Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: laboral
[SUT] Per un 8 de març proletari i anti-capitalista
01 mar 2018
Posicionament en relació a la vaga general del 8 de març: www.youtu.be/HQNqrmqB5zs
(más abajo en castellano)


La classe obrera pateix un atac constant contra les seves condicions de vida i de treball. Aquests atacs s'acarnissen contra determinats sectors de la classe obrera i especialment contra la dona proletària.

La classe obrera té la necessitat imperiosa de lluitar per elevar els salaris més baixos i per eliminar les categories pitjor pagades, reclamant la igualació per dalt de les condicions. No obstant això, la "igualtat salarial" és una contradicció en termes. L'existència del salari és incompatible amb cap tipus d'igualtat, no ens podem enganyar sobre aquest punt.

La desigualtat salarial és un fet omnipresent: entre subcontractació i contractació directa, entre empreses amb convenis per sota del sector i empreses que apliquen els del sector, entre contractes fixos i eventuals, entre diferents sectors, entre qui té més antiguitat i qui és acabat de contractar, entre qui cobra pensió, salari o subsidi d’atur, entre a qui li reconeixen la categoria i a qui no, etc. La dominació del sistema capitalista descansa en última instància en la competència que es fa la classe obrera dins d'ella mateixa. Aquesta divisió pesa com una llosa al coll de la classe obrera, enfonsa el salari i les condicions de vida de la classe obrera.

Només es pot atacar la desigualtat salarial eliminant els convenis d'empresa i els sectorials així com les diferents categories, eliminant la subcontractació i les ETTs, establint la garantia d'un lloc de treball o subsidi indefinit d'atur (o pensió) de mínim 1500 € nets i reduint la jornada sense reducció salarial a 30 hores.

Sense aquestes reivindicacions la desigualtat salarial és inevitable i seguirà sent un fet consumat amb totes les seves conseqüències. Per això, parlar d'igualtat salarial sense plantejar aquesta taula reivindicativa és hipocresia interessada i significa mantenir la base de la desigualtat contra la qual es diu lluitar.

Es pot objectar que és molt difícil, i ho és. Però al mateix temps, aquesta plataforma reivindicativa és l'única que pot unir en una sola lluita una força de tal magnitud que pugui imposar el seu objectiu, és a dir, unir en una sola lluita a tota la classe obrera. Dones, homes, joves, pensionistes, immigrants, aturats, etc. tota la classe obrera està interessada en unificar la seva lluita en aquesta taula reivindicativa. Per difícil que sigui, és l'únic camí real.

Quina raó hi ha per no defensar aquesta plataforma que aglutinaria a la totalitat de la classe obrera? Unes organitzacions viuen de negociar els més de 5.000 convenis per separat i de mantenir aquesta camisa de força que ens condemna a lluitar per separat. Altres organitzacions viuen de rebre subvencions per mantenir dividida a la classe obrera en diferents parcel·les. És pública i notòria l'aposta a nivell mundial per part del sistema capitalista per promocionar i aprofundir aquesta divisió a través de tot el seu aparell de propaganda mediàtica i institucional. No sentim cap simpatia per les propostes enganyoses i efectistes d'acabar amb un aspecte de la desigualtat salarial deixant en peu la seva base i la mateixa desigualtat salarial que emana de categories, convenis, subcontractacions, antiguitats, etc.

Quan acomiaden una companya per estar embarassada, és un atac contra el conjunt de la classe obrera. Quan assetgen una companya a la feina, és un atac contra el conjunt de la classe obrera. Quan les companyes que treballen en domicilis particulars no tenen atur, és un atac contra el conjunt de la classe obrera. Quan prohibeixen l'avortament, és un atac contra el conjunt de la classe obrera. Quan obliguen a treballar malalta a una companya, és un atac contra el conjunt de la classe obrera. Si a una companya li paguen menys per ser dona o li impedeixen l'accés a determinades funcions, també és un atac contra el conjunt de la classe obrera. Aquests atacs exigeixen una resposta unitària i només considerant-los com atemptats contra el conjunt de la classe obrera obtindran la resposta contundent que requereixen.

El sindicalisme de classe és incompatible amb el sexisme, incompatible amb la violència cap a les nostres companyes i companys vingui de qui vingui, incompatible amb l'assetjament en qualsevol àmbit. Al SUT hem reaccionat i reaccionarem contra aquest tipus d'actuacions, tant quan l'agressor ha estat un home com quan ha estat una dona.

L'organització i desenvolupament de la lluita de la classe obrera exigeix que disposem del temps per poder participar-hi i per a això és imprescindible un complet companyerisme també en les tasques domèstiques i el suport a les nostres companyes i companys quan estan en una vaga o participant de la vida del sindicat, tallant d'arrel retrets i xantatges emocionals. Podem trencar i hem de trencar avui el mur de l'aïllament de l'àmbit domèstic, en el qual es concentren totes les impotències i frustracions d'aquesta societat, tendint a una vida col·lectiva que, en la societat actual i mentre perduri la propietat privada, només pot manifestar-se en un ambient de lluita de classe.

L'única força de la nostra classe és mostrar-se com un bloc granític i per això hem rebutjat sempre qualsevol segregació de la classe obrera ja sigui per qüestions de llengua, raça, edat, sexe, sector, categoria, etc. i seguirem rebutjant-la. Igual que rebutgem qualsevol excusa que serveixi per assimilar-nos o identificar-nos a les classes propietàries: petita, mitjana i gran burgesia. Rebutgem qualsevol solidaritat amb la competició dels diferents sectors de la burgesia per ocupar llocs de direcció i de poder dins el capitalisme, en qualsevol de les seves manifestacions.

Finalment, la convocatòria d'una vaga de només els membres de la classe obrera d'un sexe realitzada pel moviment feminista és intrínseca i òbviament sexista, és l'antítesi del sindicalisme de classe. Ni unes podem exigir que els nostres companys facin d'esquirols ni els altres podem fer d'esquirols de les nostres companyes. Per això, les dones i homes de Solidaritat i Unitat dels Treballadors (SUT) farem vaga el 8 de març de 2018, per reclamar:

- Salari mínim, pensió i subsidi d'atur de 1.500€ nets.

- Lloc de treball o subsidi indefinit d'atur.

- A igual treball, igual salari! Iguals condicions socials i salarials.

- Subsidi d'atur també per a les companyes contractades a casa de particulars.

- Permís igual per a tots dos progenitors per motiu de naixement o adopció.

- Manteniment del salari íntegre en cas de reducció de jornada per cures.

- 100% del salari des del primer dia d'incapacitat temporal (baixa).

- Avortament lliure i gratuït per a les dones de la classe obrera. En els centres amb millor tecnologia, mètodes menys perjudicials, en les millors condicions d'higiene i sense llista d'espera.

- Eliminació de les ETT i subcontractes: tots a fixos a l'empresa principal.

- Eliminació de la divisió en sectors i categories.

- Reducció de jornada a 30 hores, sense reducció salarial.

- Jubilació als 55 anys amb el 100% del salari.



Per l'extensió de la lluita a tots els centres, empreses, sectors!

Per l'abolició del treball assalariat!

----------------------------------

(més amunt en català)


La clase obrera sufre un ataque constante contra sus condiciones de vida y de trabajo. Estos ataques se ceban en determinados sectores de la clase obrera y especialmente en la mujer proletaria.

La clase obrera tiene la necesidad imperiosa de luchar por elevar los salarios más bajos y por eliminar las categorías peor pagadas, reclamando la igualación por arriba de las condiciones. Sin embargo, la “igualdad salarial” es una contradicción en términos. La existencia del salario es incompatible con ningún tipo de igualdad, no nos podemos engañar sobre este punto.

La desigualdad salarial es un hecho omnipresente: entre subcontratación y contratación directa, entre empresas con convenios por debajo del sector y empresas que aplican los del sector, entre contratos fijos y eventuales, entre distintos sectores, entre quienes tienen mayor antigüedad y quienes son recién contratados, entre quienes cobran pensión, salario o subsidio de paro, entre a quienes les reconocen la categoría y a quienes no, etc. La dominación del sistema capitalista descansa en última instancia en la competencia que se hace la clase obrera dentro de ella misma. Esta división pesa como una losa en el cuello de la clase obrera, hunde el salario y las condiciones de vida de la clase obrera.

Sólo se puede atacar la desigualdad salarial eliminando los convenios de empresa y los sectoriales así como las distintas categorías, eliminando la subcontratación y las ETTs, estableciendo la garantía de un puesto de trabajo o subsidio indefinido de paro (o pensión) de mínimo 1500€ netos y reduciendo la jornada sin reducción salarial a 30 horas.

Sin estas reivindicaciones la desigualdad salarial es inevitable y seguirá siendo un hecho consumado con todas sus consecuencias. Por esto, hablar de igualdad salarial sin plantear esta tabla reivindicativa es hipocresía interesada y significa mantener la base de la desigualdad contra la que se dice luchar.

Se puede objetar que es muy difícil, y lo es. Pero al mismo tiempo, esta plataforma reivindicativa es la única que puede unir en una sola lucha una fuerza de tal magnitud que pueda imponer su objetivo, es decir, unir en una sola lucha a toda la clase obrera. Mujeres, hombres, jóvenes, pensionistas, inmigrantes, parados, etc. toda la clase obrera está interesada en unificar su lucha en esta tabla reivindicativa. Por difícil que sea, es el único camino real.

¿Qué razón hay para no defender esta plataforma que aglutinaría a la totalidad de la clase obrera? Unas organizaciones viven de negociar los más de 5.000 convenios por separado y de mantener esta camisa de fuerza que nos condena a pelear por separado. Otras organizaciones viven de recibir subvenciones por mantener dividida a la clase obrera en distintas parcelas. Es pública y notoria la apuesta a nivel mundial por parte del sistema capitalista por promocionar y ahondar esta división a través de todo su aparato de propaganda mediática e institucional. No sentimos ninguna simpatía por las propuestas engañosas y efectistas de acabar con un aspecto de la desigualdad salarial dejando en pie su base y la misma desigualdad salarial que emana de categorías, convenios, subcontrataciones, antigüedades, etc.

Cuando despiden a una compañera por estar embarazada, es un ataque al conjunto de la clase obrera. Cuando acosan a una compañera en el trabajo, es un ataque al conjunto de la clase obrera. Cuando las compañeras que trabajan en domicilio particular no tienen paro, es un ataque al conjunto de la clase obrera. Cuando prohíben el aborto, es un ataque al conjunto de la clase obrera. Cuando obligan a trabajar enferma a una compañera, es un ataque al conjunto de la clase obrera. Si a una compañera le pagan menos por ser mujer o le impiden el acceso a determinadas funciones, también es un ataque al conjunto de la clase obrera. Estos ataques exigen una respuesta unitaria y sólo considerándolos como atentados contra el conjunto de la clase obrera obtendrán la respuesta contundente que requieren.

El sindicalismo de clase es incompatible con el sexismo, incompatible con la violencia hacia nuestras compañeras y compañeros venga de quien venga, incompatible con el acoso en cualquier ámbito. En SUT hemos reaccionado y reaccionaremos contra este tipo de actuaciones, tanto cuando el agresor ha sido un hombre como cuando ha sido una mujer.

La organización y desarrollo de la lucha de la clase obrera exige que dispongamos del tiempo para poder participar en ella y para ello es imprescindible un completo compañerismo también en las tareas domésticas y el apoyo a nuestras compañeras y compañeros cuando están en una huelga o participando de la vida del sindicato, cortando de raíz reproches y chantajes emocionales. Podemos y debemos romper hoy el cerco del aislamiento del ámbito doméstico, en el que se concentran todas las impotencias y frustraciones de esta sociedad, tendiendo a una vida colectiva que, en la sociedad actual y mientras perdure la propiedad privada, sólo puede manifestarse en un ambiente de lucha de clase.

La única fuerza de nuestra clase es mostrarse como un bloque granítico y por esto hemos rechazado siempre cualquier segregación de la clase obrera ya sea por cuestiones de lengua, raza, edad, sexo, sector, categoría, etc. y seguiremos rechazándola. Igual que rechazamos cualquier excusa que sirva para asimilarnos o identificarnos a las clases propietarias: pequeña, mediana y gran burguesía. Rechazamos cualquier solidaridad con la competición de los distintos sectores de la burguesía para ocupar puestos de dirección y de poder dentro del capitalismo, en cualquiera de sus manifestaciones.

Finalmente, la convocatoria de una huelga de sólo los miembros de la clase obrera de un sexo realizada por el movimiento feminista es intrínseca y obviamente sexista, es la antítesis del sindicalismo de clase. Ni nosotras podemos exigir que nuestros compañeros hagan de esquiroles ni nosotros podemos hacer de esquiroles de nuestras compañeras. Por esto, las mujeres y hombres de Solidaridad y Unidad de los Trabajadores (SUT) haremos huelga el 8 de marzo de 2018, para reclamar:

- Salario mínimo, pensión y subsidio de paro de 1.500€ netos.

- Puesto de trabajo o subsidio indefinido de paro.

- ¡A igual trabajo, igual salario! Iguales condiciones sociales y salariales.

- Subsidio de paro también para las compañeras contratadas en casa de particulares.

- Permiso igual para ambos progenitores por motivo de nacimiento o adopción.

- Mantenimiento del salario íntegro en caso de reducción de jornada por cuidado.

- 100% del salario desde el primer día de incapacidad temporal (baja).

- Aborto libre y gratuito para las mujeres de la clase obrera. En los centros con mejor tecnología, métodos menos perjudiciales, en las mejores condiciones de higiene y sin lista de espera.

- Eliminación de las ETTs y subcontratas: todos a fijos en la empresa principal.

- Eliminación de la división en sectores y categorías.

- Reducción de jornada a 30 horas, sin reducción salarial.

- Jubilación a los 55 años con el 100% del salario.



¡Por la extensión de la lucha a todos los centros, empresas, sectores!

¡Por la abolición del trabajo asalariado!
Mira també:
http://www.sindicatosut.org
http://www.youtu.be/HQNqrmqB5zs

This work is in the public domain
Sindicat Terrassa