|
|
|
|
|
Notícies :: ecologia |
|
Mapa d'accions luddites a Barcelona (Rabal, Gràcia...)
|
|
per negreverd
Correu-e: negreverd ARROBA nodo50.org (verificat) |
15 mar 2018
|
La resistència luddita a Catalunya mai ha estat un tema atractiu o ben tracta des de l’acadèmia, molts del fets de residència obrera a la fàbrica quedaran per sempre en l’oblit, no eren tema de grat en el seu moment, ni ara tampoc, sols els fets més “espectaculars” no han pogut ser oblidats, però de tota manera son suficientment significatius i nombrosos per merèixer més atenció de la que tenen.
A continuació tractarem de bastir un mapa luddita de Barcelona, perquè al veure sobre el plànol els punts on es van desenvolupar conflictes dels que ha quedat memòria aquest prenen una rellevància que en el mer text no poden tenir.
https://drive.google.con/open?id=1bxh2iR2sJcxzXmPS9YxkzIzFxFZ8CzzB&usp=s |
| |
Punt 1.-1820 les protestes contra el contraban.
Els anys 20 la industria (protegida) catalana es trobava amb el problema de la entrada de manufactures més barates de l’estranger (de contraban). De fet qui estava inflamat en contra del contraban eren els fabricants proteccionistes, però en una situació de crisi els capitalistes van poder agitar als treballadors en contra.
El 19 de febrer de 1820, a la Plaça de Sant Agustí i al carrer Hospital una multitud, bàsicament treballadors del tèxtil, protestaven contra el contraban cremant articles estrangers... en el caos regnant al carrer un grup “d’eixelebrats” van anar a més, i enduts per l’odi a la maquina i a la fabrica van passar a atacar alguns establiments fabrils, això va provocar la immediata intervenció de les forces d’ordre i la milícia que van restablir ràpidament l’ordre social.
1835 la bullanga de les bullangues.
La bullanga del 1835 va tenir dos aspectes, un polític burges i liberal i, l’altra, proletari i antimaquinista. El primer va girar al voltant de l’execució del general Bassa i el segon, el que ens interessa, la crema del Vapor Bonaplata. Aquesta bullanga paral•lela antimaquinista i antipolítica va tenir diversos escenaris:
Punt 2.-La crema del Vapor Bonaplata, ña nit del 4 al 5 d’agost,(fàbrica tèxtil moguda per vapor i foneria per fabricar màquines tèxtils mogudes per vapor), aquesta fàbrica estava situada al final del actual carrer Tallers, en aquells moments carrer del Seminari, a prop del baluard de Sant Sever (de Tallers), el baluard de l’actual plaça Universitat.
Punt 3.-Atac al Blanqueig Vilaregut a la Vila de Gràcia, al C/ Perill cantonada amb Torrent de l’Olla, també la nit del 4 al 5, era la fàbrica d’un dels socis de la Bonaplata.La mateixa nit es va cremar una fàbrica propietat d’un carlí notori, la fàbrica Munné, de la que no coneixem la direcció.
Punt 4.-El dia 6 d’agost les dones proletàries de Barcelona assalten l’antic Convent de Sant Sebastià, a l’actual plaça d’Antonio López, aquest edifici era el magatzem de la recaptació dels Cops, un impost, en espècies, sobre els cereals que es venien a Barcelona. L’assalt i saqueig es va fer amb el sensat lema d’aquestes dones “visca Cristina i vinga farina”, cal pensar en la gran alegria de les famílies que van poder obtenir aliments que d’altra manera se’ls negava.
Punt 5.-El mateix dia 6 una multitud va assaltar el Dipòsit de la duana (l’edifici del Govern Civil al pal de Palau), on s’emmagatzemaven mercaderies i diners. Els assaltant es van dedicar a cremar papers més que no pas a saquejar, l’actuació dels llancers de la milícia i de l’exercit van sufocar (amb una dotzena de morts i nombrosos detinguts) l’assalt.
Punt 6.-Amb una celeritat que en altres cassos no havia tingut el governador militar va fe executar el dia 7 d’Agost a Narcís Pardines (mariner acusat de l’incendi del Vapor i de l’assalt a laduana) i Marià Garich(alies Caralleu) que va ser una”torna” carlina per desviar la responsabilitat dels fets, l’afusellament va ser al final de la rambla de santa Mònica, un lloc habitual d’afusellaments.El 10 d’Agost van ser afusellades 4 persones més al mateix lloc, al final de la Rambla de Santa Mònica, davant de les Drassanes, com podem veure la propietat privada era més sagrada que la vida humana..
Un dels escenaris més significatius, malgrat el “protagonisme” del Vapor Bonaplata va ser el Port i la Barceloneta. A la Barceloneta, més enllà de les muralles, el dia 5 van començar les violències contra les institucions fiscals i d’organització del treball del mar i, segons diuen els cronistes “institucionals”, d’allà va venir bona part de la patuleia que va anar cap el Vapor Bonaplata. Podem així llegir a l'insigne escriptor i polític Victor Balaguer: “Al anochecer de aqueldía una multitud de marineros y gitanos, varios de ellosenmascarados, comenzó á recorrertumultuosamente la ciudad, blandiendoalgunasmalasarmas y enarbolando una bandera negra, á la cualprecedía un tambor batiendomarcha. Como impelida por una mano oculta, y vendidaquizá á un oro de origen misterioso, esta turba prendiófuego á la fábrica de Bonaplata”,o la carta d'un testimoni liberal, en Pau Piferrer: “al anochecerentrótoda la chusma de la Barceloneta. ¡Ojalá no hubieranentrado! Ellos han deshonradonuestros puros sentimientos (…) recorrieron estos pillostodas las calles de Barcelona, agregóseletoda la pandilla de picaros de ésta”, “no ha sido el pueblo de Barcelona, sinó la chusma de la marineria y la escoria de los arrabales”.
Punt 7.- Passat el Portal de Mar, cap a llevant, es situaven la major part de les institucions atacades, el Portal de Mar es situava on està ara la Facultat de Nàutica, es va enderrocar el 1859.
Punt 8.- La barraca dels pesadors de la llenya i el carbó, estava tocant al Portal de Mar (Punt 7) més o menys allà on es troba el “Colegio Oficial de Pesadores y Medidores”, també es trobava pròxima la barraca de la peixateria, i es molt provable que en tocant a las instal•lacions dels pesadors estiguessin també les de mesura del gra del Dret de Cops, que posteriorment s’emmagatzemaven al edifici de l’antic convent de Sant Sebastià (Punt.- 4), es tractava de punts on es recaptaven impostos de l’estat i de Barcelona, però també un delme sobre el peix pescat per el Monestir de Montserrat i les Monges de Sant Pere de Puel•les, cal afegir el malestar d’altres treballadors portuaris els faquins, macips i carreters de mar (pre-estibadors) que s’enfrontaven a l’estat per l’abolició dels seus gremis i la liberalització de les activitats al port.
Després dels fets de 1835 els antimaquinistes s’enfronten, per una part amb la repressió estatl/patronal i per l’altre amb el pacte que es subscriu entre els treballadors “maquinistes” (l’elit social i econòmica entre els treballadors) i la patronal, un pacte patriarcal on els filadors mascles van aconseguir el control sobre nenes, nens, nois, noies i dones, i uns privilegis econòmics i socials per sobre de la resta dels treballadors. A causa la repressió de les bullangues i de la dècada “moderada” (que sols va ser moderada en el sentit de promoure el liberalisme econòmic) l’antimaquinisme es fa clandestí, al llarg de la dècada dels anys 40 del segle XIX i dels primers anys dels 50 hi ha nombrosos actes luddites, alguns d’ells molt importants (Vapor Vila d’Igualada, la Fabrica Herp del Papiol...) i, malgrat que alguns potser van ser accidentals resulta evident que molts d’altres van ser sabotatges.
Punt 9.-El 1844 el Capità General de Meer va publicar un Ban, arrel de l’incendi de la fàbrica Capdevila a Barcelona on s’amenaçava de mort en 24 hores a tot aquell detingut que estigués relacionat amb incendis de fàbriques. El 1844 es van incendiar (que es conegui) les fàbriques. Un ban similar és publicat el 1854 per el general de la Rocha amenaçant de condemna de mort als incendiaris de fàbriques i destructors de selfactines, en aquest cas les amenaces es van acomplir amb uns 6 afusellats.
El procés incendiari s’inicia amb un intent de crema de la fàbrica Puigmartí el 1841. Al llarg de 1844 hi ha tot un seguit d’incendis suposadament provocats El 28 de febrer va cremar la fàbrica de Narcis Mercader, la fàbricaCapdevila(el13dejuny)ilad’AntonioLópez(19dejuny). Els anys següentsvan haver mes incendis sospitosos: l’11 de febrer de 1846; a la d’Escuder, el 23 de febrer de 1846; en una fàbrica sense identificar, l’11 d’agost de 1846; una altra vegada a la d’Antonio López, el 27 de novembre de 1846; a la de F. Jordà, el 21 d’abril de 1847; en una fàbrica de teixits sense identificar, el 27 de juny de 1847; en un vaixell de vapor ple de cotó al port, el 6 de juliol de 1847; a la de Bosseconst, el 17 d’agost de 1848; a la de J. Vidal, el 27 d’abril de 1849; i en un dipòsit de cotó, el 31 de desembre de 1849.
Punt 10.- Fàbrica Puigmartí, incendiada el 1841i definitivament destruïda el 1876, es trobava ubicada en l’espai que ara ocupa l’Abaceria central i la Plaça del Poble Romaní del barri de Gràcia.
Punt 11.- Fàbrica de Narcís Mercader, incendiada el 28 de febrer de 1844, es trobava al carrer Bilbao, més o menys al primer tram de la Via layetana, entre Urquinaona i l’edifici de la Caixa.
Punt 12.- Fàbrica del Germans Muntades, incendiada el 11 de febrer de 1846, es situava al carrer Riereta.
Punt 13.- Fàbrica Jordà, cremada el 27 de novembre de 1846, estava al carrer migdia 4, aquest carrer era paral•lel al carrer Cid, la fàbrica es devia trobar més o menys on ara està el “Sector Aéreo”
La dècada moderada va anar de1844 a 1854 i el seu final amb el pronunciament d’Odonell a Vicalvaro,el 28 de juny de 1854 va suposar, a Barcelona, no sols un canvi polític, sinó el ressorgiment del moviment obrer... i del moviment luddita, a l’ombra del tumult de cop d’estat es va desenvolupar un vigorós moviment contra les selfactines.
Les selfactines eren unes màquines de filar mogudes per vapor i metàl•liques que van permetre a la industria tèxtil augmentar la productivitat i reduir costos amb la contractació de dones, nenes i nens més mal pagats que els mascles adults.
Les selfactines van suposar també el final del “home filador subcontractista” governant absolut d’un grup de treballadors més joves, dones i nens, interlocutor directa amb la patronal i amb poder decisori sobre la distribució de lapaga entre els seus treballadors subordinats.
Com en el cas de 1835 hi ha diverses revoltes, la revolta liberal progressista contra els liberals “moderats”, la revolta dels filadors adults (que perdien tot o casi tot el seu poder) i joves (que no podrien assolir el paper de subcontractista) i la revolta de la xusma. Sembla ser que els autors dels incendis de les fàbriques van ser els darrers, de fet no hi ha cap referència de que els afusellats fossin filadors.
Punt 14.- Fàbrica de Pere Arnau al carrer Berenguer el Vell 4, incendiada i saquejada el 14 de juliol, en l’assalt van morir l’amo, Pere Arnau i un fill seu, essent ferits uns altres dos fills, la fàbrica va quedar totalment cremada.
Punt 15.- Fàbrica Roses i CIA al Carrer Berenguer el Vell num. 1, danys poc importants, també el 14 de juliol de 1854.
Punt 16.- Fàbrica Castells i CIA, als carrers Riereta 17 i Sant Rafael 38, també el 14 de juliol. El propietari Domènec Castells va ser ferit amb un tret de pistola.
Punt 17.-Fàbrica de Josep Morull al carrer Riereta 16, incendiada el dia 14.
Punt 18.- Fàbrica Jordà i Mas C/ del Migdia 4, diverses selfactines danyades el 14 de juliol, el carrer de Migdia neixia a Portal de Santa Madrona i moria a l’Arc del Teatre, per darrera les Drassanes.
Punt 19.- La Industrial Algodonera al carrer d’Amàlia, algunes selfactines danyades, el 14de juliol.
Punt 20.- El dia 15 de juliol de 1854, atac al Vapor Vilaregut, als inicis del carrer Perill a la Vila de Gràcia, danys sense concretar.
Punt 21.- El dia 16 danys a diverses selfactines a la fàbrica de Esteva Miquel, al carrer de la Paloma 5.
Punt 22.- El mateix dia 16 de juliol de 1854 atac a la Algodonera SA al carrer Ferlandina 6.
Punt 23.- Son afusellades, el dia 16 de juliol, 3 persones a la Rambla de Santa Mònica davant les Drassanes. El dia 17 es diu que van afusellar a 3 persones mes al mateix lloc.
Malgrat els afusellaments i detencions que es van produir els filadors van aconseguir una victòria momentània, el Capità General, va prohibir les selfactines... però la patronal no en va fer cas, l’ordre del general va ser derogada i la burgesia preparava la venjança.
Josep Barceló líder filador moderat i molt popular (va ser elegit capità de la Milícia Nacional) va ser acusat d’un assassinat a Olesa de Montserrat, sense proves i en un judici ràpid i manipulat fou condemnat a mort i executat.
Punt 24:- Josep Barceló va ser executat per garrot el dia 6 de juny a la plaça del Portal de Sant Antoni (actual plaça Catalunya).
La execució de Barceló va ajudar a desencadenar la vaga general de 1855, del 2 al 11 de juliol, els principals motius eren el dret a associació, la reducció de la jornada i reivindicacions salarials.
La resposta governamental va ser la militarització de Barcelona, detencions, empresonaments i un centenar de deportacions a Cuba.
Punt 25.-El primer dia de la vaga, el 2 de juliol, un nombrós grup d’obrers va irrompre al Vapor Güell (Vapor Vell de Sants a la zona de l’actual passatge del Vapor Vell), el grup va matar d’un tret a Josep Sol i Padrís, director de la fàbrica i president de l’institut Industrial de Catalunya, aquest institut derivat de la sinistre junta de fàbriques es dedicava a la introducció de millores tecnològiques. Sembla ser que també van ferir al copropietari Domènec Ramis amb arma blanca. Els empresaris van tractar d’apaivagar als treballadors amb la signatura de millores salarials, però el grup va dir que “no habianvenido para esto” i van tirotejar als patrons. Sembla que el motiu va ser, entre d’altres, antimaquinista), el vapors de Sants (el Güell i la España Industrial) eren campions en la introducció de les selfactines, el 1844 es concentraven a Sants el 78% de les selfactines de Barcelona.
Com podem veure la historia del anitimaquinisme luddita a Barcelona és molt rica, i segurament, si coneguéssim tots els episodis protagonitzats per aquells que no figuren a les històries de polítics i capitalistes seria encara més rica. De tota manera no es necessita ser exhaustiu, es suficient conèixer i reconèixer els esforços del passat, no per emmirallar-nos sinó per prendre els encerts i no repetir els errors.
Més imatges, enllaços i mapes a www.negreverd.blogspot.com |
This work is in the public domain |
|
|
