Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Setembre»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
          01 02
03 04 05 06 07 08 09
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Envia per correu-e aquest* Article
Anàlisi :: laboral : mitjans i manipulació
La UOC parla de precarietat només si les empreses són expedientades i sancionades
06 jul 2018
La Universitat Oberta de Catalunya té coincidències laborals amb altres multinacionals que segueixen el model de negoci telemàtic de la globalització. Recentment ha publicat un dels seus articles d'experts de pa sucat amb oli, per criticar Amazon només des del moment en què la comercialitzadora s'enfronta a sancions.
AMAZON FLEX I AMAZON PRIME, LA PRECARIETAT LABORAL DEL GEGANT EN LÍNIA
05/07/2018 - Pau Bartrolí

Els experts alerten que la subcontractació limita les capacitats de negociar dels treballadors i empobreix les seves condicions laborals

Se l’associa a condicions laborals precàries, a l’evasió d’impostos i al control del mercat, però al mateix temps té un gran reconeixement social i és líder absoluta de la venda per internet. La companyia Amazon celebra el vint-i-quatrè aniversari pocs dies després d’estrenar a l’Estat espanyol el comerç electrònic per a empreses, Amazon Business.

Amazon s’ha adonat que convertir-se en operador de repartiment significa quedar-se amb un marge més gran dels beneficis que genera amb els enviaments. Per això des del final d’any funciona a l’Estat espanyol Amazon Flex, un model que parteix de repartidors autònoms —com Deliveroo o Glovo— que lliuren paquets de la companyia amb el seu vehicle i assumeixen totes les despeses que se’n deriven. Dels catorze euros l’hora que els ofereix Amazon, els repartidors han de descomptar combustible, manteniment, assegurança i quota d’autònom, unes condicions que el gremi de transportistes considera abusives.

De fet, la patronal de transport UNO i els sindicats acusen el gegant americà de «precaritzar la professió i d’incomplir la normativa contractant particulars per a repartir paquets». L’empresa es defensa dient que compleix totes les lleis. Pere Vidal, advocat laboralista i professor col·laborador de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), explica que en el cas d’Amazon no es pot afirmar de manera categòrica que «siguem davant de falsos contractes de transport». Hi ha arguments per a definir la relació entre Amazon i repartidors com a laboral, però també com a mercantil, o sigui que han d’acabar essent els tribunals els que la delimitin. «Com que estan assessorades, les empreses saben com han de complir, almenys aparentment, els mínims que marca la llei. Tot i així, les lleis són interpretables i el que formalment pot semblar lícit i legal a la pràctica pot encobrir situacions fraudulentes», apunta Vidal.

AMAZON PRIME PRECARITZA EL TREBALLADOR PER MITJÀ DE LA SUBCONTRACTACIÓ

Un altre dels punts forts de la companyia és Amazon Prime, el servei preferent, que permet als usuaris rebre les compres en menys de quaranta-vuit hores, i el Prime Now, que ho permet en una franja de dues hores. La quota varia segons el país: als Estats Units, l’import anual és de 99 dòlars a l’any i a l’Estat espanyol és de 19,95 euros. El servei preferent té més de cent milions de subscriptors.

Amazon Prime se sustenta sobre la logística de l’enviament per petites empreses subcontractades que distribueixen les comandes, com Instapack, Ara Vinc, OTL, Tipsa i, en menor mesura, SEUR. Els repartidors d’aquestes companyies fan lliuraments tant de paquets normals (Amazon Prime) com dels exprés, per mitjà de Prime Now.

«Aquesta subcontractació limita la capacitat de negociar dels treballadors i, per tant, precaritza les seves condicions laborals», alerta Vidal, tot i que afirma que és legal. Segons El Confidencial, l’hora es paga a aproximadament 5,5 euros i el salari base és de 739 euros. Per a arribar a un sou de 1.300 euros al mes, el treballador ha de treballar 252 hores. Això equival a 8,4 hores diàries sense descansar ni caps de setmana ni festius.

«Els processos d’externalització i descentralització per mitjà de la subcontractació han de ser processos de millora productiva i no haurien de representar una manera d’incentivar la competència deslleial basada a oferir preus molt baixos en canvi de pagar salaris baixos, cosa que s’anomena dúmping social». Per a l’expert, en aquest cas, la maniobra és clara: una empresa de logística (Amazon) subcontracta la seva pròpia activitat (transport de mercaderies) a altres empreses de transport per tal d’aconseguir més beneficis.

Malgrat oferir condicions precàries als treballadors o evadir impostos —l’any passat, la Unió Europea va obligar la companyia a pagar 250 milions d’euros que no havia gravat entre el 2006 i el 2014—, Amazon, com altres multinacionals, té un prestigi social. «Això és pel reconeixement que té, per part del públic, d’empresa d’èxit, líder i rendible i per la connexió emocional que crea amb el client», explica Neus Soler, professora col·laboradora dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC. «A això cal sumar-hi decisions que afavoreixen l’economia del país, com la creació de llocs de treball o la promoció dels productes espanyols a l’exterior».

BRAÇALETS QUE CONTROLEN TREBALLADORS

També li posa deures: ser coherent entre les seves accions i els seus valors com a estratègia per al futur. «El que li convindria més és millorar la imatge en relació amb les condicions laborals, els impostos i el control que exerceix sobre el mercat, perquè actualment el públic espera que les empreses es mantinguin fidels als seus valors corporatius i exigeix models d’acció que es basin en valors adequats per al benestar de la societat i el planeta».

La imatge d’Amazon es pot tornar a veure enterbolida per l’obtenció de la patent d’un braçalet que permetria controlar els treballadors. La idea és que els permeti ser més eficients a l’hora de trobar els productes, però molts hi veuen darrere la intenció d’acabar-los controlant més, per exemple, sabent quantes pauses fan o on són exactament amb la geolocalització.

«L’ús de la localització física dels treballadors ha de ser proporcional a la finalitat que el motiva; si no és així, actuarien de manera il·legal», afirma Vidal. Per exemple, pel que fa a l’ús de sistemes de GPS en vehicles i mòbils, l’empresa ha d’informar el treballador del perquè i l’abast d’aquesta mesura, i aquest ús ha d’estar relacionat amb l’activitat de l’empresa i la prestació de serveis.
Mira també:
http://www.uoc.edu/portal/ca/news/actualitat/2018/171-amazon.html

This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more

CNT Girona