Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Abril»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
            01
02 03 04 05 06 07 08
09 10 11 12 13 14 15
16 17 18 19 20 21 22
23 24 25 26 27 28 29
30            

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Comenta l'article | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: ecologia
La ideologia de les "espècies invasores"
08 abr 2018
L’estiu passat anava seguint el GR de la bora del Llobregat, a l’alçada de l’encreuament entre la riera de Merles i el Llobregat, una zona amb uns boscos de ribera com, actualment, se’n veuen poques per les nostres terres. Com que era entre setmana i el més d’agost la zona estava molt solitària, de fet no hem vaig creuar amb ningú, era de bon matí però la llum ja es filtrava entre les capçanes dels arbres. Llavors vaig veure plantat, al cantó del camí a uns 10 o 15 metres un mustèlid, un visó tot ell negrós que em mirava amb prevenció, sols uns pocs segons de durada i va travessar el corriol i es va perdre entre la vegetació de la bora del riu (arbres joves, bogues i joncs), amb una agilitat silenciosa que em va deixar parat.
Es tractava d’un dels visons anomenats “visons americans”, no tenia la “barbeta” blanca, era tot fosc, però tenia uns ulls plens de vida i d’astúcia. Segurament hauria preferit un visó europeu, més “nostrat” (és una deformació de naturalista), però la proximitat d’uns esser salvatge sempre m’ha omplert d’alguna cosa especial... em va alegrar el dia!!. Poques vegades es poden veure carnívors en el medi natural, jo sols he pogut veure alguna guineu, un linx a Huelva i una petita mostela, de rastres, excrements...etc d’alguns més, però sense el contacte visual la cosa desmereix molt.
El visó americà és injuriat per la “comunitat naturalista” i se’ls atribueix uns superpoders que arrasen amb tot:
-Malgrat no haver estat mai domesticat (i si no creus això, sols has de posar la ma dins d’una de les gàbies de les granges de cria) a les seves poblacions se les anomena “assilvestrades”.
-Son animals voraços que amenacen la fauna autòctona.
-Son competidors més eficients que desplacen a d’altres mustèlids i carnívors.
-No formen part de la “nostra” biodiversitat.
És difícil pensar que un animal tan proper i d’un pes i una biologia tan semblant al visó europeu tingui un metabolisme tan accelerat que es comporti com un depredador més voraç que els autòctons. És possible que tingui algun factor adaptatiu que el doni una certa avantatge, però l’avantatge real és que ha vingut a caure en uns hàbitats empobrits per l’activitat humana. Aquesta, la espècie humana, si que és voraç i arrasadora, el visó americà a anat a parar a uns hàbitats on el visó europeu ja havia estat exterminat (en queden uns 600 a tota la península), i on, a més, a part de l’home, queden molts pocs depredadors mamífers, aus o alguns rèptils que els puguin caçar.
LA FAL•LÀCIA DE LA ESPÈCIE INVASORA.
El mateix terme d’espècie invasora te una connotació ideològica i fal•laç, el terme fa pensar en una maligna iniciativa dela espècie per apoderar-se d’alguna cosa que no és seva, una mica com si fossin Napoleó, Hitler o Bush... i res mes lluny de la realitat. Una espècia animal o vegetal viu i prospera allà on les condicions o permeten, i arriben allà o be per emigració, molt lentament, o be per acció humana (voluntària o involuntària), molt ràpidament, i és aquesta acció humana la que genera la “invasió”.
De fet la única espècie que pot ser classificada, amb raó, d’invasora, és la espècie humana, Homo sapiens va aparèixer a l’Àfrica fa 200.000 anys, no va sortir d’allà fins fa 70.000 anys, H. sapiens va combinar una estructura social eficaç amb innovacions tecnològiques, com les armes de projectils (desenvolupades fa 71.000 anys).
Homo sapiens som els campions en la invasió, la depredació i l’esgotament de recursos, amb, l’auxili multiplicador de la superestructura cultural que és la societat tecnoindustrial (la megamàquina de la dissort).
La suposada invasió, millor anomenar-la deportació, d’espècies animals i vegetals s’ha fet per cobdícia, per afany de distracció (ornamentals, preses per l’esport de la cacera i la pesca, animals de “companyia”...), per agosarats i desastrosos experiments d’enginyeria ecològica... per accident derivat del transport de persones, animals, plantes, matèries primeres, residus o mercaderies... o per “arreglar” desastres ja comesos...
L’acció de la megamàquina de la dissort pot arribar a ser especialment cruel e ineficient, un bon exemple d’aquesta crueltat es el cas de la mixomatosi.La mixomatosi va aparèixer a l’Amèrica del Sud en poblacions de conills introduïts per els europeus, era una forma de virus menys agressiva que les posteriors, el 1950 es va introduir a Austràlia, per combatre la plaga dels conills deportats allà pels europeus. En un parell d’anys va reduir la població en un 85%, vist l’èxit un metge francès va introduir la malaltia a Europa, d’on era autòcton el conill, amb un “èxit” fulgurant, en alguns llocs es va arribar a perdre un 90% de la població... Però Europa no era Austràlia, aquí el conill formava part d’un ecosistema més o menys estable, l’holocaust del conill portava aparellat el dels seus depredadors: les àligues, el linx i d’altres depredadors salvatges... l’impacte sobre els conills domèstics també va ser puntualment alts.
Ara mateix el govern australià ha alliberat un virus de la pneumònia hemorràgica del conill (RHDV1 K5)és un virus asiàtic, letal (en 48 hores) i altament contagiós, el 45% dels conills de les zones on s’ha alliberat el virus han mort... s’admeten apostes, quan temps tardarà en aparèixer entre les poblacions salvatges d’Europa?... mutarà i afectarà a d’altres espècies animals properes?...
DE LA MISÈRIA DELS NATURALISTES.
El “mundillo” naturalista, el que sol formar part de les diverses plataformes amb noms que sempre comencen per “salvem”, tenen perfectament interioritzada la ideologia de la espècie invasora. La idea d’espècie invasora d’alguna manera te una estreta connexió amb la por als foscos invasors... “invasió dels emigrants”, “la invasió dels refugiats”... malgrat tot entre els naturalistes mateixos hi ha una certa controvèrsia, com es pot veure sobre les presumptes maldats o bondats del cranc americà (el cranc roig), com a destructor o recurs alimentari conservador de la biodiversitat, un debat fins un cert punt absurd, però que ha acabat amb sentència del Tribunal Suprem...
Un “mundillo” hipòcrita, que defensa la cacera dels visons amb trampes de caixa com més “humana”... i desprès que en faran dels visons americans capturats, una eutanàsia suau o pena perpètua de gàbia?.
Es sorprenent veure com des de el mont científic es classifica com “especies invasores” les que estan apareixent a l’Àrtic degut al canvi climàtic, en aquest cas no ha estat el transport accidental o la introducció humana, sinó els canvis generats per la societat tecnoindustrial... ara be, amb els canvis en el clima i en les relacions tròfiques que genera, sense aquestes espècies “invasors” es mantindria la biodiversitat original?...
Ens trobem davant dels partidaris de la “gestió de la vida salvatge”, els qui vacunen conills contra malalties esteses per l’activitat humana, els qui volen mantenir una biodiversitat d’aparador i inviable sense el recolzament humà, una natura estil “banc de llavors”, tancada en vials i congelada (encara que en aquest cas els vials siguin les reserves i el nitrogen líquid les legislacions conservacionistes).
Complementant la gestió de la vida salvatge, tenim la seva monetarització, nombrosos equips d’investigació d’universitats i centres d’investigació dediquen recursos econòmics i esforços per donar als “serveis ecosistèmics” un valor monetari, també s’esforcen per avaluar les “pèrdues” produïdes per les especies invasores, així investigadors de la UAB calculen que les “invasores vegetals”, a nivell d’estat, costen 50,5 milions d’euros... i a nivell europeu parlen de 12 bilions (europeus) els darrers 20 anys, als EUA han calculat que entre danys i despeses de control les espècies “invasores” costen 137 bilions de dòlars cada any.
De tots aquests estudis, a nivell mundial, el més “cridaner”, és el que avalua l’impacte del “gripau de canya”, el que es considera la espècie de major impacte a nivell mundial (encara que els seus efectes es localitzen a Austràlia i zones productores de canya de sucre) , que va ser introduït per controlar plagues de les plantacions de canya de sucre, però al ser tòxic per els depredadors locals a esdevingut una “plaga” que no es pot aturar.
La relació entre la espècie humana i la vida salvatge no sempre ha estat tan problemàtica (al llarg de segles i mil•lennis), però des de la intensificació de la domesticació, intensificació exponencial que va des de la aparició dels primers ramaders fins els manipuladors genètics del CRISPR/Cas 9 de l’actualitat, no ha parat de créixer i estem arribant a nivells de domesticació extrema... en breu no quedarà vida salvatge (tampoc humans més o menys salvatges, no sols a les jungles naturals, sinó tampoc a les “jungles” urbanes), sols ens quedaran diorames domèstics per recordar amb melangia el que s’haurà perdut en el camí de la dominació.
Mira també:
http://www.negreverd.blogspot.com

This work is in the public domain
afegir comentari ...
La facilitat d'afegir comentaris als articles publicats té com a finalitat el permetre:
  • Aportar més informació sobre la notícia (enriquir-la)
  • Contrastar la seva veracitat
  • Traduir l'article
Afegeix comentari ràpid Supervisar la moderació
Títol (En Minúscula Normal)
Nom El teu correu-e

Comentari

Codificació
Anti-spam Introdueix el text a la casella:
Per afegir comentaris més detallats, o per carregar fitxers, mira a formulari complert de comentaris.