Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Maig»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
  01 02 03 04 05 06
07 08 09 10 11 12 13
14 15 16 17 18 19 20
21 22 23 24 25 26 27
28 29 30 31      

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: ecologia
MURCIA smart city, videovigilància, AVE...
05 mai 2018
L’etiqueta smart val per moltes coses, per casi tot. És un d’aquells conceptes que, com per exemple el de sostenibilitat, que hauria de rebre un premi al marketing polític/social.
Smartphones, smartwatch, targetes bancàries, TV... un dels significats, que s’ha mantingut durant anys en un territori fantasmagòric, és el de les smart cities.
Malgrat els intents ciutadanistes de fer-la seva, la idea de la smart city, sempre ha tingut un fot biaix tecnològic i ha estat molt lligat a dispositius de tecnologia mòbil, sensors i recol·lecció de dades...
social murcia.jpg
La representació del projecte smart city és molt espectacular, però per sota de l’espectacle dels aparells per controlar l’aparcament i els simulacres de la “ciència ciutadana”, sense que en siguem massa conscients la “smart city” ha anat cristal·litzant en una cosa que transcendeix les TV, les neveres i els aparcaments intel·ligents, han anat convergint amb diferents formes de control i dominació com l’internet de les coses (IoT) o les metodologies Big Data d’anàlisi i emmagatzemament.
No ens enganyàvem, érem conscients de que la “smart city” no era res del que prometien els tecnofils, però darrerament la smart city cada cop és treu més la màscara bondadosa i ensenya els ullals del control social.
Com era d’esperar la moguda de les estratègies smart ha anat més enllà de la ciutat i abasta xarxes regionals i metropolitanes, que en el cas del nostre “petit país”, l’abasta al complet. Malgrat tota la propaganda i parafernàlia de les “open data” i de les polítiques de “transparència” és molt difícil avaluar les iniciatives per desenvolupar l’entorn smart, els moviments de capital lligats i les conseqüències que tindrà per la nostra vida quotidiana.
Així que malgrat que fora millor poder treballar a escala de Catalunya, o una altra entitat, del corredor mediterrani (Almeria, Murcia, País Valencià, Catalunya...), de grans conques naturals o industrials, de zones d’interrelació transnacionals... o a nivell d’Estat Espanyol... o de la UE... ens trobem que, amb els limitats recursos d’informació disponibles, hem de triat una ciutat com exemple, una ciutat “motivada” amb el tema smart, una ciutat d’una dimensió mitjana i una ciutat on el tema smart hagi generat una conflictivitat social destacable.
De ciutats “motivades” (motivades = disposades a invertir) en el tema de les smart cities n’hi ha moltes, però sols unes poques es poden considerar punteres. Entre elles les ciutats mitjanes que entren en aquesta condició son limitades Màlaga (570.000 hab.), Murcia (443.00 hab.), Santander (300.000 hab.)... evidentment a Murcia hi ha un conflicte social rellevant al voltant del TGV, i el TGV és un dels fetitxe de la smart-societat i implica una tecnologia hard de control, no sols de l’aparellam utilitzat en el ferrocarril, sinó també en el control i seguretat de les instal·lacions.
Evidentment la elecció de Murcia no és imparcial, la resistència al TGV és realment emblemàtica com resistència a la smart city, però a Murcia hi ha més iniciatives smart... i molt interessants (en el mal sentit de la paraula). Segur que hi han moltes dades que no hem trobat i molts enfocaments que no hem detectat, segur que els qui pateixen la dominació local a Murcia poden donar molt bones idees, no dubteu en difondre-les o en enviarnos-les.
També s’ha de dir que tot el que diem de Murcia val (o es encara pitjor) per a la major part de les “smart cities” i que valdrà en un futur breu per la totalitat del mon...

MURCIA FOCUS DE SMART-INVERSIÓ PÚBLICA.

L’ajuntament de Murcia ha demostrat ser un bon captador de recursos de l’estat i de la Unió Europea. Així a les darreres convocatòries de Red.es i la DUSI de FEDER han aconseguit un bon grapat de milions.
De Red.es a través de la seva de “II convocatòria de ciudades Inteligentes” del 2015, va destinar 63 milions (en sa majoria de l’estat, però amb cofinançament FEDER) a un total de 14 projectes (http://www.red.es/redes/es/financiacion-europea ), al projecte de Murcia van correspondre 8 milions d’euros, de fet la subvenció més alta, seguida, molt d’a prop, per les Palmes de Gran Canaria.
Red.es és una “entitat pública empresarial” depenent del Ministeri d’Indústria (MINETUR), te com finalitat impulsar la “societat de la informació”, gestionant fons de l’estat i europeus (https://es.wikipedia.org/wiki/Red.es ).
El projecte presentat era “MiMurcia: Tu Ayuntamiento inteligente, Cercano, Abierto e Innovador”, amb actuacions, sobretot, el centre de la ciutat, incidint sobre el transport públic i privat, l’enllumenat, la “seguretat”.
Una part important dels fons de MiMurcia es dedicaran al següent hardware:

33 nodes per la wifi publica
50 càmeres ip per el transit
20 càmeres per parcs i jardins
54 balises bluetooth per el comerç local
10 sistemes de reg intel·ligent
15 sistemes d’enllumenat intel·ligent
4 panells informatius
25 parquímetres intel·ligents
25 places d’aparcament intel·ligents
4 passos de vianants

L’altra subvenció procedeix de la línia DUSI (Estratègia de Desenvolupament Urbà Sostenible i Integrat) (http://www.dgfc.sepg.minhafp.gob.es/sitios/dgfc/es-ES/cfr/ocfr/Documents ) en el marc del Programa Operatiu FEDER de Creixement Sostenible (POCS) 2014-2020. Del DUSI van aconseguir finançar “Murcia IT innovación i Tradición” per un total de 14,7 milions i amb uns objectius semblants als de Mimurcia, no està a la part alta del rang, per exemple Barcelona i els municipis del Besòs van aconseguir 30 milions (https://www.esmartcity.es/2017/09/27/murcia-comienza-gestionar-ejecucion ).
En total tenim una inversió de gairebé 23 milions d’euros, comparat amb el cost de la construcció del TGV pot semblar poc, però per les despeses d’un projecte de smart city és força alt.

LA PRIVATITZACIÓ DE L’ESPAI PÚBLIC.

Un dels fetitxes del liberalisme en la gestió urbana és el partenariat públic/privat, que curt i ras, ve a voler dir inversions publiques per beneficis privats.
Fa uns anys que aquests “partenariats” es promouen per a la gestió de centres urbans, especialment comercials. Aquests mecanismes de finançament, amb un suport limitat de capital privat, es reforcen serveis com la neteja, la seguretat i la promoció comercial i turística, es tracta de les anomenades Business Improvement Districts (BID) que s’ha volgut traduir com “districtes de millora empresarial” o d’una manera més majoritària com a Gerències dels Centres Urbans (GCU), aquestes gerències estan agrupades en una associació AGECU (www.agecu.es ) que agrupen 38 GCU, a més d’administracions, en formen part empreses i professionals.
Una de les tasques més impulsades per els GCU és la seguretat... seguretat privada naturalment (Cuadernos de Seguridad num314 septembre de 2016 https://files.epeldano.com/publications/pdf/8/cuadernos-de-seguridad_8_3 ) en consonància amb els articles 41 i 48 de la Llei 5/2014 de Seguretat Privada (https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2014-3649 ) i la infame llei 4/2015 de Seguretat Ciutadana.
A Murcia també es va intentar establir alguna GCU, sense gaire èxit, el sector privat és refractari a aportar finançament, i les associacions de comerciants es van oposar a pagaments extres. De tota manera això es solucionarà amb l’aportació pública a través de l’Ajuntament, l’Estat i la UE, els llocs proposats eren el barri del Carmen, de Santa Eulàlia i la Zona Comercial Centre (que es correspondria més o menys al bari de la Catedral).
L’esforç smart city es centrarà en la videovigilància intel·ligent (de la que parlarem més endavant), la regulació de la mobilitat amb passos de vianants intel·ligents, enllumenat led amb regulació, panells informatius, parkimetres i aparcament intel·ligent, i, molt especialment per 54 balises bluetooth (https://www.vozpopuli.com/memesis/balizas-google-bluetooth-ubicacion-Pri , http://www.neosistec.com/portfolio/semana_santa_murcia), Mimurcia pensa posar 54 d’aquestes balises al comerços del centre, aquestes balises, connectades amb els telèfons mòbils, a part de donar informació i publicitat no sol·licitada de productes i serveis, podrà rastrejar-los amb finalitats comercials, turístiques i de control social, l’esquer per promocionar la connexió bluetooth serien descomptes als comerços de la zona..

LA CENTRALITZACIÓ DEL CONTROL.

Un dels punts basics de tot l’entramat smart city és la centralització de les dades recollides per totes les bases publiques i privades, així com els sensors, lectors, comptadors escampats per la ciutat. Aquesta centralització queda simbolitzada per el Centre de Control (http://negreverd.blogspot.com.es/2017/10/sales-de-control-de-videovigila ), els panòptics tecnològics que ens fan a tots presoners d’una presó sense murs.
En el cas de Murcia smart city el panòptic s’anomena Centro Único de Seguimiento (CEUS) al carrer Abenarabi. Aquest centre ha de constituir la espina dorsal del projecte, disposarà d’un CPD de 6 servidors que augmentarà la capacitat informàtica de l’ajuntament en un 30% i es millorarà la comunicació perifèrica amb instal·lació de de fibra òptica amb estuctura d’anella, a aquest centre i les inversions associades es destinarà bona part dels fons de l’EDUSI.
El CEUS gestionarà tota la informació recollida i ha d’estar preparat per donar resposta a emergències, en aquest centre la Policia local tindrà un important protagonisme per el control de la videovigilancia. No és d’estranyar doncs que el centre de la sala de control del CEUS hi hagi un gran videowall de 42 monitors, en aquest videowall es centralitzarà (prioritàriament i d’una manera casi exclusiva) totes les càmeres de Murcia, les dels jardins, les de tràfic i les de “seguretat ciutadana”.

LA CONCEPCIÓ DE LA VIDEOVIGILANCIA COM XARXA DE VIDEOSENSORS.

Al projecte MiMurcia subvencionat per Red.es es preveu instal·lar 50 càmeres ip per control del trànsit i 20 càmeres de vigilància per jardins (ja hi han 28 instal·lades d’abans), amb els fons EDUSI es vol completar la xarxa amb més càmeres de seguretat ciutadana.
Concretament ha sortit a concurs la compra i instal·lació de 15 càmeres d’alta tecnologia per instal·lar-les al barri del Carmen, amb un pressupost de sortida de 113.000€. En un futur es pensa avançar en aquesta mateixa direcció.
Es tracta de càmeres intel·ligents molt allunyades de les antigues càmeres analògiques i de baixa resolució. Les imatges d’aquestes càmeres poden ser analitzades per un software d’anàlisi intel·ligent o, en alguns models, poden realitzar l’anàlisi in situ, des de la mateixa càmera.
Aquestes càmeres poden detectar objectes en moviment, la seva velocitat i direcció (per exemple vehicles), objectes quiets (per exemple objectes abandonats) i poden analitzar els moviments i activitats de les persones (per exemple la permanència en un punt, per exemple l’activitat d’un graffiter, un grup que es manté un temps determinat en un mateix lloc...).
Les possibilitats d’aquestes xarxes de videovigilància son enormes i creixeran en un futur, afegint la termografia o el reconeixement facial.
A tall d’exemple, sense considerar res més que els sensors contemplats a MiMurcia, la combinació de la detecció de telèfons mitjançant les balises amb les imatges de les càmeres dona unes oportunitats de control insospitades fa uns anys.

UNA CIUTAT DIVIDIDA TERRITORIALMENT EN CLASSES.

Murcia, com totes les ciutats, està dividida territorialment en classes, fins un cert moment per el riu Segura, al nord del riu els barris més rics al voltant del Centre, exceptuant els de l’est, la Paz (construït el 1965) i Vistabella (1950) i al sud els barris menys rics. La via de l’AVE i el corresponent aïllament que provoca traça una nova línia, deixant desconnectats part del bari de la Purisima-Barriomar i els barris de San Pio X, i Santiago el Mayor, tots ells més desfavorits que els barris de més al Nord.
Quan parlem de més pobres o desfavorits fem servir les dades de l’atur i de població immigrant i els percentatge de titulats superiors del portal municipal d’estadística (http://www.murcia.es/web/portal/barrios-memoria-estadistica ).
La videovigilància sempre ha tingut un fort biaix classista, les càmeres es situen als barris amb població exclosa, en barris de frontera entre poblacions de diferent estatus i en “zones sensibles”. En el cas de la videovigilància del barri del Carmen estem en una zona de frontera amb els barris desfavorits del sud de la línia del AVE, és una barri tampó entre aquests i els barris del centre i, finalment, és el barri on està la estació actual i la futura de l’AVE, on desembarcaran els passatgers del futur tren AVE per anar (o venir) del nord de la ciutat.

SMART ÉS TOT!!.

Aquí hem parlat de les smart cities, però el mon smart (sensorització, un de tecnologies digitals de control, acumulació i captura massiva de dades, sistemes d’intel·ligència artificial...) abasten la totalitat de les nostres vides actuals. Des de els ambients rurals on l’agricultura cada cop és més smart, mes controlada i més artificial, fins al lleure o la vida quotidiana cada vegada més depenent del mon digital, cada cop més impersonal i cada cop.
La explotació laboral (una part important de les nostres vides, fins i tot quan no és laboral, quan és atur) esdevé també un espai de tecnologització, d’automatismes, d’IoT, d’explotació a través dels dispositius mòbils (l‘anomenada economia col·lavorativa), un mon on el capataç i el cap de personal son algoritmes d’intel·ligència artificial.
Evidentment el sistema policial i militar no és aliè a aquesta smartització: smart son les fronteres, smarts són els sistemes d’armes i de containteligència, smarts son els drons i els robots assassins... smarts son també les presons, difuminades cada cop més en un panòptic universal.

RESISTIR AL MON SMART.

Sembla que el mon smart és invulnerable però no s’ha de caure en el pessimisme absolut, la xarxa de dominació no és invulnerable i es possible colpir-la:

1.-La força del mon smart està en l’aïllament entre les persones i la connexió exclusiva amb, o a través, dels dispositius smart, qualsevol iniciativa que estimuli el contacte directe és resistència.
2.-El mon smart ens aïlla, però ens tracta a tots igual, podem trobar situacions comunes que facin més “productiva la resistència”, per exemple contra les targetes de transport.
3.-La resistència es pot deslocalitzar, atacant qualsevol node de la xarxa de dominació els ataques a tots, pots triar l’objectiu més fàcil o amb menys riscos.
4.-Ens cal un esforç d’imaginació, perquè calen coses noves, basades en algunes de velles potser, però noves.

Ni volem ni podem tirar endarrere i no volem seguir endavant amb el capitalisme en el seu camí. Potser si que estem davant de la quarta revolució industrial... llavors igual que va passar a la primera revolució, igual que els treballadors d’Escòcia, d’Anglaterra, els canuts de Lió, els incendiaris d’Alco i del vapor Bonaplata... haurem de trencar les noves màquines de dominació. Al segle XIX va ser el treball a la fàbrica, al segle XXI pot ser la vida a la smart city..
Mira també:
http://www.negreverd.blogspot.com

This work is in the public domain

Comentaris

Re: MURCIA smart city, videovigilància, AVE...
05 mai 2018
muro.jpg
"Los catalanes vinieron a Murcia sin banderas, sin insignias.Hoy los murcianos estamos en Barcelona, con banderas, con insignias....Y que hacen ellos???? Nos apoyan, nos ayudan y nos aplauden.VISCA CATALUNYA!!" (15 de Abril, 2018).La tita del muro.twitter

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more