El passat 31 de gener vam ser despertats per les trucades dels nostres advocats notificant-nos l’arxiu provisional de l’operació Pinyata, causa per la que 15 persones de Madrid, Barcelona i Palència continuàvem en llibertat provisional en espera de judici des de fa quasi 3 anys (uns mesos abans, les companyes represaliades a l’operació Pandora rebien la mateixa notícia).

Des de novembre de 2013 han sigut unes quantes les operacions obertes contra l’entorn anarquista i antiautoritari, mes de 50 persones encausades sota l’acusació de pertinença a organització criminal amb finalitats terroristes, essent aquesta suposada organització la coordinadora GAC (Grups Anarquistes Coordinats).

Cinc anys d’ingressos a presó, assetjament policial, registres, violació dels nostres espais personals i polítics, visites a centres penitenciaris, a la ciutat de la justícia, a l’Audiència Nacional… cinc anys de vides judicialitzades.

Després de rebre la notícia de l’arxiu, no podem evitar quedar-nos un xic estupefactes, a nosaltres ens treu un pes de sobre però no és pas una victòria, sempre ens quedarà el regust amarg del preu cobrat per la repressió sobre les nostres vides.

Després d’aquest període, és cada cop més evident quina és la finalitat real d’aquest tipus d’operacions antiterroristes per part dels cossos policials, en tant que aquestes aconsegueixen els seus veritables objectius sense necessitat de judici ni condemna, ja que provoquen la nostra desactivació, omplint d’estrès, mals rotllos i pors els nostres espais, lluites i el nostre dia a dia.

No volem invisibilitzar la part negativa d’aquests processos, com tampoc podem oblidar l’alegria que implica veure com es construeixen xarxes de resistència i rebre l’escalfor de les mostres de solidaritat que s’han donat arreu del món.

Per a nosaltres ha estat molt important construir conjuntament amb les nostres companyes una resposta activa front una situació que el que pretén és anul·lar la nostra capacitat d’acció, la nostra capacitat de crear eines de resistència als processos del capital, assenyalant els responsables de la nostra misèria i mostrant que podem ser part activa d’aquests processos rebel·lant-nos conta la imposició de les seves mesures cautelars que pretenen ofegar-nos.

«Colze a Colze» neix de la necessitat d’assenyalar els mecanismes, les conseqüències i les finalitats d’aquestes operacions, així com de donar una resposta col·lectiva a aquestes realitats, més enllà de la identitat d’encausades, ja que entenem que aquests cops van mes enllà de les conseqüències personals de cadascuna.

Preteníem fugir d’una campanya o grup solidari a l’ús, plantejant la nostra feina al voltant dels eixos que considerem important assenyalar i aprofundir: la judicialització de les nostres vides, la creació i la necessitat de l’enemic intern, el paper en tot això dels mitjans de comunicació de masses així com el paper dels cossos policials i la necessitat de defensar les nostres formes d’organització i lluita.

Tot i haver-se arxivat el cas, creiem important continuar amb la campanya, ja que considerem que aprofundir en aquests eixos, així com recollir l’experiència i la feina feta arrel d’aquesta onada repressiva és una responsabilitat personal i col·lectiva.

Sense obviar fer un traspàs del nostre aprenentatge a les futures generacions de cara a altres cops repressius buscant generar formes més sanes de, colze a colze, afrontar la repressió futura.

I a partir d’ara què?