina Faso també es va servir dels Comités de Defensa de la Revolució (CDR) quan es va enfrontar a un “bloc” format per sindicats, autoritats religioses i caps tradicionals.

IV

Sense desmerèixer els importants avenços socials que van aconseguir aquests governs, almenys en la seva primera etapa, ens hem de preguntar, doncs, perquè van trobar-se sempre amb la oposició de l’escassa classe treballadora industrial i quina relació pot tenir això amb qui a Catalunya, avui dia, en reivindica simbòlicament el seu llegat. Com he intuït abans, la base social, en un inici, dels CDR cubans, ghanesos i burkinesos estava integrada pel camperolat, la classe mitja il·lustrada i els sectors exclosos, fruit d’una emigració massiva camp-ciutat, que la societat urbana no podia assimilar. Eren sectors, per regla general, sense gaire tradició organitzativa i víctimes polítiques del caciquisme. Alguns d’ells vivien de l’agricultura de subsistència i es trobaven dispersos pel territori, una forma de vida diferent de la del proletariat industrial concentrat als centres de producció i amb una tradició reivindicativa sòlida.

V

Avui dia a Catalunya ens trobem que la majoria dels Comitès de Defensa de la República (CDR) es troben a la Catalunya interior, on es troba implantat el caciquisme convergent i el seu aliat d’Esquerra, mentre que a l’àrea metropolitana de Barcelona s’hi troben amb menys mesura, doncs, la classe treballadora urbana és majoritàriament de plantejaments no independentistes, quan no directament espanyolistes. Aquestes organitzacions, doncs, sota un marc ideològic de defensa del proto-estat català intenten condicionar al proletariat urbà mitjançant convocatòries de vaga com la del 8 de novembre de 2017 on van desplegar tota la seva força però amb l’escàs suport del sindicalisme catalanista i corporatiu de I-CSC i IAC respectivament, amb l’anuència d’algunes seccions i sindicats cegetistes. Aquests intents, per tant, d’organitzacions no obreres i afins a aquest proto-estat català d’imposar mobilitzacions a la nostra classe ha de ser denunciat amb fermesa, així com les pràctiques “politiqueres” d’ocupar càrrecs per acabar amb la independència de classe de les organitzacions del sindicalisme combatiu, o com se l’hi vulgui dir, intentant desviar-lo dels seus vertaders objectius que no són altres que la millora de les condicions de vida dels assalariats amb la perspectiva final de la transformació social.


Els exemples exposats a d’altres latituds ens poden servir per aprendre de la història d’un moviment obrer que ha bregat per la seva independència, per ser un motor del canvi social i no deixar-se encorsetar per organitzacions que no tenen com a prioritat aquest plantejament sinó més aviat ser corretjes de transmissió d’interessos espuris i aliens a la nostra classe.

Alma apátrida
Mira també:
https://alma-apatrida.blogspot.com/2018/07/cdr-sobre-la-reproduccio-icontinuisme.html
https://alma-apatrida.blogspot.com/

This work is in the public domain

Comentaris

Re: CDR: Sobre la reproducció i continuisme actual d’una sigla paraestatal i antiproletària
28 jul 2018
37865695_1054192424731747_8303962024321220608_n.jpg
la teta de la generalitat y los que chupan de ella.El truco de las de la cup y de los comunes de la ada, es bien sencillo, resulta melodramatico llamar muerte a la muerte, en cambio es mucho mejor llamarla futuro. Todo su mensaje de futuro de estado, es muerte. Y es que la muerte como en el proces, los presupuestos se vuelven de manera ideal en futuro, para asi que cuele, y seguir chupando de la teta.
Re: CDR: Sobre la reproducció i continuisme actual d’una sigla paraestatal i antiproletària
29 jul 2018
Que guay: otra bocanada de aire fresco. Repito que da gusto leerte, company @:)
Re: CDR: Sobre la reproducció i continuisme actual d’una sigla paraestatal i antiproletària
30 jul 2018
Especular és gratuït. Analisi senzill per voler fer creure una idea preconcebuda.
Re: CDR: Sobre la reproducció i continuisme actual d’una sigla paraestatal i antiproletària
30 jul 2018
Tot el senzill que vulguis però no treu que els CDR s'utilitzéssin, per part de governs socialistes-populistes amb polítiques erràtiques, com a força de xoc contra el moviment sindical.

Que potser, en ocasions, eren més radicals tot i no ser pròpiament proletaris? Segurament, però això no treu que atentéssin contra la independència de classe dels sindicats.

Bastant similar al que passa a Catalunya on uns CDR, potser més estridents, pressionen al sindicats alternatius per mobilitzar-se per una lluita que no n'és la pròpia.

Salut i anarquia
Re: CDR: Sobre la reproducció i continuisme actual d’una sigla paraestatal i antiproletària
01 ago 2018
"una lluita que no n'és la pròpia". Tot dependrà dels objectius finals d' aquesta lluita.
Moltes lluites han començat per una protesta aparentment inocent i inofensiva i han acabat amb l' empoderament massiu de la gent.
No hi han uns decàlegs escrits de fins on arriba o no un sindicat ni de com s' ha de desenvolupar un canvi social.
Re: CDR: Sobre la reproducció i continuisme actual d’una sigla paraestatal i antiproletària
01 ago 2018
"objectius finals" o sigui que s'ha de moure a la classe treballadora en base a una promesa futura de dubtosa credibilitat...

Els sindicats només s'han de moure per reivindicacions ampliament sentides pel conjunt dels assalariats em sembla a mi...

El contrari és politiqueig t'ho miris com t'ho miris...

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more

CNT Girona