Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Setembre»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
          01 02
03 04 05 06 07 08 09
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: dones
Pensions: s'aprofundeix la discriminació de gènere
11 mar 2018
El sistema públic de pensions està en perill a causa de les successives reformes realitzades pels diferents governs espanyols des de Felipe González fins a Mariano Rajoy.
Com a conseqüència d'aquests canvis, els pensionistes que es jubilin a partir d'ara, i durant el període 2017-2035, perdran una mitjana de 350 € mensuals durant la resta de la seva vida1, segons un estudi publicat per Assessors Financers Internacionals (Afi) el passat 15 de febrer. Els canvis introduïts han reduït la base reguladora, han prolongat l'edat de la jubilació fins als 67 anys i han suprimit l'augment anual de les pensions segons l'IPC substituint-ho per un increment del 0,25% sigui quina sigui la inflació. Aquestes són les causes de la pèrdua de poder adquisitiu.

Aquest estudi, que va ser presentat a la seu de Unespa (Associació Empresarial de les Assegurances) i encarregat per aquesta patronal, no proposa revertir aquests canvis sinó vendre un producte financer: les rendes vitalícies. El Afi explica que aquest producte d'estalvi permetria que un jubilat de 67 anys, amb uns estalvis de 63.400 € podria obtenir una renda mensual de 380 €. No hi ha un exemple més clar que les successives reformes del sistema públic de pensions tenen el clar objectiu de potenciar els plans privats de pensions o altres sistemes d'estalvi.

L'anunciada reducció dels ingressos dels pensionistes agreujarà la situació actual: des del 2011 les pensions han perdut un 6 % de poder adquisitiu. La pensió mitjana de jubilació el passat mes d'octubre va ser de 1.068 €. Si s'aplica els previsions de l'informe del Afi en els propers 18 anys les pensions patiran una reducció del 33 %.

Les pensions de les dones

Si el futur de les pensions públiques és negre,el de las pensions de les dones ho és encara més. En 2017, la pensió mitjana de les dones era un 37,8 % inferior a la dels homes. Mentre que els homes cobraven de mitjana 1.200 €, les dones cobraven 742,8 €. La subsecretària general de la UGT, Cristina Añoranzas, assegurava que “les dones tenen una pitjor situació que els homes en la vellesa, encara que hagin realitzat un treball remunerat al llarg de la seva vida2”.

Les dades són absolutament clares: de les més de 2,4 milions de persones que cobren pensions inferiors als 700 €, el 62 % (1,5 milions) són dones. Les dones, que cobren entre 150 i 500 €, són quatre vegades més que els homes.

La bretxa salarial entre homes i dones

El menor import de les pensions de les dones, al moment de la jubilació, és una continuació de la bretxa salarial entre homes i dones.



Segons l'estudi Bretxa salarial i sostre de vidre3, elaborat publicat en 2017 per CCOO la bretxa és del 29%. Això significa una diferència de 4.745 € a l'any. La diferència de sou entre homes i dones per un mateix lloc de treball és del 23%

Un elevat nombre de dones que cobren menys d'1.000 € i un 18 % tenen un sou inferior o igual que el salari mínim interprofessional per un 8 % dels homes. Aquest percentatge augmenta en el cas de les dones immigrades que en relació als homes de nacionalitat espanyola la diferència és del 46 %4.

La diferència salarial entre homes i dones augmenta amb l'edat i a en els sectors amb els sous més baixos. Si entre els 25 i 34 anys, la bretxa és del 15 %, a partir dels 55 anys arriba al 33%. Aquesta bretxa salarial ha «estalviat» 42.000 milions d’euros a les empreses5.

La bretxa salarial no està causada per la manca de formació de les dones, tal com ha afirmat la regidora del PP de Còrdova M.ª Jesús Botella. Les dades estadístiques mostren que “les dones superen als homes en els nivells d'estudis primaris, educació secundària i educació superior6”

L'atur femení.

L'atur també castiga més a les dones que als homes. Segons les dades del Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social del mes d'agost del 2017, des de l'inici de la crisi econòmica, l'atur masculí havia baixat el 12 % però el de les dones només el 6%. Durant la crisi, la meitat dels aturats eren homes, però al mes d'agost era del 42% i el de les dones era del 58%.

La desocupació també té a veure amb el treball de cures. Segons l'INE, el 95 % de les persones que no tenen treball per cuidar a familiars dependents són dones. La cura dels menors de tres anys està a càrrec de la mare en un 82 % dels casos. La resta es reparteix en les àvies (7,5%) i els pares (4,8%).

L'atur afecta de manera especial a les dones en risc de pobresa. El 83 % de les dones en risc d'exclusió social (dones amb discapacitat, majors de 45 anys, amb responsabilitats familiars no compartides i/o víctimes de violència de gènere) es troben en l'atur segons un informe de la Fundació Adecco7.

Treball precari

El treball parcial, pel tipus de contracte, situa en una situació clarament desfavorable a tots els treballadors i treballadores precàries. Això s'agreuja al moment de la jubilació perquè les cotitzacions socials són menors a causa del nombre d'hores treballades i perquè l’INSS aplica el coeficient de parcialitat i redueix la seva base reguladora en un 44,72 %.

La major part del treball precari (tres de cada quatre treballadors) està realitzat per dones que en un 60 % ho fan de manera involuntària. El treball a temps parcial no és una opció personal de les dones sinó que també depèn del rol social assignat que les fa les principals responsables de la criança de les criatures i de les tasques domèstiques8.

Càlcul de la base reguladora

La Reforma de Pensions de 2011 va augmentar de 15 a 25 els anys necessaris per calcular la base reguladora de les pensions i va canviar les condicions de la cobertura de les llacunes de cotització. Anteriorment es cobrien tots els períodes en què existien buits de cotització amb el 100% de la base mínima de cotització. Ara només es cobreixen 48 mensualitats al 100% de la base mínima de cotització, la resta al 50% de la base mínima. Això pot arribar a representar fins a un 38% menys de la pensió.

L'edat de jubilació

L'edat ordinària de jubilació després d'un període transitori quedarà establerta en 67 anys. Només es podran jubilar amb 65 anys els que tinguin cotitzats 38 anys i 6 mesos però moltes dones, en la seva gran majoria, no arriben als 38 anys i mitjà cotitzats i això les obliga a perllongar la data de la seva de jubilació. La conseqüència és que la meitat dels homes es van jubilar a l'edat legal mentre que només ho van fer una tercera part de les dones.

La conseqüència de tot això és que la discriminació de les dones continua al moment de la jubilació. Els sous i cotitzacions més baixes i una vida laboral més curta que la dels homes fan que, al moment de calcular la base reguladora aquesta sigui menor i que el temps de cotització no permeti arribar a cobrar el 100 % de la pensió.

Per acabar amb les diferències de les pensions, cal lluitar contra la bretxa salarial, contra el treball precari i perquè els anys dedicats a cura dels fills i de familiars dependents siguin tinguts en compte a l'efecte de la cotització per a la jubilació.

La lluita per la igualtat no és exclusiva del món laboral sinó que continua durant de la jubilació. És una lluita clarament anticapitalista. El capitalisme aprofita i manté el sistema patriarcal per dividir la classe treballadora i així també treure un gran benefici econòmic tant amb la bretxa salarial, amb les pensions més baixes i amb la retallada de recursos públics dedicats als serveis socials, a l'educació i a la dependència.

Per això, és important tant participar a les mobilitzacions per reivindicar la recuperació de la pèrdua de poder adquisitiu de les pensions9, per les reivindicacions que permetin la igualtat en el moment de la jubilació com recolzar a totes les lluites de la classe treballadora per millorar les seves condicions laborals i per acabar amb la bretxa salarial de gènere.


Andreu Pagès
Membre de Lluita Internacionalista


http://luchainternacionalista.org/spip.php?article3266

This work is in the public domain

Comentaris

No es discriminación de género es Mximizaicón Oportunista de la Optimización de la Explotación
11 mar 2018
No entender esto es no entender nada. Abordar el estudio del reparto de la renta entre géneros y clases a partir del concepto de brecha salarial de genero es puro reformismo y desort un montón.

Tampoco es la cuestión del trabajo a tiempo parcial e incluso de la precarización general lo que provoca las impresionantes diferencias slariales de está época, el problema más sustantivo es el derrumbe del valor del trabajo manual simple, del trabajo no potenciado, por medio de la importación masiva de obreros y obreras para generar sobreoferta continua. Y de esto, otraa vez, se lucran las muy cosmeticamente y en los papeles antidiscriminatorias "clases medias".

Por ejemplo, de las 400.000 trabajadoras domésticas del proletariado endógeno que había hacia el año 2000 se pasó a entre 800.000 y un millón en 15 años. Este flujo de 25.000 obreras adicionales anuales incorporándose a la oferta ha logrado contener toda revalorización de esa fuerza de trabajo y ha mantenido el salario en márgenes de miseria. Si ni siquiera se comprende esto en el movimiento sindical, - lo cual dudo porque comprendo que una parte muy sustantiva de la aristocracia obrera está organizada en esas estructuras lamentablemente estatalizadas -, mucho menos se va a comprender que la salida no es local, y realizada en base a funcionarios de izquierdas de clase media que luchan contra la supuesta brecha salarial de genero y otras engañiflas, como la de las pensiones (que han sido saqueadas, taambién por los sindicatos reformistas, mientras se regalaban 160.000 millones a los bancos y no menos de 60.000 millones aa las automovilisticas), la salida es necesariamente una salida internacional revolucionaria. Y primero hay que despiojarse de los intentos de dirección reformista de la llamada "clase media" y sus fraudelantes y despistantes organizaciones.
Re: Pensions: s'aprofundeix la discriminació de gènere
12 mar 2018
Ja, ja, ja, ja... ¿"el valor del trabajo..."? ¿A qué "valor" se refiere...?, porque quienes han introducido, a base de precariedad y paro, que el trabajo tenga un valor para los trabajadores y trabajadoras, han sido el capital y sus estados. Lo suyo no es reformismo, es reaccionario esclavismo.
¿Quienes son los amigos de las amigos de las mujeres?
13 mar 2018
Los amigos de las mujeres son quienes denuncian la brecha salarial: CCOO y UGT, así como Luita Internacionalista.

Gracias a UGT y CCOO y sus mensajeros de Luita Internacionalista quedamos informados de lo grave que es la brecha salarial entre sexo-géneros, que discrimina a las mujeres favoreciendo a los hombres, se nos explica, aunque no se sabe por qué los hombres de los barrios proletarios viven diez años menos de media que las mujeres de los barrios proletarios y 30 años menos que las mujeres de los barrios burgueses y de clase media, ocurriendo que en realidad no llegan a cobrar pensión porque se mueren antes de llegar a la edad de jubilación.

Pero, la aristocracia obrera, - UGT, CCOO, Luita Internacionalista, et al - con el apoyo del funcionariado feminista y del nuevo reformismo, en la ola de la movilización reformista de masas del 8m, nos cuentan todo lo mala que es la supuesta brecha salarial de sexo-género y su reproducción en el sistema público de pensiones. Menos mal que nos tienen informados, sino qué sería de nosotros y nosotras...

Lo que no nos cuentan es cómo durante cuatro décadas esos mismos sindicatos han estado desviando a candidatos a parados desde la lucha política obrera por el socialismo hacia el sistema de pensiones liberándolos vitaliciamente en prejubilaciones a cambio de transformarse en bloque social de apoyo del régimen, pero sobre las espaldas de ese sistema que hoy aparece descapitalizado, no por el BBVA o el Santander como se nos sugiere, que tmbién, sino precisamente en gran parte por muchos de quienes denuncían esa misma descapitalización, que no solo fue impulsaba por F. Gozalez sino por cientos de miles sino de millones de personas "de clase media". A lo que hacía este bloque lo llamaban "prejubilarse", y era corrosivo para la oposición obrera, entre otras cosas porque no respetaba el principio de "o todos o ninguno". Las masas de jóvenes obreros, por ejemplo, más bien debían pagar los alquileres que estos prejubilados señalaban cuando se volvían al pueblo a disfrutar del nuevo estatus de liberados vitaliciamente del trabajo de la mano del keynesianismo liberal, que no socialismo. Esa liberación del trabajo y de la explotación solo alcanzaba a los que estaban aliados al capital monopolista a través de la aristocracia obrera, dándole base de apoyo político. 20 millones de personas quedaron,a la vez, aprisionadas en la precarización que estos mismos alentaban y hoy denuncían sin el menor escrúpulo. De hecho, sabiendo esto, recientemente el PP ha aprovechado a prejubilar a 20.000 bancarios en el desmantelamiento de las cajas de ahorros, durante la última concentración bancaria, y, con estos antecedentes, ha logrado hacerlo sin el menor problema, lo que se añade a lo anterior. Mientras tanto, se nos señala el saqueo de las pensiones púbicas sin mencionar la gravísima situación de saqueo de las pensiones - es decir, de gran parte de los ahorros salariales - en los sistemas privados.


LAS BASES ARISTOCRATAS OBRERAS DE CCOO Y UGT CONTROLAN GRAN PARTE DEL SISTEMA PRIVADO DE PENSIONES TRAVES DE LAS EPSV'S

En realidad, no hacía el capital bancario para cargarse el sistema público (y el privado) de pensiones, pues el mismo sistema capitalista en el que se desarrollan tiende a la quiebra cíclica, y la misma socialdemocracia y sus bases aristócratas obreras se bastan y se sobran solitos para quebrar a los sistemas público de pensiones. Lo impresionante es que, simutáneamente, estos campeones de la defensa del sistema público de pensiones, CCOO, UGT et al, controlan los fondos de pensiones privados de la aristocracia obrera, - que ellos mismos aquí nos están denunciando como otra forma de "brecha salarial de sexo-género" - (Por ejemplo, en EH 18.000 millones de euros en las EPSV's) ¿los ingresarán en el sistema público de pensiones para sostenerlo estas sindicatos y federaciones sindicales aristócratas obreras tan indignados con la brecha salarial de género en las pensiones y tan defensores del sistema público? No, no lo van a hacer, ES UNA FARSA MONUMENTAL con el funcionariado feminista cubriendo toda la operación y algunas tontas útiles haciendo de masa operativa.

La brecha salarial de sexo-géneros es un invento ideológico socialdemócrata para imponer la política de las identidades y así la hegemonia de la clase media (aristocracia obrera, funcionariado, técnicos, pequeños burgueses) y los oligopolios contra el proletariado. La puesta del énfasis en las diferencias formales en el proceso de explotación busca ocultar los contenidos esenciales del proceso de explotación y marginción, y la connivencia y participación en la explotación del proletariado por parte de la socialdemocracia, el reformismo y su bloque social de apoyo "de clase media".

Aliss, por supuesto lo sabe, y sino debería saberlo, pero en el entretanto en que se aclara si lo sabe o no lo sabe, su alianza con el reformismo ha quedado patente el 8 de marzo. La cobertura de legitimación que les ha dado a los reformistas por medio de la farsa de la brecha salarial de sexo-género (cuyas diferencias salariales que aunque en parte reales habría que estudiarlas con seriedad cientifica y sin sesgo instrumentalista, oportunista y manipulador aristócrata obrero, reformista y de clase media) ha dado un triunfo, aunque temporal, al reformismo que, eso si, va a dar la oportunidad a las mujeres obreras si mucho no me equivoco de comprobr cómo defienden en realidad las pensiones el sindicalismo aristócrata obrero, el reformismo y la socialdemocracia, antigua y nueva.

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more

CNT Girona