Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Octubre»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
01 02 03 04 05 06 07
08 09 10 11 12 13 14
15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28
29 30 31        

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: especulació i okupació
L’okupació com a eina de lluita
19 jun 2018
Les següents reflexions sorgeixen arran de debats interns i d’una jornada de debat, oberta a diversos col·lectius, entorn de la legalització d’alguns espais okupats de la ciutat de Barcelona i rodalia.
redux (1)p.png
Des dels nostres inicis com a col·lectiu llibertari de barri l’any 2012, amb el CSO Old School com a punt de trobada i d’activitat, hem tingut una estreta relació amb la defensa de l’okupació i les seves pràctiques. Algunes de nosaltres okupem i participem d’espais okupats de fa més d’una dècada, formem part de projectes de vida comunitària o militem a l’incipient moviment en defensa de l’habitatge, que té en l’okupació una de les seves eines més efectives. Vam defensar Can Vies i el Banc Expropiat quan va ser necessari (i ho tornaríem a fer). I fa 2 anys vam impulsar, juntament amb altres veïnes de Vallcarca, l’okupació i reobertura al barri de l’Espai Comunitari La Fusteria.

Una mica de context

Un dels antics tallers d’oficis del barri, La Fusteria és l’últim edifici que queda en peu al tram inicial del carrer Argentera, al bell mig del nucli antic de Vallcarca. Després d’un intent d’enderroc per part de l’Ajuntament (que les veïnes vam aconseguir aturar) i d’un intent d’okupació per part de l’Assemblea Jove de Vallcarca (desallotjat pocs dies després), una part del veïnat va decidir que era necessari reapropiar-se d’aquest espai: tant pel seu valor històric i urbanístic com pel potencial transformador que esperàvem que pogués generar, des de la seva ubicació estratègica a la zona zero del projecte especulatiu-urbanístic que afecta el nostre barri.

Des del primer moment, el grup motor que va reobrir La Fusteria va optar pel diàleg amb el titular de l’edifici, l’Ajuntament de Barcelona, explicitant les intencions de rehabilitar l’edifici (molt deteriorat per l’intent d’enderroc) i convertir-lo en un punt de trobada veïnal, autogestionat i assembleari. El projecte, anomenat “espai comunitari” i no “CSO”, s’emmirallava més en les ocupacions veïnals dels anys 80 o en iniciatives com la de Can Batlló que no pas en els espais propis del moviment okupa clàssic. Un any i moltes jornades de rehabilitació més tard, els col·lectius i individualitats que componíem l’assemblea de gestió vam decidir obrir les portes a altres iniciatives i grups del barri i començar a organitzar activitats públiques. A banda de diverses xerrades i debats, La Fusteria ha sigut un espai clau en dates destacades de mobilització popular a Vallcarca, com l’1 i el 3 d’octubre, el 8 de març o el passat 1r de maig.

Arran d’unes jornades participatives organitzades a l’octubre del 2017 per l’Ajuntament, el veïnat decideix que l’edifici s’ha de salvar i conservar com a espai social. La Fusteria, originalment destinada a ser enderrocada, s’integra ara, gràcies a la pressió veïnal, dins la planificació urbanística del barri com a “futur equipament”, tot i perdre 8 metres de la nau posterior. Aquests fets comporten una sèrie de debats al si del projecte, sobre quina direcció s’ha de prendre per tal de garantir la continuïtat de l’espai. Les posicions es polaritzen entre els col·lectius partidaris d’ignorar les institucions i resistir fins l’arribada del desallotjament i els que defensen mobilitzar-se per aconseguir una cessió d’ús en règim d’autogestió.

El nostre posicionament

Com a anarquistes, ens considerem part d’un moviment popular contestatari ampli i divers, fet que implica que ens relacionem i teixim xarxa, més enllà d’etiquetes, amb col·lectius, espais i individualitats amb els quals compartim una afinitat pràctica i uns objectius comuns. Partint d’aquesta base, contemplem l’okupació com una eina pràctica més, sotmesa als objectius específics de cada context i cada cas concret. Defensem que la usurpació d’edificis (i solars!) en desús és una tàctica legítima, que pot servir per qüestionar la propietat privada i permetre, mitjançant l’acció directa, satisfer necessitats bàsiques que el sistema capitalista ens nega. Però no l’entenem com un dogma ni una finalitat en si mateixa, ni tampoc sentim que tinguem cap exclusivitat sobre aquesta eina ni que n’haguem de conservar les seves essències. De fet, valorem positivament que moviments populars amplis, com el que representen les PAH, se n’hagin apropiat i l’adaptin a les seves necessitats. Al cap i a la fi, no ens importa tant que un edifici estigui llogat, cedit, okupat o comprat: allò que valorem és la tasca social transformadora que s’hi desenvolupi dins i això està lligat al fet que hi hagi un suport social i un teixit comunitari i veïnal organitzat al seu darrera.

Així, des de les diverses sensibilitats i experiències presents al nostre col·lectiu, després de diversos debats i d’afrontar moltes contradiccions, la nostra decisió respecte a La Fusteria ha sigut apostar per donar suport a l’opció de la cessió d’ús. En aquesta decisió hem valorat tant els consensos majoritaris del veïnat, com la trajectòria i objectius del projecte des dels seus inicis, a més de l’actual estat de l’edifici, que amb prou feines hem aconseguit mantenir en peu amb molt d’esforç i patiment. Som conscients dels riscos i dificultats que encarna aquesta decisió i tenim molt clares quines són les línies vermelles que no volem traspassar. Però tenim la ferma voluntat de lluitar per conquerir un espai d’autogestió popular i autonomia que perduri a Vallcarca, cedit legalment però arrencat de les mans de les institucions i lliure de les seves ingerències i subvencions. Als anys que vénen veurem si la lluita per un barri popular triomfa o sucumbeix davant les forces de la gentrificació. Davant d’aquesta realitat, ens ha pesat més la possibilitat d’intentar mantenir una trinxera des de la qual seguir presentant batalla que no el valor de conservar uns suposats principis irreprotxables.

La història dels últims 40 anys ens ha mostrat com molts espais conquerits pel moviment veïnal han acabat generant inèrcies burocràtiques, sempre que la participació popular ha decaigut. Però des del moviment okupa també coneixem nombrosos casos en que, per falta de suport, hem acabat perdent espais, sent incapaços de defensar-los davant dels atacs de propietaris, jutjats, policia… En definitiva, només un barri popular organitzat pot ser garantia per mantenir, donar vida i fer créixer espais com La Fuste, però també com Can Vies o qualsevol CSO que tingui voluntat d’escampar pràctiques socials antagonistes: lliures de qualsevol lligam partidista i autònoms, però amb vocació explícitament social i inclusiva.

El temps dirà.

Vallcarca, juny del 2018
Heura Negra
Mira també:
http://heuranegra.net

This work is in the public domain

Comentaris

Re: L’okupació com a eina de lluita
20 jun 2018
Felicitaciones, sobrevivir es prioritario.
Re: L’okupació com a eina de lluita
20 jun 2018
Se ha visto en otros estados europeos que ésta estrategia no funciona porque el estado usa éstos "ejemplos" para presionar a espacios okupados con la misma legalización para conseguir una división entre "buenxs" y "malxs" okupas bajo la excusa de defender la "seguridad ciudadana" amenazando ultimos con desalojos express. En general se entiende vuestra argumentación, y más si son viviendas de personas pero siempre hay que reflexionar y actuar a consecuencia. Espacios legalizados siempre pierden algo de su autonomia no necesariamente organizativos porque hay personas concretas legalmente responsables etc.
Este aspecto siempre hay que tener en consideración antes de entrar en éste tipo de experimentos que podrán llegar a ser contraproductivo para la practica de la okupación. (sería un buen comienzo de un debate necesario y la (auto-)critica necesaria. Salut companys
Re: L’okupació com a eina de lluita
21 jun 2018
Recuerdo cuando estuve una noche (y hace ya casi veinte años) con un compañero de radio bronca: el me abrió los ojos cosa que mucha falta me hacia... Me dijo, que no tenia que confundir al 'mov. okupa' con el @narquismo. Que en la K.M. (donde yo vivía...) había una gran confusión entre medios y fines; brutal. Que curioso: era exactamente al revez, de lo que planteáis, de movida. Que 'okupar' no es 'defender cuatro paredes' sino luchar por un ideal. En esos tiempos (paso de decir quien) ya planteaba en la asamblea, una salida a la alemana... Es decir: legalizar una okupacion por cada barrio y dejar que se desalojen las demás evitandole la 'alarma social' al poder y todxs contentxs... Contentxs, quienes? @:( Si sobre-vivimos, es a costa de que? FAI/FRI PD (a modo de broma) farem foc a la fusteria a veure qui som, i que merda volem... Salut!
Re: L’okupació com a eina de lluita
21 jun 2018
Yo tenía entendido que en la okupación una de las cosas básicas que se pone en cuestión es la propiedad privada, estamento legal.

¿Si se legalizan las okupaciones no desaparece esa crítica a la ley?
Re: L’okupació com a eina de lluita
22 jun 2018
"Yo tenía entendido que en la okupación una de las cosas básicas que se pone en cuestión es la propiedad privada, estamento legal."

En teoria sí, pero a la práctica esto tampoco es cierto. Buena parte de la okupación actual, si se me permite ser honesto, me parece totalmente neoliberal: vida pirata, solución individual y poco más.

A ver si leéis bien el texto, dónde no se defiende "Legalizar las okupaciones", se habla de un caso concreto.

¿Legalizar Can Batlló, ha afectado a las okupaciones?
Re: L’okupació com a eina de lluita
22 jun 2018
Según me ha comentado hace poco un compañero de la Girona burguesa (y es de confianza por lo que me lo creo) la K.M. ya habria pactado con la Colau; lo cual me retuerce las tripas y ya solo me resta agregar: @paga y vámonos!
Re: L’okupació com a eina de lluita
22 jun 2018
KM no ha pactado con la Colau, no por falta de voluntad, pero no tiene pinta que la legalización vaya a suceder.

De todas formas, es lo de siempre: nos quejamos de todo pero no predicamos con el ejemplo. Que Kasa de la Muntanya, un símbolo (y sólo eso, pues hace años que no tiene ningún impacto en ningún tipo de lucha) se plantee el pacto antes que el desalojo es sintomático de la debilidad que tenemos como "movimiento" (haha) y es, en parte, culpa de todas.

Menos gueto y más luchar, por favor.
Re: L’okupació com a eina de lluita
25 jun 2018
De acuerdo con A: guerra social insurrección y fuego a la BCN de la CUP y la Colau... @:)

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more

CNT Girona