Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Abril»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
            01
02 03 04 05 06 07 08
09 10 11 12 13 14 15
16 17 18 19 20 21 22
23 24 25 26 27 28 29
30            

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Comenta l'article | Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: laboral
Què faries si no tinguéssis por?
15 abr 2018
1 DE MAIG CNT WEB - jo.png
QUÈ FARIES SI NO TINGUESSIS POR?

La por i la valentia són estats inherents a l'ésser humà. Els que menys tenen a perdre, menys por tenen, i per tant, els que més tenen, també són els que tenen més por. És per això que es protegeixen amb policies, exèrcits, seguretat privada, etc.

Des de fa temps, poc a poc però sense pausa, una marea de pensionistes va envaint els carrers, farts de les engrunes que els dóna el govern reclamen el pa sencer. Porten anys amb pujades de les pensions inferiors a un euro, mentre els rics i els beneficis del capital estan augmentant exponencialment. No obstant això, els pensionistes, amb els seus deu milions de vots, mantenen a aquests polítics paràsits i alimenten el sistema que després els pica. L'Estat no comptava amb aquesta oposició i li costarà seguir enganyant-los. La policia ho tindrà difícil per pegar als pensionistes, tampoc detenir-los perquè no queda bé a la tele. Aquesta marea té tot el temps del món, no han de fitxar, ni tan sols necessiten fer vaga. No obstant això, seran necessaris centenars de milers, i quan vinguin els sindicats traïdors UGT i CCOO a manipular i desvirtuar les protestes, hauran de saber esquivar-los per a continuar amb una lluita assembleària i transversal.

Sorprenentment, la joventut universitària, que respecte a drets socials havia estat punta de llança en una altra època, sembla ensopida, com si arrossegués por. Molts han buidat els estalvis dels seus pares per a acumular estudis i màsters inservibles per acabar anant a fregar plats a Anglaterra, a rentar cotxes a Alemanya o a recollir raïm a França. Enlloc d'afrontar la lluita i anar a pel tot, com al maig del 68 i arrasar amb els milers de xoriços que han copat el sistema, només es mobilitzen en protestes patriòtiques o agafen la maleta i se'n van. Com si amb la generació dels seus pares s'hagués esgotat la rebel·lia, l'ànsia de canviar les coses i millorar la nostra paupèrrima vida.

Durant l'anomenada crisi, que en realitat ha estat un engany per reajustar els marges de benefici dels capitalistes, la classe obrera ha estat massacrada per l'Estat i el Capital. El poder adquisitiu dels treballadors / es ha baixat un 30%, els contractes en precari són la norma i s'han forçat centenars de milers de desnonaments. Ni un trist habitatge et deixen, encara que després tinguin aquests pisos arrabassats a les persones totalment buits. En tot aquest muntatge els beneficis han estat desviats a les empreses, com no, amb la complicitat dels sindicats venuts. El resultat d'això és que ara com ara la classe obrera està enfonsada i humiliada, no ha sabut plantar cara i després es deixa entabanar, un cop més, pels nous xarlatans de fira o s'apunta a mobilitzacions queno tenen tanta importància per a les seves vides reals. Mentrestant, l'aparell repressor de l'Estat: presons, (autèntics centres d'extermini), vigilants, policies -gairebé tots fills d'obrers desconcienciats que a més a més apallissen i detenen els que protesten contra aquest sistema-, segueix a l'aguait, no sigui que algú descarrili i vegi que potser hi ha vida fora del ramat.

Com a anarcosindicalistes, a CNT-Catalunya sempre hem plantejat un 1er de maig reivindicatiu i combatiu. Entenem que durant aquest dia s'ha de rememorar seus orígens dignificant-lo per tractar-se d’una jornada de mobilització obrera i social on la lluita, i no les comparses, ompli els carrers. Així ho seguirem commemorant fins que la classe obrera prengui consciència, s'organitzi i planti cara. Perquè... ¿què passaria si centenars, milers, milions de persones provessin a deixar la por i no donessin un pas enrere?

Ja n'hi ha prou!
Organitza't i lluita!

Convocatòria per aquest 1er de Maig de 2018

11:30h: TROBADA ANARCOSINDICALISTA I LLIBERTÀRIA (MACBA, Plaça dels Àngels, Barcelona)
- Intervencions, paradetes de llibres, poesia, cantaautors/es…
14:00h: DINA VEGÀ I MIXT
18:00h: ens veiem a la MANIFESTACIÓ LLIBERTARIA (al Forat de la Vergonya, Barcelona)

CNT-Catalunya

This work is in the public domain
veure comentaris / afegir comentari ...
La facilitat d'afegir comentaris als articles publicats té com a finalitat el permetre:
  • Aportar més informació sobre la notícia (enriquir-la)
  • Contrastar la seva veracitat
  • Traduir l'article

Comentaris

Re: Què faries si no tinguéssis por?
15 abr 2018
¿QUÉ HARÍAS SI NO TUVIERAS MIEDO?

El miedo y la valentía son estados inherentes al ser humano. Quienes menos tienen que perder, menos miedo tienen, y por lo tanto, los que más tienen, también son los que tienen más miedo. Es por eso que se protegen con policías, ejércitos, seguridad privada, etc.

Desde hace algún tiempo, poco a poco pero sin pausa, una marea de pensionistas va invadiendo las calles, hartos de las migajas que les da el gobierno reclaman el pan entero. Llevan años con subidas de las pensiones inferiores a un euro mientras los ricos y los beneficios del capital están aumentando exponencialmente. Sin embargo, los pensionistas, con sus diez millones de votos, mantienen a esos políticos parásitos y alimentan el sistema que luego los machaca. El Estado no contaba con esta oposición y le va a costar seguir engañándolos. La policía lo va a tener difícil para pegar a los pensionistas, tampoco detenerlos porque no queda bien en la tele. Esa marea tiene todo el tiempo del mundo, no tienen que fichar, ni tan sólo necesitan hacer huelga. No obstante, serán necesarios cientos de miles, y cuando vengan los sindicatos traidores UGT y CCOO a manipular y desvirtuar las protestas, deberán saber esquivarlos para continuar con una lucha asamblearia y transversal.

Sorprendentemente, la juventud universitaria, que en cuanto a derechos sociales había sido punta de lanza en otra época, parece aletargada, como si arrastrase miedo. Muchos han esquilmado los ahorros de sus padres para acumular estudios y másteres inservibles para acabar yendo a fregar platos a Inglaterra, a lavar coches a Alemania o a recoger uvas a Francia. En lugar de afrontar la lucha e ir a por el todo, como en mayo del 68 y arrasar con los miles de chorizos que han copado el sistema, sólo se movilizan en protestas patrióticas o cogen la maleta y se van. Como si con la generación de sus padres se hubiese agotado la rebeldía, el ansia de cambiar las cosas y mejorar nuestra paupérrima vida.

Durante la llamada crisis, que en realidad ha sido un engaño para reajustar los márgenes de beneficio de los capitalistas, la clase obrera ha sido masacrada por el Estado y el Capital. El poder adquisitivo de los trabajadores/as ha bajado un 30%, los contratos en precario son la norma y se han forzado cientos de miles de desahucios. Ni una triste vivienda te dejan, aunque luego tengan esos pisos arrebatados a la gente totalmente vacíos. En todo este montaje los beneficios han sido desviados a las empresas, como no, con la complicidad de los sindicatos vendidos. El resultado de ello es que hoy por hoy la clase obrera está hundida y humillada, no ha sabido plantar cara y luego se deja embaucar, una vez más, por los nuevos charlatanes de feria o se apunta a movilizaciones que ni les va ni les vienen. Mientras tanto, el aparato represor del Estado: cárceles (auténticos centros de exterminio), vigilantes, policías –casi todos hijos de obreros desconcienciados que además apalean y detienen a los que protestan contra este sistema–, sigue al acecho, no sea que alguien se descarríe y vea que tal vez haya vida fuera del rebaño.

Como anarcosindicalistas, en CNT-Catalunya siempre hemos planteado un 1º de mayo reivindicativo y combativo. Entendemos que durante este día se ha de rememorar sus orígenes dignificándolo por tratarse de una jornada de movilización obrera y social donde la lucha, y no las comparsas, llene las calles. Así lo seguiremos conmemorando hasta que la clase obrera tome conciencia, se organice y plante cara. Porque… ¿qué pasaría si cientos, miles, millones de personas probaran de dejar el miedo y no dieran un paso atrás?

¡Basta ya!
¡Organízate y lucha!

Convocatoria para este 1º de Mayo de 2018

11:30h: ENCUENTRO ANARCOSINDICALISTA Y LIBERTARIO (MACBA, Plaça dels Àngels, Barcelona)
- Intervenciones, paradas de libros, poesía, cantaautorxs…
14:00h: COMIDA VEGANA Y MIXTA
18:00h: nos vemos en la MANIFESTACIÓN LIBERTARIA (en el Forat de la Vergonya, Barcelona)

CNT-Catalunya
Afegeix comentari ràpid Supervisar la moderació
Títol (En Minúscula Normal)
Nom El teu correu-e

Comentari

Codificació
Anti-spam Introdueix el text a la casella:
Per afegir comentaris més detallats, o per carregar fitxers, mira a formulari complert de comentaris.